inici Article Notícies Activitats Beques, premis i ajuts Novetats editorials
Notícies de l'inventari del PEC Notícies de l'Arxiu del PEC Breus
 
 
 Notícies
 
 

de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya

   
Punt
Cuit i amagar. La botiga dels joguets

Les joguines són un element present en totes les cultures i el seu valor es defineix no només com a objecte sinó perquè ens ensenyen simbòlicament els valors, pautes i comportament del col·lectiu en el que sorgeix. Les que es presenten en aquesta exposició són propietat de gent de Cervera i de la comarca, i van de principis del segle XX fins a les game boys de començament dels anys 1980. Es tracta d'una exposició que recull totes les joguines que, durant les festes de Nadal, es van mostrar en més de setanta establiments de Cervera. Es podrà veure fins al 18 de maig de 2008 al Museu Comarcal de Cervera, carrer Major 115, de Cervera. Podeu obtenir més informació en aquest indret web, al tel. 973533917, o bé escrivint a museu@museudecervera.cat
   
Punt
Petits temples, capelletes de carrer. Devoció, festa i veïnat a Manlleu

Exposició sobre aquestes mostres de devoció popular, que busquen la protecció o la representació de la comunitat que ofereix una advocació. Manlleu té prop de trenta capelletes, juntament amb d'altres mostres de la religiositat popular, escampades per l'entramat urbà. N'hi ha que tenen més d'un segle d'antiguitat; són les que van salvar-se de la destrucció d'imatges religioses decretada per les autoritats municipals al novembre de 1936. Després de la Guerra Civil, durant les dècades de 1940 i 1950, van retornar al seu lloc enmig de solemnes celebracions. Ens els darrers anys se n'han col·locat de noves en forma de composicions de rajola. Exposició produïda pel Museu Industrial del Ter a partir d'una recerca becada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Es podrà veure al Museu industrial del Ter (Passeig del Ter s/n, Manlleu, Osona) entre el 14 de desembre de 2007 i el 18 de maig de 2008.
   
Punt El proper dissabte 24 de maig de 2008, a les 20.00 h, es presentarà al Museu Comarcal de l'Urgell el documental La terra que no trepitgem, de l'arquitecta Adriana Salvat. Aquest documental és el resultat de la recerca, becada pel CPCPTC, sobre les construccions tradicionals en tàpia. La investigació es va centrar en exemples i en testimonis de la plana d'Urgell, una de les zones de Catalunya on aquesta tècnica ha perviscut fins dates més modernes. El documental se centra en la recreació d'una tapiada realitzada a Vilanova de Bellpuig per part de persones que encara coneixen la tècnica. Més informació d'aquesta activitat: Museu Comarcal de l'Urgell, tel. 973 312 960, info@museutarrega.com
   
Punt
Del cotó a la tela, Can Riva, la fàbrica de la Gleva

Exposició sobre aquesta fàbrica, els orígens de la qual es remunten a l'any 1874, tot i que no fou fins 1925 quan, amb la creació d'Indústries Riva, començaria a marcar la vida de moltes dones i homes de la zona. Aquesta era, junt amb la fàbrica de Conanglell (avui desapareguda), la Farga Lacambra i Gallifa, una de les quatre fàbriques ubicades a les ribes del Ter al seu pas per les Masies de Voltregà (Osona). L'exposició projecta una mirada a un desaparegut passat industrial, al mateix temps que vol deixar constància de la importància d'aquesta fàbrica en la biografia de molts voltreganesos. Aquesta exposició és una aplicació de la recerca de Pere Casas Trabal "La transformació cultural d'una àrea rural penetrada per la industrialització:
la Fàbrica de la Gleva (can Riva) de Masies de Voltregà", becada pel Centre de Promoció Popular i Tradicional Catalana l'any 2005. La podeu visitar al Museu Industrial del Ter, (Passeig del Ter s/n, Manlleu, Osona) entre el 27 d'abril i el 25 de maig de 2008.
 
Punt El Museu del Montsià convoca, com cada any, l'edició 2008 dels ajuts a la recerca etnològica a les Terres de l'Ebre. Poden ser-ne destinataris totes les institucions i entitats de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta. Les recerques a realitzar hauran de ser projectes d'investigació originals i inèdits per a la realització d'estudis sobre el patrimoni etnològic de les Terres de l'Ebre. Les sol·licituds s'han de presentar a la seu del Consorci del Museu Comarcal del Montsià, c/ del Gran Capità, 34, 43870 Amposta, abans del 26 de maig de 2008. Es concediran dos ajuts per un import màxim de 1.200 € cadascun. Aquestes beques es lliuren en virtut de la condició del Museu Comarcal del Montsià de membre de la xarxa territoral de l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya. Els ajuts convocats el 2007 han estat concedits a les recerques següents: "Amposta 1908. Memòria de la vida quotidiana", presentat per l'Ajuntament d'Amposta, i que ha de ser realitzat per Júlia Idiarte Panisello i M. Teresa Subirats Argentó; i "La identificació i comparació del paisatge com a descriptor etnològic del terme municipal d'Alfara de Carles: una aproximació a la vida rural de la segona meitat del segle XX", presentat per l'Ajuntament d'Alfara de Carles (Baix Ebre), i que ha de ser realitzat per Paula Lorenzo Sol i Josep Sabaté Balsells.
 
