:::::::::::: R I D E C ::::::::::::

Novetats editorials

Anuari 2008. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellens Amics del Castell, 2009, 103 p.

Conté, entre altres articles:

	PINEDA GAVALDÀ, Antoni. "Records de la meva infantesa".
	PINEDA GAVALDÀ, Antoni. "Les diferents maneres d'estraperlo que vaig viure"
	MARTÍNEZ i ROIG, Xavier. "Can Cucurella i Molí d' en Rovirosa".
	DALPÍ, Joan. "Un llibre i un quadern augmenten la bibliografia sobre els gegants de Cubelles"
	VIDAL, Joan. "1958: l'any dels gegants...i del nou ajuntament"

BALLESTER VIVES, Ramon (ed.). Les rondalles més serverines. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 2009.

En aquesta pobra s'hi poden trobar les rondalles mallorquines recopilades i reelaborades per Jordi d'es Recó (Mn. Antoni M. Alcover), i que tenen una vinculació especial amb Son Servera. Les set rondalles, els tres encantaments i les dues llegendes que aplega el llibre, amb il·lustracions de Francesc de B. Moll, són precedits d'un estudi a cura de Ramon Ballester.

BINIMELIS ADELL, Rosa. A sol i serena: dones, món rural i pagesia. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008, 79 p. [Quaderns de l'Institut; 12]

Les tasques, els sabers i les competències de les dones al món rural, desvaloritzades molt sovint, es tornen imprescindibles en un món que segueix necessitant el seu coneixement i les seves experiències. El llibre analitza la situació de les dones en el món rural i el seu paper com a agents de transformació de la societat rural i pagesa envers un model social agrari viable.

BOFARULL, Joan. "Qui és l'autor del primer llibre sobre castells?" [En línia] Publicat el maig de 2009 dins Associació Cultural Joan Amades.

Article en què es defensa, a partir d'un estudi recent del casteller i historiador Joan Bofarull, que un original atribuït al vallenc Francesc Blasi, considerat com el primer treball monogràfic sobre castells, és en realitat del folklorista Joan Amades.

BURTON, Richard F. Primeros pasos en el este de África. Expedición a la ciudad prohibida de Harar. Barcelona: Editorial Laertes, 2009, 305 p.

L'expedició d Richard Francis Burton a Harar, ciutat d'Etiòpia a la que cap europeu havia tingut accés, marca una fita fonamental en el coneixement de l'interior d'Àfrica, a l'haver obert una via de penetració que en breus anys hauria de portar al descobriment dels Grans Llacs, les fonts del Nil, i les complexes i fascinants cultures dels pobles que l'habitaven en el cor del continent africà. Burton, explorador audaç i imaginatiu, orientalista de vast coneixement i escriptor de primer ordre, aconsegueix que el seu llibre pugui llegir-se al mateix temps com un apassionant relat d'una perillosa aventura, a la vegada com una obra d'exquisit contingut en observacions, tan amenes com científicament pertinents, sobre les diferents cultures amb les que entra en contacte. Després d'un llarg temps d'haver estat subestimat, Burton és avui considerat un dels pioners de la forma d'observar i reflexionar que constitueix l'actual antropologia social.Aquesta nova edició conserva la magnifica introducció i les notes d'Alberto Cardín que faciliten la màxima comprensió del contingut històric i antropològic del llibre.

Cal protecció per a l'espai rural? [Tàrrega]: Amics de l’Arquitectura Popular, 2009.

Llibre que recull els continguts del curs homònim organitzat per l'associació Amics de l’Arquitectura Popular el 2007, celebrat en diverses poblacions de la Segarra, l'Urgell i el Pla d'Urgell.

CAPÓ, Bernat. Costumari Valencià. Coses de poble. Picanya: Edicions el Bullent, 2008.

Reedició dels dos volums del Costumari Valencià, recull un centenar d'articles curts en cada volum sobre costums i tradicions dels valencians.

Centre d'Interpretació de les Barraques del Delta de l'Ebre. Les barraques del delta de l'Ebre: els records d'una vivència. [DVD]. Sant Jaume d'Enveja, 2009.

