 |
|
|
| |
|
| |
 |
|
|
 |
Esbart Català
de Dansaires: 1908-2008 cent anys d'història
Aquesta exposició mostra a través
de dades, fotografies i esquemes, com ha estat
el llarg recorregut de l'Esbart Català
de Dansaires (ECD) fins a la seva vida actual,
fent un repàs dels cent anys d'història
de l'entitat a partir dels objectius expressats
en els Estatuts fundacionals signats el 8 de juliol
de 1908: 1er. La finalitat del Esbarts Català
de Dançaires es estudiar y donar á
coneixer los balls populars y artistichs nacionals
y extrangers, per parelles d'abdós sexes.
|
L'exposició està organitzada
en tres grans apartats: "La Fundació",
"Què fem i com ho fem" i "L'Esbart
i la societat". El primer apartat presenta l'ECD
a Barcelona. El segon gran bloc, es més extens,
explica les activitats de l'entitat basades en la recerca,
els fons documentals i la divulgació de la dansa
tradicional catalana. Finalment, "L'Esbart i la societat"
vol reflectir l'aportació i incidència d'una
entitat cultural a la societat catalana, i en especial
la barcelonina, i l'agraïment d'aquesta a la tasca
desenvolupada. Descripció
tècnica: 18 plafons extensibles (200x90 cm cadascun).
Informació: Esbart
Català de Dansaires. Tel. 934 125 111, 680
613 617 (M. Garrich), 696 165 929 (A. Bigas), info@esbartcatala.org |
| |
|
|
|
|
|
L'arquitectura popular
a la Segarra. Imatges del nostre patrimoni etnològic
Exposició fotogràfica que ens proposa
un recorregut per les diferents tipologies constructives
de l'arquitectura popular que modelen el paisatge
de la Segarra. L'exposició ens mostra exemplars
de cabanes, pletes, parets de marge, basses, peixeres,
pous i cisternes, pous de gel, safarejos, piques
per netejar, rescloses, forns de guix i de ciment,
pallisses i colomars. També inclou una
projecció de denúncia on s'adverteix
del mal estat de conservació de moltes
construccions d'aquest tipus que, sovint, es veuen
afectades amb total immunitat. La mostra ha
|
estat organitzada pel Museu Comarcal
de Cervera amb la col·laboració dels Amics
de l'arquitectura popular.
Informació: Museu
Comarcal de Cervera. Tel. 973 533 917, museu@museudecervera.cat |
| |
|
|
|
|
|
Mestres d'aixa i calafats.
L'ofici de fer barques a la Costa Brava
Exposició que mostra com han estat aquests
dos oficis, el de mestre d’aixa i el de calafat,
i com han evolucionat fins als nostres dies. Ho
fa a través dels records i els coneixements
de mestres d’aixa que treballen o han treballat
al litoral gironí fent barques i reparant-les
seguint models seculars. Amb el seu testimoni,
que en el cas dels més grans és
també el d’una altra època,
la mostra ens apropa a l’art de la construcció
naval a la Costa Brava. Aquesta exposició
s’ha fet a partir de la recerca “Mestres
d’aixa i calafats a la Costa Brava. Anàlisi
d’uns oficis tradicionals”, realitzada
en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic
de Catalunya, programa del Servei de Patrimoni
Etnològic del Centre de Promoció
de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Informació: Característiques
tècniques de l'exposició
/ Museu de la Pesca. Tel. 972 601 244, museudelapesca@palamos.cat
|
|
| |
|
|
|
|
|
La pesca en miniatura
Pere Viñas és un pescador blanenc
nascut el 1928 que s'ha dedicat des de jove a
la destresa marinera, fent models i maquetes de
les arts de pesca i de les embarcacions que ha
conegut al llarg de la seva vida. La seva extensa
col·lecció és una mostra
de com han evolucionat els arts de pesca del litoral
català al llarg del segle XX. L'exposició
presenta una mostra significativa de models en
miniatura d'alguns dels arts i ginys de pesca
més importants.
El muntatge expositiu consta de 20 peces, entre
arts de pesca i maquetes de barques en miniatura,
així com de la transcripció de les
paraules del pescador on explica què són
i com s'utilitzen aquests arts i ormeigs. Diverses
fotografies il·lustren les tècniques
procedents del fons d'imatges del Museu de la
Pesca (Palamós). Les peces que formen part
de l'exposició són: rall (2 models),
cel, cofa de palangre, salabre, cabrer, tresmall,
solta, bolero, sardinal, bonitolera, xarxa d'encerclament,
xarleston, vaca, ratera, art francès; també
les maquetes de quatre embarcacions reals, de
tipus diferents, utilitzades per a la pesca.