Punt
Mestres d'aixa i calafats: l'ofici de fer barques a la Costa Brava

Exposició que mostra com han estat aquests dos oficis i com han evolucionat fins als nostres dies, a partir de la informació de mestres d'aixa que treballen o han treballat a la Costa Brava fent barques i reparant-les seguint models seculars. Aquesta exposició és un dels resultas de la recerca IPEC-Anàlisi "Mestres d'aixa i calafats a la Costa Brava: anàlisi d'uns oficis tradicionals" desenvolupada dels de la Càtedra d'Estudis Marítims de la UdG i el Museu de la Pesca. Es podrà veure entre el 10 de maig i finals d'octubre de 2008 al Museu de la Pesca, Moll
Pesquer s/n, de Palamós (Baix Empordà). Podeu obtenir-ne més informació al 972 601 244, o bé per correu electrònic a museudelapesca@palamos.org
   
Punt
El passat 18 d'abril de 2008 es va presentar al Museu Etnològic del Montseny, la Gabella (Arbúcies, Selva) el número 16 de la col·lecció "Temes d'Etnologia de Catalunya" El mas al Montseny: la memòria oral . L'obra, de Xavier Roigé i Ferran Estrada, pren com a base els relats de 40 persones que viuen o han viscut en masos d'aquest massís muntanyós, i fa un recorregut per la vida quotidiana, les pautes productives, l'organització social i les relacions socials dins dels masos. Els relats combinen indealitzacions del passat amb detalls de la duresa de la vida que es duia als masos. Aquesta monografia és el resultat de les investigacions realitzades des de 2001 en el marc de l'IPEC per un equip format per Jordi Tura, J. Manuel Rueda, Joaquim Mateu, Gemma Font i Sandra Pujadas, investigadors del Museu Etnològic del Montseny, i els autors, ambdós doctors en antropologia social i professors de la UB, i integrants del Grup d'Estudis sobre la Família i el Parentiu (UB).
   
Punt El passat 17 d'abril de 2008 es va presentar a Cervera el llibre L'àliga de Cervera. Bestiari festiu als Països Catalans, ss. XIV-XIX, fruit d'una recerca de Jordi Soldevila becada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. L'obra és un estudi sobre la història i el significat social i cultural de l'àliga de Cervera a partir de la documentació gràfica i escrita consultada, principalment, a l'Arxiu Comarcal de la Segarra. L'autor recupera documents que l'ajuden a definir l'àliga, la seva tipologia constructiva, les modificacions i reformes posteriors, al mateix temps que la definiex conceptualment. Aquest volum suposa el primer títol de les Monografies del Museu, una nova línia editorial que engega el Museu Comarcal de Cervera, i que vol tenir una periodització anual.
   
Punt
El passat dijous 3 d'abril de 2008 fou presentat a Puigcerdà el número 14 de la col·lecció "Temes d'Etnologia de Catalunya" Cada casa és un món: família, economia i arquitectura a Cerdanya. Aquesta monografia, escrita per Juanjo Pujadas, Montserrat Soronellas i Gemma Casal, és el resultat d'una recerca feta entre els anys 2002 i 2003 en el marc de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya per part d'un equip d'investigació vinculat al Museu Cerdà, de Puigcerdà. L'obra analitza el profund procés de transformació econòmica, social i paisatgística esdevingut a la comarca de la Cerdanya al llarg de les darreres dècades. En aquest procés, la casa, que havia estat el pal de paller del sistema econòmic, social i moral de la societat cerdana, ha experimentat notables canvis estructurals, funcionals, així com estètics i arquitectònics.
 
Punt
El passat 9 de gener de 2008 el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació va signar un conveni de col·laboració amb les deu entitats que formen la xarxa territorial de l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya. Aquest fet suposa un pas molt important en la consolidació d'aquesta xarxa que té els seus orígens en l'any 2000, quan es va crear aquest observatori en el si de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). En l'actualitat la conformen l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, el Museu Etnològic del Montseny, el Museu de la Pesca (Palamós), el Museu Industrial del Ter, el Museu Comarcal de l'Urgell, el Museu Comarcal de Cervera, el Centre de Recerca i Difusió del Patrimoni Etnològic i la Memòria Històrica (Baix Camp - Priorat), el Museu del Montsià, el Museu Marítim de Barcelona i l'Institut Català d'Antropologia.

A part de les activitats ordinàries que ja venien duent a terme aquestes entitats, per a aquest any 2008 s'està treballant en la confecció, per primera vegada, d'un programa conjunt d'activitats. Aquestes consistiran, d'una
banda, en un cicle de xerrades a l'entorn de la memòria oral que tindran lloc en diferents seus de la xarxa, amb un marcat caràcter local, i per l'altra, una jornada formativa sobre la fotografia i la recerca etnogràfica. També aquest any, a la tardor, està prevista la celebració d'una jornada d'intercanvi d'experiències de les recerques realitzades fins a l'actualitat en el marc de l'IPEC. Finalment, amb la vista posada ja en el 2009, s'està treballant en la realització d'una exposició itinerant sobre un tema transversal de diferents recerques de l'IPEC.
   
