 |
 |
 |
| |
|
| |
 |
L'oci i
el mar  |
| |
|

|
 |
Aquesta exposició de la sèrie Catalunya
marítima. Crònica en blanc i negre,
1880-1980 tracta l'extensió del lleure
en la societat moderna i de les seves conseqüències
sobre el paisatge. Els pioners del temps d'esbarjo
foren les classes burgeses que, a començaments
del segle XX, van descobrir els grans plaers de
la brisa marina, els esports aquàtics i
el gaudi a la sorra de la platja. En el decurs
del segle passat tot aquest temps lliure va popularitzar-se
fent de les vacances un dret dels treballadors.
Actualment el temps de lleure és accessible
gairebé a tothom. I la societat està
fent uns nous usos de l'espai on s'hi desenvolupa.
Però, sens dubte, la contrapartida és
una tendència a la massificació
que està produint una sobreexplotació
del paisatge del litoral i la seva degradació
constant. L'espai s'ha transformat de manera directament
proporcional a la pràctica d'activitats.
Uns nous usos de
|
l'espai que estan canviant el paisatge de manera incontrolada
en la majoria dels indrets de la nostra costa.
L'exposició està formada per 35 fotografies
en blanc i negre emmarcades en tres formats diferents:
70x100 cm, 60x80 cm, 50x60 cm i 3 banderoles de 200 cm
d'alçada per 90 cm d'amplada, amb estructura de
suport independent.
Informació: Museu
Marítim. Tel. 933 429 920, expo.mmaritim@diba.es
|
| |
|
 |
Els treballs
portuaris  |
| |
|

|
 |
Aquesta exposició de la sèrie
Catalunya marítima. Crònica en blanc
i negre, 1880-1980, ens mostra escenes dels
nostres ports, de les feines que s'hi han portat
a terme. El transport marítim va fer necessari
habilitar unes infraestructures adequades on carregar
i descarregar els vaixells, i emmagatzemar i distribuir
la mercaderia. Lligat a aquestes infraestructures
apareixen una llarga llista de col·lectius
de treballadors especialitzats que han fet possible
la gran quantitat de serveis que, durant segles,
han ofert els ports: des de la mateixa construcció
de molls i dics a la construcció naval,
la reparació i desballestament de vaixells,
la pesca i sobretot el comerç marítim.
En les últimes dècades els ports
de Catalunya estan vivint profundes transformacions,
i la població està canviant de mentalitats
i hàbits.
|
L'exposició està formada per 35 fotografies
en blanc i negre emmarcades en tres formats diferents:
70x100 cm, 60x80 cm, 50x60 cm i 3 banderoles de 200 cm
d'alçada per 90 cm d'amplada, amb estructura de
suport independent.
Informació: Museu
Marítim. Tel. 933 429 920, expo.mmaritim@diba.es |
| |
|
 |
|
La vida de les barraques
de pedra seca
|
 |
Audiovisual i exposició sobre l'arquitectura
popular de pedra en sec. Introducció a
aquest patrimoni entès com a "arquitectura
rural" i com a "l'art de la gent del
camp": utilitats, ubicacions, testimonis,
fauna i flora, poemes... L'audiovisual mostra
imatges de construccions de pedra en sec (barraques,
marges, escaletes...) del Penedès, l'Alt
Camp, la Catalunya Nord, Jaén, Itàlia,
França, Algèria... L'exposició
consta d'imatges de construccions de pedra en
sec d'arreu, junt amb eines antigues, fotografies,
pòsters, calendaris, llibres... relacionats
amb el món rural en general.
Requeriments tècnics: recinte espaiós,
taula alta per al projector, taula comuna, equip
de so amb micro i CD. disponibilitat de la sala
2 h abans i 1 h després. L'audiovisual,
de 50 min de durada i dirigit a tots els publics,
és comentat en directe per Rosa Vendrell,
periodista divulgadora de la pedra en sec.
|
|
| |
Informació:
Rosa Vendrell Miret. Tel. 650 473 639, 938 993 315, rovenmi@gmail.com |
| |
|
 |
Dones d'Aigua
|
| |
|

