|
|
|
 |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
 |
El
divendres 18 de desembre de 2009, a les
19.00 h, es presentarà al Museu
Industrial del Ter (Manlleu, Osona) el
llibre Devoció, festa i veïnat.
Capelletes de carrer i capelletes de visita
domiciliària a Manlleu, de
Joan Arimany i Juventeny. L'obra és
el resultat de dues recerques becades pel
Centre de Promoció de la Cultura Popular
i Tradicional Catalana en anys anteriors,
i ha estat publicat per Eumo Editorial i el
Museu Industrial del Ter, amb l’ajuda
del CPCPTC. La presentació comptarà
amb la presència de Ramon Fontdevila,
director del CPCPTC. |
| |
|
|
 |
 |
El passat dissabte 28 de novembre
de 2009, dos tècnics del Servei
de Patrimoni Etnològic del
Centre de Promoció de la Cultura
Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC)
van presentar a Igualada el programa
de l'Inventari del Patrimoni Etnològic
de Catalunya (IPEC). Es tractava
de la quarta presentació d'aquest
programa de recerca del CPCPTC que
es duia a terme en el territori organitzada
per l'Institut
Ramon Muntaner, després
de la de Sant Just Desvern el 2006,
la de les Borges Blanques el 2007
i la de Rasquera (Baix Ebre) el
|
2008. En aquesta ocasió la presentació
va prestar especial atenció als processos
previs a la declaració dels Béns
Culturals d'Interès Nacional en la
categoria de Zona d'Interès Etnològic,
així com al Centre de Documentació
del CPCPTC. L'acte va tenir lloc a l'Auditori
del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal
de l'Anoia (c. Dr. Mercader, s/n), de 9.30
a 14 h del matí. |
| |
|
|
El
dissabte 28 de novembre de 2009 l'antropòleg
Eliseu Carbonell va presentar a Mataró
els resultats de la seva recerca "Etnoclimatologia
marítima de l'Alt Maresme: estudi dels
sabers populars davant del canvi climàtic",
becada pel Centre de Promoció de la
Cultura Popular i Tradicional Catalana el
2008. Carbonell ha estat també coordinador
de les recerques de l'IPEC "Patrimoni
i usos socials de la platja de Sant Pol de
Mar" (2007) i de l'"Estudi etnològic
de la pesca i les drassanes tradicionals a
Cambrils i els canvis produïts per al
construcció del port de refugi"
(2008). L'acte de Mataró, organitzat
pel Grup
d'Història del Casal de Mataró,
va tenir lloc a la seu d'aquesta entitat,
al c. Bonaire, 25 3r. |
| |
|
|
 |
|
El divendres 11 de desembre, a
les 20.30 h, es va presentar al Centre
Cultural Costa i Font de Taradell
(Osona) el número 19 de
la col·lecció Temes
d'Etnologia de Catalunya, Femer
fa graner: feines i eines de pagès
a la Plana de Vic al segle XX.
La publicació és el
resultat d'una recerca de l'IPEC iniciada
el 2003 pel Centre d'Estudis Socials
d'Osona, centrada en les feines relacionades
amb els principals conreus presents
a la Plana de Vic al llarg del segle
XX, així com la tecnologia
i els oficis que hi estaven vinculats.
Aquesta recerca, de fet, ja comptava
amb tres precedents dins el mateix
programa de l'IPEC, consistents en
la documentació de diverses
col·leccions conservades a
Taradell: una de guarniments, una
de cistells, i una de carros i eines
per a la seva fabricació. L'acte
anà a càrrec de l'autor
del llibre, Jacint Torrents, i comptà
amb la presència del director
del Centre de Promoció de la
Cultura Popular i Tradicional Catalana,
Ramon Fontdevila.
|
|
| |
|
|
 |
|
Durant aquest mes de desembre de
2009 està prevista l'aparició
del número 18 de la col·lecció
Temes
d'Etnologia de Catalunya, De
quilla a perilla: l'ofici dels mestres
d'aixa a la Costa Brava.
