Du Moyen Age au XIXe siècle Dès le Moyen Age, la France et les territoires de langue catalane ont entretenu des rapports constants, particulièrement intenses à l'époque médiévale, et qui se sont encore développés depuis la fin du XIXe siècle jusqu'à nos jours. Il convient de se rappeler, surtout en ce qui concerne la haute époque, les liens extrêmement étroits qui unissaient la Catalogne et les pays de langue d'Oc. C'est ainsi que des écrivains et philosophes comme Ramon Llull (Raymond Lulle) et Arnau de Vilanova ont vécu à Paris. D'autre part, des œuvres comme
"Le Roman de la Rose" ou le "Lancelot" de Chrétien de Troyes ont eu une influence sur la littérature catalane. Plus tard, les penseurs et les écrivains français ont profondément marqué de leur empreinte le romantisme catalan et les mouvements visant à récupérer l'identité nationale, tant sur le plan historique que linguistique et littéraire.
Du modernisme à l'époque actuelle Depuis la fin du XIXe siècle, Paris est devenu le lieu de pèlerinage des intellectuels et des artistes catalans. La littérature catalane e été fortement marquée par le symbolisme, le Parnasse et, à partir de la deuxième décennie du XXe siècle, par les mouvements d'avant-
garde, notamment par le surréalisme. Au cours des dernières années, la culture catalane a été largement diffusée en France, grâce à l'essor des traductions et de l'enseignement universitaire, ainsi qu'à la création d'institutions comme le Centre d'Études Catalanes de Paris. La Catalogne. Parmi de nombreuses traductions, une belle édition de "A la recherche du temps perdu", de Marcel Proust, a été publiée en 1991.
De l'edat mitjana al segle XX Des de l'edat mitjana, França i els territoris de parla catalana han mantingut un contacte constant, molt intens a l'època medieval, que s'ha
incrementat des de finals del segle XIX fins a l'actualitat (i cal no oblidar, sobretot pel que fa als orígens, els estretíssims vincles entre Catalunya i les terres de llengua d'Oc). Així, escriptors i filòsofs catalans com Ramon Llull o Arnau de Vilanova visqueren a París. Per altra banda, alguns temes literaris com el "Roman de la Rose" o el "Lancelot" de Chrétien de Troyes influïren en obres literàries catalanes. Posteriorment, la influència de pensadors i d'escriptors francesos fou cabdal per al romanticisme català i per al moviment de recuperació de la identitat històrico-lingüística catalana.
Del modernisme a l'actualitat Des de finals del segle XIX París es convertí
en lloc de peregrinació d'intel·lectuals i artistes catalans. La influència del simbolisme, del parnassianisme des de la segona dècada del segle XX, dels moviments d'avantguarda, especialment del surrealisme, és patent en la literatura catalana. Aquests darrers anys, la realitat de la cultura catalana s'ha fet més present a França gràcies a l'increment de les traduccions, a l'ensenyament universitari i a la creació d'entitats com el Centre d'Etudes Catalanes de París. La literatura francesa no ha deixat de ser present a Catalunya; d'entre les moltes traduccions, el 1991 s'ha presentat una bella edició d'"A la recherche du temps perdu" de Marcel Proust.
From the Middle Ages to the 20th Century France and Catalan-speaking regions have maintained close relations since the Middle Ages. Links between the two cultures were particularly strong from Medieval times, and have become closer still since the turn of the 19th century to the present day — it should not be forgotten, of course, that there have always been strategic links between Catalonia and the Languedoc region. This explains why writers such as Ramon Llull and Arnau de Vilanova settled in Paris. It also goes some way to explaining why literary themes, such as "Roman de la Rose" and "Lancelot", have had such a great
influence on Catalonia's literary output. Subsequently, French writers exerted an untold influence on the Catalan Romantic movement, which was a key to Catalonia recovering its historic and cultural identity.