Aquesta obra vol ser el retrat de la vida quotidiana a les barraques del delta de l'Ebre en diferents moments del segle XX, fet a partir de les vivències viscudes i explicades en primera persona per una desena d'homes i dones de més de setanta anys, que hi van viure o les van construir. Hi apareix la vida dels pagesos de l'arrossar i les dels pescadors d'aigua dolça i salada, l'ofici dels barraquers, els indrets on s'ubicaven i els materials naturals amb els quals es construexen, encara avui. L'any 2005 es va inaugurar a Sant Jaume d'Enveja (Montsià) el Centre d'Interpretació de les barraques del delta de l'Ebre, una iniciativa de l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja, que comptà amb la col·laboració del Museu Comarcal del Montsià, del qual el Centre n'és
una secció monogràfica, i del Parc Natural del Delta de l'Ebre.

CONGOST, Rosa (ed.). Dels capbreus als registres de propietat. Drets, títols i usos socials de la informació a Catalunya (segles XIV-XX). Girona: Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines; Centre de Recerca d'Història Rural, 2009, 390 p.

De DEU PRATS, Joan. Llegendes històriques de Barcelona. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, 220 p.

El llibre ens explica què tenen a veure August, Atila, el moro Musa i Carlemany amb Barcelona, com es deia la ciutat quan era sarraïna, com van arribar els gitanos a la península ibèrica; ens diu què és l’ou com balla, què feia Einstein a Barcelona, què van dir Gandhi, Churchill i Mussolini sobre els bombardejos aeris de Barcelona...

FOLCH MONCLÚS, Rafel. Cultura popular, patrimoni i etnologia. La recerca en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Girona: Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, 2009, 35 p. [Papers de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural; 1]

Aquesta publicació recull la xerrada que Rafel Folch realitzà el 31 de març de 2009 en el marc de les Reunions de Patrimoni que organitza l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. El text proposa, a més d'una introducció crítica als textos legals que regulen el patrimoni cultural català, i concretament el patrimoni etnològic, una reflexió sobre els orígens i posterior evolució del concepte de patrimoni etnològic i llur vinculació amb els estudis de cultura popular i tradicional, i segueix sobre el significat social que tal patrimoni pot tenir en l'actualitat.

Els tresors de Joan Amades. La col·lecció d'imatge impresa de l'Arxiu Joan Amades. Barcelona: Ara Llibres i Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 2009, 329 p.

Vegeu-ne més informació a l'apartat Notícies del Servei de Patrimoni Etnològic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

GARCÍA-HOZ, Concha. Catálogo razonado de la colección del Museo del Traje - Centro de Investigación del Patrimono Etnológico. Madrid: Ministerio de Cultura, Secretaría General Técnica, 2009, 143 p.

Estudi que pretén assentar les bases de l'estudi científic d'un fenomen en l'àmbit de la joguina a Espanya com va ser la nina Mariquita Pérez, creada el 1940 i que es va mantenir en el mercat fins la dècada de 1970. L'objecte del treball són les nines i els complements que formen part dels fons del Museo del Traje, l'estudi i l'anàlisi de l'evolució de la nina.

GIOBELLINA BRUMANA, Fernando. Diarios de la India. Experiencia de campo con una hechicera brasileña. Barcelona: Laertes Editorial, 2009, 192 p.

Diarios de la India és l'enregistrament d'un treball de camp de més d'un any amb un petit grup religiós del Brasil aglutinat al voltant d'una dona -la India- les pràctiques místiques de la qual estaven destinades més que res a provocar el dany, i fins i tot la mort, dels enemics dels seus clients, dels seus fidels i, principalment, d'ella mateixa; en fi, fetillera en el sentit més estricte de la paraula. Desfilen per aquestes pàgines, a més de la protagonista principal, un grapat d'acòlits i els diversos esperits que la posseeixen, ja en accions rituals, ja en la vida domèstica. Aquest llibre també és una evocació critica de la vertiginosa confusió, de l'estranyament i de la marginalitat que caracteritza la tasca etnogràfica, si més no, la tasca etnogràfica que es presenta en aquest llibre.

GUISCAFRÉ, Jaume. El rondallari Aguiló. Transcripció, catalogació i estudi introductori. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, 608 p.

El 1841, Marià Aguiló va iniciar una recerca de camp arreu dels Països Catalans amb la finalitat de constituir una col·lecció de versions de procedència oral del patrimoni rondallístic català. Aquest volum recull, de manera ordenada, tots aquests materials, anotats, comentats i precedits d’un extens estudi introductori.

GRAU PUJOL, Josep M.; PUIG i TÀRRECH, Roser. Nosaltres també fórem emigrants. Migracions històriques a Constantí (1808-1945). Constantí: l'Ajuntament, 111 p.

