inici El RIDEC i l'AEC Hemeroteca Exposicions en oferta Entitats
   
 
 
Col·leccions de la Fonoteca
de Música Tradicional Catalana
 
 
Col·lecció Discogràfica  
 
La Fonoteca de Música Tradicional Catalana (FMTC) és un programa de recerca etnomusicològica del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. L'acció continuada d'aquesta recerca ha generat un fons fonogràfic on s'hi comptabilitzen més 20.000 fonogrames inèdits. La FMTC és també un segell discogràfic que té com a objectiu principal la difusió de manera seleccionada i amb el seu estudi corresponent dels materials aplegats en el fons sonor. Aquests són els volums editats fins al moment:

Música de tradició oral a Catalunya [CD]. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura, 1991, (sèrie 1, volum 1).

Edició de noranta-quatre fonogrames d'un repertori vinculat a diferents aspectes musicals i sonors de la cultura tradicional, com són la comunicació, el treball, els rituals de la vida i del curs de l'any, les institucions, el lleure, etc.

Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona [CD]. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura, 1994, (sèrie 1, volum 2).

Edició que conté cinquanta-sis fonogrames representatrius de la música tradicional de la comarca d'Osona. Cançons baladístiques, cançons infantils, cançons relacionades amb el curs de l'any i cançons religioses.

Tivissa - Cançons i Tonades de la tradició oral- [CD]. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007, (sèrie 1, volum 3).

Repertori que recull els materials sonors inèdits més antics de la Fonoteca de Música Tradcional Catalana, obtinguts mitjançant l'enquesta de camp que entre els anys 1971 i 1973 recollí Josep Crivillé a Tivissa (Ribera d'Ebre). Aquests materials reflecteixen els comportaments i les pràctiques músico-tradicionals d'una societat eminenment rural.

Cançons d'infantesa [CD]. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura, 1998, (sèrie 2, volum 1).

Conjunt de materials sonors ordenats segons els cicle de la vida de l'infant i segons la seva participació en el cicle festiu de l'any. El repertori enregistrat (interpretat per adults i infants) es compon de dues parts: l'infant com a subjecte passiu (cançons de bressol, bateig, moixaines), i l'infant com a subjecte actiu (formuletes, jocs, de versos aparellats, cançons i curs de l'any).

El ball de bastons [CD]. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura, 2001, (sèrie 2, volum 2).

Recopilació de 59 melodies extretes del ric i diversificat patrimoni musical de les colles bastoneres de Catalunya. Edició feta conjuntament amb la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya.

El flabiolaire Josep Verdaguer i Portet, "Roviretes" [CD]. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura, 2003, (sèrie 2, volum 3).

Edició que presenta el tema monogràfic del flabiol com un dels instruments propis de la música tradicional catalana a través del flabiolaire Josep Verdaguer i Portet "Roviretes" (1920-1995), un dels principals intèrprets i representants de l'ofici de flabiolaire de la meitat del segle XX a Catalunya. És un homenatge pòstum a aquest intèrpret, i s'ha editat conjuntament amb en Carles Mas, el Grup d'Estudis dels Garrofers i el Grup de Recerca Folklòrica d'Osona.

Valls: sons i músiques de festa [CD]. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura, 1991, (sèrie 3, volum 1).

Edició que recull les tonades tradicionals i el paisatge sonor propi de les festes vallenques: les Decennals de la Candela, Sant Joan i Santa Úrsula.

Les festes de Santa Tecla de Tarragona [CD]. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura, 1993, (sèrie 3, volum 2).

Edició que aplega els tocs i tonades tradicionals de les festes de Santa Tecla. Danses, entremesos, balls parlats, castells, torres i pilars.

La Festa Major de l'Arboç [CD]. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2008, (sèrie 3, volum 3).

L' Arboç i la seva festa major ocupen un lloc preeminent dins la música tradicional i popular catalana. El volum es presenta en diferents formats: el DVD -les imatges-, el CD amb les músiques i el llibret amb la documentació escrita, tot precedit d'una àmplia presentació sobre les característiques històriques i culturals de la festa i llurs peculiaritats musicals.

Les llibertats d'orgue del cicle de Nadal [CD]. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura, 1994, (sèrie 4, volum 1).

Repertoris tradicinals vinculats a les tècniques interpretatives de la recreació i la improvisació a partir de la documentació aportada pels anomenats "llibrets d'orgue", interpretats per Montserrat Torrent a l'orgue de l'església de Sant Miqueu de Vielha (Val d'Aran) i al de la basílica de Santa Maria d'Igualada (Anoia).

