|
|
|
 |
|
|
| |
|
|
| |
| Bibliografia
general |
|
 |
|
|
 |
ALCARAZ
SANTONJA, Albert. Moros
i cristians. Una festa. Pincanya: Edicions del
Bullent, 2006.
El llibre ens parla de tot allò relacionat amb
la festa de moros i cristians. Conté un apèndix
amb més de 70 fitxes de poblacions valencianes
que celebren la festa amb imatge, les dates en que es
celebren, l'objecte religiós celebrat (si és
el cas) i particularitats de cada poble. Ens explica tot
el relacionat amb els moros i cristians: es sitúa
la festa geogràfica i històricament, fins
a aspectes més puntuals com el component mític
i religiós, el calendari i la seqüència
festiva, la distribució del col·lectiu fester
en filades o comparses, les ambaixades, la música,
la pólvora i la gastronomia. La festa de Moros
i Cristians és, a data d'avui, per nombre de celebracions
i de participants, és sense dubte, la més
popular del País Valencià. De fet, en poc
menys de quaranta anys s’ha passat de trenta poblacions
que la celebraven als vora dos centenars actuals, i no
para de créixer. L'obra guanyà la 7a edició
del premi Bernat Capó de difusió de la cultura
popular, corresponent a l'any 2005. |
|
|
ASSOCACIÓ D'AMICS DE
L'ARQUITECTURA POPULAR. Religiositat
en l'arquitectura popular. Lleida:
Pagès editors, 2005, 260 p.
Un nou volum de la sèrie que impulsa l'Associació
d'Amics de l'Arquitectura Popular, corresponent al V
curs d'estiu d'Arquitectura Popular que es va realitzar
a l'agost de 2004 a les localitats de Cervera, Cubells,
Ponts, Plans de sió, Artesa de Segre, Sanaüja
i Tàrrega, dedicat a la religiositat i l'arquitectura
popular. L'obra recull les aportacions de diferents
autors, i tracten des dels rituals de construcció
fins als indrets de devoció i trobada. A més,
hi ha treballs sobre diversos santuaris, les creus de
pedra, els cementiris o les esteles discoïdals.
|
|
ASSOCIACIÓ
D'AMICS DE TAVERTET. Collsacabra
1900-2000. Imatges de la vida quotidiana. Sant
Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2005, 167
p.
L'Associació d'Amics de Tavertet (Osona), que durant
els anys 2001 i 2002 va dur a terme la recerca anàlisi
dels programes de recerca de l'Inventari del Patrimoni
Etnològic de Catalunya "Un segle d'imatges.
Família i fotografia al Collsacabra al segle XX",
va publicar, com a resultat de la investigació,
la present obra. El llibre, editat per l'editorial Farell,
és un resum acurat de la recerca, amb una selecció
de 300 fotografies de les més de 1.200 aplegades
i documentades. Les imatges van acompayades de varis textos
al voltant de cinc eixos temàtics: Aprenentatge,
Treball, Relacions generacionals, Ritus de pas i Cultura
i oci. |
|
AUGÉ,
Marc; COLLEYN, Jean Paul. Qué
es la antropologia. Barcelona:
Paidós, 2005, 144 p.
De la possessió ritual i el xamanisme a Silicon
Valley, l'antropologia està ampliant llurs camps
d'observació, qüestionant els propis conceptes
i mètodes per aprehendre la complexitat del món
contemporani. Aquesta obra ressegueix el treball de l'antropòleg,
des de l'elecció d'un àmbit d'estudi a la
presentació dels resultats de la investigació,
passant per les principals hipòtesis i els conceptes
teòrics i el treball de camp. |
|
AYATS,
Jaume (dir.); CAÑELLAS, Montserrat; GINESI, Gianni;
NONELL, Jaume; RABASEDA, Joaquim.
Córrer la sardana: balls, joves i conflictes.
