BOQUERA MARGALEF, Montserrat; QUIROGA VIOLETA, Raimúndez. De la saboga al silur. Pescadors fluvials de l'Ebre a Tivenys. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, 141 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 1)

Monografia que analitza la pesca amb madrava al riu Ebre i les seves transformacions. L'anàlisi no abraça només els aspectes tècnics i materials del procés de pesca, sinó també tots els elements econòmics i socials que s'hi troben relacionats, així com aspectes de percepció de l'entorn natural i la pròpia valoració del treball realitzat. Aquesta recerca, inclosa dins de "l'Anàlisi de la cultura fluvial i propostes de desenvolupament entorn a l'Ebre català", fou duta a terme per un grup de treball de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

ABELLA I ESCUER, Joan. La terra del dòlar. L'activitat minera al poble de Bellmunt del Priorat. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, 145 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 2)

Obra que aborda l'experiència, les vivències i els procediments i manenes de treballar en les mines de Bellmunt del Priorat. És la veu del miner qui parla en aquest llibre, i, a través d'ella, es mostra un petit esbós de la història industrial d'un poble i una comarca pageses. La recerca fou realitzada per l'entitat Carrutxa (Centre de Documentació de Cultura Popular) de Reus.

ESPEITX, Elena; CÀCERES, Juanjo; MASSANÉS, Toni. Com a la llosa, res. Les transformacions alimentàries al Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, 301 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 3)

Els canvis socioeconòmics esdevinguts durant les darreres dècades han tingut un fort impacte sobre l'alimentació a les comarques pirinenques que s'ha manisfestat en canvis en els hàbits alimentaris i en el paper dels productes locals. El llibre analitza aquestes transformacions a les comarques de l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà i com s'han produït. Aquesta recerca, inclosa dins de "l'Inventari, classificació i caracterització dels productes alimentaris i receptes de diferents comarques de Catalunya", ha estat realitzada pel Grup d'Estudis Alimentaris de la Universitat de Barcelona.

PALOMAR, Salvador; SOLÀ, Montserrat. Puix en alt lloc sou posada. Ermites i santuaris: indrets de devoció popular al Priorat. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, 282 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 4)

El llibre és un recorregut per la comarca del Priorat que s'atura en aquells indrets de devoció per mostrar-los com un patrimoni viu d'un territori. Basant-se tant en la documentació escrita com oral i audiovisual, s'ha volgut reconstruir la història, les formes de devoció personal i col·lectives, la literatura popular, l'àmbit d'influència concret o interlocal, etc. d'aquests llocs situats en paratges naturals excepcionals. Avui, la celebració de festes al voltant de les ermites fan que aquests edificis actuïn com a punts de trobada i, per tant, que siguin un reforçament de les relacions socials i de la identitat col·lectiva dels qui hi participen. La recerca fou duta a terme per Carrutxa (Centre de Documentació de Cultura Popular) de Reus.

PUJOL, Josep M. (coord.). "Benvingut/da al club de la sida" i altres rumors d'actualitat. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2002, 293 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 5)

Les llegendes i els rumors "d'actualitat" sublimen els irreductibles terrors ontològics que viuen i moren als confins de la "dimensió desconeguda" i en certes zones del subconscient a les quals no arriben la policia, els jutges, el codi penal ni els confessionaris. Aquesta obra ens ofereix una col·lecció dels rumors més cèlebres que corren pel país i alhora una introducció crítica i actualitzada al floklore del nostre temps. La recerca fou realitzada pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona.

FONT, Gemma; MATEU, Joaquim; PUJADAS, Sandra. Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l'aigua al Montseny. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2002, 159 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 6)

L'obra, fruit d'una recerca realitzada pel Museu Etnològic del Montseny La Gabella d'Arbúcies, és, d'una banda, un recorregut pels usos tradicionals de l'aigua a la conca de la Tordera, amb una especial incidència en aquells factors diferencials que els caracteritzen, i de l'altra, una anàlisi dels factors de canvi que han portat els usos actuals.