Punt
El passat 8 de gener va començar una nova edició del taller de fotografia històrica "Desvetllem la memòria", organitzat pel Museu Industrial del Ter (MIT), i que per tercer any consecutiu té per objectiu recuperar les fotografies que resten dins les cases dels manlleuencs. Al llarg de les dues últimes edicions han estat documentades prop de 400 fotografies pels més de 170 participants que van assistir a alguna de les 24 sessions realitzades. Gràcies a aquestes imatges s'han produït dues exposicions on s'ha pogut veure una selecció final de més de 200 imatges. La dinàmica del taller és la mateixa que la de les darreres edicions: els participants, amb l'ajut de monitors del museu, documenten les imatges que han portat al taller. Després se'n fa una còpia digital per a l'arxiu del MIT, i així els assistents poden emportar-se de nou les imatges a casa. Les sessions tindran lloc cada dimarts fins al 25 de març d'enguany, de 4 a 6 de la tarda. Podeu obtenir més informació al 938 515 176, o bé a mit@mitmanlleu.org.

Màquina trilladora de Manlleu. Any 1945. Autor: Xavier Valls. Arxiu família Domènech - Subiranas
   

Punt

La Càtedra d'Estudis Marítims (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós) i el Museu de la Pesca han posat a la lliure disposició dels interessats els enregistraments de les ponències de la II Jornada d'Etnologia a la Costa Brava, que va tenir lloc el passat 15 de desembre a Palamós (Baix Empordà). Aquests continguts es poden descarregar en format d'àudio o de vídeo al web de la Càtedra d'Estudis Marítims, o bé en aquesta altra de la Universitat de Girona. A banda de la conferència marc, "Etnología marítima y patrimonio en uso", hi podeu trobar la resta de ponències: "Projectes de recerca del Museu Marítim de Barcelona en el camp de l’etnologia marítima", "La recerca en el camp de l'etnologia marítima a la Catalunya Nord", "El Projecte IPEC Memòria de la Comunitat Pesquera de Palamós", "Un projecte de recuperació de la memòria oral a l'Escala", "Restauración, recuperación, rehabilitación y réplicas de embarcaciones tradicionales: cuatro
ejemplos en Catalunya", "La patrimonialització del quillat Teresa", "Les barraques de pescadors al litoral de la Costa Brava. Arquitectura i música popular", "La recuperació del Pacurri, un quillat del 1932", i "El patrimoni immaterial dels pescaires de la Catalunya Nord", així com la taula rodona que va cloure l'acte.
 
Punt

El passat 3 de febrer es va presentar al Museu Etnològic de Barcelona el número 15 de la col·lecció "Temes d'Etnologia de Catalunya" Entre el poder i la màscara: una etnohistòria del Carnestoltes a Barcelona. L'obra, dels antropòlegs Andrés Antebi i Adrià Pujol, fa una reflexió a l'entorn de la utilització de la festa -i del carnestoltes en particular- com un instrument al servei del poder municipal amb l'objectiu de crear una determinada identitat ciutadana. Paral·lelament, els autors fixen la mirada en els models carnavalescos de barri que han subsistit al marge del model institucional, on es troben ben vives les vessants satíriques, crítiques i burlesques que la festa oficial gairebé ha abandonat. Antebi i Pujol, membres de Festiva, van encapçalar la recerca en el marc de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que ha donat peu a aquesta monografia.

Punt
Com cada any, el Museu de la Pesca organitza enguany el cicle de xerrades informals Converses de taverna, les quals tenen per objectiu aprofundir en el passat i el present marítims amb les persones que l'han viscut i l'han escrit en la memòria col·lectiva. Les properes sessions tractaran les següents temàtiques:

09/05/08. La "mili" dels pescadors.
13/06/08. Receptes de mar.

Totes les converses es faran a la taverna Ca la Pepa Caneja (pl. de Sant Pere, 14, de Palamós). Podeu obtenir més informació a l'indret web del Museu de la Pesca.
 
Punt
Tretze dies abans de Nadal: la festa de Santa Llúcia

Exposició en línia sobre la tradició de la festivitat de Santa Llúcia, que reflecteix la diversitat de components del patrimoni festiu popular associat a la santa: els goigs, les captes infantils, les fires de Nadal, les celebracions relacionades amb els oficis del tèxtil..., amb especial referència a la festa a la ciutat de Reus. L'indret web s'estructura en diversos apartats: "Santa Llúcia", "Goigs" (on es reprodueixen dotze goigs dedicats a la santa d'arreu de Catalunya), "Dites", "Llegenda" (sobre la figura i el mite de la santa), "Fires i festes majors" i "La festa a Reus".
   
Pujar