Rafael Dalmau Editor, 2006, 208 p. (Camí Ral; 26)
L'obra documenta el procés de transformació
de la sardana entre els segles XIX i XX, i desvetlla fets
i detalls sorprenents de com les sardanes fan el pas de
ball de moda a l'Empordà a símbol dansat
d'un nou país i una nova sensibilitat. El llibre
és el resultat del treball d'investigació,
dins dels programes de recerca anàlisi de l'Inventari
del Patrimoni Etnològic de Catalunya, dut a terme
pel Museu del Montgrí i del Baix Ter entre els
anys 2000 i 2001, i que portà per títol
Les músiques en la vida de la gent del Montgrí
i el Baix Ter. Recerca i estudi de les activitats musicals
des de 1859. |
|
BARDAJí
SANTIVERI, Francesca. Jocs
populars tradicionals a la comarca de l'Urgell.
Tàrrega: Ajuntament de Tàrrega, 2005, 259
p. (Natan Estudis)
Obra que recull els resultats del treball de recerca i
estudi dels jocs populars tradicionals a la comarca de
l'Urgell, dut a terme pel Museu Comarcal de l'Urgell entre
els anys 2000 i 2002 i dins dels programes de Recerca
Documentació de l'Inventari de Patrimoni Etnològic
de Catalunya. El principal objectiu de la recerca fou
la identificació i l'inventari dels diferents jocs
tradicionals practicats a la comarca - la investigació
abastà 37 localitats- i de les variants locals
de cada joc mitjançant un treball de caire etnogràfic.
En el llibre es descriuen els diferents instruments emprats
en cada joc, un recull de les formes per triar o eliminar
prèvies a l'inici de la majoria dels jocs i una
recopilació de 140 jocs, a més d'un compendi
d'entreteniments lúdics. |
|
BOFARULL
SOLÉ, Joan. L'origen
del castells. Valls: Cossetània Edicions,
2007, 176 p. (L'Aixecador; 16)
L'origen dels castells és un tema apassionant que
es planteja gairebé tothom que fa castells o que
n'ha vist alguna vegada. El debat fa més de cent
anys que dura, i ha donat lloc a diverses teories, algunes
força imaginatives, altres esbiaixades per les
passions localistes, altres més ben fonamentades.
Aquest llibre és el primer que afronta aquest tema
de forma monogràfica i espera resoldre'l de manera
convincent, amb rigor, amb el màxim de dades i
amb noves aportacions. Es basa en dues anàlisis:
d'una banda, ressegueix la història del ball de
valencians, des del segle XVII fins a l'origen dels castells,
60 notícies en total, de les quals fa una lectura
crítica, que de vegades no coincideix amb les interpretacions
donades fins ara. De l'altra, l'anàlisi tècnica
es fa a partir de la descripció i comparació
dels castells, els balls de valencians, les muixerangues
del País Valencià, les moixigangues religioses
catalanes i fins i tot amb els acròbates del Magreb.
|
|
CANELA,
Rosa M.; MARTÍNEZ, Manel; VIVANCOS, Iolanda.
Els safareigs públics
de la Conca de Barberà. Un testimoni de la feina
de les dones en el passat. Valls: Cossetània
Edicions, 2007, 136 p. (El Tinter; 72)
L'obra presenta un recorregut pels diferents safareigs
dels pobles de la Conca, amb imatges del present i del
passat, alhora que es recullen les vivències de
les dones que els han utilitzat, en el seu anar i venir
amb cossis de roba, el rentar amb les pales, el sabó,
el blauet... Aquesta publicació vol fer present
el record d’un espai exclusiu de dones que tenia
un paper molt important en les relacions socials i veïnals,
amb tot el que hi tenia lloc: els comentaris, les rialles,
les baralles, el fer safareig, parlar i rentar... una
socialització a l’entorn del treball. I també
pretén reivindicar el gran valor del treball femení,
massa sovint oblidat i poc valorat. Mitjançant
un inventari d’aquest patrimoni arquitectònic
local que són els safareigs públics, es
pretén revaloritzar-los i que quedin incorporats
en la vida del dia a dia, reconvertits en espais lúdics
i de lleure en els quals transmetre a les noves generacions
aquell fer d’anys enrere. El treball de recerca sobre
els safareigs va rebre una beca l'any 2005 per part del
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional
Catalana. |
|
CARBONELL
CAMÓS, Eliseu. Josep
Pla: el temps, la gent i el paisatge. Barcelona:
Edicions de 1984, 2006, 298 p.