From Modernism to the present By the turn of the 19th century, Paris had become a place of pilgrimage for Catalan intellectuals and artists. From the 1920s onwards, Catalonia's literary output began to show clear signs of influences from symbolism, Parnassianism and the avant-garde movements, and surrealism in particular. In recent years, Catalan culture has made itself felt in France thanks to an increasing number of translated works, university
courses and the creation of bodies such as the Centre d'Études Catalanes (Catalan Studies Centre) in Paris. French literature has always been at the forefront in Catalonia; amongst many other translations, it is worth highlighting the beautiful 1991 edition of Marcel Proust's "A la recherche du temps perdu".
L'écrivain et philosophe Ramon Llull (1233-1316) fit de nombreux séjours à Paris. C'est là qu'il écrivit, en 1298, l'"Arbre de filosofia d'amor". Parmi ses nombreuses disciplines, il convient de signaler le chanoine Thomas d'Arras et, ultérieurement, Jacques Lefèvre. Planche XI du manuscrit de Karlsruhe représentant Ramon Llull et Thomas d'Arras.
L'escriptor i filòsof Ramon Llull (1233-1316) visqué en diferents ocasions a París, on va escriure l'"Arbre de filosofia d'amor" el 1298. D'entre els seus deixebles cal destacar el canonge Tomàs d'Arràs i posteriorment Jacques Lefèvre. Làmina XI del manuscrit de Karlsruhe que representa Ramon Llull i Tomàs d'Arràs.
The writer and philosopher Ramon Llull (1233-1316) spent several periods of his life in Paris, where he wrote "L'Arbre de filosofia d'amor" (The Tree of Love) in 1298. Two of his most distinguished disciples include Canon Tomàs d'Arràs and, subsequently, Jacques Lefèvre. Plate XI from the Karlsruhe manuscript depicting Ramon Llull and Tomàs d'Arràs.
Arnau de Vilanova (1240-1311), médecin, écrivain et réformateur spirituel, fut envoyé en 1299 par Jacques II de catalogne et d'Aragon comme ambassadeur à Paris, où il fut emprisonné pendant six mois pour avoir divulgué ses idées sur l'Antéchrist. Ses traités de médicine ont été largement diffusés dans toute l'Europe. Edition du "Regimen sebum et seniorum" publiée à Paris vers 1500. (Bibliothèque de Catalogne).
Arnau de Vilanova (1240-1311), metge, escriptor i reformista espiritual, fou enviat, el 1299, per Jaume II de Catalunya-Aragó com a ambaixador a París, on fou empresonat durant sis mesos per haver divulgat les seves idees sobre l'Anticrist. Les seves obres mèdiques tingueren àmplia divulgació a tot Europa. Edició de "Regimen senum et seniorum" publicada a París cap al 1500. (Biblioteca de Catalunya).
In 1299, Arnau de Vilanova (1240-1311), physician, writer and spiritual reformer, was sent by James II of Catalonia-Aragon to serve as ambassador in Paris, where he was imprisoned for six months for having divulged his ideas on the Antichrist. His medical treatises were widely read all over Europe. Copy of "Regimen senum et seniorum", published in Paris around 1500. (Biblioteca de Catalunya).
Francesc Eiximenis (1330/1335-1409), franciscain et écrivain religieux, a voyagé en France, en Italie et en Angleterre. Son oeuvre catalane a été divulguée dans des éditions castillanes et françaises. On considère que la traduction française du "Libre dels àngels" est le premier livre imprimé à Genève, en 1478. Manuscrit catalan du "Libre dels àngels" (1392). (Bibliothèque de Catalogne).
Francesc Eiximenis (1330/1335-1409), franciscà i escriptor religiós, viatjà per França, Itàlia i Anglaterra. La seva obra catalana fou divulgada en traduccions castellanes i franceses. Es considera que la traducció al francès del "Libre dels àngels" és el primer llibre estampat a Ginebra, el 1478. Manuscrit català del "Libre dels àngels" (1392). (Biblioteca de Catalunya).