La monografia fa una descripció
acurada i una anàlisi exhaustiva
dels dos oficis propis de la construcció
naval tradicional: l'ofici de mestre
d'aixa i el de calafat. Aprofundeix
en la transformació patida
per aquests dos oficis al llarg del
darrer segle, tenint en compte els
detonants històrics d'aquestes
transformacions: tècnics (l'abandonament
de la fusta per materials sintètics),
econòmics (la irrupció
del turisme a la dècada de
1960), laborals... La monografia és
el resultat principal d'una recerca
realitzada dins el marc de l'Inventari
de Patrimoni Etnològic de Catalunya
per la Càtedra d'Estudis Marítims
(Universitat de Girona - Ajuntament
de Palamós) i el Museu de la
Pesca. Signen l'obra Joan Lluís
Alegret, Jaume Badias i Raül
Mata.
|
|
| |
|
|
Sota el títol Els Tresors
de Joan Amades : la col·lecció
d'imatge impresa de l'Arxiu Joan Amades
ha estat publicat el catàleg
de l'exposició que sobre
la mateixa temàtica es pogué
veure al Palau Moja fins a finals del
mes de setembre passat. El Centre de
Promoció de la Cultura Popular
i Tradicional Catalana (CPCPTC) és
propietari de l'Arxiu
Joan Amades, que inclou una
bona part del recull documental fet
pel folklorista i que constitueix un
dels elements clau per a la interpretació
i estudi de la cultura popular catalana
dels segles XIX i XX. La mostra, juntament
amb el catàleg, s'escauen dins
dels actes
de commemoració del cinquantenari
de la mort de Joan Amades aquest
any 2009, i tracten sobre la imatgeria
i literatura popular classificada en
goigs, romanços, auques, ventalls,
estampes, sainets, cobertes, papers
de rengle, cançons i ombres xineses
dels segles XVII, XVIII, XIX i XX. La
publicació recull onze aportacions
de diversos especialistes, a banda de
la presentació del conseller
de Cultura i Mitjans de Comunicació
i el pròleg de l'etnomusicòleg
Ramon Vilar:
|
|
|
 |
FONTBONA,
Albert. "Introducció a la
imatgeria popular" |
|
BUSQUETS,
Lluís-Carles. "El paper
i la indústria paperera a Catalunya" |
|
SOCIAS,
Immaculada. "Quotidianeitat i memòria
visual a la Catalunya de l'Època
Moderna" |
|
SOCIAS,
Immaculada. "Catalunya i Europa,
una cultura gràfica compartida
als segles XVII i XVIII" |
|
GRAU,
Jan; d'ASSÍS LÓPEZ SALA,
Francesc. "El joc i el lleure en
la imatgeria popular impresa" |
|
PUJAGUT,
Jaume. "Impresos efímers" |
|
BUSQUETS,
Lluís-Carles. "Imatge i
religió " |
|
CRIVILLÉ,
Josep; BALLÚS, Glòria;
VILAR, Ramon. "Il·lustració
gràfica i cançó
popular " |
|
MAÑÀ,
Josep. "Evolució i estat
actual de la imatgeria impresa a Catalunya" |
|
ANGUELA,
Antoni; BUSQUETS, Lluís-Carles.
"El fons Arxiu Joan Amades del
CPCPTC" |
|
CALVO,
Lluís. "Cronologia de Joan
Amades" |
|
"Exposició.
Imatgeria popular. La col·lecció
d'imatge impresa de l'Arxiu Joan Amades.
Inventari de les imatges exposades" |
|
| |
|
|
El
passat 9 d'octubre de 2009 es va presentar
al Museu Comarcal del Montsià el vídeo
Les barraques del delta de l'Ebre: els
records d'una vivència. El
vídeo és el retrat de la vida
quotidiana a les barraques del delta de l'Ebre,
en diferents moments del segle XX, fet a partir
de les vivències viscudes i explicades
en primera persona per una desena d'homes
i dones de més de setanta anys, que
hi van viure o les van construir. Hi apareixen
la vida a les barraques dels pagesos de l'arrossar
i a les dels pescadors d'aigua dolça
i salada, l'ofici dels barraquers, els indrets
on s'ubicaven, i els materials naturals amb
els quals es construeixen encara avui. En
l'acte van intervenir Àlex Farnós
i Carme Queralt, director i antropòloga
del Museu Comarcal del Montsià; Santi
Valldepérez, realitzador del vídeo;
Pere Vidal, regidor d'obres i urbanisme de
l'Ajuntament d'Amposta; i Joan Castor Gonell,
alcalde de l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja. |
| |
|
|
El passat 18 de setembre es van presentar
a Tàrrega els 2ns Tallers
i Jornades de Memòria Oral,
activitat que per segon any consecutiu
organitza conjuntament les onze entitats
que conformen l'Observatori per a
la Recerca Etnològica de Catalunya.
