inici El RIDEC i l'AEC Hemeroteca Exposicions en oferta Entitats
   
 
 
 Altres publicacions
 
 
Bibliografia general  
 
ALCARAZ SANTONJA, Albert. Moros i cristians. Una festa. Pincanya: Edicions del Bullent, 2006.

El llibre ens parla de tot allò relacionat amb la festa de moros i cristians. Conté un apèndix amb més de 70 fitxes de poblacions valencianes que celebren la festa amb imatge, les dates en que es celebren, l'objecte religiós celebrat (si és el cas) i particularitats de cada poble. Ens explica tot el relacionat amb els moros i cristians: es sitúa la festa geogràfica i històricament, fins a aspectes més puntuals com el component mític i religiós, el calendari i la seqüència festiva, la distribució del col·lectiu fester en filades o comparses, les ambaixades, la música, la pólvora i la gastronomia. La festa de Moros i Cristians és, a data d'avui, per nombre de celebracions i de participants, és sense dubte, la més popular del País Valencià. De fet, en poc menys de quaranta anys s’ha passat de trenta poblacions que la celebraven als vora dos centenars actuals, i no para de créixer. L'obra guanyà la 7a edició del premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular, corresponent a l'any 2005.

ASSOCACIÓ D'AMICS DE L'ARQUITECTURA POPULAR. Religiositat en l'arquitectura popular. Lleida: Pagès editors, 2005, 260 p.

Un nou volum de la sèrie que impulsa l'Associació d'Amics de l'Arquitectura Popular, corresponent al V curs d'estiu d'Arquitectura Popular que es va realitzar a l'agost de 2004 a les localitats de Cervera, Cubells, Ponts, Plans de sió, Artesa de Segre, Sanaüja i Tàrrega, dedicat a la religiositat i l'arquitectura popular. L'obra recull les aportacions de diferents autors, i tracten des dels rituals de construcció fins als indrets de devoció i trobada. A més, hi ha treballs sobre diversos santuaris, les creus de pedra, els cementiris o les esteles discoïdals.

ASSOCIACIÓ D'AMICS DE TAVERTET. Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2005, 167 p.

L'Associació d'Amics de Tavertet (Osona), que durant els anys 2001 i 2002 va dur a terme la recerca anàlisi dels programes de recerca de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya "Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra al segle XX", va publicar, com a resultat de la investigació, la present obra. El llibre, editat per l'editorial Farell, és un resum acurat de la recerca, amb una selecció de 300 fotografies de les més de 1.200 aplegades i documentades. Les imatges van acompayades de varis textos al voltant de cinc eixos temàtics: Aprenentatge, Treball, Relacions generacionals, Ritus de pas i Cultura i oci.
AUGÉ, Marc; COLLEYN, Jean Paul. Qué es la antropologia. Barcelona: Paidós, 2005, 144 p.

De la possessió ritual i el xamanisme a Silicon Valley, l'antropologia està ampliant llurs camps d'observació, qüestionant els propis conceptes i mètodes per aprehendre la complexitat del món contemporani. Aquesta obra ressegueix el treball de l'antropòleg, des de l'elecció d'un àmbit d'estudi a la presentació dels resultats de la investigació, passant per les principals hipòtesis i els conceptes teòrics i el treball de camp.
AYATS, Jaume (dir.); CAÑELLAS, Montserrat; GINESI, Gianni; NONELL, Jaume; RABASEDA, Joaquim. Córrer la sardana: balls, joves i conflictes. Rafael Dalmau Editor, 2006, 208 p. (Camí Ral; 26)

L'obra documenta el procés de transformació de la sardana entre els segles XIX i XX, i desvetlla fets i detalls sorprenents de com les sardanes fan el pas de ball de moda a l'Empordà a símbol dansat d'un nou país i una nova sensibilitat. El llibre és el resultat del treball d'investigació, dins dels programes de recerca anàlisi de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, dut a terme pel Museu del Montgrí i del Baix Ter entre els anys 2000 i 2001, i que portà per títol Les músiques en la vida de la gent del Montgrí i el Baix Ter. Recerca i estudi de les activitats musicals des de 1859.
BARDAJí SANTIVERI, Francesca. Jocs populars tradicionals a la comarca de l'Urgell. Tàrrega: Ajuntament de Tàrrega, 2005, 259 p. (Natan Estudis)