Música per a gralla d'autors vuitcentistes [CD]. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura, 2002, (sèrie 4, volum 2).

Edició de divuit peces representatives d'una època i d'un estil de música. Els seus autors visqueren a cavall dels segles XIX i XX i el repertori que aquí es presenta era destinat al ball i a l'audició en concert. El conjunt per al que es van escriure aquestes peces era el de les gralles. El grup "Els Vernets" de Vilafranca en són els intèrprets.

Grallers de Vilafranca - Colla de mar- [CD]. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Departament de Cultura, 1992, (sèrie 5, volum 1).

Repertori de ball de gralles interpretat pels guanyadors del primer concurs de gralles convocat pel Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular (antic Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana) i pels Castellers de Vilafranca, l'any 1989.

Col·lecció Calaix de Solfa
La col·lecció Calaix de Solfa, de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, pretén oferir, a través dels seus volums, repertoris diversos com a materials de base per als diferents grups instrumentals i vocals de música d'arrel tradicional. La col·lecció s'edita conjuntament amb DINSIC Publicacions Musicals. Aquests són els títols publicats fins al moment:

BAYER, Xavier [ed.]. Francesc Toldrà i Carbonell: músiques per a gralla (1900-1901). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC Publicacions Musicals, 1995.

Volum dedicat a les composicions per a gralla, a tres veus, que va escriure el músic de Vilanova i la Geltrú Francesc Toldrà, pare i primer mestre d'Eduard Toldrà, per al repertori de la colla de grallers "Els Bastarons". A més de compositor, Francesc Toldrà fou poeta, periodista, pintor i professor d'ensenyament tècnic.

BAYER, Xavier i CUSCÓ, Joan [eds.]. Ramon Roig i Perles (a) Arengadetes (1867-1915): músiques per a gralla. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC Publicacions Musicals, 1995.

Obra que reprodueix dinou composicions per a gralla del músic Ramon Roig, que fou natural de Vilafranca del Penedès. La seva activitat musical, a més de fer de concertista, es dirigí vers la composició d'obres per orquestra, per a banda i per a gralla. Aquestes darreres, es corresponen a ballables vuitcentistes i a obres de concert. Bona part d'aquest repertori fou escrit per a la colla de grallers de Vila-rodona "Els Bastarons".

AULA DE MÚSICA TRADICIONAL I POPULAR [ed.]. Músiques per a cobla de tres quartans. Pere Pau Jiménez, Cesc Alexandri, Simone Lambregts, Joan Moliner, Jordi Moraleda, Galderic Santana i Toni Xuclà. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC Publicacions Musicals, 1997.

Recull de composicions que van adreçades a un tipus de formació musical avui sortosament recuperada: la cobla de tres quartans. Els creadors d'aquestes músiques foren els finalistes del Premi Pallars de Música d'Arrel Tradicional de l'edició de l'any 1996. La cobla de tres quartans és una formació instrumental de música tradicional catalana que utilitza, genèricament, el sac de gemecs, els flabiol i el tamborí, i la tarota. Aquests quatre instruments són tocats per tres músics.

AULA DE MÚSICA TRADICIONAL I POPULAR [ed.]. 10 peces per a piano i gralla. Eduard Casals, Marcel Casellas, Jordi Fàbregas, Eduard Iniesta, Pere-Pau Jiménez, Simone Lambregts, Enric Montsant, Toni Oró, Quim Soler i Toni Xuclà (1996-1998). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC Publicacions Musicals, 1998.

Volum que ofereix deu peces inèdites per a gralla i piano, escrites per deu compositotrs estretament vinculats al món de la música folk catalana. La idea de promoure aquestes composicions fou impulsada per l'organització del festival Tradicionarus de les edicions corresponents als anys 1996 i 1998.

BAYER, Xavier [ed.]. Feliu Monné i Batallé 1864-1935). Músiques per a gralla. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC Publicacions Musicals, 2000.

Recull de 32 partitures per a gralla que composades per Feliu Monné, compositor incansable nascut a Olesa de Montserrat. Entre les seves obres, hi trobem un important corpus de música religiosa que abasta goigs, drames sacres, marxes per a processó i tota mena de càntics per al culte religiós. Les músiques per a gralla que va escriure foren majoritàriament encàrrecs d'algunes colles del moment.