Pla escrigué sobre el temps social i sobre el temps
natural del paisatge: el temps de la joventut i el de
la vellesa, el temps de la vida rural coordinat amb el
cicle de les estacions. Un temps experimentat internament
per les persones, externament pels moviments del paisatge
i socialment en la interacció entre la gent i el
seu context. Prenent aquests elements centrals de l'obra
de Josep Pla, l'autor, que és doctor en Antropologia
Social, reconstrueix una etnografia de l'Empordà,
que amplia el nostre coneixement de l'etnologia a Catalunya. |
|
CENTRE
D'ESTUDIS SENIENCS. Història
de la indústria a la Sénia. Del riu a les
noves tecnologies. [DVD]. La Sénia, 2006
El documental és una producció del Centre
d'Estudis Seniencs i Audiovisuals de l'Instant, dirigit
per Marc Ortiz i amb guió de Carles Gisbert. Mostra
com a partir de la instal·lació dels primers
enginys hidràulics en el riu La Sènia i
la regulació de l'explotació forestal dels
Ports, es va anar preparant el camí per tal que
a mitjans del segle XVIII s'anés consolidant una
xarxa industrial de producció de paper, pinzells
i mobles que ha marcat l'evolució social i econòmica
d'aquesta població en època contemporània.
|
|
|
COSTA SOLÉ, Roger.
Cien años de
Esbarts. Orígenes y desarrollo del proceso de
folklorización de la danza popular en Cataluña.
Ciudad Real: CIOFF i INAEM, 2006, 177 p.
Obra resultat del treball d'investigació dut
a terme per part de l'autor sobre l'evolució
històrica de la dansa tradicional catalana, evolució
que ha estat marcada per la influència del procés
de folklorització que....la cultura popular a
finals del segle XIX i durant bona part del segle XX.
La recerca fou becada l'any 2002 pel CIOFF (Consejo
Internacional de Organizaciones de Festivales de Folklore
y de las Artes Tradicionales) i l'INAEM (Instituto Nacional
de las Artes Escénicas y de la Música).
|
|
El llegat de Ramon Violant
i Simorra. Tremp:
Garsineu Edicions, 2005,
148 p.
Primera part: Aproximació
a la vida i a l'obra de Ramon Violant i Simorra
-ROS FONTONA,
Ignasi. "Biografia de Ramon Violant i Simorra
(Sarroca de Bellera, 1903 - Barcelona, 1956).
-CALVO CALVO,
Lluís. "Ramon Violant i Simorra en el
seu context històric i disciplinar".
-ROIGÉ
VENTURA, Xavier. "Cinquanta anys després
de Violant. La recerca antropològica a Catalunya".
-RUEDA TORRES,
Josep Manuel. "El trajecte de la museologia
etnològica catalana a partir de Violant i
Simorra".
-ROS FONTANA,
Ignasi; VIOLANT RIBERA, Ramona; PRATS ARMENGOL,
Francesc. "Bibliografia de Ramon Violant i
Simorra".
Segona part: Conferència
inèdita sobre els museus etnològics
de Ramon Violant i Simorra (1946)
-VIOLANT i SIMORRA,
Ramon. "L'interès que tenen els museus
i els estudis etnogràfics per a l'estudi
de la vida humana en general".
Tercera part: Activitats
i reflexions a l'entorn del centenari de Ramon Violant
i Simorra
-FAURIA ROMA,
Carme. "Centenari de l'etnògraf Ramon
Violant. Memòria de la vida quotidiana als
anys 1940".
-TURA MASNOU,
Jordi. "El Montseny: modernitat i pervivències.
La relació de Violant amb el Montseny".