GRÀCIA, David. L'últim hereu. Casa el Tort d'Alòs o la insòlita aventura de la família Arnalot. Lleida: Pagés editors, 2009, 564 p.

Inclassificable i enigmàtica combinació de novel·la històrica i relat d’aventures. L’últim hereu ens submergeix en un univers extraordinari. Amb aquest llibre, alhora monografia històrica, estudi antropològic, guia espiritual i epopeia fantàstica, l’autor ens proposa un viatge sorprenent a les capes més profundes de la natura humana a través de la dramàtica i apassionant història d’un llinatge pirinenc envoltat per la llegenda. Cobrint un arc de deu segles, des de l’Europa feudal de començaments de l’any mil fins als atemptats de les Torres Bessones de Nova York l’any 2001; passant per la guerra contra els càtars del segle XIII, la industrialització del Pirineu a finals del XIX, les conspiracions dels jesuïtes i francmaçons, la participació de la CIA en l’enderrocament del govern de Salvador Allende a Xile l’any 1972, o la crisi financera dels Estats Units de l’any 2008 i 2009.

GRUPO MARCUSE. De la miseria humana en el medio publicitario. Cómo el mundo se muere por nuestro modo de vida. Barcelona: Melusina editorial, 2009, 216 p.

En aquesta obra, el Grupo Marcuse analitza les particularitats del sistema publicitari i denuncia unes pràctiques perverses on la publicitat funciona com el carburant ideològic del capitalisme: ens incita a consumir sense mesura, amagant les repercusions d'un patró de conducta suicida.

HOLERT, Tom; Mark TERKESSIDIS. La fuerza centrífuga. Sociedad en movimiento: migración y turismo. Barcelona: Ediciones Carena, 2009, 278 p.

Està sorgint tot un món d'estranyes solucions temporals, un món de llocs habitats per temporades o de manera transitòria, ara plens de gom a gom, ara buit com un desert. En el nostre fer quotidià sovint no ens fixem en aquests llocs, però el fet és que ja influeixen decisivament, entre altres factors, en el nostre estil de vida.
Partint de les seves investigacions, els autors ens descriuen una societat que està de camí. Dibuixen curiosos paral·lelismes i connexions entre les falsificacions de visats i els paquets turístics, entre campament de refugiats i poblats de vacances, entre política d'immigració i planificació turística. Està formant-se una nova societat de classes, en la que sols sortiran guanyant aquells que s'assegurin l'accés a la mobilitat. El desplaçament de persones és una força centrífuga que qüestiona radicalment la nostra idea de democràcia.

INIESTA, Ferran. El Islam del África Negra. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2009, 192 p.

L'obra planteja la introducció de l'islam en el món negre africà, com es viu avui l'islam a Mauritània o a Moçambic, l'èxit de l'islam sufi i de com l'integrisme reformista viu serioses dificultats per deplegar-se en aquests països, i sobretot perquè en algun llocs es parla d'un islam africà i en d'altres d'un islam negre. El llibre aporta pistes per tal d'entendre un espai, l'africà, amb una sòlida personalitat històrica.

La Fatarella. Música i cançons del poble [CD]. La Fatarella: Fundació el Solà, 2009.

La Fundació el Solà, de la Fatarella (Terra Alta), ha editat aquest CD on es recull una bona mostra del patrimoni musical de la població de la Fatarella. L'obra presenta les peces de la seva música tradicional i popular recollida oralment, moltes de les quals han estat transmeses oralment de generació en generació.

LLEAL, Francisco; LLEAL, Coloma. L'embat del vent. Records d'una vida marinera. Lleida: Pagès, 2009, 200 p. [Col.lecció Guimet; 118]

El rerafons d'aquest història són els fets ocorreguts en diferents períodes de la vida de Francisco Lleal: la Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra Mundial i la postguerra, l'acolliment de jueus a Amèrica i els establiments a Palestina, el retorn de los últimos de Filipinas, el sistema colonial de la Guinea, l'obertura comercial del franquismo, els règims militars d'hispanoamèrica… Naufragis, salvament, temporals, intercanvis comercials, actes oficials, llarques separacions i profund amor al mar, conformen aquest intens relat que ens apropa a la història del darrer segle i a una geografia que, com diu ell mateix, té com impresa a la ment. L'embat del vent. Records d'una vida marinera va quedar finalista de l'11 edició del premi "Romà Plans i Miró", de Memòries Populars, de l'any 2008, que convoca l'Arxiu de la Memoria Popular de la Roca del Vallès.

