:::::::::::: R I D E C ::::::::::::

Novetats editorials

Actes de les Jornades d'estudi sobre la festa de Sant Antoni als Països Catalans. Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2008, 387 p.

Aquesta publicació recull les actes, conferències i comunicacions que es van presentar a les Jornades d'estudi sobre la festa de Sant Antoni als Països Catalans dutes a terme a Ascó el febrer de 2006. La publicació presenta els diversos articles agrupats en els àmbits de treball de les jornades: Etnografia de la festa; La devoció popular a Sant Antoni Abat, i la Funció social de la festa. La festa de Sant Antoni Abat, el 17 de gener, ha estat una festa cabdal en el calendari festiu tradicional i, alhora, és una celebració que possibilita avui copsar la transformació de les festes populars subjectes als profunds canvis de la societat en què es van generar i desenvolupar.

ANTA FÉLEZ, José-Luis. Segmenta antropológica. Un debate crítico con la antropología social española. Granada: Editorial Universidad de Granada, 2007, 194 p. (Biblioteca de Humanidades/Antropología; 10)

Un llibre que afronta una mirada a l'antropologia social espanyola des d'un cert pensament crític. La seva premissa és que, en fer-ho, és indubtable que xocarem amb institucions, amb exercicis de poder i amb reproducció de les idees i d'alguns individus. La qüestió bàsica és que juguem amb una doble paradoxa al respecte, primer, que el pensament crític s'exerceix des de la institució universitària, i que, a la vegada, aquesta és un lloc que tendeix a pensar-se lliure dels mals que suporten el comú dels mortals.

ARDILA GARRIDO, Juan Antonio. Etnografia y politología del 98. Unamuno, Ganivet y Maeztu. Madrid: Biblioteca Nueva, 2007, 284 p.

Aquest llibre analitza els textos fonamentals de tres dels autors més representatius de la Generació del 98 en un sentit etnogràfic i politològic, i que major influència han exercit tant en la literatura sobre l'esmentat tema d'Espanya com en el pensament polític espanyol. En llur formació i en llurs experiències vitals, els tres autors es diferencien de la resta d'intelectuals en que s'impregnaren dels principis socials de les cultures protestants.

ARRIETA URTIZBEREA, Iñaki (ed.) Museos, memoria y turismo [En línia]. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco - Argitalpen Zerbitzua Servicio Editorial.

Els treballs que es recullen en aquest llibre són fruit del Congrés Museos en el siglo XXI: memoria y turismo, organitzat pel Departament de Filosofia dels Valors i Antropologia Social de la Universitat del País Basc, els dies 17 i 18 de novembre de 2005.

Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló. Onada edicions, 2008, 482 p. (La barcella; 7)

Obra que recull les ponències del II Congrés de Cultura i Territori de la diòcesi de Tortosa, que es va dur a terme al Museu del Montsià d'Amposta entre el 31 de març i l'1 d'abril de 2006. Cal destacar, pel seu interès etnològic, les següents intervencions:

	BENAVENT, Salvador. "Les bandes de música: entitats culturals en evolució"
	SEBASTIÀ CID, Josep. "Composicions de la Ribera d'Ebre a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya"
	MONFORT, Pau. "Evolució musical i funcional dels diferents components de la banda de música"
	PÉREZ, Vicent Josep. "Una mostra d'etnotexts sobre les activitats tradicionals a la diòcesi de Tortosa"

BELTRAN, Rafael. Rondalles populars valencianes. Antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal. València: Universitat de València, 2007, 764 p.

Aquest extens volum ens posa a disposició més de 200 rondalles agrupades en blocs temàtics, classificades segons els criteris internacionals i explicades dins el context del folklore universal. El llibre és resultat d'un rigorós treball d'investigació desenvolupat per l'autor, que més enllà d'un estudi introductori, aporta un índex classificatori i les fitxes catalogràfiques de les rondalles antologades.

BERTRAN, Jordi. El patrimoni viu del Tarragonès. Les festes. Tarragona: Consell Comarcal del Tarragonès, 2008.