-PALOMAR ABADIA,
Salvador. "Ramon Violant i Simorra i l'etnografia
de Reus i la seva comarca".
-BERGÉS
SAURA, Carme. "Violant i Simorra, Duran i Sampere
i Gómez Grau: un treball en col·laboració".
-SAULA BRIANSÓ,
Oriol. "Claudi Gómez Grau, Ramon Violant
i Simorra i els terrisers de Verdú".
-ABELLA PONS,
Jordi; ROS FONTANA, Ignasi. "Violant i Simorra
i el Pallars en els darrers 10 anys". |
|
|
DELGADO,
Manuel. Sociedades movedizas.
Pasos hacia una antropología de las calles.
Barcelona: Anagrama, 2007, 280 p.
Fora, al carrer, el que trobem és una vida col·lectiva
que només pot ser observada en l'instant just en
què emergeix, doncs està destinada a dissoldre's
immediatament. No és un esquema de punts, ni un
marc buit, ni un embolcall, ni tan sols una forma que
se l'imposa als fets, com pretendrien els urbanistes.
El carrer és així una forma radical d'espai
social; no un lloc, si no un tenir lloc dels cossos i
les mirades que l'ocupen. Els seus habitants són
vianants que teixeixen una amalgama immensa i immensament
variada de moviments i colonitzacions transitòries,
moltes d'elles imprevisibles o insolents. Sociabilitat
difusa, escenari predilecte per el conflicte, embastiment
de formes mínimes i inconcluses d'interconeixement,
àmbit en què s'expressen les formes al temps
més complexes, més obertes i més
fugaces de convivència: l'urbà, entès
com tot allò que a la ciutat no pot detenir-se
ni quallar. Un univers fos per al coneixement del qual
que aquest llibre vol ser una contribució. |
|
FRIGOLÉ,
Joan; ROIGÉ, Xavier (coords.). Globalización
y localidad. Perspectiva etnogràfica. Barcelona:
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona,
2006, 204 p.
L'obra és conseqüència dels resultats
d'una investigació etnogràfica sobre la
interacció entre processos globals i locals en
diverses àrees de muntanya de Catalunya i del País
Basc. En tals indrets es produeixen processos de terciarització
de l'economia, de patrimonialització de la naturalesa
i la cultura, fenomens deguts a la influència del
mercat, de les polítiques de la Unió Europea,
de l'Estat i de les demandes dels habitants dels centres
urbans. |
|
GALLÉN,
Carlota. Les
fronteres de la normalitat. Una aproximació en
clau social a les persones amb intel·ligència
límit o bordeline.
Barcelona: Edicions de 1984, 2006, 125 p. (Assaig; 13)
La classificació persona amb intel·ligència
límit o borderline s'aplica a persones que apareixen
instal·lades en una mena de zona intermèdia
entre el que és "normal" i el que està
"per sota del normal". Els borderline esdevenan
éssers humans que són a la frontera, però,
alhora són la frontera mateixa que separa l'acceptable
de l'inacceptable, l'integrable de l'exclusiu. La seva
tasca consisteix a esdevenir terra de ningú , una
franja indefinida la funció de la qual és
assegurar que el pas entre el normal i l'anormal no sigui
massa abrupte, garantir que aquests dos universos incompatibles
mai no arribaran a fregar-se, vigilar que aquells que
han estat expulsats o no admesos en el sistema social
es mantindran en tot moment a una distància prudencial,
evitar a tota costa que els "normals" i els
"altres" puguin arribar algun dia a confondre's
i a confondre'ns. |
|
GARRICH,
Montserrat; CONESA, Rosalia. L'obra
d'Aureli Capmany: la mirada a Tarragona. Tarragona:
Edicions el Mèdol, 2005.
Aureli Capmany ha estat un dels investigadors més
importants de les nostres festes populars i tradicionals,
tot i que continua essent un gran desconegut. Aquest llibre
és una mirada oberta cap a la seva vida i un recull
exhaustiu del seu repertori bibliogràfic, alhora
que retroba i transcriu íntegres un seguit d'articles
i textos de difícil accessibilitat que parlen de
Tarragona i dels seus elements festius característics.
|
|
GONZÁLEZ,
Antoni [et al.].