LLISTAR, David. Anticooperación. Interferencias Norte-Sur. Los problemas del Sur Global no se resuelven con más ayuda internacional. Barcelona: Icaria Editorial, 2009, 304 p.

Aquesta obra compara el fluxes de la cooperació al desenvolupament amb els associats als principals mecanismes d'anticooperació. Així, encara que l'ajut internacional fos de qualitat, llurs efectes no tenen perquè ser-ho. Des d'aquesta perspectiva, l'autor examina àmbits com els de el deute extern, el comerç internacional, la producció de tecnologia, el canvi climàtic o la guerra, entre altres. Contraposant "cooperació" i "anticooperació", es dibuixen alguns reptes per al sector de la cooperació i els moviments socials de justícia global en general, en la seva voluntat de transdformació de les relacions desiguals que caracteritzen la globalització capitalista. David Llistar es cofundador de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC.

LÓPEZ BARGADOS, Alberto (et al.). Rastros de Dixan. Islamofobia y construcción del enemigo en la era post 11-S. Barcelona: Virus Editorial, 2009, 142 p.

Els atemptats de l'11 de setembre a Nova York inaugurava una era en la que la denominada "guerra de civilitzacions" i la creació d'un enemic que la justificarà, l'islam, es convertirien en el pretext per les ocupacions de l'Iraq i Afganistan i per la febre per la seguretat en la que encara cavalca els Estats occidentals. Aquest llibre pretén comprendre i denunciar els discursos que serveixen per construir el "tots terroristes" i les pràctiques estatals que violen sistemàticament els drets fonamentals d'aquestes persones, a l'empara d'una islamofobia generalitzada de la que són causa i efecte.

MARTÍNEZ, Manel. El Bosc de Poblet al llarg del temps. Montblanc: Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 200 (2a edició), 219 p. [Monografies; 11]

Monografia que tracta la història d'aquest paratge des de l'Edat Mitjana fins l'actualitat amb un apartat dedicat als aprofitaments dels recursos i els usos del bosc: llenya, carbó, fusta, cacera, balnearis, excursionisme ...

MAÑÀ, Josep; VILAR, Ramon (coords.). Imatgeria Popular. Els tresors de Joan Amades. La col·lecció d'imatge impresa de l'Arxiu Joan Amades. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i Ara Llibres, 2009, 329 p.

Trobareu més informació en l'apartat de Notícies de l'Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya.

MORERAS, Jordi. Actors i representacions. L'associacionisme d'origen marroquí a Catalunya. Barcelona: Secretaria per a la Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania, 2009 [Col·lecció Ciutadania i Immigració; 3]

La recerca que es presenta en aquest estudi ha volgut conèixer les dimensions de l’associacionisme marroquí a Catalunya, des de la inscripció legal de la primera entitat l’any 1981 fins a l’actualitat, on s’ha arribat gairebé a les tres-centes entitats, moltes de les quals ja s’han dissolt, però que donen evidència de la vitalitat associativa que ha demostrat aquest col·lectiu al llarg d’aquest període. S'han analitzat les formes d’aquesta sociabilitat formal, al mateix temps que s'han estudiat les expectatives que des de la societat catalana es projecten sobre aquestes iniciatives associatives. En aquest sentit, s'ha valorar si els tres papers principals que la nostra societat atribueix a l’associacionisme, és a dir, la interlocució amb la societat catalana, la seva capacitat per motivar i activar la integració del seu col·lectiu de referència, i la capacitat per mediar en conflictes, coincideixen o es complementen amb les expectatives que també es generen en el si d’aquests col·lectius.

PIÑEL, Carlos; CONTRERAS, Margarita; ELÍAS, Luís Vicente (coord.). México y Espanya. Un océano de exvotos: gracias concebidas, gracias recibidas. Zamora: Museo Etnográfico de Castilla y León. 2008 (2a edició), 379 p.

Catàleg de l'exposició realitzada al Museo Etnográfico de Castilla y León que tractà l'exvot, expressió material de la religiositat popular a través d'una col·lecció mexicana i la seva contraposició a dues col·leccions hispanes. En el catàleg hi col·laboren una dotzena d'especialistes espanyols i mexicans.

OSBORNE, Raquel. Apuntes sobre la violencia de género. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2009, 192 p.