Francesc Eiximenis (1330/1335-1409), Franciscan priest and religious writer, travelled widely over France, Italy and England. Translations of his works in Catalan were published in Spanish and French. It is believed that the French translation of "Libre dels àngels" (The Book of Angels) was the first book to be printed in Geneva in 1478. Catalan edition of "The Book of Angels" (1392). (Biblioteca de Catalunya).
Les gestes de Lancelot et de Tristan, chantées par Chrétien de Troyes et Marie de France, on eu un écho dans les oeuvres de Llull, de Ramon Muntaner et, tout particulièrement, dans les grands romans du XVe siècle, "Tirant lo Blanc" et "Curial e Güelfa". Traduction moderne des "Lais" de Marie de France.
Les gestes de Lancelot i de Tristany, cantades per Chrétien de Troyes i per Maria de França, es reflecteixen en les obres de Llull, Ramon Muntaner i especialment en les grans novel·les del segle XV, "Tirant lo Blanc" i "Curial e Güelfa". Traducció actual dels "Lais" de Maria de França.
The chivalrous tales of Lancelot and Tristan, recited by Chrétien de Troyes and Marie of France, influenced the works of Llull, Ramon Muntaner and, more especially, the great 15th-century novels "Tirant lo Blanc" and "Curial e Güelfa". Modern edition of the "Lais" by Marie of France.
Les nombreuses traductions et éditions du philosophe Raymond de Sebonde (?-1436) prouvent l'influence qu'il a exercée entre le XVe et le XVIIIe siècle. Michel de Montaigne (1533-1592) a traduit du latin la "Theologia naturalis sive Liber Creaturarum" et a écrit l'"Apologie de Raymond de Sebonde". Montaigne a été à maintes reprises traduit et lu en Catalogne. En 2006 les éditions Proa ont commencé à publier ses célèbres "Essais" en trois volumes traduits et édités par Vicent Alonso, qui ont connu un grand succès de ventes.
Premier volume des "Essais" de Montaigne publiés par éditions Proa. Portrait du traducteur et éditeur de cette édition, Vicent Alonso.
Les nombroses traduccions i edicions del filòsof Ramon Sibiuda (?-1436) mostren la seva influència entre els segles XV i XVIII. Michel de Montaigne (1533-1592) traduí del llatí la "Theologia naturalis sive Liber Creaturarum" i escriví l'"Apologia de Ramon de Sibiuda". De la mateixa manera, Montaigne ha estat molt llegit i traduït a Catalunya. El 2006 l'editorial Proa va començar a publicar els seus famosos "Assaigs" en tres volums traduïts i editats per Vicent Alonso, amb un gran èxit de vendes.
Primer volum dels "Assaigs" de Montaigne. Retrat del traductor i editor d'aquesta edició, Vicent Alonso.
The numerous translations and editions of the works by the philosopher Raymond of Sabunde (?-1436) are proof of his influence between the 15th and 18th centuries. Michel de Montaigne (1533-1592) translated "Theologia naturalis sive Liber Creaturarum" from Latin and wrote the "Apologia de Ramon de Sibiuda". Montaigne has likewise had close ties with Catalonia. In 2006, the publishing house Proa began to publish a widely acclaimed edition of his famous "Essays" in three volumes that was translated and edited by Vicent Alonso.
Les idées philosophiques du Siècle des Lumières ont exercé une influence sur des écrivains comme Josep Finestres, Antoni de Capmany, Fèlix Amat et, surtout, Gregori Mayans, qui a entretenu une correspondance avec Voltaire. Portraits de Voltaire et de Mayans.
Les idees filosòfiques de la Il·lustració influïren en alguns escriptors com Josep Finestres, Antoni de Capmany, Fèlix Amat sobretot, Gregori Mayans, el qual mantigué correspondència amb Voltaire. Retrats de Voltaire i de Mayans.
The philosophical ideas of the Enlightenment had an influence on certain writers such as Josep Finestres, Antoni de Capmany, Fèlix Amat in particular, and Gregori Mayans, who corresponded with Voltaire. Portraits of Voltaire and Mayans.