|
 |
Dones d'aigua és una exposició
que, d'una manera sensitiva, mostra al públic
uns dels éssers mitològics més
bells i poètics del nostre imaginari popular:
les "dones d'aigua", anomenades també
goges, aloges, fades o encantades. Les imatges
i les projeccions videogràfiques s'han
captat a diferents indrets de Catalunya on el
llegendari popular situa aquests éssers.
Els mitjans bàsics utilitzats per explicar
la història de les dones d'aigua
són el material vegetal preservat (3.000
canyes de riu, 200 kg. d'herbes aromàtiques),
la fotografia lluminosa i la projecció
audiovisual. Aquests tres llenguatges utilitzats
artesanalment pretenen copsar l'atenció
i l'interès del visitant que s'endinsa
en l'exposició travessant una espectacular
escenografia.
A més d'aquests elemets, l'exposició
està formada per 34 caixes de llum de 60x60,
15 caixes de llum de 60x120, 2 caixes de 60x240,
1 caixa de 60x180 i 58 planxes amb punxes de ferrro
de 30x50 cm. per aguantar les canyes.
|
|
| |
Informació:
Carme Bosch Cebriàn. Tel. 972 461 334, cbcflors@telefonica.net |
| |
|
 |
El Baix
Llobregat: un riu de festes |
| |
|

|
 |
La mostra s'estructura en dos àmbits:
"la festa,gota a gota" on es desglossen
els elements que configuren la festa -de l'anunci
als organitzadors, el temps, l'espai, el so, el
foc, la gastronomia, els jocs, les atraccions,
el vestuari, el ball, les representacions festives
i el bestiari festiu- i "un fluir de festes",
un recorregut pels esdeveniments festius del baix
Llobregat, tant des d'un punt de vista del cicle
festiu anual com de la diversitat d'actes (festes
patronals, aplecs, romeries, mostres, exposicions,
etc.).
Característiques tècniques: 1 banderola
amb el cartell, 2 plafons amb els titulars dels
àmbits de l'exposició, 18 conjunts
de plafons de diverses mides, diversos objectes
tridimensionals, so ambient i audiovisual sobre
les festes, sala de 100 m2 i uns 12 m2 amb l'espai
infantil, diferenciat de la resta de l'exposició
i pensat per a fer tallers de manualitats i altres
activitats relacionades amb les festes.
|
Informació: Institut d'Estudis del Baix Llobregat.
Tel. 936 666 703 (Enric Ferreras), cecbll@llobregat.info |
| |
|
 |
Viure a
la Mediterrània |
| |
|

|
 |
L'exposició Viure a la Mediterrània
mostra la realitat de l'arquitectura tradicional
mediterrània. L'objectiu és generar
una reflexió sobre els seus valors, sobre
la seva identitat històrica i cultural,
i sobre la necessitat de preservar aquest valuós
patrimoni dels diferents pobles de la Mediterrània.
Es tracta de contribuir a definir estratègies
i instruments que, mitjançant trets culturals
comuns, ajudin a la creació d'un espai
estable de cohabitació, de coneixement
i d'intercanvi dins del el marc social, econòmic
i ambiental. Molts dels elements arquitectònics
tradicionals que mostra aquesta exposició
estan directament vinculats a l'estil de vida
de Catalunya, que s'emmarca, evidentment, dins
del paradigma de vida mediterrani.
L'exposició s'estructura en quatre eixos
temàtics, i consta de 12 panells trilingües
(català, castellà i àrab)
de 180x240 cm (cara i dors), 6 estructures d'alumini
de 200x262 cm amb llums i 1 banderola de 160x272
cm (imatge i títol de l'exposició).
|
|
| |
Informació:
Institut
Europeu de la Mediterrània. Tel. 93 567 09
34 (Muntsa Ciurana), mciurana@iemed.org
|
| |
|
 |
La pesca
tradicional |
| |
|

|
 |
Aquesta exposició de la sèrie Catalunya
marítima. Crònica en blanc i negre,
1880-1980, pretén il·lustrar
l'activitat pesquera al litoral català
des de final del segle XIX fins a la dècada
de 1960. Inclou imatges de les instal·lacions
portuàries, amb vistes de molls i ports
amb les barques de pesca; edificis singulars emprats
per al desenvolupament de tasques relacionades;
vistes de la pròpia pràctica de
la pesca, i imatges de la vida dels pescadors
que il·lustren les formes de vida tant
en el món del treball, és a dir,
a bord de les embarcacions, com en l'esfera privada,
en els habitatges que els pescadors ocupaven a
la costa.
L'exposició està formada per 35
fotografies en blanc i negre emmarcades en tres
formats diferents: 70x100 cm, 60x80 cm, 50x60
cm i 3 banderoles de 200 cm d'alçada per
90 cm d'amplada, amb estructura de suport independent.
Informació: Museu
Marítim. Tel. 933 429 920, expo.mmaritim@diba.es
|
|
| |
|
 |
Els barris
mariners de la costa catalana |
| |
|