Una de les grans fites del feminisme contemporani ha estat el d'haver canviat la nostra comprensió de la sexualitat i de les relaciones entre dones i homes a l'identificar la violència, sexual o no, com un element important en el manteniment de la subordinació de les dones. A partir d'aquí la violació va passar, de ser concebuda com un delicte contra l'honor de les famílies, a ser vista com un assalt violent comès contra les dones no només per extranys sinó també pels marits, pares o persones properes. En les societats contemporànies la violència ocupa un paper no menor en la construcció de les relacions entre dones i homes. Constitueix un recurs "més" en la construcció de la desigualtat, on altres institucions -la família, l'heterosexualitat, els mandats de gènere...- ocupen també un paper preponderant. Tot plegat genera rols i pautes de conducta diferenciats entre dones i homes, socialitzats de forma dispar, de manera que aporten recursos desiguals a les relacions heterosexuals de parella, on l'amor i la sexualitat juguen un poderós paper que configura les relacions de gènere, al cap i a la fi protagonistes principals de les pàgines d'aquest llibre.

PRAT, Enric; RENOM, Mercé; RETUERTA, M. Luz (dir.); HACHUEL, Esther (coord.). Constructors de consciència i de canvi. Una aproximació als moviments socials des del Baix Llogregat. Sant Feliu de Llobregat: Edicions del Llobregat, 2009, 687 p. [Estudis; 2].

Obra col·lectiva que aplega els estudis de la VII Convocatòria de Recerca Col·lectiva del Centre d'Estudis del Baix Llobregat.

ROQUE, Maria-Àngels (coord.). Els amazics avui, la cultura berber. Lleida: Pagès Editors i Institut Europeu de la Mediterrània, 2009, 234 p.

Una de les cultures importants en el temps i l’espai mediterrani sud és l’amaziga o berber. Coneguda pels egipcis i els grecs com a líbica —de fet, l’actual alfabet tifinagh és una continuació de l’antic alfabet líbic—, abraça el nord d’Àfrica entre l’Atlàntic i Egipte, amb els extrems de les illes Canàries i l’oasi de Siwa i des del Mediterrani fins al Sahel. Els natius d’aquesta cultura van fer importants contribucions a les civilitzacions romana, cristiana i musulmana. Actualment els amazics en la diversitat rifenya, susí, kabil o tuareg, entre d’altres, reivindiquen la seva cultura amaziga al Marroc, Líbia, Algèria, Níger o Mali, però també l’actual diàspora amaziga als països occidentals vol tenir una visibilitat pròpia i no estar ambiguament confosa dins de la gran amalgama arabomusulmana. Aquesta publicació recull gran part de les contribucions fetes al simposi internacional Els amazics avui, la cultura berber, que l’IEMed va realitzar a Barcelona sota la direcció de Maria-Àngels Roque.

SÀEZ, Marià. La terrissa negra. Girona: Diputació de Girona, 2009. [Quaderns de la Revista de Girona; 142]

Visió completa i acurada de la història, la tècnica, les peces i els usos de la terrissa negra de les comarques gironines. Quart, el poble que en va ser el principal centre productor durant més de 700 anys -i l'únic durant 400- hi té un protagonisme especial.

SISTAC, Ramon; VIDAL, Josep Ramon. Totxets de Camporrells. 30 anys d’un ball i una recuperació popular (1979-2009). [Camporrells]: Grup dels Totxets de Camporrells, 2009, 125 p.

SOLER GARCÍA de OTEYZA, Guillermo. Revolució o reforma. El canvi en el model de colla castellera a Tarragona. Valls: Cossetània, 2009, 128 p. [L'Aixecador; 18]

El 19 d’agost de 1980, un grup format majoritàriament per adolescents estrenava camises liles a la plaça de les Cols. Amb l’aparició de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, la ciutat no només recuperava la dualitat i rivalitat local que havia estat habitual al llarg del segle XX, sinó que es convertia en un escenari de laboratori ideal per observar les diferències entre la colla tradicional i el nou model d’agrupació castellera que tot just sorgia en aquell moment. Aquest treball va resultar guanyador de la quarta edició del premi d’assaig casteller Esperidió, convocat per l’Associació d’Amics de la Colla Jove. Guillermo Soler (Tarragona, 1974) és llicenciat en Periodisme i Antropologia. Ha fet informació castellera a diversos mitjans com els diaris El Punt i La Vanguardia i, darrerament, com a subdirector del programa “Quarts de Nou” del canal 33. És autor, entre d’altres llibres, d’El periodisme casteller. Un cas d’identitat (Arola, 2004), i coautor de Repensar els castells (Cossetània, 2004) i Retrats castellers (Cossetània, 2006). El 2004 va ser mereixedor d'una beca del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana per al projecte de recerca Matalassers i baietes: el canvi de model casteller a Tarragona, 1978-1981.