Enguany els tallers o jornades giraran
entorn els següents temes: els
pescadors de la Costa Brava, la vida
quotidiana a les muntanyes de Prades
i a l'Arboç, la transformació
del vidre al Baix Llobregat, el treball
i l'oci al Pla de Lleida durant el segle
XX, les transformacions socials al Montseny,
la memòria popular de Sant Vicenç
de Torelló, la guerra civil i
la postguerra, la marina mercant, i
les
|
|
|
lluites veïnals. Les activitats d'aquest
cicle tenen lloc a Sant Vicenç de Torelló,
Palamós, Arbúcies, Reus, Falset,
Cervelló, Barcelona, l'Arboç,
Tàrrega i Esterri d'Àneu, en
diferents dates que s'estenen des del 16 de
setembre de 2009 fins a l'11 de juny de 2010.
Vegeu el programa
complet del 2009-2010 aquí. |
| |
|
|
 |
|
El 28 d'agost passat una delegació
de la Comissió Castells Patrimoni
de la Humanitat -formada pel CPCPTC,
la Coordinadora de Colles Castelleres
de Catalunya, el Centre UNESCO de
Catalunya i la Revista Castells- va
presentar a la seu de la UNESCO, a
París, la candidatura dels
castells a la Llista
Representativa del Patrimoni Cultural
Immaterial de la Humanitat.
Des de la darrera reunió del
Comitè Intergovernamental per
a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural
Immaterial, celebrada a Abu Dhabi
(EAU) entre el 28 de setembre i el
2 d'octubre passats, la Llista té
inscrits tres elements procedents
dels Països Catalans: la Patum
de Berga, el Misteri d'Elx
i el Tribunal de les Aigües
de l'Horta de València,
element aquest darrer que fou presentat
i inscrit junt amb el Consell d'Homes
Bons de l'Horta de Múrcia.
La candidatura dels castells ha d'esperar
ara un any per a la seva avaluació
per part del Comitè, el qual
es tornarà a reunir la tardor
que ve a Nairobi (Kenya), on se'n
podria anunciar la inscripció
a la Llista junt amb les candidatures
del Cant de la Sibil·la de
Mallorca i la de la Dieta Mediterrània.
Fotografia: Carles Castro
|
|
| |
|
|
L'antropòleg
francès Claude Lévi-Strauss
es va morir el passat dia de Tots Sants a
la matinada, als cent anys. Se'l considera
el representant més important de l'estructuralisme,
nom aplicat a l'anàlisi del sistema
cultural en termes de relacions estructurals
entre diversos elements. El seu enfocament
ha influït no només la ciència
social del segle XX, sinó també
l'estudi de la filosofia, la religió
comparada o la literatura. Interpreta les
cultures com a sistemes de comunicació
i construeix models basats en la lingüística
estructural, la teoria de la informació
i la cibernètica per tal d'interpretar-los.
D'entre les seves obres destaquen Structures
élémentaires de la parenté
(1949), Tristes Tropiques (1955), La
pensée sauvage (1962), Les Mythologiques,
la seva obra capital (1964-71), Anthropologie
structurale II (1973) i Paroles données
(1984). En català té publicats
Tristos tròpics (Anagrama, 1969
i 1992), Raça i història
(Edicions 62, 1969), El pensament salvatge
(Edicions 62, 1971 i 1985) i De prop i
de lluny (Oríon 93, 1990). El decés
de Lévi-Strauss ha coincidit amb l'aparició
del número
24 de Quaderns de l'Institut Català
d'Antropologia, el qual està dedicat
precisament a la seva obra. El dia 25 de novembre
se'n farà la presentació
a Barcelona. |
| |
|
|
 |
|
El passat divendres 25 de setembre
de 2009, amb motiu de la inauguració
de l'exposició fotogràfica
Objectiu Gavarres, es va fer
a l'Espai del Barri de Palamós
una xerrada sobre el projecte de
la Zona d'Interès Etnològic
(ZIE) de les Gavarres. Després
d'unes paraules del President del
Consorci de les Gavarres, la tècnica
de Patrimoni Cultural, Maria Piferrer,
va explicar els orígens del
projecte i la recent reactivació.
La primera proposta de declarar les
Gavarres com a tal es feu al 1999;
enguany s'ha reactivat amb la presentació
d'un nou document fruit de diverses
reunions de
|
treball amb personal tècnic del Servei
de Patrimoni Etnològic del Centre de
Promoció de la Cultura Popular i Tradicional
Catalana i d'un procés participatiu
amb tots els ajuntaments implicats. La declaració
de la ZIE de les Gavarres permetria protegir
el patrimoni cultural del massís i
crear un emblema on es sumi el patrimoni cultural
i el patrimoni natural presents en l'espai.