|
 |
Aquesta altra exposició de la sèrie
Catalunya marítima. Crònica en
blanc i negre, 1880-1980, ofereix una visió
de les façanes marítimes de les
poblacions costaneres catalanes anterior a la
irrupció del turisme de masses i del boom
de la construcció, és a dir, durant
el període de temps que comprèn
les darreries del s. XIX i la primera meitat del
s. XX. Són imatges característiques
de les comunitats litorals, platges amb barques
a la sorra, habitatges de pescadors i mariners,
que reflecteixen un paisatge litoral avui gairebé
desaparegut. Igualment, pretén una modesta
reflexió sobre la importància del
paisatge com a creació cultural vinculada
al patrimoni cultural marítim i, en conseqüència,
com un valor a salvaguardar per tal de transmetre'l
a les generacions futures.
L'exposició també la formen 35 fotografies
en blanc i negre emmarcades en tres formats diferents:
70x100 cm, 60x80 cm, 50x60 cm i 3 banderoles de
200 cm d'alçada per 90 cm d'amplada, amb
estructura de suport independent.
|
|
| |
Informació:
Museu
Marítim. Tel. 933 429 920, expo.mmaritim@diba.es |
| |
|
 |
Josep Font
i la terrissa negra de Verdú. Fotografies d'Oriol
Saula |
| |
|

|
 |
44 fotografies, seleccionades d'un extens reportatge
realitzat entre els anys 1997 i 2004 de la terrisseria
de cal Berlí, ens mostren des d'una perspectiva
etnogràfica el treball de Josep Font i
de la seva família, una de les darreres
que ha continuat treballant la terrissa negra
de Verdú (Urgell) seguint el procés
tradicional. A la vegada les fotografies intenten
copsar la bellesa d'un ofici que a Verdú
es remunta al segle XV i que al llarg del segle
XX ha experimentat profundes transformacions.
L'exposició es composa de 44 fotografies
a color (20x30 cm) emmarcades -amb el seu corresponent
peu-, un text i dues fotografies plotejades de
grans dimensions (104x150 cm).
|
|
| |
Informació:
Museu Comarcal de l'Urgell. Tel. 973 312 960, info@museutarrega.com |
| |
|
 |
Una mirada
a Claudi Gómez Grau |
| |
|

|
 |
Exposició que té com a protagonista
la figura del fotògraf cerverí Claudi
Gómez Grau i la seva tasca com a retratista
no només d'una geografia concreta -la Segarra-
sinó d'unes formes de vida i de treball
que van caracteritzar la Catalunya de principis
de segle XX. Es tracta d'una sèrie de fotografies
que ens mostren el treball realitzat per Gómez
Grau a Cervera i a la comarca de la Segarra entorn
les feines del camp i els vell oficis tradicionals,
com ara teixidors, forners, esmoladors, xolladors...
La mostra consta de 43 fotografies de 51x71x2
cm, amb les seves cartel·les corresponents;
text explicatiu de fullola de 245x122 cm; plòter
amb la imatge de Claudi Gómez Grau, de
183x130 cm. El transport i el muntatge corren
a càrrec de la institució sol·licitant.
Informació: Museu Comarcal de Cervera.
Tel. 973 533 917, 696 028 381, museu@museudecervera.com
|
|
| |
|
 |
La cistelleria
a Catalunya |
| |
|

|
 |
La cistelleria és una activitat humana
molt antiga. A casa nostra s'han trobat restes
arqueològiques de set mil anys d'antiguita
(la Draga, estany de Banyoles). L'exposició
explica quatre tècniques de cistelleria
que es practiquen a Catalunya en l'actualitat:
la cistelleria de muntanya, la cistelleria de
la costa, la tècnica del margalló
i la cistelleria de vims i canyes.
La mostra inclou una variada mostra de peces d'aquestes
tècniques, així com textos explicatius
i fotografies. Fa també un repàs
a la història més recent: consolidació
de l'ofici, cistelleria per a ús industrial,
la crisi que comportà l'arribada del plàstic...
Així mateix, fa un repàs a la situació
actual del món de la cistelleria: l'Associació
Catalana de Cistellers i Cistelleres, la Fira
del Cistell a Salt, el cursos, els intercanvis...
La mostra pot anar acompanyada de cursos, xerrades
i demostracions.
|
|
| |
Informació: Associació catalana de cistellers
i cistelleres. Tel. 972 196 060, 607 973 729, entremans@ya.com
(Carlus Trijueque Maria) |
| |
|
 |
Les flors
de les bruixes |
| |
|