TREPAT DELTELL, Eduard; VILASECA i PUIGPELAT, Anna. No diguis blat...: la memòria del món rural. Lleida: Fundació del Món Rural, 2009, 94 p.

El llibre fa un repàs dels principals fets històrics que han marcat la història del nostre país des de la Segona República fins a l'actualitat i la seva relació amb el món rural. Cada capítol aporta el testimoni de 15 persones de diferents punts de la geografia catalana. La publicació en paper ve complementada amb un DVD.

TUELLS MORENO, Lluís Miquel. El ferrocarril a Valls. 125 anys del trajecte Valls-Vilanova-Barcelona. Valls: Institut d'Estudis Vallencs, 2009, 111 p. (Per conèixer Valls;, 5)

Història de la línia de ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona inaugurat l'any 1883, explicant la seva història, la dels projectes que el van precedir, de les estacions, de les locomotores, l'explotació i els nous oficis així com els actes per a celebrar el centenari de l'arribada del ferrocarril a Valls (1983) i de la celebració del 125è aniversari (2008).

VALRIU, Caterina. Llegendes de Mallorca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, 180 p.

Aquest llibre aplega trenta-tres llegendes que van des de la Serra Nord al Migjorn, de Palma a les muntanyes d’Artà. Parlen de la gent i dels personatges històrics més carismàtics que han trescat per l’illa: Jaume I, Ramon Llull, Sant Vicenç Ferrer, el Comte Mal, l’arxiduc Lluís Salvador... i també dels habitants d’un món ocult i màgic: gegants i bruixes, dones d’aigua, dimonis...

Revistes i publicacions periòdiques

Anthropology today. [Royal Anthropological Institute] (October 2009), Vol. 25, núm. 5

	SIMPSON, Bob. "Editorial: Messages from the field"
	LOFTSDÓTTIR, Kristín. "Invisible colour: Landscapes of whiteness and racial identity in international development"
	WESZKALNYS, Gisa. "Príncipe eclipsed. Commemorating the confirmation of Einstein's Theory of General Relativity"
	MEIERHENRICH, Jens. "The transformation of lieux de mémoire. The Nyabarongo River in Rwanda, 1992-2009"
	AHMED, Akbar; HOUTMAN, Gustaaf. "Swat in the eye of the storm. Interview with Akbar Ahmed"
	BENTHALL, Jonathan. "Film: You'll see how big we are: Journey into America"
	GATT, Caroline; LICHTI-HARRIMAN, Kathryn. "Performance, art and anthropology"

FRANTZ, Elizabeth. "Diasporic encounters, sacred journeys"

Argo. Revista del patrimoni i la cultura marítima. [Barcelona] (juny 2009), núm. 4

Revista editada pel Museu Marítim de Barcelona que pretén exposar i difondre la cultutra i el patrimoni marítim. Aquest número presenta, entre altres, els articles següents:

	TREPAT, Josep Anton. "Washington García. El pescador de paraules de mar"
	MARTÍ, Miquel. "El valor del patrimoni marítim immoble"
	TOLDRÀ DALMAU, Mercè. "El Museu del Port de Tarragona"
	DE PRADA, Pere. "Els refugis de la costa. Racons que han salvat més d'una vida i moltes barques"
	GARCIA DELGADO, Vicente. "Lola, la darrera barca de l'encesa"
	LUQUE, Pere. "Arqueta vapor Anita"
	SUBIRÓS, Rosa; FRANCÈS, Laura. "Els remeis de mar. A bord, sense metge ni farmaciola"

Caramella. Revista de música i cultura popular. [Massalfassar] (juliol - desembre 2009), núm. 21

	ROMA, Josefina. "Les ermites com a nus de contradiccions"
	MONFERRER MONFORT, Àlvar. "Els viatges rituals del nostre poble. Pelegrinatges i romeries"
	MARCH BISBAL, Jaume. "El Puig de Maria (Pollença)"
	VISA, Francisco; COLLAZOS, Josep. "A Flix, el dilluns de Pasqua és lo dia de l'ermita"
	ROSSELLÓ, Maria Francesca. "Santa Anna, la cova de Sant Martí i l'ermita de la Victòria d'Alcúdia"
	REIXACH, Roser. "El santuari de la Mare de Déu dels Munts. Un referent de la identitat lluçanesa avui"
	TORRES SOCIATS, Jordi. "L'aplec al santuari dels Oms (Sant Jaume de Frontanyà)"