L'obra se centra en les festes populars del Tarragonès. La publicació ha estat dirigida per Jordi Bertran per encàrrec del Consell Comarcal del Tarragonès, i hi han participat, com a fotògrafs, Manel Carrera, Rafael López-Monné, Oívia Molet, Juan Pedro Rodríguez i Ramon Saumell. Entre tots han procurat que les diferents localitats de la comarca apareguin reflectides amb textos o imatges.

CORDOMÍ, Xavier; UDINA, Sete. Bèsties de festa! Història i cens il·lustrat del bestiari popular amb 700 figures. Barcelona: Cim Edicions, 2008, 183 p.

Obra il·lustrada amb fotografies de Ramon Saumell. Inclou un cens del bestiari popular català actual, a més de varis textos sobre el bestiari, llurs orígens, història, forma i funció de les bèsties festives i tipologia animal del bestiari: Àligues, Lleons, Cavallets, Mulasses i Mules guites, Bous, Dracs, Víbries i Cucaferes.

CABALLERIA, Sílvia; CODINA, M. Carme; SOLER, Elisenda. Contes catalans retrobats. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2008, 136 p.

Des que el món és món, l'art de la història oral ha fascinat bona part de la humanitat. Les mares canten als seus fills i els avis relaten belles i cruels històries reals o inventades, a la vora del foc. Moltes de les històries que es relataven a Catalunya quan l'oralitat era el mitjà de difusió habitual ara ja no es recorden. Per retrobar aquesta herència hem recuperat contes populars catalans, poc o gens coneguts, els hem tret la pàtina de l'antigor i els hem acostat al públic d'avui. Els vint-i-quatre contes que conformen el llibre són narracions que volen entretenir, emocionar, ensenyar i despertar la imaginació. Les històries que hem escrit s'agrupen en quatre grans apartats: Mags i meravelles, Contarelles i contes d'enginy, Dracs i serpents i Pirates, peixos i sirenes.

ESPUNY ARASA, Elena (ed.). Recerca i patrimoni etnològic 2007. Els jocs tradicionals i les noves tecnologies. Móra la Nova: Institut Ramon Muntaner, 2008.

Actes de la jornada que amb el mateix nom que es va realitzar el 21 de juliol de 2007 a Horta de Sant Joan (Terra Alta). Aquesta jornada de Recerca i patrimoni etnològic fou organitzada per l'Institut Ramon Muntaner i el Centre de Documentació Ecomuseu dels Ports, i comptà amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. La jornada es desenvolupà dins l'11è Curs de Jocs Tradicionals de la FESTCAT, a Horta de Sant Joan.

	LAVEGA I BURGUÉS, Pere; PUBILL I SOLER, Biel. "L'escola catalana de jocs tradicionals i les noves tecnologies: entre la tradició i la modernitat".
	TORT I ROCA, Núria; TURA MASNOU, Jordi. "El joc tradicional al rodal d'arbúcies".
	ALMUNI I BALADA, M.Victòria; GRAU VERGE, Ferran. "REPTTE, un projecte de didàctica i patrimoni".
	PUBILL i SOLER, Biel. "El joc tradicional dins el projecte COMENIUS. Interrelació de centres educatius a través d'Internet".
	MONJO i MASCARÓ, Joan Lluís; FLORES i ABAT, Lluís-Xavier. "Passat i futur dels jocs populars a la Marina (País Valencià)".
	PABLO, Jordi. "Competència, atzar, simulacre i vertigen".
	LAUNES, Joan; PÉREZ, Miquel. "Revista La Riuada de Móra d'Ebre: els jocs d'ahir".
	CANELA i BALSEBRE, Rosa M. "Jocs tradicionals al Maresme".

FLORES MARTOS, Juan Antonio; LÓPEZ GARCÍA, Julián (eds.). Pensar y vivir la ciudad industrial. Planteamientos antropológicos. Puertollano: Ediciones Puertollano, 2007, 247 p.