Com a cloenda de l'acte i testimoni d'aquesta
dualitat es va visualitzar el documental Gavarres. |
| |
|
|
El Museu de la Pesca, amb seu a Palamós,
ha endegat una nova edició d''Imatges
que fan parlar. Ajuda'ns a documentar
el fons fotogràfic del Museu
de la Pesca. Amb aquestes trobades
el Museu pretén documentar la
memòria històrica dels
pescadors de la Costa Brava convocant
pescadors, persones vinculades a la
mar i públic en general a participar
durant quatre divendres, de 7 a 8 de
la tarda, a una trobada entorn fotografies
antigues recollides ens els darrers
anys. L'objectiu és que, a partir
de la imatge, es susciti un debat, es
documenti la imatge i es resolguin dubtes
que fins ara no han pogut ser solucionats
amb la informació de què
es disposava. Les properes sessions
d'aquest cicle, que s'emmarca dins el
conjunt d'activitats dels 2ns Tallers
i Jornades de Memòria Oral, tindran
lloc els següents dies amb els
títols següents:
|
22/01/2010.
"El Palamós d'ahir" |
|
26/02/2010.
"El port i la seva gent" |
|
26/03/2010.
"Barques d'abans" |
|
|
|
|
| |
|
|
 |
|
L'obra Índex
tipològic de la rondalla catalana,
de Carme Oriol i Josep M. Pujol,
ha estat publicada en versió
en llengua anglesa amb el títol
Index of Catalan Folktales per
la prestigiosa col·lecció
Folklore Fellows Communications de
l'Academia Scientiarum Fennica,
de Helsinki. L'Índex
tipològic de la rondalla catalana,
publicada l'any 2003 dins la col·lecció
Materials
d'Etnologia de Catalunya, de
l'Inventari del Patrimoni Etnològic
de Catalunya, inclou tots els reculls
rondallístics formats a partir
de la recol·lecció de
testimonis orals i referits al domini
lingüístic català
publicats en forma de llibre des de
1853 fins a finals del 2001, així
com l'anàlisi de les característiques
tipològiques i argumentals
de cada un d'ells. Vegeu
aquí la col·lecció
Materials d'Etnologia de Catalunya.
|
|
| |
|
| |
|
|
 |
|
El
9 de gener de 2008 el Departament
de Cultura i Mitjans de Comunicació
va signar un conveni de col·laboració
amb deu de les onze entitats que formen
la xarxa territorial de l'Observatori
per a la Recerca Etnològica de
Catalunya. Aquest fet suposa un
pas molt important en la consolidació
d'aquesta xarxa que té els seus
orígens en l'any 2000, quan es
va crear aquest servei en el si de l'Inventari
del Patrimoni Etnològic de Catalunya
(IPEC). En l'actualitat la conformen
l'Ecomuseu
de les Valls d'Àneu,
el Museu
Etnològic del Montseny,
el Museu
de la Pesca (Palamós),
el Museu
Industrial del Ter, el Museu
Comarcal de l'Urgell, el Museu
Comarcal de Cervera, el Centre
de Recerca i Difusió del Patrimoni
Etnològic i la Memòria
Històrica (Baix Camp
- Priorat), el Museu
del Montsià, el Museu
Marítim de Barcelona,
l'Institut
Català d'Antropologia
i l'Institut
Ramon Muntaner, el qual estimula
la recerca etnològica entre els
centres d'estudi que hi estan adherits
a més de participar en l'organització
d'activitats conjuntes amb la resta
d'entitats esmentades. |
|
| |
|
|
 |
|
Tretze
dies abans de Nadal: la festa de Santa
Llúcia
Exposició
en línia sobre la tradició
de la festivitat de Santa Llúcia,
que reflecteix la diversitat de components
del patrimoni festiu popular associat
a la santa: els goigs, les captes
infantils, les fires de Nadal, les
celebracions relacionades amb els
oficis del tèxtil..., amb especial
referència a la festa a la
ciutat de Reus. L'indret web s'estructura
en diversos apartats: " Santa
Llúcia", " Goigs"
(on es reprodueixen dotze goigs dedicats
a la santa d'arreu de Catalunya),
" Dites",
" Llegenda"
(sobre la figura i el mite de la santa),
" Fires
i festes majors" i " La
festa a Reus".
|
|
|
|
|
 |
|
 |
|
|
|