	TODA BONET, Agnès. "Els aplecs de Paret Delgada (La Selva del Camp)"
	MARÍN SILVESTRE, Dolors. "Els aplecs anarquistes"
	CASTELLÀ PERARNAU, Raquel. "L'avi Nitus. Una nissaga de músics a la colònia de Còdol-Dret"
	GARCÍA-ESPARZA, Juan. "Un suís en el camí. Alfredo Baeschlin i l'arquitectura popular valenciana"
	PLANA, Pau; RIUS, Jordi. "Ja en tindrem bona memòria de l'any 1809. Dos-cents anys de memòria i festa a la Riera"
	BONET GALOBERT, M.Àngels. "L'Etnobotànica i els noms de les plantes"
	SOLÀ, Montserrat. "Joan Amades i l'estudi de la masia catalana. Un excursionista al servei de la professió"
	PÉREZ SILVESTRE, Òscar. "Dormir amb set àngels i la verge Maria. La pregària més universal de la cultura catalana"
	FRECHINA, Josep Vicent. "Les polifonies corses. Expressió musical de l'ésser col·lectiu"
	PUBILL SOLER, Biel. "Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó"
	CARDONA, Aleix; SOLÀ, Montserrat. "Espardenyes de la iaia. Arrel i avantguarda a ran de terra"

Cap a un Centre de la Dansa Tradicional Catalana. Vuit reflexions entorn de la dansa popular i tradicional catalana. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009.

Suplement del número 21 de la revista Caramella, editat pel CPCPTC, i que vol ser una aportació al debat sobre el futur Centre de la Dansa Tradicional Catalana. Inclou els articles següents:

	FONTDEVILA, Ramon. "Encaix i xarxa del futur Centre de la Dansa Tradcional Catalana"
	CLOTET, M.Teresa. "Introducció. Vuit reflexions al voltant de les nostres danses"
	ROMA, Josefina. "Té sentit parlar de la dansa popular avui? Actualització de la dansa tradicional"
	ARCOS, Pilar. "En un principi fou el ritme. Refelxions sobre el binomi música-dansa"
	RUMBO, Albert. "Manteniment i adaptació de les danses vives. El cas de la Patum de Berga"
	PASQUAL, Josep. "Balls de plaça, la vida en dansa"
	FERNÁNDEZ, Pau. "El vestit tradicional, és tradicional?"
	COLOMÉ, Montse. "Dansa i esbarts: una mirada cap al futur"
	RUBIO, Isidre. "Amb el farcell tradcional, a la recerca de nous camins"
	ESQUIROL, Ferran. "Quan miro enrrera em sento satisfet i orgullós de la feina feta. Entrevista a Vicenç Orriols i Espunyes"

Cardona Oberta. [Cardona] (2009), núm. 70.

Número dedicat al folklorista Joan Amades.

(Con)textos. Revista d'Antropologia i Investigació Social. [en línia] (juny 2009), núm. 3.

Publicació digital a càrrec d'un grup d'investigadors vinculats al Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. Consulteu aquí els articles del tercer número de la revista.

Historia, Antropología y Fuentes Orales. [Barcelona] (2009), núm. 41.

Aquest darrer número conté un monogràfic que porta per títol Romper silencios, i agrupa els diversos articles en tres apartats: "Luchar y resistir", "Memoria y conocimiento", i "Nuevos sujetos de la historia oral".

Indumenta. Revista del Museo del Traje. [Madrid] (2008), núm. 1.

Articles d'interès etnològic:

	SECO, Irene. "Trajes seculares. El traje femenino del valle de Ansó y la formación de los modelos de indumentaria popular", p. 85 - 104.
	HERRADÓN, M. Antonia. "Las hebillas, joyas olvidadas", p. 105 - 126.
	LEDESMA, Immaculada. "¿Cómo T vistes, cómo T ves? Los jóvenes en el Museo del Traje CIPE", p. 127 - 146.

L'espai. Revista de Recerca i divulgació. [Molins de Rei] (abril 2009) núm. 12.

Lo Rafal. Revista informativa d'Alcanar. [Alcanar] (primavera 2009) núm. 102.