SOLÀ MAS, Jordi. La muntanya oblidada. Economia tradicional, desenvolupament rural i patrimoni etnològic al Montsec. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2003, 235 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 7)

Monografia resultat d'una recerca que analitzà el present i el passat recent de les formes de vida dels habitants de la serra del Montsec. L'obra s'ocupa sobre unes tradicions i unes formes de vida passades que es barregen amb les esdeveniments socials i econòmics actuals en una mescla indestriable de tradició i modernitat. Incideix en el fet de que la recuperació d'allò que la població local vol projectar cal al futur pot donar claus per a fixar les línies de desenvolupament econòmic, social i cultural, considerant el paissatge del Montsec com una part del patrimoni etnològic de la zona que pot actuar com una eina de dinamització social i cultural.

DELGADO, Manuel (coord.). Carrer, festa i revolta. Els usos simbòlics de l'espai públic a Barcelona (1951-2000). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2003, 354 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 8)

Obra resultant de la recerca desenvolupada pel Grup de Recerca Etnografia dels Espais Públics de l'Institut Català d'Antropologia. El treball palesa que els itineraris de les processons, les rues, les desfilades o les manifestacions mai non són casuals, i que la festa i la revolta esten fetes d'una mateixa matèria: la consciència que una col·lectivitat reunida a l'aire lliure pot arribar a tenir del seu poder. A partir de l'anàlisi dels itineraris de les manifestacions col·lectives, es mostra la percepció i l'ús simbòlic que grups diferents han fet de la ciutat des de la vaga de tramvies de 1951 fins a les grans mobilitzacions que Barcelona coneix al principi de la dècada del 2000.

PRAT, Joan (coord.). I... això és la meva vida. Relats biogràfics i societat. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2004, 334 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 9)

Monografia que plasma els resultats de la recerca "Banc de memòria biogràfica", desenvolupada pel Grup de Recerca Biogràfica de la Universitat Rovira i Virgili. L'obra és una reflexió antropològica sobre la relació dialèctica existent entre el relat autobiogràfic individual i el context general -la societat- que el fa possible. L'anàlisi parteix d'un corpus de més de dues-centes entrevistes biogràfiques realitzades pels membres d'aquest grup de recerca i pels estudiants d'un seminari de pràctiques d'Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili.

SAGUER HOM, Enric (coord.). Els últims hereus. Història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2005, 466 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 10)

L'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines realitzà la recerca "Memòria d'un món rural en transformació. La regió de Girona, 1930- 2000: la veu dels hisendats". El llibre, que és fruit d'aquest treball, posa en evidència l'erosió de les bases econòmiques que, històricament, havien sostingut als hisendats, i analitza el ventall d'estratègies i trajectòries individuals seguides pels hereus i successors de les nissagues propietàries en el context de la segona meitat del segle XX, un context caracteritzat per la liquidació de la masoveria i per la caiguda de la renda de la terra.

BELTRAN COSTA; Oriol. El temps i els objectes. Memòria del Museu de Ripoll. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2005, 259 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 11)

L'Arxiu-Museu Folklòric de Ripoll, fundat l'any 1929 per Tomàs Raguer, inagurà a Catalunya l'atenció pels objectes materials com a testimonis de les formes de vida populars. La seva exhibició va mostrar una preocupació sistemàtica i explicativa que va esdevenir un referent per la museografia etnogràfica posterior. Setanta-cinc anys després, les sales del Museu esperen tenir una altra oportunitat per dialogar novament amb el públic. La monografia explora les bases conceptuals i els resultats museístics d'aquesta entitat emblemàtica, coincidint amb el debat obert sobre el paper dels museus etnològics al nostre país. Aquesta obra és resultat de la recerca que portà per títol "El temps i els objectes de la vida social. Estudi etnològic sobre la temporalitat a partir de la col·lecció del Museu Etnogràfic de Ripoll", duta a terme pel Museu Etnogràfic de Ripoll.

