La vida de les barraques de pedra seca

Audiovisual i exposició sobre l'arquitectura popular de pedra en sec. Introducció a aquest patrimoni entès com a "arquitectura rural" i com a "l'art de la gent del camp": utilitats, ubicacions, testimonis, fauna i flora, poemes... L'audiovisual mostra imatges de construccions de pedra en sec (barraques, marges, escaletes...) del Penedès, l'Alt Camp, la Catalunya Nord, Jaén, Itàlia, França, Algèria... L'exposició consta d'imatges de construccions de pedra en sec d'arreu, junt amb eines antigues, fotografies, pòsters, calendaris, llibres... relacionats amb el món rural en general.

Requeriments tècnics: recinte espaiós, taula alta per al projector, taula comuna, equip de so amb micro i CD. disponibilitat de la sala 2 h abans i 1 h després. L'audiovisual, de 50 min de durada i dirigit a tots els publics, és comentat en directe per Rosa Vendrell, periodista divulgadora de la pedra en sec.

Dones d'aigua és una exposició que, d'una manera sensitiva, mostra al públic uns dels éssers mitològics més bells i poètics del nostre imaginari popular: les "dones d'aigua", anomenades també goges, aloges, fades o encantades. Les imatges i les projeccions videogràfiques s'han captat a diferents indrets de Catalunya on el llegendari popular situa aquests éssers. Els mitjans bàsics utilitzats per explicar la història de les dones d'aigua són el material vegetal preservat (3.000 canyes de riu, 200 kg. d'herbes aromàtiques), la fotografia lluminosa i la projecció audiovisual. Aquests tres llenguatges utilitzats artesanalment pretenen copsar l'atenció i l'interès del visitant que s'endinsa en l'exposició travessant una espectacular escenografia.

A més d'aquests elemets, l'exposició està formada per 34 caixes de llum de 60x60, 15 caixes de llum de 60x120, 2 caixes de 60x240, 1 caixa de 60x180 i 58 planxes amb punxes de ferrro de 30x50 cm. per aguantar les canyes.

L'exposició Viure a la Mediterrània mostra la realitat de l'arquitectura tradicional mediterrània. L'objectiu és generar una reflexió sobre els seus valors, sobre la seva identitat històrica i cultural, i sobre la necessitat de preservar aquest valuós patrimoni dels diferents pobles de la Mediterrània. Es tracta de contribuir a definir estratègies i instruments que, mitjançant trets culturals comuns, ajudin a la creació d'un espai estable de cohabitació, de coneixement i d'intercanvi dins del el marc social, econòmic i ambiental. Molts dels elements arquitectònics tradicionals que mostra aquesta exposició estan directament vinculats a l'estil de vida de Catalunya, que s'emmarca, evidentment, dins del paradigma de vida mediterrani.

L'exposició s'estructura en quatre eixos temàtics, i consta de 12 panells trilingües (català, castellà i àrab) de 180x240 cm (cara i dors), 6 estructures d'alumini de 200x262 cm amb llums i 1 banderola de 160x272 cm (imatge i títol de l'exposició).

Aquesta exposició de la sèrie Catalunya marítima. Crònica en blanc i negre, 1880-1980, pretén il·lustrar l'activitat pesquera al litoral català des de final del segle XIX fins a la dècada de 1960. Inclou imatges de les instal·lacions portuàries, amb vistes de molls i ports amb les barques de pesca; edificis singulars emprats per al desenvolupament de tasques relacionades; vistes de la pròpia pràctica de la pesca, i imatges de la vida dels pescadors que il·lustren les formes de vida tant en el món del treball, és a dir, a bord de les embarcacions, com en l'esfera privada, en els habitatges que els pescadors ocupaven a la costa.

L'exposició està formada per 35 fotografies en blanc i negre emmarcades en tres formats diferents: 70x100 cm, 60x80 cm, 50x60 cm i 3 banderoles de 200 cm d'alçada per 90 cm d'amplada, amb estructura de suport independent.

Informació: Museu Marítim. Tel. 933 429 920, expo.mmaritim@diba.es

Aquesta altra exposició de la sèrie Catalunya marítima. Crònica en blanc i negre, 1880-1980, ofereix una visió de les façanes marítimes de les poblacions costaneres catalanes anterior a la irrupció del turisme de masses i del boom de la construcció, és a dir, durant el període de temps que comprèn les darreries del s. XIX i la primera meitat del s. XX. Són imatges característiques de les comunitats litorals, platges amb barques a la sorra, habitatges de pescadors i mariners, que reflecteixen un paisatge litoral avui gairebé desaparegut. Igualment, pretén una modesta reflexió sobre la importància del paisatge com a creació cultural vinculada al patrimoni cultural marítim i, en conseqüència, com un valor a salvaguardar per tal de transmetre'l a les generacions futures.