Pendant l'occupation napoléonienne, le maréchal Augereau chercha à s'attirer la sympathie des Catalans. C'est ainsi que du 22 mars au 1 de septembre 1810, le "Diari de Barcelona" parut sur deux colonnes, en catalan et en français. (Bibliothèque de Catalogne).
Durant l'ocupació napoleònica el mariscal Augereau volgué atreure's la simpatia dels catalans així, del 22 de març a l'1 de setembre de 1810 el "Diari de Barcelona" aparegué a dues columnes en català i en francès. (Biblioteca de Catalunya).
During the occupation of Naples, Marshal Augereau was eager to gratify the people of Catalonia, evidence of which can be seen in the newspaper the "Diari de Barcelona", which ran an edition in both Catalan and French between 22nd March and 1st September 1810. (Biblioteca de Catalunya).
Les idées du romantisme européen ont eu des répercussions en Catalogne, notamment sur la Renaixença, mouvement de rénovation littéraire et culturelle du XIXe siècle. Certaines figures du romantisme français, comme Chateaubriand, Victor Hugo ou Alexandre Dumas ont joui d'une grand popularité en catalogne. Couverture de la traduction de "Notre dame de paris" dans une édition populaire. (Bibliothèque de Catalogne).
Les idees del romanticisme europeu repercutiren a Catalunya en el moviment de renovació cultural i literària del segle XIX, anomenat Renaixença. Algunes de les figures del romanticisme francès, com Chateaubriand, Victor Hugo o Alexandre Dumas gaudiren de gran popularitat a Catalunya. Portada de la traducció de "Notre Dame de Paris" en una edició popular. (Biblioteca de Catalunya).
The ideas of European romanticism gave rise to the 19th-century movement of cultural and literary renovation in Catalonia, known as the Renaixença. Certain French romantic figures, such as Chateaubriand, Victor Hugo and Alexandre Dumas were hugely popular in Catalonia. Cover of a paperback edition of a translated version of "The Hunchback of Notre Dame". (Biblioteca de Catalunya).
Les postulats du naturalisme français ont influencé Josep Yxart et Joan Sardà, critiques littéraires de la fin du XIXe siècle, ainsi que le romancier Narcís Oller. Emile Zola écrivit une préface à la traduction de "La papallona" (Le papillon, 1886), de Narcís Oller. Portrait d'Emile Zola dans la deuxième édition catalane de "La papallona" (1902), où sa préface est reproduite. (Bibliothèque de Catalogne).
Els postulats del naturalisme francès influïren en Josep Yxart i Joan Sardà, crítics literaris de finals del XIX, i, especialment, en l'escriptor Narcís Oller. Emile Zola escriví un pròleg a la traducció de "La papallona" (1886) de Narcís Oller. Retrat d'Emile Zola a la segona edició catalana de "La papallona" (1902) on es reprodueix el seu pròleg. (Biblioteca de Catalunya).
Exponents of French naturalism influenced Josep Yxart and Joan Sardà, two end of nineteenth-century literary critics, and, in particular, the writer Narcís Oller. Emile Zola wrote the prologue to the translation of "La papallona" (The Butterfly) by Narcís Oller. Portrait of Emile Zola in the second Catalan edition of "La papallona" (1902) in which his prologue appears. (Biblioteca de Catalunya).
Parmi les écrivains et les artistes catalans qui se sont rendus à la fin du XIXe siècle, le peintre et écrivain moderniste Santiago Rusiñol (1861-1931), qui y séjourna pendant de longues périodes, est entré en contact avec les impressionnistes. Huile sur toile de Santiago Rusiñol représentant l'entrée d'un parc de Paris (1890-91). (Musée National d'Art de Catalogne).