Informació: Museu
de la Pesca. Tel. 972 601 244, museudelapesca@palamos.cat
|
|
| |
|
|
L'oci i
el mar |
| |
|
|
|
Aquesta exposició de la sèrie Catalunya
marítima. Crònica en blanc i negre,
1880-1980 tracta l'extensió del lleure
en la societat moderna i de les seves conseqüències
sobre el paisatge. Els pioners del temps d'esbarjo
foren les classes burgeses que, a començaments
del segle XX, van descobrir els grans plaers de
la brisa marina, els esports aquàtics i
el gaudi a la sorra de la platja. En el decurs
del segle passat tot aquest temps lliure va popularitzar-se
fent de les vacances un dret dels treballadors.
Actualment el temps de lleure és accessible
gairebé a tothom. I la societat està
fent uns nous usos de l'espai on s'hi desenvolupa.
Però, sens dubte, la contrapartida és
una tendència a la massificació
que està produint una sobreexplotació
del paisatge del litoral i la seva degradació
constant. L'espai s'ha transformat de manera directament
proporcional a la pràctica d'activitats.
Uns nous usos de
|
l'espai que estan canviant el paisatge de manera incontrolada
en la majoria dels indrets de la nostra costa.
L'exposició està formada per 35 fotografies
en blanc i negre emmarcades en tres formats diferents:
70x100 cm, 60x80 cm, 50x60 cm i 3 banderoles de 200 cm
d'alçada per 90 cm d'amplada, amb estructura de
suport independent.
Informació: Museu
Marítim. Tel. 933 429 920, granollerssm@diba.es
|
| |
|
|
Els treballs
portuaris |
| |
|
|
|
Aquesta exposició de la sèrie
Catalunya marítima. Crònica en blanc
i negre, 1880-1980, ens mostra escenes dels
nostres ports, de les feines que s'hi han portat
a terme. El transport marítim va fer necessari
habilitar unes infraestructures adequades on carregar
i descarregar els vaixells, i emmagatzemar i distribuir
la mercaderia. Lligat a aquestes infraestructures
apareixen una llarga llista de col·lectius
de treballadors especialitzats que han fet possible
la gran quantitat de serveis que, durant segles,
han ofert els ports: des de la mateixa construcció
de molls i dics a la construcció naval,
la reparació i desballestament de vaixells,
la pesca i sobretot el comerç marítim.
En les últimes dècades els ports
de Catalunya estan vivint profundes transformacions,
i la població està canviant de mentalitats
i hàbits.
|
L'exposició està formada per 35 fotografies
en blanc i negre emmarcades en tres formats diferents:
70x100 cm, 60x80 cm, 50x60 cm i 3 banderoles de 200 cm
d'alçada per 90 cm d'amplada, amb estructura de
suport independent.
Informació: Museu
Marítim. Tel. 933 429 920, granollerssm@diba.es |
| |
|
|
|
|
|
La vida de les barraques
de pedra seca
Audiovisual i exposició sobre l'arquitectura
popular de pedra en sec. Introducció a
aquest patrimoni entès com a "arquitectura
rural" i com a "l'art de la gent del
camp": utilitats, ubicacions, testimonis,
fauna i flora, poemes... L'audiovisual mostra
imatges de construccions de pedra en sec (barraques,
marges, escaletes...) del Penedès, l'Alt
Camp, la Catalunya Nord, Jaén, Itàlia,
França, Algèria... L'exposició
consta d'imatges de construccions de pedra en
sec d'arreu, junt amb eines antigues, fotografies,
pòsters, calendaris, llibres... relacionats
amb el món rural en general.
Requeriments tècnics: recinte espaiós,
taula alta per al projector, taula
|
comuna, equip de so amb micro i CD.
disponibilitat de la sala 2 h abans i 1 h després.
L'audiovisual, de 50 min de durada i dirigit a tots els
publics, és comentat en directe per Rosa Vendrell,
periodista divulgadora de la pedra en sec.
