Sinergias desde a Idade Média
A Catalunha e Portugal sempre mantiveram laços que evoluíram de acordo com os acontecimentos históricos. Na Idade Média, as relações foram especialmente políticas e de ligações dinásticas e no século XVII os contactos diplomáticos aumentaram durante a guerra contra o rei de Castela, Filipe IV. Pouco depois da perda das liberdades catalãs (1716), apareceu um movimento a favor de uma federação de povos da Península Ibérica, que, até começos do século XX, teve defensores activos na Catalunha e em Portugal.
Séculos XIX e XX
Catalunha e Portugal despertaram um interesse mútuo e constante entre escritores e intelectuais dos dois países. As viagens de portugueses à Catalunha e de catalães a Portugal foram frequentes, especialmente a partir do fim do século XIX. Além das exposições e dos contactos pessoais, as traduções, que se iniciaram no século XIX, contribuíram em grande medida para um melhor conhecimento entre as duas culturas.
Sinergies des de l'edat mitjana
Catalunya i Portugal han mantingut des de sempre lligams que han evolucionat
d'acord amb els esdeveniments històrics. A l'edat mitjana les relacions foren especialment polítiques i d'enllaços dinàstics i al segle XVII els contactes diplomàtics s'enfortiren durant la guerra contra el rei de Castella, Felip IV. Poc després de la pèrdua de les llibertats catalanes (1716), aparegué un moviment a favor d'una federació de pobles de la península Ibèrica, que, fins entrat el segle XX, tingué defensors actius a Catalunya i a Portugal.
Segles XIX I XX
Catalunya i Portugal han despertat un interès mutu i constant entre escriptors i intel·lectuals dels dos països. Els viatges de portuguesos a Catalunya i de catalans a Portugal han
estat freqüents, especialment des de finals del XIX. A més de les exposicions i dels contactes personals, les traduccions, que s'iniciaren al segle XIX, han contribuït, en gran mesura, a un millor coneixement entre les dues cultures.
Synergies since the Middle Ages
Catalonia and Portugal have always had ties that have evolved in accordance with historical events. In the Middle Ages, relations were particularly political and involved dynastic links. In the 17th century, diplomatic contacts were strengthened by the war against the Spanish king, Philip IV.
Shortly after the loss of Catalan political freedom (1716), a movement arose in favour of a federation of the peoples of the Iberian Peninsula, which had active supporters in Catalonia and Portugal up to the turn of the 20th century.
19th & 20th Centuries
There is a mutual, ongoing interest between writers and intellectuals in the two countries. Portuguese writers have made frequent trips to Catalonia and Catalans to Portugal, since the end of the 19th century in particular. Besides the exhibitions and personal relations, the translations that began in the 19th century have made a significant contribution to a better understanding between the two cultures.
Isabel de Aragão (1271-1336), filha de Pere II de Catalunha-Aragão, casou-se em 1282 com D. Dinis de Portugal. Conhecida como a Rainha Santa, foi canonizada em 1625. Sepulcro de Isabel de Aragão no claustro de Santa Clara-a-Nova, em Coimbra.
Elisabet d'Aragó (1271-1336), filla de Pere II de Catalunya-Aragó, es va casar el 1282 amb Dionís I de Portugal. Coneguda com a Rainha Santa, fou canonitzada el 1625. Sepulcre d'Elisabet d'Aragó al claustre de Santa Clara la Nova a Coïmbra.
Elizabeth of Aragon (1271-1336), daughter of Peter II of Catalonia-Aragon, married Dinis I of Portugal in 1282. Known as the "Rainha Santa" (Saint Queen), she was canonised in 1625. Elizabeth of Aragon's tomb in the cloister of Santa Clara-a-Nova in Coimbra.
Pedro IV de Aragão (1429-1466), condestável de Portugal, filho do duque de Coimbra, ou de Alfarrobeira, e de Isabel de Urgell, foi nomeado rei pelos catalães em 1463. Reinou, entre lutas, até à sua morte em 1466. Escritor e poeta, encomendou ao pintor Jaume Huguet o retábulo do "Condestável". Fragmento do Retábulo do Condestável (1464). À esquerda, suposto retrato de Pedro IV. (Capela de Santa Àgata, Barcelona. Generalitat de Catalunya).