|
 |
Les dones torturades i condemnades a la pena
de mort a Europa durant l'edat mitjana i encara
en èpoques posteriors, acusades de ser
bruixes, tenien un gran coneixement de les plantes
del seu entorn. El mític vol de les bruixes
és atribuït al consum de determinades
plantes tòxiques i al·lucinògenes,
com l'estramoni, la belladona o el jusquiam, que
provoquen una intensa sensació de volar.
Aquesta exposició està concebuda
com una instal·lació artisticoetnogràfica
sobre el complex món de les bruixes, en
tant que dones, i de les plantes que utilitzaven
per a la preparació de pocions, ungüents
i encanteris. Cliqueu aquí
per veure les característiques tècniques.
Informació: Carme Bosch Cebrián.
Tel. 972 461 334, 666 727 404, cbcflors@telefonica.net
|
|
| |
|
 |
Retrats
de migració: estratègies per fer-se un lloc |
| |
|

|
 |
Exposició produïda per la Fundació
Cipriano García de CCOO de Catalunya, en
col·laboració amb diferents institucions
públiques i privades. El seu objectiu és
el de donar a conèixer les experiències
migratòries de col·lectius de catalans
i catalanes a diferents ciutats de França
entre 1939 i 2003. L'estructura ha estat concebuda
com una aproximació des d'un punt de vista
antropològic del que suposa l'"expulsió"
d'aquestes persones fora del seu país,
l'assentament al país d'acollida, i el
dilema que han de resoldre entre el retorn i la
permanència en un moment determinat de
les seves vides. Un dels objectius finals és
el d'afavorir la reflexió sobre el fenomen
dels immigrants que avui arriben al nostre país,
a partir de la nostra pròpia experiència
com a immigrants a d'altres països. L'exposició
ocupa un espai total de 150 m2, distribuïda
en cinc espais escenogràfics.
Informació: Fundació Cipriano García,
Arxiu Històric de CCOO de Catalunya. Tel.
934 812 707, arxiu@conc.es
|
|
| |
|
 |
La societat
tradicional a través del vestit |
| |
|