La Masia catalana: evolució, arquitectura i restauració.
Figueres: Brau Edicions, 2005, 162 p.
El llibre, primer volum de la col·lecció
"Arquitectura Tradicional", dirigida per Ramon
Ripoll, documenta amb rigor i exposa de forma entenedora
l'origen de la masia catalana, les seves diverses dimensions
funcionals, les característiques constructives
i l'ús de determinats tipus de materials. Han participat
en l'obra diversos investigadors bona part d'ells membres
del Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat
de Girona. |
|
GRAU REBOLLO, Jorge.
Procreación,
Genero e Identidad. Debates actuales sobre el parentesco
y la familia en clave transcultural.
Barcelona: Edicions Bellaterra, 2006, 296 p.
Aquest llibre pretén
contribuir a la reflexió sobre alguns dels àmbits
culturals referents al parentiu i la procreació.
Així, les continuïtats o ruptures entre l'antropologia
clàsica del parentiu o l'antropologia social més
recent, l'obra vol aproximar-nos als debats que afecten
directament a la configuració de bona part de la
nostra identitat com individus i com a membres de la nostra
societat. |
|
LÓPEZ-MONNÉ,
Rafel; CAMPILLO BESSES, Xavier.
Camins històrics
i tradicionals de les comarques de Tarragona.
Tarragona: Diputació de Tarragona, 2005, 72 p.
Obra que presenta una aproximació al món
dels camins tradicionals de les comarques tarragonines
i al seu valor patrimonial, posant de relleu els trets
i valors més característics. Està
estructurada en dos blocs. El primer aporta una síntesi
de la gènesi i l'evolució dels camins tradicionals
i proposa una classificació bàsica d'aquestes
vies: camins de carro, camins de ferradura, corriols,
senders i camins ramaders. El segon recull deu exemples
de camins, un per cadascuna de les comarques tarragonines. |
|
MARCOS MATAMOROS,
Raül. El
cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions
a les Terres de l'Ebre. Tarragona:
Edicions l'Agulla de Cultura Popular, 2005, 157 p.
Aquest llibre, Premi Joan Amades de cultura popular, té
dos grans valors: el tractament de la llengua i l'originalitat
que significa l'estudi científic d'allò
que s'ha basat en l'observació popular. Cerca una
explicació científica a les expressions
sorgides sobre l'astronomia i la meteorologia. La recopilació
és prou exhaustiva perquè s'ha consultat
materials inèdits i tot el que s'ha publicat sobre
el tema. Per tot plegat l'abast i l'interès d'aquest
llibre supera l'àmbit territorial i, de segur,
contribuirà a conservar el ric patrimoni cultural
que hem heretat. |
|
MARTÍN,
Fèlix; PREIXENS, Josep.
Les construccions de
pedra seca. Lleida: Pagès
Editors, 2005, 400 p.
Obra que vol presentar les cabanes de volta en momuments
de l'arquitectura popular, insistint en la necessitat
de la seva preservació. La primera part de l'obra,
a càrrec de Félix Martí, ressegueix
la història i la naturalesa del treball amb la
pedra seca. La segon part conté un inventari d'un
miler llarg de cabanes dels pobles de la comarca de les
Garrigues, curosament descrites i fotografiades per Josep
Preixens. |
|
MASSA
PUJOL, Pompili. Lo ball
de les gitanes en la Maresma. Tarragona: L'Agulla
de Cultura Popular, 2007
Aquesta publicació sobre la presència del
ball de gitanes al Maresme és un recull documental
de les onze poblacions maresmenques que l'han ballat,
amb fotografies, partitures i descripcions coreogràfiques,
a més de contextualitzar el ball i explicar i comentar
els elements que li són propis. |
|
ORIOL CARAZO,
Carme. Introducció
a l'etnopoètica. Teoria i formes del folklore en
la cultura popular. Valls:
Cossetània Edicions, 2002, 174 p.