Pere IV d'Aragó (1429-1466), conestable de Portugal, fill del duc de Coïmbra, o d'Alfarrobeira, i d'Elisabet d'Urgell, fou nomenat rei pels catalans el 1463. Regnà, enmig de lluites, fins a la seva mort el 1466. Escriptor i poeta, encarregà al pintor Jaume Huguet el retaule "del Conestable". Fragment del Retaule del Conestable (1464). A l'esquerra, suposat retrat de Pere IV. (Capella de Santa Àgata, Barcelona. Generalitat de Catalunya).
Peter IV of Aragon (1429-1466), guardian of Portugal, son of the Duke of Coimbra and Alfarrobeira, and of Elisabeth of Urgell, was proclaimed king of the Catalans in 1463. He ruled amidst struggles until his death in 1466. A writer and poet, he commissioned the painter Jaume Huguet to create the altarpiece of the "Conestable" (The Guardian). Fragment of the "Altarpiece of the Guardian" (1464), on the left, a portrait purported to be of Pere IV. (Santa Àgata Chapel, Barcelona. Generalitat de Catalunya).
Quando Portugal e a Catalunha lutaram contra Filipe IV de Castela, intensificaram-se os contactos entre os dois países, aumentaram as traduções e publicaram-se textos em português na Catalunha e em catalão em Portugal. Folhetos publicados em Barcelona e Lisboa onde se narram acontecimentos relacionados com a guerra dos Ceifeiros e a guerra da Restauração de Portugal (1640). (Biblioteca de Catalunya).
Quan Portugal i Catalunya van lluitar contra Felip IV de Castella, s'intensificaren els contactes entre els dos països, s'incrementaren les traduccions i es publicaren textos en portuguès a Catalunya i en català a Portugal. Fullets publicats a Barcelona i a Lisboa on es narren esdeveniments relacionats amb la guerra dels Segadors i la guerra d'Independència dels portuguesos (1640). (Biblioteca de Catalunya).
When Portugal and Catalonia were fighting against Philip IV of Castile, relations between the two countries grew, the number of translations increased; Portuguese texts were published in Catalonia and vice versa. Leaflets were published in Barcelona and Lisbon, telling of events involving the “Guerra dels Segadors” (Reapers' War) and the Portuguese War of Independence (1640). (Biblioteca de Catalunya).
O escritor português D. Francisco Manuel de Melo (1608-1666) publicou em 1645 a "Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña", um relato da Guerra dos Ceifeiros desde o seu início até 1641. (Biblioteca de Catalunya).
L'escriptor portuguès Francisco Manuel de Melo (1608-1666) publicà el 1645 "Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña", una relació de la Guerra dels Segadors des dels inicis fins al 1641. (Biblioteca de Catalunya).
The Portuguese writer Francisco Manuel de Melo (1608-1666) published "Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña” (History of the Catalan movements, separation and war) in 1645. This was an account of the early stages of the Reapers' War up to 1641. (Biblioteca de Catalunya).
Em 1734, quando as constituições catalãs já tinham sido abolidas pelo Decreto de Nova Planta (1716), apareceu o opúsculo político "Via fora als adormits" (Rua com os adormecidos), que reivindicava a criação de uma aliança entre a Catalunha e Portugal para se defenderem das potências francesa e castelhana. (Biblioteca de Catalunya).
El 1734, quan les constitucions catalanes ja havien estat abolides pel Decret de Nova Planta (1716), aparegué l'opuscle polític "Via fora als adormits" que reivindicava la creació d'una aliança entre Catalunya i Portugal per defensar-se de les potències francesa i castellana. (Biblioteca de Catalunya).
In 1734, when all Catalan constitutions had been abolished by the “Decreto de Nueva Planta” (1716), the political pamphlet "Via fora als adormits" appeared demanding the creation of an alliance between Catalonia and Portugal to defend themselves against the power of France and Spain. (Biblioteca de Catalunya).
A reivindicação de uma federação de povos da Península Ibérica é defendida por diversos intelectuais catalães dos séculos XVIII e XIX, como Antoni Puigblanch, Bonaventura Carles Aribau, Víctor Balaguer, ou Sinibald de Mas, este último autor de "La Iberia, memoria sobre la conveniencia de la Unión Pacífica y legal de Portugal y España" (1852). Caricatura sobre a possível união ibérica, aparecida no semanário "La Flaca" em 19 de Junho de 1870.