D'entre els escriptors i artistes catalans que anaren a París a finals del XIX, el pintor i escriptor modernista Santiago Rusiñol (1861-1931), que hi residí llargues temporades, entrà en contacte amb els impressionistes. Oli sobre tela de Santiago Rusiñol que representa l'entrada d'un parc de París (1890-91). (Museu Nacional d'Art de Catalunya).
The Modernist painter and sculptor Santiago Rusiñol (1861-1931) was just one of the Catalan writers and artists to go to Paris - where he lived for long periods - who came into contact with the impressionists. Oil on canvas by Santiago Rusiñol of an entrance to a park in Paris (1890-91). (Museu Nacional d'Art de Catalunya).
Le séjour à paris a été à l'origine de nombreux ouvrages de la littérature catalane. Dessin de J. Soler-Jové, illustration pour "Un estudiant a Paris i d'altres estudis", de Gaziel (Agustí Calvet, 1887-1964).
L'experiència de París és la base de moltes obres de la literatura catalana. Dibuix de J.Soler-Jové que il·lustra l'obra "Un estudiant a París i d'altres estudis" de Gaziel (Agustí Calvet, 1887-1964).
Many works of Catalan literature are based on their authors' experiences in Paris. Illustration by J.Soler-Jové for the work "Un estudiant a París i d'altres estudis" (A student in Paris and other studies) by Gaziel (pseud. of Agustí Calvet, 1887-1964).
Le surréalisme français, qui a pris son essor en 1924 sous l'égide d'André Breton, a eu une grande répercussion en Catalogne. Entre autres, la revue "L'Amic de les Arts" (1926-1929), dès ses premières livraisons, s'est intéressée de très près aux mouvements d'avant-garde. Numéro de "L'Amic de les Arts" de 1927, avec des collaborations de Dalí, Foix, Montanyà, etc.
El surrealisme francès, impulsat per André Breton el 1924, produí un gran impacte a Catalunya. Entre altres manifestacions, la revista "L'Amic de les Arts" (1926-1929) tractà amb interès, des del seu començament, dels moviments d'avantguarda. Número de "L'Amic de les Arts" de 1927, on col·laboren Dalí, Foix, Montanyà etc.
French surrealism, championed by André Breton in 1924, had an enormous impact in Catalonia. One of the results of which was the journal "L'Amic de les Arts" (1926-1929), which from the outset took an active interest in avant-garde movements. Edition of "L'Amic de les Arts" dating from 1927, with contributions by Dalí, Foix, Montanyà, etc.
Reproduction d'un tableau de Georges Braque et d'un article des "Cahiers d'art" tirés du numéro spécial de la revue "D'ací i d'allà" (hiver 1934) consacré à l'art d'avant-garde, avec des reproductions de Miró, Dalí, Gris, Matisse, etc.
Reproducció d'un quadre de Georges Braque i d'un article de "Cahiers d'art" al número especial de la revista "D'ací i d'allà" (hivern del 1934) dedicat a l'art d'avantguarda, amb reproduccions de Miró, Dalí, Gris, Matisse, etc.
Reproduction of a painting by Georges Braque and of an article published in the journal "Cahiers d'art" taken from a special winter edition of "D'ací i d'allà" (1934), with reproductions by Miró, Dalí, Gris, Matisse, etc.
L'Institut Français de Barcelone, fondé en 1919, a joué un rôle important pour la diffusion de la culture européenne en Catalogne pendant les quarante années de franquisme. En même temps, il a constitué un lieu d'accueil pour les cercles intellectuels catalans. Sculpture de Guinovart, en hommage au livre en général, et à l'œuvre de Mallarmé en particulier, dressée devant l'édifice actuel de l'Institut Français, œuvre de l'architecte Josep Maria Coderch.
L'Institut Français de Barcelona, fundat el 1919, jugà un important paper de difusió de la cultura europea a Catalunya durant els quaranta anys de franquisme, alhora que constituí un refugi per als cercles intel·lectuals catalans. Escultura de Guinovart, en homenatge al llibre en general i a l'obra de Mallarmé en particular, que es dreça davant de l'edifici actual de l'Institut, construït per l'arquitecte Josep M. Coderch.