Les ciutats no només acullen a qui les habita sinó que també influeixen a la manera de ser dels seus residents. Així, les ciutats mineres i industrials configuren unes tipologies socials específiques. Aquest llibre explora, des d'una perspectiva antropològica, aquesta manera de ser dels qui viuen a la ciutat industrial, les seves particulars maneres de vida i també els temors que genera el veïnatge de la mina o la indústria.

GARCÍA, Joaquín; LACOMBA, Joan (eds.). La inmigración en la sociedad española. Una radiografia multidisciplinar. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2008, 928 p.

La immigració estrangera s'ha convertit en pocs anys en un component essencial de la societat espanyola. La complexitat que contenen les migracions només pot ser abordada amb una multiplicitat d'enfocaments, considerant els diferents àmbits en què aquesta es fa present. L'objectiu d'aquest llibre col·lectiu -resultat dels treballs del V Congreso sobre la Inmigración en España- és millorar el coneixement de la immigració al nostre país, proporcionant un ampli estat actual de la qüestió que ens permeti matisar moltes de les infondades opinions que en ocasions circulen al respecte. Els articles recollits mostren la incidència de la immigració en una gran varietat de terrenys amb la finalitat d'oferir una perspectiva global front un fenomen que ens interroga intensament i pel que no existeixen respostes fàcils.

GONZÁLEZ ALCANTUD, José A. Sísifo y la ciencia social. Variaciones críticas de la antropología. Barcelona: Anthropos Editorial, 2008, 384 p.

L'antropologia crítica com saber en permanent transformació s'ha convertit en un element indispensable de la societat plural i democràtica, combatint els essencialismes i simplificacions del coneixement. En aquest horitzó crític aquesta obra ofereix unes traces d'especial interès.

MARTÍNEZ HERNÁEZ, Ángel. Antropología médica. Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Barcelona: Anthropos Editorial, 2008, 207 p.

En un temps marcat pels èxits biomèdics i els seus horitzons imaginats en quant a curació de les malalties, el desenvolupament de teories socials i culturals sobre la salut, la medecina i el patiment humà s'ha convertit en una tasca polèmica i suggestiva. Aquest llibre no és tant un manual d'Antropologia Mèdica com un assaig reflexiu sobre les seves teories mes destacades, encara que també s'apuntin, com en l'addenda que tanca el text, algunes potencialitats per la metodologia i l'aplicació del coneixement antropològic.

ONFRAY, Michel. Les savieses de l'antiguitat. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, 284 p.

Ja fa massa temps que la tradició universitària defuig d'estudiar un continent submergit i oblidat de la filosofia. ¿Per què ? Perquè els que escriuen la historiografia oficial són els vencedors d'un combat que oposa tenaçment idealistes i materialistes. Des d'aleshores han afavorit els pensadors que treballen en la seva línia i han fet desparèixer qualsevol empremta de flosofia alternativa. D'aquí ve que s'hagin amagat els cínics, els cirenaics, els epicuris, els cristians hedonistes, els agnòstics llicenciosos, els germans i germanes del Lliure Esperit, els llibertins barrocs, els Ultres de les Llums; els utilitaristes francesos i anglosaxons, els socialistes dionisíacs, els nietzcheans d'esquerra i altres rebotits. Aquesta contrahistòria -que constarà de sis volums- explica l'aventura dels vençuts, de la seva saviesa feliç, del seu pensament brillant, del seu art de viure -de viure bé. De viure millor.

PALACIOS SANZ, José Ignacio. Campanas en la provincia de Soria. Valladolid: Junta de Castilla León, Consejería de Cultura y Turismo, 2007, 189 p.

La publicació d'un catàleg de béns culturals suposa sempre una laboriosa tasca d'enregistrament i documentació que resulta fonamental de cara a la protecció i conservació d'aquests béns, a la vegada que permet difondre els resultats obtinguts en els llargs treballs d'estudi i recerca, per donar a conèixer al públic una part del llegat històric i cultural que caracteritza a una societat.

PALOMAR, Salvador; SOLÀ, Montserrat. Les ermites de Montsant. Reus: Parc Natural de Montsant i Carrutxa, 2008.