La reivindicació d'una federació de pobles de la península Ibèrica és defensada per diversos intel·lectuals catalans dels segles XVIII i XIX, com Antoni Puigblanch, Bonaventura Carles Aribau, Víctor Balaguer o Sinibald de Mas, aquest darrer autor de "La Iberia, memoria sobre la conveniencia de la Unión Pacífica y legal de Portugal y España", (1852). Caricatura sobre la possible unió ibèrica, apareguda al setmanari "La Flaca" el 19 de juny de 1870.
The demand for a federation of the peoples of the Iberian Peninsula was supported by various Catalan intellectuals in the 18th and 19th centuries, such as Antoni Puigblanch, Bonaventura Carles Aribau, Víctor Balaguer and Sinibald de Mas. The latter was the author of "Iberia, a report on the convenience of the legal Pacific Union of Portugal and Spain", (1852). Caricature of the possible Iberian union in the weekly publication "La Flaca" on 19 June, 1870.
Ignasi Ribera i Rovira (1880-1942), advogado, poeta e jornalista. Residiu de 1900 a 1910 em Tomar, onde publicou um livro de poesia em catalão e diversos artigos sobre a cultura catalã. Quando voltou à Catalunha, divulgou a cultura portuguesa através de artigos, conferências e livros. Retrato a carvão de Ignasi Ribera i Rovira, por Carlos Reis. (Biblioteca de Catalunya).
Ignasi Ribera i Rovira (1880-1942), advocat, poeta i periodista. Residí del 1900 al 1910 a Tomar, on publicà un llibre de poesia en català i diversos articles sobre la cultura catalana. Quan tornà a Catalunya divulgà la cultura portuguesa amb articles, conferències i llibres. Retrat al carbó d'Ignasi Ribera i Rovira, per Carlos Reis. (Biblioteca de Catalunya).
Ignasi Ribera i Rovira (1880-1942), lawyer, poet and journalist. From 1900 to 1910, he lived in Tomar, where he published a book of poetry in Catalan and various articles on Catalan culture. On returning to Catalonia, he promoted Portuguese culture in the form of articles, conferences and books. Charcoal portrait of Ignasi Ribera i Rovira, by Carlos Reis. (Biblioteca de Catalunya).
Diversos intelectuais e escritores portugueses interessaram-se pela Catalunha, como Teófilo Braga (1843-1924), escritor e político português que prologou "Iberisme" (1907) de Ignasi Ribera i Rovira ou Júlio Navarro y Monzó (1882-1943), que escreveu em 1908 "Catalunha e as nacionalidades ibéricas". Retrato de Teófilo Braga no seu livro "História da Literatura Portuguesa". (Biblioteca de Catalunya).
Diversos intel·lectuals i escriptors portuguesos s'han interessat per Catalunya, com Teófilo Braga (1843-1924), escriptor i polític portuguès que prologà "Iberisme" (1907) d'Ignasi Ribera i Rovira o Júlio Navarro y Monzó (1882-1943), que escrigué el 1908, "Catalunha e as nacionalidades ibéricas". Retrat de Teófilo Braga en el seu llibre "Historia da literatura portuguesa". (Biblioteca de Catalunya).
Various Portuguese intellectuals and writers have shown an interest in Catalonia. They include Teófilo Braga (1843-1924), a Portuguese writer and politician, who wrote the preface for "Iberianism" (1907) by Ignasi Ribera i Rovira, and Júlio Navarro y Monzó (1882-1943), who in 1908 wrote, "Catalonia and the Iberian nations". Portrait of Teófilo Braga from his book "History of Portuguese literature". (Biblioteca de Catalunya).
O escritor Joan Maragall (1860-1911) defendeu o iberismo e cantou Portugal no poema "Himne ibèric":
"A doce Lusitânia –junto ao mar grande, as ondas vê como vêm –e os astros como vão; sonha mundos que surgem –e mundos que já fugiram.]
Vão-lhe nascendo os sonhos –de frente ao infinito.]
Por isso está triste –mas com dor:
Lusitânia! Lusitânia!
Esperança... amor..."
L'escriptor Joan Maragall (1860-1911) defensà l'iberisme i cantà Portugal en el poema "Himne ibèric":
"La dolça Lusitània —a vora del mar gran,
les ones veu com vénen els astres com se'n van;
somnia mons que brollen —i mons que ja han fugit.
Li van naixent els somnis —de cara a l'infinit.