The Institut Français (French Institute) of Barcelona, founded in 1919, played a significant role in bringing European culture to Catalonia over Franco's 40-year dictatorship, whilst also serving as a refuge for Catalan intellectual circles. Sculpture by Guinovart — a tribute to books in general and to the work of Mallarmé in particular — that stands in front of the building currently housing the Institute, designed by the architect Josep M. Coderch.
En 1977 a été fondé à Paris le centre d'Études Catalanes de l'Université de Paris-Sorbonne (Paris IV). Le Centre a joué un rôle déterminant pour la diffusion de la culture catalane en France. Le 26 novembre 1991, une chaire de catalan a été créée à la Sorbonne. L'hôtel qui abrite le Centre d'Études Catalanes, construit entre le XVe et le XVIIIe siècle, au cœur du Marais.
El 1977 es va crear a París el Centre d'Études Catalanes de l'Université Paris-Sorbonne (Paris IV). El Centre ha estat un important motor de difusió de la cultura catalana a França. El 26 de novembre del 1991 es va inaugurar una càtedra de català en aquesta Universitat. Edifici del Centre d'Etudes Catalanes, dels segles XV-XVIII, en el barri del Marais.
The Catalan Studies Centre was set up at the University Paris-Sorbonne (Paris IV) in 1977. The Centre has served as a springboard for the dissemination of Catalan culture in France. In 1991, the University opened a department of Catalan. Building that houses the Catalan Studies Centre, built between the 15th and 18th centuries, in the Marais district, Paris.
Les universitaires français spécialistes de la culture catalane ont constitué l'Association Française des Catalanistes (AFC). Cette société savante organise des congrès thématiques, souvent avec ses homologues d'autres pays, et publie la "Revue d'Études Catalanes" (REC). Web de l'Association http://www.france-catalaniste.com.
Couvertures des livres édités par les Éditions la Tour Gile avec la collaboration de l'AFC. Collection dirigée par Christian Camps (Université Paul Valéry, Montpellier III).
Els acadèmics francesos especialitzats en cultura catalana han constituid l'Associació francesa de catalanistes (AFC). Aquesta cercle d'erudits (www.france-catalaniste.com) organitza congressos temàtics, sovint amb els seus homòlegs d'altres països i publica la revista "Revue d'Etudes Catalanes" (REC).
Portades dels llibres editats per Éditions la Tour Gile amb la col·laboració de l'AFC. Col·lecció dirigida per Christian Camps (Universitat Paul Válery, Montpeller III).
French academics specialised in Catalan culture set up the Association Française des Catalanistes (AFC). This erudite circle (www.france-catalaniste.com) holds thematic conferences, often with their opposite numbers from other countries, and it publishes the journal "Revue d'Etudes Catalanes" (REC).
Covers of the books published by Éditions la Tour Gile in collaboration with the AFC. Collection edited by Christian Camps (Universitat Paul Válery, Montpeller III).
De nombreux poètes français (Breton, Eluard, Char, Dupin, Tzara, Jabès…) ont collaboré avec des peintres catalans d'avant-garde comme Dalí, Miró ou Tàpies. Texte de René Char accompagnant une huile sur toile de Joan Miró. Catalogue "Miró" de l'exposition du Grand Palais, du 17 mars au 13 octobre 1974.
Nombrosos poetes francesos —Breton, Eluard, Char, Dupin, Tzara, Jabès— han col·laborat amb el treball de pintors catalans d'avantguarda com Dalí, Miró o Tàpies. Text de René Char que acompanya un oli sobre tela de Joan Miró. Catàleg "Miró" de l'exposició del Grand Palais del 17 de març al 13 d'octubre de 1974.
Many French poets — Breton, Eluard, Char, Dupin, Tzara, Jabès — worked together with avant-garde Catalan painters such as Dalí, Miró and Tàpies. Text by René Char alongside an oil on canvas by Joan Miró. "Miró" Catalogue for the exhibition held at the Grand Palais from 17th March to 13th October 1974.