MATAMOROS, Vicent i ADELL, Ramon. "Educar unes xiquetes més cultes".

Patrimonio Cultural en España: El Patrimonio Inmaterial a debate [Madrid] (2009), núm.0

Primer volum de la col·leció Patrimonio Cultural en España, editada per la Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación, del Ministerio de Cultura. Aquest primer número presenta un dossier central sobre el patrimoni immaterial:

	ALONSO PONGA, José Luis. "La construcción mental del Patrimonio Inmaterial"
	TIMÓN TIEMBLO, María Pía. "Frente al espejo: lo material del Patrimonio Inmaterial"
	QUEROL, Mª Ángeles. "El tratamiento de los bienes inmateriales en las leyes de Patrimonio Cultural"
	GARROTE FERNÁNDEZ-DÍEZ, Ignacio. "El Patrimonio Inmaterial y los derechos de propiedad intelectual"
	LLOP BAYO, Francesc. "Un patrimonio para una comunidad: estrategias para la protección social del Patrimonio Inmaterial"
	DE CABO, Elisa. "Reconocimiento del Patrimonio Inmaterial: La Convención para la Salvaguarda del Patrimonio Cultural Inmaterial"
	ROSÓN LORENTE, F. Javier. "Cultura oral y Patrimonio Inmaterial: investigación transnacional en el marco de los proyectos Mediterranean Voices y Medins"
	CARRERA DÍAZ, Gema. "Iniciativas para la salvaguarda del Patrimonio Inmaterial en el contexto de la Convención UNESCO, 2003: una propuesta desde Andalucía"

Plecs: Arxiu Municipal - Ajuntament de Cassà de la Selva. [Cassà de la Selva] (2009), núm. 20.

Articles d'interès etnològic:

FERNÀNDEZ, Àlber "La cuina de les diferents cultures que conviuen a Cassà", Monogràfic.

Plecs: Arxiu Municipal - Ajuntament de Cassà de la Selva. [Cassà de la Selva] (2009), núm. 21.

Articles d'interès etnològic:

Grup de Recerca d'Estudis Cassanencs. "Història dels gegants de Cassà", monogràfic.

Plecs d'Història Local. (juliol-agost 2009), núm. 134.

Publicació d'història local editada per l'Institut Ramon Muntaner. Aquest número conté, entre altres continguts, un dossier central sobre la Setmana Tràgica, de la qual aquest any 2009 es commemora el seu centenari.

Ponències 2008: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Associació Cultural. [Granollers] (2009).

Articles d'interès etnològic:

	PUTX, Donat. "On vas ... amb aquests cabells? El rock a Granollers i rodalia (segle XX)", p. 11 - 28.
	ROCA, Montserrat. "La immigració i les polítiques públiques a Granollers a l'inici del segle XXI", p. 29 - 54.

Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia. [Barcelona]: (2009), núm. 24.

Sèrie monogràfics. AAVV. Lévi-Strauss 2008/100. Conté:

	STOLCKE, Verena. Pròleg.
	SURRALLÉS, Alexandre. Introducció.
	I part: Lévi-Strauss, escrits 1998-2008
	LÉVI-STRAUSS, Claude. "Retorns enrere"
	LÉVI-STRAUSS, Claude. "Apòleg de les amebes"
	LÉVI-STRAUSS, Claude. "De Grees o per força"
	LÉVI-STRAUSS, Claude. "Reflexió"
	II part: Lévi-Strauss, avui
	DESCOLA, Philippe. "Les dues natures de Lévi-Strauss"
	SURRALLÉS, Alexandre. "L'antropologia dodecafònica de Claude Lévi-Strauss"
	PORQUERES I GENÉ, Enric; PRAT i CARÓS, Joan. "Presències de Lévi-Strauss"
	ABÉLÈS, Marion. "Bibliografia de Claude Lévi-Strauss"
	SURRALLÉS, Alexandre. "Llibres de Claude Lévi-Strauss en català"

Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. (2009), núm. 1 vol. 64.

Aquest darrer volum incluo un dossier monogràfic que porta per títol Naturaleza y cultura: Nuevas perspectivas antropológicas. Consulteu aquí els articles d'aquest volum.

Revista d'Etnologia de Catalunya. [Barcelona] (abril 2009), núm. 34.

Revista Perifèria. [en línia] (juny 2009), núm 10.

Perifèria és una publicació digital d'iniciativa dels doctorands i doctorandes del Departament d'Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma. Consulteu aquí els articles del desè número de la revista.