Per això està trista —però amb dolor:
Lusitània! Lusitània!
Esperança... amor..."
[...]
The writer Joan Maragall (1860-1911) supported the theory of “Iberianism” and paid homage to Portugal in the poem "Himne ibèric" (Iberian Anthem):
"Sweet Lusitania — on the shore of the mighty sea,
waves see how the stars come and go;
dream worlds break through—and worlds that have already fled.
Dreams were born —facing the infinite.
That's why she's sad —painfully so:
Lusitania! Lusitania!
Hope... love..."
[...]
Escritores catalães e portugueses viajaram por Portugal e Catalunha e publicaram as suas experiências. Em 1888, Coelho de Carvalho publicou em Lisboa o livro "Viagens: Madrid, Barcelona, Nice, Mónaco". Durante o século XX, Portugal foi recriado literariamente por diversos escritores catalães como Agustí Calvet, Josep Pla ou Xavier Fàbregas. Exemplar de "Viagens" dedicado ao poeta catalão Jacint Verdaguer (1845-1902). (Biblioteca de Catalunya).
Escriptors catalans i portuguesos han viatjat per Portugal i Catalunya i han publicat les seves experiències. El 1888 Coelho de Caravalho publicà a Lisboa el llibre "Viagens: Madrid, Barcelona, Nice, Monaco". Durant el segle XX Portugal ha estat recreada literàriament per diversos escriptors catalans com Agustí Calvet, Josep Pla o Xavier Fàbregas. Exemplar de "Viagens" dedicat al poeta català Jacint Verdaguer (1845-1902). (Biblioteca de Catalunya).
Catalan and Portuguese writers have travelled around each others' countries and have published their experiences. In Lisbon in 1888, Coelho de Caravalho published the book "Viagens: Madrid, Barcelona, Nice, Monaco". In the 20th century, Portugal was the focus of several Catalan writers such as Agustí Calvet, Josep Pla and Xavier Fàbregas. Copy of "Viagens", dedicated to the Catalan poet Jacint Verdaguer (1845-1902). (Biblioteca de Catalunya).
Em setembro de 1914, o poeta Mário de Sá-Carneiro (1890-1916) visitou Barcelona, onde conheceu Ribera i Rovira. Numa das cartas que escreve a Fernando Pessoa, diz-lhe: "Hoje levou-me a ver a Catedral, em construção, da Sagrada Família. Meu Amigo é
–Uma Catedral Paúlica
-Sim!
Pleno paulismo –quase cubismo até. –Um conjunto interessantíssimo, tudo quanto se possa imaginar de mais bizarro, de menos visto."
Postal da Sagrada Família, enviado por Mário de Sá-Carneiro a Pessoa.
El setembre de 1914 el poeta Mário de Sá-Carneiro (1890-1916) visità Barcelona, on conegué Ribera Rovira. En una de les cartes que va escriure a Fernando Pessoa li diu:
"—Hoje levou-me a ver a Catedral, em construção, da Sagrada Família. Meu Amigo é —Uma Catedral Páulica—
Sim! Pleno paulismo —quase cubismo até. —Um conjunto interessantíssimo, tudo quanto se possa imaginar de mais bizarro, de menos visto."
Postal de la Sagrada Família, enviada per Mário de Sá-Carneiro a Pessoa.
In September 1914, the poet Mário de Sá-Carneiro (1890-1916) visited Barcelona, where he met Ribera Rovira. In one of the letters he wrote to Fernando Pessoa he says:
"—Hoje levou-me a ver a Catedral, em construçao, da Sagrada Família. Meu Amigo é —Uma Catedral Páulica—
Sim! Pleno paulismo —quase cubismo até. —Um conjunto interessantíssimo, tudo quanto se possa imaginar de mais bizarro, de menos visto."
Postcard of the Sagrada Família, sent by Mário de Sá-Carneiro to Pessoa.
Teixeira de Pascoaes (1877-1952) participou em Barcelona, em 1918, nos Cursos monográficos de altos estudos e de intercâmbio organizados por Eugeni d'Ors e assistiu ao acto de inauguração da Biblioteca de Valls, símbolo da política cultural do "noucentisme". Entrevista publicada na revista "D'ací i d'allà". (Biblioteca de Catalunya).