Obra que recull els resultats del treball de recerca i estudi dels jocs populars tradicionals a la comarca de l'Urgell, dut a terme pel Museu Comarcal de l'Urgell entre els anys 2000 i 2002 i dins dels programes de Recerca Documentació de l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya. El principal objectiu de la recerca fou la identificació i l'inventari dels diferents jocs tradicionals practicats a la comarca - la investigació abastà 37 localitats- i de les variants locals de cada joc mitjançant un treball de caire etnogràfic. En el llibre es descriuen els diferents instruments emprats en cada joc, un recull de les formes per triar o eliminar prèvies a l'inici de la majoria dels jocs i una recopilació de 140 jocs, a més d'un compendi d'entreteniments lúdics.
BOFARULL SOLÉ, Joan. L'origen del castells. Valls: Cossetània Edicions, 2007, 176 p. (L'Aixecador; 16)

L'origen dels castells és un tema apassionant que es planteja gairebé tothom que fa castells o que n'ha vist alguna vegada. El debat fa més de cent anys que dura, i ha donat lloc a diverses teories, algunes força imaginatives, altres esbiaixades per les passions localistes, altres més ben fonamentades. Aquest llibre és el primer que afronta aquest tema de forma monogràfica i espera resoldre'l de manera convincent, amb rigor, amb el màxim de dades i amb noves aportacions. Es basa en dues anàlisis: d'una banda, ressegueix la història del ball de valencians, des del segle XVII fins a l'origen dels castells, 60 notícies en total, de les quals fa una lectura crítica, que de vegades no coincideix amb les interpretacions donades fins ara. De l'altra, l'anàlisi tècnica es fa a partir de la descripció i comparació dels castells, els balls de valencians, les muixerangues del País Valencià, les moixigangues religioses catalanes i fins i tot amb els acròbates del Magreb.
CANELA, Rosa M.; MARTÍNEZ, Manel; VIVANCOS, Iolanda. Els safareigs públics de la Conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Valls: Cossetània Edicions, 2007, 136 p. (El Tinter; 72)

L'obra presenta un recorregut pels diferents safareigs dels pobles de la Conca, amb imatges del present i del passat, alhora que es recullen les vivències de les dones que els han utilitzat, en el seu anar i venir amb cossis de roba, el rentar amb les pales, el sabó, el blauet... Aquesta publicació vol fer present el record d’un espai exclusiu de dones que tenia un paper molt important en les relacions socials i veïnals, amb tot el que hi tenia lloc: els comentaris, les rialles, les baralles, el fer safareig, parlar i rentar... una socialització a l’entorn del treball. I també pretén reivindicar el gran valor del treball femení, massa sovint oblidat i poc valorat. Mitjançant un inventari d’aquest patrimoni arquitectònic local que són els safareigs públics, es pretén revaloritzar-los i que quedin incorporats en la vida del dia a dia, reconvertits en espais lúdics i de lleure en els quals transmetre a les noves generacions aquell fer d’anys enrere. El treball de recerca sobre els safareigs va rebre una beca l'any 2005 per part del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
CARBONELL CAMÓS, Eliseu. Josep Pla: el temps, la gent i el paisatge. Barcelona: Edicions de 1984, 2006, 298 p.

Pla escrigué sobre el temps social i sobre el temps natural del paisatge: el temps de la joventut i el de la vellesa, el temps de la vida rural coordinat amb el cicle de les estacions. Un temps experimentat internament per les persones, externament pels moviments del paisatge i socialment en la interacció entre la gent i el seu context. Prenent aquests elements centrals de l'obra de Josep Pla, l'autor, que és doctor en Antropologia Social, reconstrueix una etnografia de l'Empordà, que amplia el nostre coneixement de l'etnologia a Catalunya.
CENTRE D'ESTUDIS SENIENCS. Història de la indústria a la Sénia. Del riu a les noves tecnologies. [DVD]. La Sénia, 2006

El documental és una producció del Centre d'Estudis Seniencs i Audiovisuals de l'Instant, dirigit per Marc Ortiz i amb guió de Carles Gisbert. Mostra com a partir de la instal·lació dels primers enginys hidràulics en el riu La Sènia i la regulació de l'explotació forestal dels Ports, es va anar preparant el camí per tal que a mitjans del segle XVIII s'anés consolidant una xarxa industrial de producció de paper, pinzells i mobles que ha marcat l'evolució social i econòmica d'aquesta població en època contemporània.