La presència d’ermitans a Montsant és coneguda des de temps medievals i arriba fins als nostres dies. Les fundacions monàstiques com Bonrepòs (actual mas de Sant Blai) o la cartoixa d’Escaladei són també testimoni d’aquest passat. Però són les ermites i santuaris on les persones i les comunitats locals han manifestat la seva devoció, ja sigui de manera individual o col·lectiva. A les ermites, s’hi ha acudit per demanar l’ajut i la protecció dels sants o de la Mare de Déu en els períodes de sequera o de guerra. I al voltant d’aquests llocs de culte, en l’actualitat, continuen celebrant-s’hi festes, aplecs, romiatges anuals i jubileus, que fan que aquests edificis esdevinguin espais de trobada i identitat local. Publicació que s'afegeix a la col·lecció de quaderns de divulgació sobre el patrimoni cultural de la muntanya que editen el Parc Natural i Carrutxa, a partir dels treballs de recerca efectuats per membres d'aquesta associació.

Patrimoni i economia a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló. Onada edicions, 2008, 410 p. (La barcella; 8)

Segon volum de l'obra que recull les ponències del II Congrés de Cultura i Territori de la Diòcesi de Tortosa, que es va dur a terme al Museu del Montsià d'Amposta entre el 31 de març i l'1 d'abril de 2006. Cal destacar, pel seu interès etnològic, les següents intervencions:

	BORRELL, Neus. "El patrimoni de la pedra en sec. L'experiència de la fundació El Solà en el seu estudi, divulgació i preservació"
	CABÓ, Josep Lluís. "La Santantonada todolellana"
	CARDONA, Cristina. "Descripció del procés de producció del treball de pauma. La creació d'un centre de referència dels treballs de pauma a Mas de Barberans"
	SUBIRATS, Pepa. "Inventari de peces fetes amb pauma a Mas de Barberans. Aproximació a l'intercanvi de peces de pauma per d'altres productes: baratar"

PI, Minerva; VERNET, Roser. La Cuina tradicional del Priorat. Més de 150 receptes. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2008, 112 p.

Aquest recull de receptes és el resultat d'un treball de camp dut a terme per Minerva Pi ja fa uns quants anys. Són receptes arreplegades del saber fer de dones de tots els pobles de la comarca. Algunes d'aquestes receptes són força exclusives d'aquesta terra, d'altres són compartides amb comarques veïnes, de característiques similars o amb la més primigènia Mediterrània de terra endins. Unes quantes han estat importades en èpoques ja llunyanes per les fadrines que anaven a servir a la ciutat, o per algun parent que havia viatjat més enllà dels colls i fins i tot de la mar. Les unes i les altres s'han incorporat, amb matisos, a la cuina pròpia, mentre que algunes han desaparegut, potser del tot. Totes, però, es poden redescobrir i reinterpretar, com ja es fa a les cases i als restaurants del Priorat.

PENA, Roberto; MARTÍNEZ, Celia. O patrimonio etnográfico. Consellería de Cultura e Deporte de la Xunta de Galicia, 2008, 221 p.

Llibre que recull les ponències i intervencions de les III Xornadas sobre a protección do Patrimonio Cultural, que es van dur a terme a Ourense l'octubre del 2007. Entre altres, destaquem la ponència d'Antoni Anguela, cap del Servei de Patrimoni Etnològic del Centre de Promoció de la Cultura popular i Tradicional Catalana, que portà per títol Experiencias e obxectivos no inventario e protección do patrimonio cultural de interese etnográfico.

PRAT CARÓS, Joan. Los sentidos de la vida. La construcción del sujeto, modelos del yo e identidad. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2007, 320 p.

En aquesta obra l'autor proposa tres models ideals de construcció del jo al llarg de la història i en àrees geogràfiques diverses. El primer, la concepció providencial, està marcat per les nocions de destí i providència; el segon, la concepció individualista o romàntica, es deriva de la creença en el valor i l'esforç personal; i el tercer, la concepció sociocontextual, està en relació amb l'entorn i allò que marca socialment l'esdevenir d'una persona. El problema teòric de la identitat personal se'ns presenta també des de tres perspectives: la identitat com a essència, com a ficció i com a construcció, sigui social, personal o psicològica.