Teixeira de Pascoaes (1877-1952) participà a Barcelona, el 1918, en els Cursos monogràfics d'alts estudis i d'intercanvi organitzats per Eugeni d'Ors i assistí a l'acte d'inauguració de la Biblioteca de Valls, símbol de la política cultural del noucentisme. Entrevista publicada a la revista "D'ací i d'allà". (Biblioteca de Catalunya).
In 1918, Teixeira de Pascoaes (1877-1952) attended a advanced monographic course to promote cultural exchange that was run by Eugeni d'Ors in Barcelona. He also attended the opening ceremony of Valls Library, a symbol of the cultural “Noucentisme” movement. Interview published in the magazine "D'ací i d'allà". (Biblioteca de Catalunya).
Em Novembro de 1921, a Junta de Museus apresentou uma exposição de arte catalã em Lisboa, com pintura e escultura de mais de trinta artistas. Também se fizeram conferências sobre a cultura e a literatura catalãs por Nicolau d'Olwer (futuro ministro da República), Feliu Elias e Joan Estelrich. Capa do catálogo da exposição. (Biblioteca General d'Història de l'Art).
El novembre de 1912 la Junta de Museus presentà una exposició d'art català a Lisboa, amb pintures i escultures de més de trenta artistes. També es donaren conferències sobre la cultura i la literatura catalanes a càrrec de Nicolau d'Olwer (futur ministre de la República), Feliu Elias i Joan Estelrich. Coberta del catàleg de l'exposició. (Biblioteca General d'Història de l'Art).
In November 1912, the Catalan Board for Museums presented an exhibition of Catalan art in Lisbon, with paintings and sculptures by more than thirty artists. Lectures were also given on Catalan literature and culture, which were run by Nicolau d'Olwer (future minister of the Republic), Feliu Elias and Joan Estelrich. Cover of the exhibition catalogue. (Biblioteca General d'Història de l'Art).
Fèlix Cucurull (1919-1996), romancista, poeta, ensaísta e tradutor, viveu em Portugal de 1963 a 1965, com uma bolsa da Fundação Gulbenkian. Colaborou no "Diário de Notícias" e "Colóquio/Letras", entre outras publicações, e traduziu autores portugueses, como Manuel do Nascimento, Domingos Monteiro e Fernando Namora. O seu importante ensaio "Dois povos ibéricos: Portugal e Catalunha" (1967) apareceu em português em 1975. Um dos numerosos artigos sobre Fèlix Cucurull publicados em Portugal.
Fèlix Cucurull (1919-1996), novel·lista, poeta, assagista i traductor, visqué a Portugal del 1963 al 1965, amb una beca de la Fundació Gulbenkian. Col·laborà a "Diário de Notícias" i "Colóquio/Letras", entre d'altres, i traduí autors portuguesos, com Manuel do Nascimento, Domingo Monteiro i Fernando Namora. El seu important assaig "Dos pobles ibèrics: Portugal i Catalunya" (1967), aparegué en portuguès el 1975. Un dels nombrosos articles sobre Fèlix Cucurull publicats a Portugal.
Fèlix Cucurull (1919-1996), novelist, poet, essayist and translator, who lived in Portugal from 1963 to 1965 on a grant from the Gulbenkian Foundation. He contributed to the "Diário de Notícias" and "Colóquio/Letras", among others, and translated Portuguese authors, such as Manuel do Nascimento, Domingo Monteiro and Fernando Namora. His ground-breaking essay, "Two Iberian Peoples: Portugal and Catalonia" (1967), was published in Portuguese in 1975. One of a number of articles about Fèlix Cucurull published in Portugal.
Manuel de Seabra (Lisboa, 1932), romancista, poeta, crítico, tradutor do russo, do português, do catalão, etc., reside em Barcelona, com intermitências, desde 1954. Foi jornalista na Emissora Nacional e na B.B.C. e correspondente do diário catalão "Avui" em Lisboa. Embora nunca tenha deixado de escrever em português, considera também o catalão sua língua literária. Foi traduzido para português, para russo e para ucraniano. É autor, com sua esposa, Vimala Devi, também poetisa em português e catalão, dos dicionários português-catalão e catalão-português.
Manuel de Seabra (Lisboa, 1932), novel·lista, poeta, crític, traductor del rus, del portuguès i del català, resideix a Barcelona, amb intermitències, des del 1954. Ha estat periodista a la Ràdio Nacional Portuguesa i a la BBC, i corresponsal del diari català "Avui" a Lisboa. Tot i que no ha deixat mai d'escriure en portuguès considera també el català com a llengua literària pròpia. Ha estat traduït al portuguès, al rus i a l'ucraïnès. És l'autor, amb la seva esposa, Vimala Devi, del Diccionari portuguès-català i català-portuguès.