COSTA SOLÉ, Roger. Cien años de Esbarts. Orígenes y desarrollo del proceso de folklorización de la danza popular en Cataluña. Ciudad Real: CIOFF i INAEM, 2006, 177 p.

Obra resultat del treball d'investigació dut a terme per part de l'autor sobre l'evolució històrica de la dansa tradicional catalana, evolució que ha estat marcada per la influència del procés de folklorització que....la cultura popular a finals del segle XIX i durant bona part del segle XX. La recerca fou becada l'any 2002 pel CIOFF (Consejo Internacional de Organizaciones de Festivales de Folklore y de las Artes Tradicionales) i l'INAEM (Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música).

El llegat de Ramon Violant i Simorra. Tremp: Garsineu Edicions, 2005, 148 p.

Primera part: Aproximació a la vida i a l'obra de Ramon Violant i Simorra
-ROS FONTONA, Ignasi. "Biografia de Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera, 1903 - Barcelona, 1956).
-CALVO CALVO, Lluís. "Ramon Violant i Simorra en el seu context històric i disciplinar".
-ROIGÉ VENTURA, Xavier. "Cinquanta anys després de Violant. La recerca antropològica a Catalunya".
-RUEDA TORRES, Josep Manuel. "El trajecte de la museologia etnològica catalana a partir de Violant i Simorra".
-ROS FONTANA, Ignasi; VIOLANT RIBERA, Ramona; PRATS ARMENGOL, Francesc. "Bibliografia de Ramon Violant i Simorra".

Segona part: Conferència inèdita sobre els museus etnològics de Ramon Violant i Simorra (1946)
-VIOLANT i SIMORRA, Ramon. "L'interès que tenen els museus i els estudis etnogràfics per a l'estudi de la vida humana en general".

Tercera part: Activitats i reflexions a l'entorn del centenari de Ramon Violant i Simorra
-FAURIA ROMA, Carme. "Centenari de l'etnògraf Ramon Violant. Memòria de la vida quotidiana als anys 1940".
-TURA MASNOU, Jordi. "El Montseny: modernitat i pervivències. La relació de Violant amb el Montseny".
-PALOMAR ABADIA, Salvador. "Ramon Violant i Simorra i l'etnografia de Reus i la seva comarca".
-BERGÉS SAURA, Carme. "Violant i Simorra, Duran i Sampere i Gómez Grau: un treball en col·laboració".
-SAULA BRIANSÓ, Oriol. "Claudi Gómez Grau, Ramon Violant i Simorra i els terrisers de Verdú".
-ABELLA PONS, Jordi; ROS FONTANA, Ignasi. "Violant i Simorra i el Pallars en els darrers 10 anys".
DELGADO, Manuel. Sociedades movedizas. Pasos hacia una antropología de las calles. Barcelona: Anagrama, 2007, 280 p.

Fora, al carrer, el que trobem és una vida col·lectiva que només pot ser observada en l'instant just en què emergeix, doncs està destinada a dissoldre's immediatament. No és un esquema de punts, ni un marc buit, ni un embolcall, ni tan sols una forma que se l'imposa als fets, com pretendrien els urbanistes. El carrer és així una forma radical d'espai social; no un lloc, si no un tenir lloc dels cossos i les mirades que l'ocupen. Els seus habitants són vianants que teixeixen una amalgama immensa i immensament variada de moviments i colonitzacions transitòries, moltes d'elles imprevisibles o insolents. Sociabilitat difusa, escenari predilecte per el conflicte, embastiment de formes mínimes i inconcluses d'interconeixement, àmbit en què s'expressen les formes al temps més complexes, més obertes i més fugaces de convivència: l'urbà, entès com tot allò que a la ciutat no pot detenir-se ni quallar. Un univers fos per al coneixement del qual que aquest llibre vol ser una contribució.
FRIGOLÉ, Joan; ROIGÉ, Xavier (coords.). Globalización y localidad. Perspectiva etnogràfica. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2006, 204 p.