Informació: Rosa Vendrell Miret. Tel. 650 473 639,
938 993 315, rovenmi@gmail.com
|
| |
|
|
|
|
|
Dones d'Aigua
Exposició que, d'una manera sensitiva,
mostra al públic uns dels éssers
mitològics més bells i poètics
del nostre imaginari popular: les "dones
d'aigua", anomenades també goges,
aloges, fades o encantades. Les imatges i les
projeccions videogràfiques s'han captat
a diferents indrets de Catalunya on el llegendari
popular situa aquests éssers. Els mitjans
bàsics utilitzats per explicar la història
de les dones d'aigua són el material
vegetal preservat (3.000 canyes de riu, 200 kg.
d'herbes aromàtiques), la fotografia lluminosa
i la projecció audiovisual. Aquests tres
llenguatges utilitzats artesanalment pretenen
copsar l'atenció i l'interès del
visitant que s'endinsa en l'exposició travessant
una espectacular escenografia.
A més d'aquests elemets, l'exposició
està formada per 34 caixes de llum
|
de 60x60, 15 caixes de llum de 60x120, 2 caixes de 60x240,
1 caixa de 60x180 i 58 planxes amb punxes de ferrro de
30x50 cm per aguantar les canyes. |
| |
Informació:
Carme Bosch Cebriàn. www.carmebosch.cat.
Tel. 972 461 334, cbcflors@telefonica.net |
| |
|
|
El Baix
Llobregat: un riu de festes |
| |
|
|
|
La mostra s'estructura en dos àmbits:
"la festa,gota a gota" on es desglossen
els elements que configuren la festa -de l'anunci
als organitzadors, el temps, l'espai, el so, el
foc, la gastronomia, els jocs, les atraccions,
el vestuari, el ball, les representacions festives
i el bestiari festiu- i "un fluir de festes",
un recorregut pels esdeveniments festius del baix
Llobregat, tant des d'un punt de vista del cicle
festiu anual com de la diversitat d'actes (festes
patronals, aplecs, romeries, mostres, exposicions,
etc.).
Característiques tècniques: 1 banderola
amb el cartell, 2 plafons amb els titulars dels
àmbits de l'exposició, 18 conjunts
de plafons de diverses mides, diversos objectes
tridimensionals, so ambient i audiovisual sobre
les festes, sala de 100 m2 i uns 12 m2 amb l'espai
infantil, diferenciat de la resta de l'exposició
i pensat per a fer tallers de manualitats i altres
activitats relacionades amb les festes.
|
Informació: Institut d'Estudis del Baix Llobregat.
Tel. 936 666 703 (Enric Ferreras), cecbll@llobregat.info |
| |
|
|
|
|
|
Viure a la Mediterrània
L'exposició Viure a la Mediterrània
mostra la realitat de l'arquitectura tradicional
mediterrània. L'objectiu és generar
una reflexió sobre els seus valors, sobre
la seva identitat històrica i cultural,
i sobre la necessitat de preservar aquest valuós
patrimoni dels diferents pobles de la Mediterrània.
Es tracta de contribuir a definir estratègies
i instruments que, mitjançant trets culturals
comuns, ajudin a la creació d'un espai
estable de cohabitació, de coneixement
i d'intercanvi dins del el marc social, econòmic
i ambiental. Molts dels elements arquitectònics
tradicionals que mostra aquesta exposició
estan directament vinculats a l'estil de vida
de Catalunya, que s'emmarca, evidentment, dins
del paradigma de vida mediterrani.
L'exposició s'estructura en quatre eixos
temàtics, i consta de 12 panells
|
trilingües (català, castellà i àrab)
de 180x240 cm (cara i dors), 6 estructures d'alumini de
200x262 cm amb llums i 1 banderola de 160x272 cm (imatge
i títol de l'exposició). |
| |
Informació:
Institut
Europeu de la Mediterrània. Tel. 93 567 09
34 (Muntsa Ciurana), mciurana@iemed.org
|
| |
|
|
La pesca
tradicional |
| |
|
|
|
Aquesta exposició de la sèrie Catalunya
marítima. Crònica en blanc i negre,
1880-1980, pretén il·lustrar
l'activitat pesquera al litoral català
des de final del segle XIX fins a la dècada
de 1960. Inclou imatges de les instal·lacions
portuàries, amb vistes de molls i ports
amb les barques de pesca; edificis singulars emprats
per al desenvolupament de tasques relacionades;
vistes de la pròpia pràctica de
la pesca, i imatges de la vida dels pescadors
que il·lustren les formes de vida tant
en el món del treball, és a dir,
a bord de les embarcacions, com en l'esfera privada,
en els habitatges que els pescadors ocupaven a
la costa.