PRAT, Juan José; ROJO, Anastasio; GÓMEZ-MORÁN, Ángel; DÍAZ, Luis. El cuerpo en la tradición. Valladolid: Fundación Joaquín Díaz, 2007, 195 p.

Publicació sobre l'exposició El cuerpo en la tradición, realitzadaper la Fundación Joaquín Díaz l'any 2007. El llibre inclou el catàleg, a més de varis articles sobre la relació entre el cos humà i la religió, la mitologia, la màgia i la medicina, la tecnologia i la mort.

RINKEN, Sebastian; YRUELA, Manuel. Opiniones y actitudes de la población andaluza ante la inmigración. Sevilla: Junta de Andalucia, Consejería de Gobernación. 2007, 260 p.

L'estudi va ser realitzat entre el 2005 i 2006 per l'Instituto de Estudios Sociales Avanzados (IESA-CSIC) amb finançament de la Dirección General de Coordinación de Políticas Migratorias (Consejería de Gobernación) de la Junta de Andalucía y el Fondo Social Europeo. L'objectiu de l'estudi és conèixer millor i amb més profunditat l'opinió pública front el fenomen migratori en aquelles zones d'Andalusia en les quals resideix una proporció relativament elevada d'immigrants.

ROIGÉ, Xavier; ESTRADA, Ferran. El mas al Montseny. La memòria oral. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2008, 459 p. (Temes d'Etnologia de Catalunya; 16)

El mas ha estat una institució fonamental en la història del Montseny, tant en la formació del paisatge com en l'estructura econòmica i social del massís. Aquest llibre tracta dels masos des de la perspectiva de la memòria oral. Prenent com a base els relats d'unes quaranta persones, es fa un recorregut per la vida quotidiana, les pautes productives, l'organització social i les relacions familiars dins dels masos. La monografia és resultat d'un treball d'investigació iniciat l'any 2001 en el marc de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, i realitzat per un grup d'investigadors de la Universitat de Barcelona vinculats al Museu Etnològic del Montseny, la Gabella, d'Arbúcies. Vegeu aquí tota la col·lecció.

SALA LLOPART, Blanca. Sa Perola i la pesca a Calella. Palafrugell: Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona, 2008 (Quaderns de Palafrugell; 17)

Vinculada a la història de Calella de Palafrugell i a la història de la pesca, es troba Sa Perola, l'edifici que els pescadors de Calella utilitzaven per dur a terme la tasca de tenyir regularment les xarxes amb l'objecte de conservar-les el major temps possible. El llibre es completa amb la descripció dels ormeigs i les tècniques de pesca més característiques emprades al llarg del temps a Calella, una col·laboració d'Alfons Garrido, tècnic de Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar, de Palamós.

SANTAMARíA, Enrique (ed.) Retos epistemològicos de las migracions transnacionales. Barcelona: Anthropos Editorial, 2008, 382 p.

Aquesta obra col·lectiva, formada per catorze intervencions i un diàleg final, recull i profunditza algunes de les aportacions més significatives de les primeres jornades sobre mobilitat i alteracions socials, que tingueren lloc a finals de setembre de 2006 a Barcelona, organitzades pel grup de treball i investigació en Socioantropologia dels Processos Identitaris (ERAPI), de l'Institut Català d'Antropologia. L'obra té la vocació de ser un lloc de partida en la reflexió dels condicionants i fonaments epistemològics en la interpretació dels processos migratoris actuals.

SOLDEVILA ROIG, Jordi. L'àliga de Cervera. Bestiari festiu als Països Catalans, segles XIV-XIX. Cervera: Museu Comarcal de Cervera, 2008, 185 p. (Monografies del Museu; 1)

Aquest llibre és un estudi sobre la història i el significat social i cultural de l'àliga de Cervera a partir de la documentació gràfica i escrita consultada, principalment, al riquíssim Arxiu Comarcal de la Segarra. L'autor recupera documents que l'ajuden a definir l'àliga, la seva tipologia constructiva, les modificacions i reformes posteriors, al mateix temps que la definiex conceptualment; l'àliga com a símbol, com a emblema d'una ciutat i d'un col·lectiu concret. El treball d'investigació sobre l'àliga de Cervera fou becat l'any 2006 per part del Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional Catalana.