L'obra és conseqüència dels resultats d'una investigació etnogràfica sobre la interacció entre processos globals i locals en diverses àrees de muntanya de Catalunya i del País Basc. En tals indrets es produeixen processos de terciarització de l'economia, de patrimonialització de la naturalesa i la cultura, fenomens deguts a la influència del mercat, de les polítiques de la Unió Europea, de l'Estat i de les demandes dels habitants dels centres urbans.
GALLÉN, Carlota. Les fronteres de la normalitat. Una aproximació en clau social a les persones amb intel·ligència límit o bordeline. Barcelona: Edicions de 1984, 2006, 125 p. (Assaig; 13)

La classificació persona amb intel·ligència límit o borderline s'aplica a persones que apareixen instal·lades en una mena de zona intermèdia entre el que és "normal" i el que està "per sota del normal". Els borderline esdevenan éssers humans que són a la frontera, però, alhora són la frontera mateixa que separa l'acceptable de l'inacceptable, l'integrable de l'exclusiu. La seva tasca consisteix a esdevenir terra de ningú , una franja indefinida la funció de la qual és assegurar que el pas entre el normal i l'anormal no sigui massa abrupte, garantir que aquests dos universos incompatibles mai no arribaran a fregar-se, vigilar que aquells que han estat expulsats o no admesos en el sistema social es mantindran en tot moment a una distància prudencial, evitar a tota costa que els "normals" i els "altres" puguin arribar algun dia a confondre's i a confondre'ns.
GARRICH, Montserrat; CONESA, Rosalia. L'obra d'Aureli Capmany: la mirada a Tarragona. Tarragona: Edicions el Mèdol, 2005.

Aureli Capmany ha estat un dels investigadors més importants de les nostres festes populars i tradicionals, tot i que continua essent un gran desconegut. Aquest llibre és una mirada oberta cap a la seva vida i un recull exhaustiu del seu repertori bibliogràfic, alhora que retroba i transcriu íntegres un seguit d'articles i textos de difícil accessibilitat que parlen de Tarragona i dels seus elements festius característics.
GONZÁLEZ, Antoni [et al.]. La Masia catalana: evolució, arquitectura i restauració. Figueres: Brau Edicions, 2005, 162 p.

El llibre, primer volum de la col·lecció "Arquitectura Tradicional", dirigida per Ramon Ripoll, documenta amb rigor i exposa de forma entenedora l'origen de la masia catalana, les seves diverses dimensions funcionals, les característiques constructives i l'ús de determinats tipus de materials. Han participat en l'obra diversos investigadors bona part d'ells membres del Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona.
GRAU REBOLLO, Jorge. Procreación, Genero e Identidad. Debates actuales sobre el parentesco y la familia en clave transcultural. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2006, 296 p.

Aquest llibre pretén contribuir a la reflexió sobre alguns dels àmbits culturals referents al parentiu i la procreació. Així, les continuïtats o ruptures entre l'antropologia clàsica del parentiu o l'antropologia social més recent, l'obra vol aproximar-nos als debats que afecten directament a la configuració de bona part de la nostra identitat com individus i com a membres de la nostra societat.
LÓPEZ-MONNÉ, Rafel; CAMPILLO BESSES, Xavier. Camins històrics i tradicionals de les comarques de Tarragona. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2005, 72 p.

Obra que presenta una aproximació al món dels camins tradicionals de les comarques tarragonines i al seu valor patrimonial, posant de relleu els trets i valors més característics. Està estructurada en dos blocs. El primer aporta una síntesi de la gènesi i l'evolució dels camins tradicionals i proposa una classificació bàsica d'aquestes vies: camins de carro, camins de ferradura, corriols, senders i camins ramaders. El segon recull deu exemples de camins, un per cadascuna de les comarques tarragonines.
MARCOS MATAMOROS, Raül. El cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions a les Terres de l'Ebre. Tarragona: Edicions l'Agulla de Cultura Popular, 2005, 157 p.