L'exposició està formada per 35
fotografies en blanc i negre emmarcades en tres
formats diferents: 70x100 cm, 60x80 cm, 50x60
cm i 3 banderoles de 200 cm d'alçada per
90 cm d'amplada, amb estructura de suport independent.
Informació: Museu
Marítim. Tel. 933 429 920, granollerssm@diba.es
|
|
| |
|
|
Els barris
mariners de la costa catalana |
| |
|
|
|
Aquesta altra exposició de la sèrie
Catalunya marítima. Crònica en
blanc i negre, 1880-1980, ofereix una visió
de les façanes marítimes de les
poblacions costaneres catalanes anterior a la
irrupció del turisme de masses i del boom
de la construcció, és a dir, durant
el període de temps que comprèn
les darreries del s. XIX i la primera meitat del
s. XX. Són imatges característiques
de les comunitats litorals, platges amb barques
a la sorra, habitatges de pescadors i mariners,
que reflecteixen un paisatge litoral avui gairebé
desaparegut. Igualment, pretén una modesta
reflexió sobre la importància del
paisatge com a creació cultural vinculada
al patrimoni cultural marítim i, en conseqüència,
com un valor a salvaguardar per tal de transmetre'l
a les generacions futures.
L'exposició també la formen 35 fotografies
en blanc i negre emmarcades en tres formats diferents:
70x100 cm, 60x80 cm, 50x60 cm i 3 banderoles de
200 cm d'alçada per 90 cm d'amplada, amb
estructura de suport independent.
|
|
| |
Informació:
Museu
Marítim. Tel. 933 429 920, granollerssm@diba.es |
| |
|
|
|
|
|
Josep Font i la terrissa
negra de Verdú. Fotografies d'Oriol Saula
44 fotografies, seleccionades d'un extens reportatge
realitzat entre els anys 1997 i 2004 de la terrisseria
de cal Berlí, ens mostren des d'una perspectiva
etnogràfica el treball de Josep Font i
de la seva família, una de les darreres
que ha continuat treballant la terrissa negra
de Verdú (Urgell) seguint el procés
tradicional. A la vegada les fotografies intenten
copsar la bellesa d'un ofici que a Verdú
es remunta al segle XV i que al llarg del segle
XX ha experimentat profundes transformacions.
L'exposició es composa de 44 fotografies
a color (20x30 cm) emmarcades
|
-amb el seu corresponent peu-, un
text i dues fotografies plotejades de grans dimensions
(104x150 cm).
Informació: Museu Comarcal de l'Urgell. Tel. 973
312 960, info@museutarrega.com
|
| |
|
|
|
|
|
Una mirada a Claudi
Gómez Grau
Exposició que té com a protagonista
la figura del fotògraf cerverí Claudi
Gómez Grau i la seva tasca com a retratista
no només d'una geografia concreta -la Segarra-
sinó d'unes formes de vida i de treball
que van caracteritzar la Catalunya de principis
de segle XX. Es tracta d'una sèrie de fotografies
que ens mostren el treball realitzat per Gómez
Grau a Cervera i a la comarca de la Segarra entorn
les feines del camp i els vell oficis tradicionals,
com ara teixidors, forners, esmoladors, xolladors...
La mostra consta de 43 fotografies de 51x71x2
cm, amb les seves cartel·les corresponents;
text explicatiu de fullola de 245x122 cm; plòter
amb la imatge de Claudi Gómez Grau, de
183x130 cm. El transport i el muntatge corren
a càrrec de la institució sol·licitant.
Informació: Museu Comarcal de Cervera.
Tel. 973 533 917, 696 028 381, museu@museudecervera.cat
|
|
| |
|
| |
|
|
|
|
|
La cistelleria a Catalunya
La cistelleria és una activitat humana
molt antiga. A casa nostra s'han trobat restes
arqueològiques de set mil anys d'antiguita
(la Draga, estany de Banyoles). L'exposició
explica quatre tècniques de cistelleria
que es practiquen a Catalunya en l'actualitat:
la cistelleria de muntanya, la cistelleria de
la costa, la tècnica del margalló
i la cistelleria de vims i canyes.