L'etnopoètica és aquella part del folklore
que estudia les rondalles, les llegendes, les parèmies,
les cançons, les endevinalles... i tants altres
gèneres d'un "art verbal" que fins fa
poc s'havia trasmès sobretot oralment, però
que avui dia es transmet també de forma gràfica
pels canals moderns relacionats amb el desenvolupament
tecnològic. Aquest llibre posa les bases teòriques
per a l'estudi del folklore i n'aporta exemples recollits
en tots els territoris de llengua i cultura catalanes.
|
|
|
|
ORIOL CARAZO, Carme.
El patrimoni oral a
les comarques de Tarragona: relats tradicionals.
Tarragona: Diputació de Tarragona, 2005,
59 p.
Aquesta obra presenta una mostra d'allò
que s'anomena patrimoni oral, un patrimoni que
és intangible i efímer, i en tant
que forma part de la memòria de la gent,
és objecte d'estudi de disciplines diverses.
S'ofereixen al lector uns "relats tradicionals"
situats en llocs concrets i coneguts de la geografia
de les comarques tarragonines i agrupats en quatre
tipus de narració: contarelles, tradicions
explicatives, etimologies populars i llegendes.
L'autora opta, doncs, per una agrupació
que respongui a característiques de tipus
formal i funcional més que no pas per a
una de temàtica.
|
|
|
PALOMAR, Salvador.
Danses parateatrals del seguici
reusenc. La moixiganga i el ball de Mossèn Joan
de Vic. Reus: Carrutxa, 2007
Sense defugir la vinculació amb el món casteller,
la monografia s'ocupa de la moixiganga des de l'òptica
del teatre popular, com a dansa representativa que incorpora
construccions humanes. És per això que el
treball abasta dues danses del seguici reusenc -el ball
o dansa de Mossèn Joan de Vic i el ball de la Moixiganga-
que semblen prou properes. Si més no, perquè
el ball de Mossèn Joan de Vic es pot considerar
una moixiganga, en el sentit antic de la paraula. |
|
PAYRÉ,
Didier. Canigó.
La muntanya mítica
catalana. S ant Vicenç
de Castellet: Edicions Farell, 2005, 144 p.
Obra que aplega un recull de llegendes del Canigó,
resultat d'una recerca bibliogràfica i de treball
de camp de diverses fonts orals. Durant molt de temps,
hom va tenir el Canigó pel cim més alt del
Pirineu. Segons l'autor és més que una muntanya,
és veritablement un monument natural, cultural,
històric i llegendari. Superstició, por
i adoració s'han anat mesclant durant segles per
engendrar una quantitat increïble de llegendes. |
|
PONT
FARRÉ, Miquel. Vocavulari
del pagès. Barcelona: Proa, 2005,
191 p.
Llibre que recull el bagatge lingüístic
i cultural de les feines vinculades al camp i la
pagesia catalana. Durant vint anys, l'autor, pagès
de professió, ha recorregut masies, museus
i col·leccions privades per tal d'elaborar
aquest extens vocabulari il·lustrat. L'obra
és fruit també de la col·laboració
entre el Museu Comarcal de Cervera i el Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat
de Catalunya. |
|
ROIGÉ,
Xavier (coord.). Familias
de ayer, familias de hoy. Continuidades y cambios
en Cataluña. Barcelona: Icaria/Institut
Català d'Antropologia, 2006, 582 p.