Aquest llibre, Premi Joan Amades de cultura popular, té dos grans valors: el tractament de la llengua i l'originalitat que significa l'estudi científic d'allò que s'ha basat en l'observació popular. Cerca una explicació científica a les expressions sorgides sobre l'astronomia i la meteorologia. La recopilació és prou exhaustiva perquè s'ha consultat materials inèdits i tot el que s'ha publicat sobre el tema. Per tot plegat l'abast i l'interès d'aquest llibre supera l'àmbit territorial i, de segur, contribuirà a conservar el ric patrimoni cultural que hem heretat.
MARTÍN, Fèlix; PREIXENS, Josep. Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès Editors, 2005, 400 p.

Obra que vol presentar les cabanes de volta en momuments de l'arquitectura popular, insistint en la necessitat de la seva preservació. La primera part de l'obra, a càrrec de Félix Martí, ressegueix la història i la naturalesa del treball amb la pedra seca. La segon part conté un inventari d'un miler llarg de cabanes dels pobles de la comarca de les Garrigues, curosament descrites i fotografiades per Josep Preixens.
MASSA PUJOL, Pompili. Lo ball de les gitanes en la Maresma. Tarragona: L'Agulla de Cultura Popular, 2007

Aquesta publicació sobre la presència del ball de gitanes al Maresme és un recull documental de les onze poblacions maresmenques que l'han ballat, amb fotografies, partitures i descripcions coreogràfiques, a més de contextualitzar el ball i explicar i comentar els elements que li són propis.
ORIOL CARAZO, Carme. Introducció a l'etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura popular. Valls: Cossetània Edicions, 2002, 174 p.

L'etnopoètica és aquella part del folklore que estudia les rondalles, les llegendes, les parèmies, les cançons, les endevinalles... i tants altres gèneres d'un "art verbal" que fins fa poc s'havia trasmès sobretot oralment, però que avui dia es transmet també de forma gràfica pels canals moderns relacionats amb el desenvolupament tecnològic. Aquest llibre posa les bases teòriques per a l'estudi del folklore i n'aporta exemples recollits en tots els territoris de llengua i cultura catalanes.

ORIOL CARAZO, Carme. El patrimoni oral a les comarques de Tarragona: relats tradicionals. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2005, 59 p.

Aquesta obra presenta una mostra d'allò que s'anomena patrimoni oral, un patrimoni que és intangible i efímer, i en tant que forma part de la memòria de la gent, és objecte d'estudi de disciplines diverses. S'ofereixen al lector uns "relats tradicionals" situats en llocs concrets i coneguts de la geografia de les comarques tarragonines i agrupats en quatre tipus de narració: contarelles, tradicions explicatives, etimologies populars i llegendes. L'autora opta, doncs, per una agrupació que respongui a característiques de tipus formal i funcional més que no pas per a una de temàtica.

PALOMAR, Salvador. Danses parateatrals del seguici reusenc. La moixiganga i el ball de Mossèn Joan de Vic. Reus: Carrutxa, 2007

Sense defugir la vinculació amb el món casteller, la monografia s'ocupa de la moixiganga des de l'òptica del teatre popular, com a dansa representativa que incorpora construccions humanes. És per això que el treball abasta dues danses del seguici reusenc -el ball o dansa de Mossèn Joan de Vic i el ball de la Moixiganga- que semblen prou properes. Si més no, perquè el ball de Mossèn Joan de Vic es pot considerar una moixiganga, en el sentit antic de la paraula.
PAYRÉ, Didier. Canigó. La muntanya mítica catalana. S ant Vicenç de Castellet: Edicions Farell, 2005, 144 p.