La mostra inclou una variada mostra de peces d'aquestes
tècniques, així com textos explicatius
i fotografies. Fa també un repàs
a la història més recent: consolidació
de l'ofici, cistelleria per a ús industrial,
la crisi que comportà l'arribada del plàstic...
Així mateix, fa un repàs a la situació
|
actual del món de la cistelleria: l'Associació
Catalana de Cistellers i Cistelleres, la Fira del Cistell
a Salt, el cursos, els intercanvis... La mostra pot anar
acompanyada de cursos, xerrades i demostracions.
Informació: Associació catalana de cistellers
i cistelleres. Tel. 972 196 060, 607 973 729, entremans@ya.com
(Carlus Trijueque Maria) |
| |
|
|
|
|
|
Les flors de les bruixes
Les dones torturades i condemnades a la pena de
mort a Europa durant l'edat mitjana i encara en
èpoques posteriors, acusades de ser bruixes,
tenien un gran coneixement de les plantes del
seu entorn. El mític vol de les bruixes
és atribuït al consum de determinades
plantes tòxiques i al·lucinògenes,
com l'estramoni, que provoquen una intensa sensació
de volar. Aquesta exposició està
concebuda com una instal·lació artíistico-etnogràfica
sobre el complex món de les bruixes, en
tant que dones, i de les plantes que utilitzaven
per a la preparació de pocions, ungüents
i encanteris. Cliqueu aquí
per veure'n les característiques tècniques.
Informació: Carme Bosch Cebrián.
Tel. 972 461 334, 666 727 404, cbcflors@telefonica.net
|
|
| |
|
|
|
|
|
Les autocromes, fotografies en color en el primer
terç del segle XX
El 10 de juny de 1907 el
germans Lumière van presentar en un acte
multitudinari un material fotogràfic que
permetia obtenir directament fotografies en color:
les autocromes. L’elevat preu d’aquest
material, però, féu que la seva
utilització fos força limitada.
Aquest fet, juntament amb la ràpida aparició
de sistemes similars, i la invenció de
procediments fotogràfics en color basats
en la síntesi substractiva a la dècada
de 1930, fa que en l’actualitat sigui poc
freqüent observar autocromes i que, consegüentment,
s’hagi generalitzat la idea que a principis
del segle XX no existia la fotografia en colors.
L’exposició consta de diferents apartats:
en primer lloc, de 60 reproduccions en paper d’autocromes
de Catalunya i d’arreu del món, datades
a principis del segle XX. Més del 90 %
de les fotografies de l’exposició
correspon a autocromes que provenen de l’Arxiu
Fotogràfic del Centre Excursionista de
Catalunya (AF-CEC), on hi ha materials de poc
més d’un miler de diferents autors,
un important llegat
|
format per fotografies que abasten
les temàtiques més
variades. També s’inclouen cinc cartells
explicatius de les col·leccions i del procés
que va permetre aplicar a la pràctica allò
que avui dia ens sembla absolutament normal: enregistrar
el nostre entorn visual en colors.
Informació: Característiques
tècniques de les exposicions en oferta de l'AF-CEC
/ Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de
Catalunya. Tel. 933 152 311, arxiufotografic@cec-centre.org |
| |
|
|
|
|
|
Miralls del cel
L’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista
de Catalunya consta de centenars de milers de
fotografies d'entre 1886 i l'actualitat. Els temes
són molts i van més enllà
del que hom pot imaginar que acull un centre excursionista.
Davant d'això, aquesta exposició
s’ha centrat en un període concret,
des de finals del segle XIX fins als anys 1930.
En aquest període els canvis socials i
tecnològics van ser prou significatius
perquè les imatges puguin donar-ne testimoni.
El conjunt de l’exposició s’ha
escollit de manera que les imatges interpreten
les activitats, els paisatges i les persones amb
una bona tècnica fotogràfica i expressivitat.
Informació: Característiques
tècniques de les exposicions en oferta
de l'AF-CEC / Arxiu Fotogràfic
del Centre Excursionista de Catalunya. Tel. 933
152 311, arxiufotografic@cec-centre.org
|
|
| |
|
|
|
|
|
La societat tradicional
a través del vestit
Exposició que repassa els costums i les
formes de treball dels diferents grups socials
a les Terres de l'Ebre a partir de la indumentària,
incidint principalment en la pagesia. El fil conductor
de la mostra és el cicle vital a través
dels ritus de pas: el naixement i el bateig, la
primera comunió, el servei militar, el
casament, i la mort i el dol.