STOLCKE, Verena; COELLO DE LA ROSA, Alexandre (eds.). Identidades ambivalentes en América Latina (Siglos XVI-XXI). Barcelona: Edicions Bellaterra, 2008, 252 p.

L'objectiu del llibre és el d'analitzar la complexa tramada de relacions i transgressions identitàries que van engendrar les fronteres i desigualtats en llurs dimensions polítiques, econòmiques i ideològiques a Amèrica Llatina, des de perspectives antropològico-històriques i etnogràfiques concretes. L'esmentada hibridació o el mestissatge ètnic i/o cultural posseeixen, sols en aparença, una cara amable en contrast amb el model exclusiu del multiculturalisme o el xoc de civilitzacions pregonat per Huntington. El llibre pretén ser una modesta contribució vers la comprensió de les identitats ambivalents en tant que el genuí rostre amable dels fonamentalismes culturals contemporanis.

TELLO, Rosa; BENACH, Núria; NASH, Mary (eds.). Intersticios. Contactos interculturales, género y dinámicas identitarias en Barcelona. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2008, 231 p.

Aquest llibre és un dels resultats de la investigació La construcción de la identidad europea a través de las identidades urbanas: nuevos sujetos sociales, diversidad cultural y discurso público en espacios urbanos, I+D, que el grup de Recerca Multiculturalisme i Gènere com a Grup de Recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya va duu a terme durant tres anys.

TOMÀS GUILERA, Jordi. El mestre Joan Tomàs i Parés: passió per la cançó popular. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament de Bellpuig, 2008, 333 p. (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 19)

Aquesta biografia recupera de l'oblit l'obra del músic Joan Tomàs i Parés (Barcelona 1896-1967). El llibre s'endinsa en les principals facetes d'aquest home incombustible: mestre de música, director de més d'una vintena d'entitats corals; va signar més de dues-centes composicions i harmonitzacions; va visitar nombroses comarques catalanes a la receca de cançons populars, i recollí, de viva veu, prop de 10.000 melodies...
L' obra fou guardonada amb el XIX Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, atorgat per l'Ajuntament de Bellpuig.

TORRAS SERRA, Marc. La Festa. El patrimoni festiu de Manresa. Manresa: Ajuntament de Manresa i Centre d'Estudis del Bages, 2008, 91 p. (Patrimoni Festiu; 3)

L'objectiu d'aquest tercer volum de la col·lecció sobre el patrimoni festiu de Manresa és el de recollir el cicle festiu de la ciutat al llarg de l'any. El llibre se centra sobretot en les festes que abasten la ciutat: dels barris, dels carrers, de les entitats, formen part del patrimoni festiu col·lectiu. L'obra està il·lustrada amb fotografies de Genís Sáez, a més de contenir un audiovisual sobre el món de la festa a Manresa realitzat per Ramon Riu.

Revistes i publicacions periòdiques

Antropologia Portuguesa [Coimbra] (2005-2006), vol. 22-23

Revista publicada pel Departament d'Antropologia de la Universitat de Coimbra. Aquest volum inclou un dossier temàtic sobre la violència.

Capcorral. La revista del Museu Comarcal de Cervera [Cervera] (2008), núm. 3

Inclou, entre altres, els articles següents:

	COSTA SOLÉ, Roger. "El paper del Museu Comarcal de Cervera en l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya"
	FLORENSA PERALTA, Laura. "Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. La Casa Museu Duran i Sanpere: un exemple d'hàbitat burgès a la Segarra del segle XIX".
	RODRÍGUEZ XIMENOS, Joan Ramon. "Aigua i història a la ciutat de Cervera"

Caramella: revista de música i cultura popular [Massalfassar] (gener-juny 2008), núm. 18

Destaquem els articles següents:

	PALOMAR, Salvador; SUGRANYES, Ferran. "Arquitectura, cultura i natura"
	QUERALT, M.Carme. "Les barraques del delta de l'Ebre"
	BESÓ, Adrià. "Les ceberes en el paisatge de l'Horta"
	MENCHON, Joan. "De nom estela. Les esteles funeràries discoïdals d'època medieval a Catalunya"
	CABRER, Irene. "El patrimoni arquitectònic popular a la vila d'Artà"
	HERNÁNDEZ, Agustí. Arquitectura i vida quotidiana en els pobles valencians abandonats"
	PALOMAR, Salvador. "L'aigua que cau del cel i que la pedra recull"
	FONT, Josep. "Pous de glaç al Vallès Oriental"

	SALVAT, Meritxell. "Les creus de terme. Alguns exemples del Baix Camp"
	BONNIN, Joan Josep. "Les teules pintades de Sineu"
	FLORES, Montserrat. "Aigua passada, molí no mol"
	MORA, Josep, "La pleta de Mont-roig de Sió"
	AYATS, Jaume. "La dictadura de la pedra o l'estereotip esteticista dels pobles"
	SANS, Cesc. "Els ministrers de Valls al segle XVII"
	MARGALEF, Albert. "L'ús de l'oli d'oliva en la medicina popular"
	MASSIP, Francesc. "El drama litúrgic a Catalunya i les peces del Monestir de l'Estany"
	REIXACH, Roser. "La trencadansa de Prats de Lluçanès. Olor a festa major"
	RIERA, Marc. "El baixó. La veu instrumental"
	FRECHINA, Josep Vicent. "La siguiriya gitana. Els sons obscurs de la pena"

Ethnologie française. [Paris] (2008/2 - avril), núm. 39

Publicació trimestral a càrrec de la Université Paris X - Maison de l'Archéologie et de l'Ethnologie (MAE). Aquest darrer número té un dossier central que porta per títol Suède - L'ethnologue dans la cité.

Gegants. Revista trimestral d'imatgeria i festiva i cultura popular [Barcelona] (hivern 2008), núm. 80

Inclou, entre altres, els articles següents:

	TOMÀS, Domingo, "La festa del Renaixement de Tortosa"
	COMPANY, Joan. "Sobre dracs singulars"
	PÉREZ, Jaume. "Balls.cat, músiques de gegants"
	MUNTALÀ, Amadeu. "Bestiari olotí VII. El Pollastre del barri del Carme"

Plecs d'Història Local (abril 2008), núm. 129

Aquest darrer número està dedicat a la recerca en el camp de la memòria històrica oral. Vegeu-ne més informació en Altres notícies d'interès etnològic.

Revista de Folklore [Valladolid] (2008), núm. 326

Conté els següents articles:

	TOMÁS, Pau. "Fiesta de Gigantes en Mallorca. Des del siglo XVII a la actualidad"
	CILLÁN, Francisco. "El coco y el miedo en el niño"
	AGÚNDEZ, José Luis. "Cuentos populares andaluces (XXII)"

Revista d'Etnologia de Catalunya [Barcelona] (febrer 2008), núm. 32

URTX. Revista cultural de l'Urgell [Tàrrega] (2008), núm. 22

Destaquem els articles següents:

	AGUILAR MONTERO, Miquel. "Formes documentals de la toponímia menor de Tàrrega"
	CAPDEVILA, Joaquim. "Anticlericalisme popular durant les dècades del canvi de segles XIX i XX. Una aproximació a les arrels socials, mentals i culturals del fenomen"
	DOMINGO COLL, Jordi. "Ciutats petites i espai públic"
	FARRÉ TARGA, Miquel. "Fenòmens naturals i religiositat a la Tàrrega dels segles XVI-XIX"
	FUSTER COLL, Carles. "El per què d'unes exposicions. Recuperació de la memòria històrica dels libres escolars a la Catalunya del primer terç del segle XX i alguns del segle XIX"
	MUNTANÉ SANTIVERI, Josep Xavier. "L'alimentació a l'aljama medieval de Tàrrega"