Depuis le XIXe siècle, le théâtre a été un des vecteurs de communication culturelle entre les deux pays. Les auteurs français sont très fréquemment joués en Catalogne. Par ailleurs, des metteurs en scène et des acteurs comme Núria Espert, Lluís Pasqual ou Josep M. Flotats ont travaillé en France pendant de longues périodes. Affiche de "Cyrano de Bergerac" d'Edmond Rostand, monté à Barcelone en 1985 par la troupe de Josep M. Flotats, ancien pensionnaire de la Comédie Française et Chevalier de l'Ordre des Arts et Lettres.
El teatre ha estat, des el segle XIX, un canal de comunicació cultural entre els dos països. Autors francesos són representats normalment a Catalunya; directors i actors catalans com Núria Espert, Lluís Pascual o Josep M. Flotats han treballat amb continuïtat a França. Cartell de l'estrena de "Cyrano de Bergerac" d'Edmond Rostand, el 1985 a Barcelona, per la Companyia de Josep M. Flotats, ex-membre de la Comédie Française i Chevalier de l'Ordre des Arts et Lettres.
Since the 19th century, theatre has been a channel of cultural communication between the two countries. Performances of works by French authors are often staged; Catalan directors and performers such as Núria Espert, Lluís Pascual and Josep M. Flotats have an ongoing working relationship with France. Poster for the Barcelona opening in 1985 of Edmond Rostand's "Cyrano de Bergerac", performed by the theatre company founded by Josep M. Flotats, former member of the Comédie Française and Chevalier de l'Ordre des Arts et Lettres.
Un des grands passeurs théâtraux est le dramaturge Sergi Belbel, actuellement directeur du Théâtre Na- tional de Catalogne, largement traduit et représenté en France (Lit nuptial, Sans fil, Caresses, Après la pluie…, traductions de Jean-Jacques Préau aux Éditions Théâtrales). Après la pluie a remporté plusieurs prix en France, dont un prestigieux "Molière à la meilleure pièce comique" en 1999. Par ailleurs, Sergi Belbel contribue à la diffusion de la littérature théâtrale française en langue catalane, par ses traductions et représentations de Racine, Beckett, Koltès. D'autres auteurs jouissent d'une bonne diffusion en France, comme Josep Maria Benet i Jornet, (Désir, La chambre de l'enfant…), Carles Batlle ou Rodolf Sirera. Affiche d'"Après la pluie" (2002). Le dramaturge Sergi Belbel.
Sergi Belbel, actualment director del Teatre Nacional de Catalunya, és també un dels dramaturgs més exi- tosos de Catalunya, amb moltes obres traduïdes i representades a França ("Tàlem", "Mòbil", "Carí- cies", "Després de la pluja", traducció de J-J. Préau per a Éditions Théâtrales). "Després de la pluja" va guanyar diversos premis a França, incloent el prestigiós premi Molière a la millor comèdia (1999). Belbel ha contribuït també a la difusió dels texts teatrals francesos a través de les seves traduccions al català i de les seves representa- cions d'obres de Racine, Beckett i Koltès a Catalunya. Altres autors teatrals amb gran ressò a França són J. M. Benet i Jornet ("Desig", "L'habitació del nen"), Carles Batlle i Rodolf Sirera. Cartell de "Després de la pluja" (2002) i foto de l'autor.
Sergi Belbel, director of the National Theatre of Cata-lonia, is also one of the most successful playwrights in Catalonia and has been widely translated and performed in France ("Tàlem", "Mòbil", "Carí- cies", "Després de la pluja", translated by J.-J. Préau for Éditions Théâtrales). "Després de la pluja" was awarded several prizes in France, including the prestigious Molière best comedy award (1999). Belbel has likewise contributed to the dis- semination of French theatre texts through his translations into Catalan and the staging of plays by Racine, Beckett and Koltès in Catalonia. Other authors who enjoy a widespread reputation in France include J. M. Benet i Jornet, ("Desig", "L'habitació del nen"), C. Batlle and R. Sirera. Poster for "Després de la pluja" (2002) and a picture of Belbel.