CUSCÓ, Joan [ed.]. Francesc de Paula Bové (1875-1950). Músiques per a dues gralles. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC Publicacions Musicals, 2001.

Obra que presenta 10 composicions musicals per a dues gralles composades per Francesc de Paula Bové, natural de Vilafranca del Penedès. Personatge inquiet i amb múltiples interessos intel·lectuals, com ara l'estudi del floklore musical, fou un músic que composà obres de música religiosa, obres per a banda, sardanes i músiques per a gralla. Per gèneres, aquesta edició ens ofereix diverses peces que es distribueixen en Americanes, Xotis, Valsos i Masurques.

CRIVILLÉ, Josep i VILAR, Ramon [eds.]. Premis Pallars de música d'Arrel Tradicional (1992-1997). David Puertas, Pere-Pau Jiménez, Joan Figures, Enric Montsant, Antoni Serra i Jaume Arnella. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC Publicacions Musicals, 2002.

De 1992 a 1997 hi hagué una cita anual a la Pobla de Segur, en la qual s'adjudicava el Premi Pallars de Música d'Arrel Tradicional. Aquest volum presenta les obres dels guanyadors de l'esmentat Premi entre aquells anys, menys la partitura guanyadora de l'any 1996, la que es va escriure per a cobla de tres quartans i que es publicà juntament emb les peces finalistes en aquesta mateixa col·lecció l'any 1997.

CRIVILLÉ, Josep i VILAR, Ramon [eds.]. El llibre d'orgue de Lleida. Músiques diverses. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC Publicacions Musicals, 2003.

Els libres d'orgue són quaderns manuscrits en què els organistes anotaven melodies populars conegudes, a fi d'improvisar a partir d'elles tot oferint dins de l'església un repertori amable i graciós, especialment durant els oficis i celebracions del cicle nadalenc. El llibre d'orgue de Lleida prové de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida i és una còpia de l'any 1822. Fou localitzat pels musicòlegs Maria Esther-Sala i Josep M. Vilar en una acció de recerca d'arxius musicals de Catalunya duta a terme entre els anys 1984 i 1993. En aquesta edició es presenten 123 peces musicals que conviden a ser interpretades i a elaborar a partir d'elles noves propostes que de ben segur podran enriquir el lèxic interpretatiu dels grups instrumentals.

BAYER, Xavier i GAYETE, Iris [eds.]. Terços amunt! Músiques per a la gralla a l'entorn del fet casteller. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC Publicacions Musicals, 2004.

"Terços amunt!" és el crit que sovint fa el cap de colla per indicar als castellers que comencin a pujar. Amb aquestes paraules breus i contundents tothom queda alertat. A l'instant sonen les gralles i es dóna per vàlid l'intent. Així doncs, "terços amunt!" és el punt d'inici d'una música que ha d'anar marcant els passos i els diferents moments del castell. La present edició inclou 17 partitures, de procedències geogràfiques diverses, relacionades amb les festes i actuacions castelleres.

CUSCÓ CLARASÓ, Joan [ed.]. Cançons del vi, de beure i de taverna. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i DINSIC Publicacions Musicals, 2007.

Aquest volum consta de materials de l'Obra del cançoner Popular de Catalunya complementats amb algunes peces que es guarden a l'Arxiu Musical de Vinseum - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, amb l'objectiu de donar una visió de conjunt de la música, els rituals, els costums, les danses, els refranys i les oracions del vi i del beure. L'obra es composa de les cançons recollides per a l'Obra i una conferència de Francesc de Paula Bové duta a terme l'any 1943 a Vilafranca del Penedès, juntament amb els corresponents estudis musicològic i antropològic.

CUSCÓ CLARASÓ, Joan [ed.]. El seguici festiu de Tortosa. Músiques per a dolçaina i percussió. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i DINSIC Publicacions Musicals, 2008.

Amb motiu de la celebració dels 15 anys històroa dels gaiters de l'Aguilot, s'ha elaborat aquest llibre dedicat a les músiques per a dolçaina i percussió dels balls i danses del bestiari de la ciutat de Tortosa. En l'obra es poden trobar tonades i melodies antigues com la dansa de la Cucafera o les danses del Garrofer; també balls més nous i tradicionals dins la cultura popular tortosina, com el ball de l'Àguila i el ball de Cavallets. Moltes d'aquestes peces s'han aconseguit a través del concurs de composició per a dolçaina i percussió "Jaume Blanch", que impulsen des de l'Associació Cultural 4 més 1.

 

Pujar