Aquesta obra estudia el paper de la família
en la construcció de la identitat, les estratègies
hereditàries i la importància del
model de família troncal en el passat. Tracta
també de la incidència de les polítiques
familiars en la configuració dels models
actuals, així com de la família com
entitat fonamental de suport, assistència
i les dinàmiques familiars en el context
de la immigració. El conjunt dels articles
procedeixen d'autores i autors de disciplines diferents
(antropologia social, història, demografia,
sociologia...), pel que ens ofereix un detallat
anàlisi de la realitat de les famílies
catalanes. L'obra és el resultat del treball
desenvolupat per la Xarxa Temàtica d'Estudis
de la Família. |
|
SEGALEN,
Martine. Ritos
y rituales contemporáneos. Madrid:
Alianza Editorial, 2005
A la llum de les grans teories clàssiques
d'autors com Van Gennep, Durkheim, Mauss o Bourdieu,
Martine Segalen mostra en aquesta obra de quina
forma determinats rituals s'adapten a les diferents
circumstàncies socials i culturals, per tal
de continuar generant actualment, en àmbits
tan diversos com poden ser la quotidianitat, la
politica, l'esport o la festa, una elevada emotivitat. |
|
|
|
SOLER
AMIGÓ, Joan (dir.).
Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya.
Tradicionari. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana i Generalitat de
Catalunya.
L'Enciclopèdia de la Cultura Popular de
Catalunya Tradicionari és una colecció
de deu volums il·lustrada sobre els diferents
i diversos aspectes i processos culturals, passats
i presents, de la societat catalana. Fins el moment
han estat publicats nou volums:
|
|
 |
La
vida de la gent. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya,
2005, 310 p. (Enciclopèdia de la Cultura
Popular de Catalunya; 1)
|
|
El
món del treball. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana i Generalitat de Catalunya, 2006, 311 p.
(Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya;
2) |
|
Els
jocs i els esports tradicionals. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya,
2005, 311 p. (Enciclopèdia de la Cultura
Popular de Catalunya; 3) |
|
La
festa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
i Generalitat de Catalunya, 2005, 311 p. (Enciclopèdia
de la Cultura Popular de Catalunya; 4) |
|
El
calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana i Generalitat de Catalunya, 2006, 311 p.
(Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya;
5) |
|
Música,
dansa i teatre popular. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana i Generalitat de Catalunya, 2006, 311 p.
(Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya;
6) |
|
La
narrativa popular. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana i Generalitat de Catalunya, 2007, 311 p.
(Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya;
7) |
|
L'univers
màgic. Mites i creences. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya,
2007, 302 p. (Enciclopèdia de la Cultura
Popular de Catalunya; 8) |
|
Les
ciències i les tècniques populars.
Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat
de Catalunya, 2007, 311 p. (Enciclopèdia
de la Cultura Popular de Catalunya; 9) |
|
|
SOLER
AMIGÓ, Joan. Enciclopèdia
de la Fantasia Popular Catalana. Barcelona: Barcanova,
1998, 814 p.
Aquesta extensa obra, patrocinada pel Centre de Promoció
de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, presenta
la riquesa de l'univers de la mitologia catalana (rondallari,
llegendari, cançoner, tradicions, costumari...)
amb aspectes tan diversos com els mesos de l'any, les
festes, l'aigua, les herbes, els herois, les bruixes,
el foc, els oficis, les danses, els mals, els astres,
el diable, etc. És a dir, l'ample i divers camp
de les creeences, accions i ritus que expressen la visió
mítica del món. |
|
SORONELLAS
MASDEU, Montserrat. Pagesos
en un món de canvis: família i associacions
agràries. Tarragona: Universitat Rovira
i Virgili, 2006, 267 p.
Aquest llibre observa i analitza les formes de vida i
les estratègies socials i econòmiques de
pagesos del Camp de Tarragona, a la Selva del Camp, en
el període comprès entre els segles XVIII,
XIX i XX. Al llarg d'aquests segles, els pagesos i les
economies agràries en general s'han vist sotmesos
a un procés de progressiva dependència respecte
a l'economia de mercat, que els ha empès a crear
els mecanismes necessaris per adaptar-se a les noves situacions.
Les pràctiques dels pagesos per assegurar la seva
reproducció social s'han dut a terme gestionant
els recursos propis de les famílies i, d'aquesta
manera, les formes d'herència i de matrimoni han
estat utilitzades estratègicament per regular la
continuïtat del grup i del patrimoni familiar a cada
generació. L'obra és la publicació
de part de la tesi doctoral en Antropologia Social realitzada
per l'autora amb el mateix títol. |
|
TOMEO,
Javier. La bruixeria
popular catalana. Barcelona: Proa, 2005, 216 p.