Obra que aplega un recull de llegendes del Canigó, resultat d'una recerca bibliogràfica i de treball de camp de diverses fonts orals. Durant molt de temps, hom va tenir el Canigó pel cim més alt del Pirineu. Segons l'autor és més que una muntanya, és veritablement un monument natural, cultural, històric i llegendari. Superstició, por i adoració s'han anat mesclant durant segles per engendrar una quantitat increïble de llegendes.
PONT FARRÉ, Miquel. Vocavulari del pagès. Barcelona: Proa, 2005, 191 p.

Llibre que recull el bagatge lingüístic i cultural de les feines vinculades al camp i la pagesia catalana. Durant vint anys, l'autor, pagès de professió, ha recorregut masies, museus i col·leccions privades per tal d'elaborar aquest extens vocabulari il·lustrat. L'obra és fruit també de la col·laboració entre el Museu Comarcal de Cervera i el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
ROIGÉ, Xavier (coord.). Familias de ayer, familias de hoy. Continuidades y cambios en Cataluña. Barcelona: Icaria/Institut Català d'Antropologia, 2006, 582 p.

Aquesta obra estudia el paper de la família en la construcció de la identitat, les estratègies hereditàries i la importància del model de família troncal en el passat. Tracta també de la incidència de les polítiques familiars en la configuració dels models actuals, així com de la família com entitat fonamental de suport, assistència i les dinàmiques familiars en el context de la immigració. El conjunt dels articles procedeixen d'autores i autors de disciplines diferents (antropologia social, història, demografia, sociologia...), pel que ens ofereix un detallat anàlisi de la realitat de les famílies catalanes. L'obra és el resultat del treball desenvolupat per la Xarxa Temàtica d'Estudis de la Família.
SEGALEN, Martine. Ritos y rituales contemporáneos. Madrid: Alianza Editorial, 2005

A la llum de les grans teories clàssiques d'autors com Van Gennep, Durkheim, Mauss o Bourdieu, Martine Segalen mostra en aquesta obra de quina forma determinats rituals s'adapten a les diferents circumstàncies socials i culturals, per tal de continuar generant actualment, en àmbits tan diversos com poden ser la quotidianitat, la politica, l'esport o la festa, una elevada emotivitat.

SOLER AMIGÓ, Joan (dir.). Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Tradicionari. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya.

L'Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya Tradicionari és una colecció de deu volums il·lustrada sobre els diferents i diversos aspectes i processos culturals, passats i presents, de la societat catalana. Fins el moment han estat publicats nou volums:
La vida de la gent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, 2005, 310 p. (Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya; 1)
El món del treball. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, 2006, 311 p. (Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya; 2)
Els jocs i els esports tradicionals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, 2005, 311 p. (Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya; 3)
La festa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, 2005, 311 p. (Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya; 4)
El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, 2006, 311 p. (Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya; 5)
Música, dansa i teatre popular. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, 2006, 311 p. (Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya; 6)
La narrativa popular. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, 2007, 311 p. (Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya; 7)
L'univers màgic. Mites i creences. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, 2007, 302 p. (Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya; 8)
Les ciències i les tècniques populars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, 2007, 311 p. (Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya; 9)
SOLER AMIGÓ, Joan. Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. Barcelona: Barcanova, 1998, 814 p.

Aquesta extensa obra, patrocinada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, presenta la riquesa de l'univers de la mitologia catalana (rondallari, llegendari, cançoner, tradicions, costumari...) amb aspectes tan diversos com els mesos de l'any, les festes, l'aigua, les herbes, els herois, les bruixes, el foc, els oficis, les danses, els mals, els astres, el diable, etc. És a dir, l'ample i divers camp de les creeences, accions i ritus que expressen la visió mítica del món.
SORONELLAS MASDEU, Montserrat. Pagesos en un món de canvis: família i associacions agràries. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2006, 267 p.