L'exposició també la formen 35 fotografies en blanc i negre emmarcades en tres formats diferents: 70x100 cm, 60x80 cm, 50x60 cm i 3 banderoles de 200 cm d'alçada per 90 cm d'amplada, amb estructura de suport independent.

44 fotografies, seleccionades d'un extens reportatge realitzat entre els anys 1997 i 2004 de la terrisseria de cal Berlí, ens mostren des d'una perspectiva etnogràfica el treball de Josep Font i de la seva família, una de les darreres que ha continuat treballant la terrissa negra de Verdú (Urgell) seguint el procés tradicional. A la vegada les fotografies intenten copsar la bellesa d'un ofici que a Verdú es remunta al segle XV i que al llarg del segle XX ha experimentat profundes transformacions.

L'exposició es composa de 44 fotografies a color (20x30 cm) emmarcades -amb el seu corresponent peu-, un text i dues fotografies plotejades de grans dimensions (104x150 cm).

Exposició que té com a protagonista la figura del fotògraf cerverí Claudi Gómez Grau i la seva tasca com a retratista no només d'una geografia concreta -la Segarra- sinó d'unes formes de vida i de treball que van caracteritzar la Catalunya de principis de segle XX. Es tracta d'una sèrie de fotografies que ens mostren el treball realitzat per Gómez Grau a Cervera i a la comarca de la Segarra entorn les feines del camp i els vell oficis tradicionals, com ara teixidors, forners, esmoladors, xolladors...

La mostra consta de 43 fotografies de 51x71x2 cm, amb les seves cartel·les corresponents; text explicatiu de fullola de 245x122 cm; plòter amb la imatge de Claudi Gómez Grau, de 183x130 cm. El transport i el muntatge corren a càrrec de la institució sol·licitant.

Informació: Museu Comarcal de Cervera. Tel. 973 533 917, 696 028 381, museu@museudecervera.com

La cistelleria és una activitat humana molt antiga. A casa nostra s'han trobat restes arqueològiques de set mil anys d'antiguita (la Draga, estany de Banyoles). L'exposició explica quatre tècniques de cistelleria que es practiquen a Catalunya en l'actualitat: la cistelleria de muntanya, la cistelleria de la costa, la tècnica del margalló i la cistelleria de vims i canyes.

La mostra inclou una variada mostra de peces d'aquestes tècniques, així com textos explicatius i fotografies. Fa també un repàs a la història més recent: consolidació de l'ofici, cistelleria per a ús industrial, la crisi que comportà l'arribada del plàstic... Així mateix, fa un repàs a la situació actual del món de la cistelleria: l'Associació Catalana de Cistellers i Cistelleres, la Fira del Cistell a Salt, el cursos, els intercanvis... La mostra pot anar acompanyada de cursos, xerrades i demostracions.

Les dones torturades i condemnades a la pena de mort a Europa durant l'edat mitjana i encara en èpoques posteriors, acusades de ser bruixes, tenien un gran coneixement de les plantes del seu entorn. El mític vol de les bruixes és atribuït al consum de determinades plantes tòxiques i al·lucinògenes, com l'estramoni, la belladona o el jusquiam, que provoquen una intensa sensació de volar. Aquesta exposició està concebuda com una instal·lació artisticoetnogràfica sobre el complex món de les bruixes, en tant que dones, i de les plantes que utilitzaven per a la preparació de pocions, ungüents i encanteris. Cliqueu aquí per veure les característiques tècniques.

Informació: Carme Bosch Cebrián. Tel. 972 461 334, 666 727 404, cbcflors@telefonica.net

Exposició que repassa els costums i les formes de treball dels diferents grups socials a les Terres de l'Ebre a partir de la indumentària, incidint principalment en la pagesia. El fil conductor de la mostra és el cicle vital a través dels ritus de pas: el naixement i el bateig, la primera comunió, el servei militar, el casament, i la mort i el dol.

Consta de plafons i maniquins amb reproduccions de roba antiga, centrats tots ells en el període del tercer quart del segle XIX fins a mitjan segle XX. L'exposició ve acomapanyada d'una projecció de fotografies antigues. Altres activitats complementàries en oferta: xerrades per a adults i tallers per a infants.