Manuel de Seabra (Lisbon, 1932), novelist, poet, critic, translator of Russian, Portuguese and Catalan, has lived in Barcelona on and off since 1954. He has worked as a journalist for Portugal's national radio station and the BBC, and as a correspondent for the Catalan daily newspaper "Avui" in Lisbon. Although he continues to write in Portuguese, he also considers Catalan to be one of his languages of literary expression. He has been translated into Portuguese, Russian and Ukrainian. He and his wife, Vimala Devi, worked together on the Portuguese-Catalan/Catalan-Portuguese Dictionary.
Fernando Pessoa (1888-1935) é um dos autores portugueses mais conhecidos na Catalunha. Em 1986, a Fundação "La Caixa de Pensions" organizou em Barcelona o curso "Mãos brancas, janelas secretas: aspectos actuais da obra de Fernando Pessoa", coordenado por Joaquim Sala-Sanahuja. Devem-se destacar entre as suas obras traduzidas o "Livro do desassossego" (1990) e entre as representadas "O marinheiro" (1987-1988) e "Retrato de um banqueiro anarquista"
(1990-1991). Cartaz da representação de "Retrato de um banqueiro anarquista" (1990-1991), produzida pelo Teatre Invisible.
Fernando Pessoa (1888-1935) és un dels autors portuguesos més coneguts a Catalunya. El 1986 la Fundació "La Caixa de Pensions" va presentar a Barcelona el curs "Mans blanques, finestres secretes: aspectes actuals de l'obra de Fernando Pessoa", coordinat per Joaquim Sala-Sanahuja. Cal destacar entre les seves obres traduïdes "El llibre dels desficis" (1990) i entre les representades "El mariner" (1987-1988) i "Retrat d'un banquer anarquista" (1990-1991), produïda pel Teatre Invisible.
Fernando Pessoa (1888-1935) is one of the best known Portuguese writers in Catalonia. In 1986, "La Caixa de Pensions Foundation" ran a course in Barcelona: "White Hands, Secret Windows: Present-day Relevance of the work of Fernando Pessoa", which was coordinated by Joaquim Sala-Sanahuja. Notable translated works include "El llibre dels desficis" (The Book of Anxieties, 1990), and performances of “El mariner" (The Sailor, 1987-1988) and "Retrat d'un banquer anarquista" (Portrait of an Anarchist Banker, 1990-1991), produced by the Teatre Invisible theatre company are also worthy of mention.
Em 1990 realizou-se em Lisboa o primeiro encontro entre poetas catalães e portugueses que teve a sua continuidade em Barcelona em 1995. Fiama Hasse e Egito Gonçalves em "De mar a mar", sarau poético no segundo encontro entre poetas catalães e portugueses.
El 1990 es va celebrar a Lisboa el primer encontre entre poetes catalans i portuguesos que va tenir la seva continuïtat a Barcelona el 1995. Fiama Hasse i Egito Gonçalves a De mar a mar, vetllada poètica dins del segon encontre entre poetes catalans i portuguesos.
In 1990, the first meeting between Catalan and Portuguese poets was held in Lisbon and was followed by a second edition in Barcelona in 1995. Fiama Hasse and Egito Gonçalves at the second editon of the poetry gathering of "De mar a mar" between Catalan and Portuguese poets.
Graças às traduções, o leitor português pôde conhecer obras capitais da literatura catalã, algumas das quais tiveram considerável eco, como "A Pele de Touro", de Salvador Espriu, e "Os Plátanos de Barcelona", de Víctor Mora, traduzidas por Manuel de Seabra.
Gràcies a les traduccions, el públic portuguès ha pogut conèixer obres cabdals de la literatura catalana, algunes de les quals han obtingut un considerable ressò com "A pele de touro" de Salvador Espriu i "Os plátanos de Barcelona" de Víctor Mora, traduïdes per Manuel de Seabra.
Thanks to translation, the Portuguese public has been made aware of key works of Catalan literature, some of which have gained considerable recognition such as "A pele de touro" by Salvador Espriu and "Os plátanos de Barcelona" by Víctor Mora, translated by Manuel de Seabra.