Aquest llibre observa i analitza les formes de vida i les estratègies socials i econòmiques de pagesos del Camp de Tarragona, a la Selva del Camp, en el període comprès entre els segles XVIII, XIX i XX. Al llarg d'aquests segles, els pagesos i les economies agràries en general s'han vist sotmesos a un procés de progressiva dependència respecte a l'economia de mercat, que els ha empès a crear els mecanismes necessaris per adaptar-se a les noves situacions. Les pràctiques dels pagesos per assegurar la seva reproducció social s'han dut a terme gestionant els recursos propis de les famílies i, d'aquesta manera, les formes d'herència i de matrimoni han estat utilitzades estratègicament per regular la continuïtat del grup i del patrimoni familiar a cada generació. L'obra és la publicació de part de la tesi doctoral en Antropologia Social realitzada per l'autora amb el mateix títol.
TOMEO, Javier. La bruixeria popular catalana. Barcelona: Proa, 2005, 216 p.

L'home ha cregut sempre en l'existència de poders malèfics i demoníacs. Això respon, segons l'autor, a una manera de comprendre la iniquitat gratuïta del món i l'alliberament de responsabilitats. El cristianisme va rellevar en part aquestes antigues creences, però amb el pas de la història molts cristians van començar a dubtar de la fortalesa del seu Déu. A Catalunya la bruixeria no ha tingut mai les proporcions dels boirosos països nòrdics, però sí que segons l'autor ha conformat durant molts anys la nostra psicologia col·lectiva.
VALLVERDÚ ROM, Àngel; ROVIRA FERRÉ, Robert. Les músiques del ball de bastons i el seu context. Valls: Cossetània, 2005, 776 p.

Aquesta obra presenta la pràctica totalitat de melodies que serveixen ara, i que havien servit antigament, per a poder ballar aquesta dansa ancestral i viva. Inclou tonades que ja no es ballen però que han estat rescatades de la memòria d'antics bastoners. I totes aquestes referències estan complementades amb diverses informacions i fotografies de les colles de ball de bastons de tot Catalunya.
VERGÉS GIFRA, Àngel. El drac de Banyoles. Itineraris, història i tradició al voltant de l'Estany. Tarragona: Edicions l'Agulla de Cultura Popular, 2006, 126 p. (Guies; 9)

Aquest treball ha estat guandonat amb el 5è Premi Joan Amades de Cultura Popular. Recull cinc itineraris que descobreixen l'estany de Banyoles a través de la lectura de material etnopoètic divers. Podreu seguir les aigües de l'estany, passejar per indrets tan màgics com les Estunes o el pla d'Usall, descobrir fonts i masos amb llegenda... També vol recuperar i donar a conèixer llegendes oblidades i desconegudes. Un veritable homenatge a l'estany més important del país. Els dibuixos i els mapes són de Jordi Garcia Ferrer.
VILLEGAS MARTÍNEZ, Francesc. 150 anys de pessebres i pessebristes a Manresa. Manresa: Llibreria Sobrerroca, 2007, 242 p.

El llibre presenta una exhaustiva història al llarg de dos segles sobre el pessebrisme a la ciutat de Manresa, lloc amb una antiga i forta tradició pessebrística. L'obra abasta tant aspectes culturals, històrics i artístics del món dels pessebres, com totes aquelles persones i institucions manresanes que han tingut un paper destacat en aquest camp. El treball de recerca que precedí l'edició del llibre fou becat, l'any 2006, pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
VVAA. El turisme i el mar. El patrimoni marítim i els nous turismes. Palamós: Càtedra d'Estudis Marítims, 2006.

Compilació dels resultats de les jornades celebrades a Palamós sota el mateix títol. L'objectiu de les jornades va ser debatre quina havia de ser la funció del patrimoni marítim de d'un punt de vista turístic, si es pot comptabilitzar el pes del patrimoni marítim dins l'oferta turística i quin és aquest pes específic. Igualment es planteja, en aquest sentit i a nivell general, diferents temes de com conèixer la vàlua del patrimoni, les tendències dels nous turismes, la reconversió de les infraestructures turístiques, el futur de la natura com a recurs turístic així com també del llegat històrico-cultural. D'altra banda s'exposen casos concrets d'actuacions en patrimoni i la seva vinculació amb el turisme com són la rehabilitació del far de Tossa, el futur Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala, el paper del Museu de la Pesca de Palamós i la seva relació amb el port, la gestió dels espais naturals de les Illes Medes i dels Aiguamolls de l'Empordà, entre molts d'altres.

Pujar
   

 

AnteriorSegüent