Au cours de ces dernières années, les traductions en français d'ouvrages littéraires catalans se sont multipliées. Des œuvres fondamentales de la littérature catalane sont maintenant accessibles au public français.
La publication de littérature catalane traduite en français touche aussi bien les œuvres du patrimoine que la littérature la plus actuelle. Ainsi, Jean-Marie Barberà a récemment donné une version française du célèbre roman de chevalerie Tirant le Blanc, de Joanot Martorell, jamais traduit depuis le XVIIIème siècle.
Couverture de l'édition française de "Tirant lo Blanc". Traduction de Jean-Marie Barberà (Anacharsis Editions, 2003).
Durant els darrers anys s'ha incrementat el ritme de les traduccions d'obres literàries catalanes al francès, amb les quals es donen a conèixer obres cabdals de la literatura catalana. Durant els darrers anys s'ha incrementat el ritme de les traduccions d'obres literàries catalanes al francès, amb les quals es donen a conèixer obres cabdals de la literatura catalana. La publicació de literatura catalana traduïda al francès inclou tant les obres del patrimoni com la literatura més actual. Jean-Marie Barberà ha aportat recentment una versió francesa de la famosa novel·la de cavalleria "Tirant lo Blanc", de Joanot Martorell, que no havia estat traduïda des del segle XVIII. Portada de l'edició francesa del "Tirant lo Blanc". Traducció de Jean-Marie Barberà (Anacharsis Editions, 2003).
In recent years, the pace at which literary texts have been translated from Catalan into French has been stepped up, which has made classic works of Catalan literature widely accessible in France. Contemporary works of Catalan literature translated into French are also published on a large scale. Likewise, Jean-Marie Barberà recently brought out a French version of the famous tale of chivalry "Tirant lo Blanc", by Joanot Martorell, which had not been translated since the 18th century.
Cover of the French edition of "Tirant lo Blanc". Translation by Jean-Marie Barberà (Anacharsis Editions, 2003).
Parmi les auteurs modernes, des écrivains aussi différents que Baltasar Porcel, Jaume Cabré, Carme Riera, Quim Monzó, Lluis-Anton Baulenas, etc. prennent place dans les catalogues des meilleurs éditeurs français. De jeunes auteurs comme Sergi Pàmies ou Jordi Puntí jouent par ailleurs un rôle important dans la diffusion de la littérature francophone en Catalogne, en tant que traducteurs (Pennac, Toussaint, Echenoz, etc.).
Couvertures des livres "Me'n vaig" de Jean Echenoz, et "El dictador i l'hamaca" de Daniel Pennac.
Quant als autors contemporanis, escriptors tan diversos com Baltasar Porcel, Jaume Cabré, Carme Riera, Quim Monzó, Lluis-Anton Baulenas, etc. formen part dels catàlegs dels millors editors francesos. Autors joves com ara Sergi Pàmies o Jordi Puntí juguen un paper molt important en la difusió de la literatura francòfona a Catalunya, com a traductors (Pennac, Toussaint, Echenoz, etc.).
Portades dels llibres, "Me'n vaig" de Jean Echenoz, i "El dictador i l'hamaca" de Daniel Pennac.
Amongst modern authors, writers as diverse as Baltasar Porcel, Jaume Cabré, Carme Riera, Quim Monzó, Lluis-Anton Baulenas, etc. hold their own in the catalogues of the best French publishing houses. Young writers such as Sergi Pàmies and Jordi Puntí have likewise played a major role in spreading French literature in Catalonia through their translations of works by Pennac, Toussaint, Echenoz, etc.
Covers of the books "Me'n vaig" by Jean Echenoz, and "El dictador i l'hamaca" by Daniel Pennac.