L'home ha cregut sempre en l'existència de poders
malèfics i demoníacs. Això respon,
segons l'autor, a una manera de comprendre la iniquitat
gratuïta del món i l'alliberament de responsabilitats.
El cristianisme va rellevar en part aquestes antigues
creences, però amb el pas de la història
molts cristians van començar a dubtar de la fortalesa
del seu Déu. A Catalunya la bruixeria no ha tingut
mai les proporcions dels boirosos països nòrdics,
però sí que segons l'autor ha conformat
durant molts anys la nostra psicologia col·lectiva. |
|
VALLVERDÚ
ROM, Àngel; ROVIRA FERRÉ, Robert.
Les músiques del ball
de bastons i el seu context. Valls: Cossetània,
2005, 776 p.
Aquesta obra presenta la pràctica totalitat de
melodies que serveixen ara, i que havien servit antigament,
per a poder ballar aquesta dansa ancestral i viva. Inclou
tonades que ja no es ballen però que han estat
rescatades de la memòria d'antics bastoners. I
totes aquestes referències estan complementades
amb diverses informacions i fotografies de les colles
de ball de bastons de tot Catalunya. |
|
VERGÉS
GIFRA, Àngel. El
drac de Banyoles. Itineraris, història i tradició
al voltant de l'Estany. Tarragona: Edicions l'Agulla
de Cultura Popular, 2006, 126 p. (Guies; 9)
Aquest treball ha estat guandonat amb el 5è Premi
Joan Amades de Cultura Popular. Recull cinc itineraris
que descobreixen l'estany de Banyoles a través
de la lectura de material etnopoètic divers. Podreu
seguir les aigües de l'estany, passejar per indrets
tan màgics com les Estunes o el pla d'Usall, descobrir
fonts i masos amb llegenda... També vol recuperar
i donar a conèixer llegendes oblidades i desconegudes.
Un veritable homenatge a l'estany més important
del país. Els dibuixos i els mapes són de
Jordi Garcia Ferrer. |
|
VILLEGAS
MARTÍNEZ, Francesc. 150
anys de pessebres i pessebristes a Manresa. Manresa:
Llibreria Sobrerroca, 2007, 242 p.
El llibre presenta una exhaustiva història al llarg
de dos segles sobre el pessebrisme a la ciutat de Manresa,
lloc amb una antiga i forta tradició pessebrística.
L'obra abasta tant aspectes culturals, històrics
i artístics del món dels pessebres, com
totes aquelles persones i institucions manresanes que
han tingut un paper destacat en aquest camp. El treball
de recerca que precedí l'edició del llibre
fou becat, l'any 2006, pel Centre de Promoció de
la Cultura Popular i Tradicional Catalana. |
|
VVAA.
El turisme i el mar. El patrimoni
marítim i els nous turismes. Palamós:
Càtedra d'Estudis Marítims, 2006.
Compilació dels resultats de les jornades celebrades
a Palamós sota el mateix títol. L'objectiu
de les jornades va ser debatre quina havia de ser la funció
del patrimoni marítim de d'un punt de vista turístic,
si es pot comptabilitzar el pes del patrimoni marítim
dins l'oferta turística i quin és aquest
pes específic. Igualment es planteja, en aquest
sentit i a nivell general, diferents temes de com conèixer
la vàlua del patrimoni, les tendències dels
nous turismes, la reconversió de les infraestructures
turístiques, el futur de la natura com a recurs
turístic així com també del llegat
històrico-cultural. D'altra banda s'exposen casos
concrets d'actuacions en patrimoni i la seva vinculació
amb el turisme com són la rehabilitació
del far de Tossa, el futur Museu de l'Anxova i de la Sal
de l'Escala, el paper del Museu de la Pesca de Palamós
i la seva relació amb el port, la gestió
dels espais naturals de les Illes Medes i dels Aiguamolls
de l'Empordà, entre molts d'altres. |
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