|
 |
Exposició que repassa els costums i les
formes de treball dels diferents grups socials
a les Terres de l'Ebre a partir de la indumentària,
incidint principalment en la pagesia. El fil conductor
de la mostra és el cicle vital a través
dels ritus de pas: el naixement i el bateig, la
primera comunió, el servei militar, el
casament, i la mort i el dol.
Consta de plafons i maniquins amb reproduccions
de roba antiga, centrats tots ells en el període
del tercer quart del segle XIX fins a mitjan segle
XX. L'exposició ve acomapanyada d'una projecció
de fotografies antigues. Altres activitats complementàries
en oferta: xerrades per a adults i tallers per
a infants.
|
|
| |
Informació: Pepa Nogués, CEITTE (Centre
d'Estudis de la Indumentària Tradicional de les
Terres de l'Ebre. EMD Jesús (Baix Ebre). Tel. 977
500 735, 676 308 021. |
| |
|
 |
Volem
viure de la terra! Els pagesos en lluita, 1976-1979 |
| |
Aproximació
als fets que van afectar el camp català a les comarques
del Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat
i el Camp de Tarragona a la segona meitat dels anys 1970,
protagonitzats per la Unió de Pagesos.
INFORMACIÓ: Centre d’Estudis del Gaià.
Tel. 977 638 104 (Josep Santesmases),
santesmases@telefonica.net |
| |
|
 |
Les autocromes,
fotografies en color en el primer terç del segle
XX |
| |
L’exposició
consta de diferents apartats: en primer lloc, més
de 50 reproduccions en paper d’autocromes de Catalunya
i d’arreu del món, datades a principis del
segle XX. També s’inclouen cinc cartells
explicatius de les col·leccions i del procés
que va permetre aplicar a la pràctica allò
que avui dia ens sembla absolutament normal: enregistrar
el nostre entorn visual en colors.
INFORMACIÓ: Arxiu Fotogràfic del Centre
Excursionista de Catalunya. Tel. 933 152 311 |
| |
|
 |
Miralls
del cel |
| |
Aquesta exposició
comprèn una petita part de les imatges de l’Arxiu
Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
El seu contingut abasta principalment diferents aspectes
de la muntanya, els esports i la societat catalana de
principis del segle XX recollits per sis autors diferents.
INFORMACIÓ: Arxiu Fotogràfic del Centre
Excursionista de Catalunya. Tel. 933 152 311 |
| |
|
 |
El treball
de la terrissa a Verdú, als anys trenta i principis
dels quaranta |
| |
Fotografies de
Claudi Gómez Grau. Claudi Gómez Grau (1907-1989),
fou un pioner de la fotografia i sobretot del cinema amateur
a les comarques de ponent. En les seves fotografies, amb
uns continguts etnogràfics notables, s’interessà
pels paisatges i la gent més propera, realitzant
reportatges sobre treballs del camp, les fires i els mercats,
les colles de gitanos o, com en aquest cas, sobre el procés
d’elaboració de la terrissa a Verdú.
INFORMACIÓ: Museu Comarcal de l’Urgell. C/
Major, 11, 25300 Tàrrega. Tel. 973 312 960,
info@museutarrega.com |
| |
|
 |
El Montgrí
que hem oblidat |
| |
Entre altres
aspectes, s'explica l'estudi de les activitats tradicionals
a la zona, es mostren testimonis d’activitats econòmiques
que hi tenien lloc (barraques, forns de calç, aixarts,
l'activitat ramadera...) i, de manera específica,
la construcció en pedra seca.
INFORMACIÓ: Museu del Montgrí i del Baix
Ter. C/ Major, 31, 17257 Torroella de Montgrí.
Tel. 972 757 301, tdm@ddgi.es |
| |
|
 |
Desideri
Lombarte: ataüllar el món des del Molinar |
| |
Apropament al
paisatge, la vida i els costums de la societat de la comarca
del Matarranya (Terol). Alhora, reflexiona sobre les relacions
poble-ciutat i sobre aspectes històrics, culturals
i sociolingüístics de la comarca. De l’obra
de Desideri
Lombarte (Pena-roja, 1937 – Barcelona, 1989),
cal destacar entre altres aspectes la recerca històrica
i etnogràfica.
INFORMACIÓ: Associació Cultural del Matarranya.
C/ Pla, 4, 44610 Calaceit. Tel. 978 851 152,
associacio@matarranya.com |
| |
|
 |
Les festes
del foc al Pirineu |
| |
Recull d’imatges
de diverses festes del foc del Pirineu (Isil, Les, Bagà,
Sant Julià, Taüll, Erill, Durro, San Juan
de Plan, Aneto) realitzades per diversos fotògrafs
(Manel Viladrich, Oriol Alamany, Esteban Ania, Eugenio
Monesma, Toni Añó, Rafael López i
Dani Codina).
INFORMACIÓ: Ecomuseu de les valls d’Àneu.
Tel. 973 626 436 (Ignasi Ros), ecomaneu@ecomuseu.com |
| |
|
 |
El món
de l’oli |
| |
L’exposició
vol ser una mostra de la diversitat d’aspectes tradicionals
lligats al cultiu de l’olivera i a la producció
de l’oli a Santa Bàrbara i al Montsià:
tipus d’olives, estris, eines, vocabulari, malalties
de les oliveres, cooperatives d’oli, etc.
INFORMACIÓ: Guillem Gaya. Tel. 977 719 136 (de
17.00 a 21.00 h). |
| |
|
 |
Els sistemes
tradicionals de caça |
| |
L’exposició
se centra en la caça d’aus amb paranys tradicionals
a la plana de la comarca del Montsià, especialment
en tres dels mètodes més usats quan la gent
plegava olives: les rateres, el filat i la barraca de
vesc.
INFORMACIÓ: Guillem Gaya. Tel. 977 719 136 (de
17.00 a 21.00 h). |
| |
|
 |
Imatges
d’una promesa |
| |
Les festes quinquennals
d’Ulldecona fins el 1974. Exposició realitzada
amb motiu del 60è aniversari de la promesa que
va donar lloc a la celebració de les Festes Quinquennals,
per les quals cada cinc anys els ulldeconencs porten la
imatge de la Mare de Déu de la Pietat des del seu
santuari situat a la serra de Godall fins a la població.
INFORMACIÓ: Joan Josep Garrit Callarisa. Tel. 609
655 671 / Centre
d’Estudis d’Ulldecona |
| |
|
 |
Paraules
i gestos dels vinyaters de l’Albera |
| |
|
 |
La
Fatarella: l'univers de la pedra en sec |
| |
|
 |
Quan
érem emigrants. Fotografies de Tomàs Rives
Muñoz |
| |
|
 |
Som
diables: la cara fosca de la festa |
| |
|
 |
Puntaires:
mostra de postals. Col·lecció de Josep Plana |
| |
|
 |
Cent
anys d'acordió diatònic a Catalunya. Col·lecció
Artur Blasco |
| |
|
 |
El
gegant del Montseny. Fets, mites i llegendes a l’entorn
de la muntanya |
|
|
 |
 |
|
|
|