Consta de plafons i maniquins amb reproduccions
de roba antiga, centrats tots ells en el període
del tercer quart del segle XIX fins a mitjan segle
XX. Ve acompanyada d'una projecció de fotografies
antigues. Altres activitats complementàries
en oferta: xerrades per a adults i tallers per
a infants.
|
|
| |
Informació: Pepa Nogués, CEITTE (Centre
d'Estudis de la Indumentària Tradicional de les
Terres de l'Ebre. EMD Jesús (Baix Ebre). Tel. 977
500 735, 676 308 021. |
| |
|
|
Volem
viure de la terra! Els pagesos en lluita, 1976-1979 |
| |
Aproximació
als fets que van afectar el camp català a les comarques
del Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat
i el Camp de Tarragona a la segona meitat dels anys 1970,
protagonitzats per la Unió de Pagesos.
INFORMACIÓ: Centre d’Estudis del Gaià.
Tel. 977 638 104 (Josep Santesmases),
santesmases@telefonica.net |
| |
|
|
El Montgrí
que hem oblidat |
| |
Entre altres
aspectes, s'explica l'estudi de les activitats tradicionals
a la zona, es mostren testimonis d’activitats econòmiques
que hi tenien lloc (barraques, forns de calç, aixarts,
l'activitat ramadera...) i, de manera específica,
la construcció en pedra seca.
INFORMACIÓ: Museu del Montgrí i del Baix
Ter. C/ Major, 31, 17257 Torroella de Montgrí.
Tel. 972 757 301, tdm@ddgi.es |
| |
|
|
Desideri
Lombarte: ataüllar el món des del Molinar |
| |
Apropament al
paisatge, la vida i els costums de la societat de la comarca
del Matarranya (Terol). Alhora, reflexiona sobre les relacions
poble-ciutat i sobre aspectes històrics, culturals
i sociolingüístics de la comarca. De l’obra
de Desideri
Lombarte (Pena-roja, 1937 – Barcelona, 1989),
cal destacar entre altres aspectes la recerca històrica
i etnogràfica.
INFORMACIÓ: Associació Cultural del Matarranya.
C/ Pla, 4, 44610 Calaceit. Tel. 978 851 152,
associacio@matarranya.com |
| |
|
|
Les festes
del foc al Pirineu |
| |
Recull d’imatges
de diverses festes del foc del Pirineu (Isil, Les, Bagà,
Sant Julià, Taüll, Erill, Durro, San Juan
de Plan, Aneto) realitzades per diversos fotògrafs
(Manel Viladrich, Oriol Alamany, Esteban Ania, Eugenio
Monesma, Toni Añó, Rafael López i
Dani Codina).
INFORMACIÓ: Ecomuseu de les valls d’Àneu.
Tel. 973 626 436 (Ignasi Ros), ecomaneu@ecomuseu.com |
| |
|
|
El món
de l’oli |
| |
L’exposició
vol ser una mostra de la diversitat d’aspectes tradicionals
lligats al cultiu de l’olivera i a la producció
de l’oli a Santa Bàrbara i al Montsià:
tipus d’olives, estris, eines, vocabulari, malalties
de les oliveres, cooperatives d’oli, etc.
INFORMACIÓ: Guillem Gaya. Tel. 977 719 136 (de
17.00 a 21.00 h). |
| |
|
|
Els sistemes
tradicionals de caça |
| |
L’exposició
se centra en la caça d’aus amb paranys tradicionals
a la plana de la comarca del Montsià, especialment
en tres dels mètodes més usats quan la gent
plegava olives: les rateres, el filat i la barraca de
vesc.
INFORMACIÓ: Guillem Gaya. Tel. 977 719 136 (de
17.00 a 21.00 h). |
| |
|
|
La
Fatarella: l'univers de la pedra en sec |
| |
|
|
Quan
érem emigrants. Fotografies de Tomàs Rives
Muñoz |
| |
|
|
Som
diables: la cara fosca de la festa |
| |
|
|
Cent
anys d'acordió diatònic a Catalunya. Col·lecció
Artur Blasco |
| |
|
|
|
|
 |
|
|
|