FRIGOLÉ REIXACH, Joan. Dones que anaven pel món.Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2005, 235 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 12)

La monografia és part del resultat de la recerca "La cultura de les herbes a la Vall de la Vansa i Tuixent. Passat i present en terra de trementinaires", realitzada pel Museu de les Trementinaires de Tuixent. Les trementinaires eren part integrant d'una cultura tradiconal d'herbes i remeis naturals per a la gent i el bestiar. L'obra descriu la posició de les trementinaires en la societat local, els seus coneixements i pràctiques, la seva contribució a l'economia domèstica i el seu paper en la interrelació de la muntanya amb el pla. L'estudi abasta un procés de tres fases caracteritzades com d'existència, desaparició i reaparició de les trementinaires com un bé patrimonial amb la creació del Museu de les Trementinaires.

BESTARD, Joan (ed.). Les porteries a Barcelona. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2006, 226 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 13)

En aquesta obra s'analitza l'espai de la porteria com un lloc de mediació entre el carrer i l'apartament privat, i de com la institució del porter actua com una figura de mediació entre la domesticitat familiar i la vida pública. S'hi analitzen en aquest sentit els processos de trànsit entre els espais públics i privats, espais també per on circulen les categories socials centrals de la modernitat, i que la seva absència converteix en els no-llocs característics de la postmodernitat. Aquesta monografia és el resultat d'una recerca realitzada entre els anys 2002 i 2003 dins el marc de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. A més de Joan Bestard, coordinador de la recerca, han participat en l'obra Laia Sanz, Pilar Díaz, Gastón Bosio, Nadja Monnet, Pablo Romero, Maria del Mar Margall, Julie Rouault, Flora Muñoz i Gerard Horta.

PUJADAS, Joan J.; SORONELLAS, Montserrat; CASAL, Gemma. Cada casa és un món. Família, economia i arquitectura a la Cerdanya. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2007, 439 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 14)

Aquesta monografia és el resultat d'una recerca feta entre els anys 2002 i 2003 en el marc de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, per part d'un equip d'investigació vinculat al Museu Cerdà de Puigcerdà. L'obra analitza el profund procés de transformació econòmica, social i paisatgística esdevingut a la comarca de la Cerdanya al llarg de les darreres dècades. En aquest procés, la casa, que havia estat el pal de paller del sistema econòmic, social i moral de la societat cerdana, ha experimentat notables canvis estructurals, funcionals i, també, estètics i arquitectònics. Una resposta a aquests canvis, i als reptes que plantegen, és la preservació de la memòria i la consciència patrimonial, com a forma de poder articular el passat amb el present.

ANTEBI ARNÓ, Andrés; PUJOL CRUELLS, Adrià. Entre el poder i la màscara. Una etnohistòria del Carnestoltes a Barcelona. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2008, 395 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 15)

Aquesta obra proposa una anàlisi al voltant de l'evolució històrica i social del Carnestoltes a la ciutat de Barcelona. Al costat de la festa institucional i institucionalitzada, a la ciutat perviuen encara models carvalescos de barri i de carrer que mantenen el seu tarannà popular i el seu caràcter dispers i improvisat. A més de realitzar una acurada aproximació teòrica al món de la festa i el Carnestoltes, l'obra planteja i analitza la tensió social que es deriva de la interacció entre aquests diferents models de concepció de la festa. La monografia és resultat d'una recerca realitzada entre els anys 2004 i 2006 en el marc de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, per part de l'Associació per a la Recerca i la Difusió de les Festes Populars (ARDFP).

ROIGÉ, Xavier; ESTRADA, Ferran. El mas al Montseny. La memòria oral. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2008, 459 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 16)

El mas ha estat una institució fonamental en la història del Montseny, tant en la formació del paisatge com en l'estructura econòmica i social del massís. Aquest llibre tracta dels masos des de la perspectiva de la memòria oral. Prenent com a base els relats d'unes quaranta persones, es fa un recorregut per la vida quotidiana, les pautes productives, l'organització social i les relacions familiars dins dels masos. La monografia és resultat d'un treball d'investigació iniciat l'any 2001 en el marc de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, i realitzat per un grup d'investigadors de la Universitat de Barcelona vinculats al Museu Etnològic del Montseny, la Gabella, d'Arbúcies.