|
|
|
 |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
 |
El Museu de la Pesca, amb seu a Palamós,
ha endegat una nova edició d''Imatges
que fan parlar. Ajuda'ns a documentar
el fons fotogràfic del Museu
de la Pesca. Amb aquestes trobades
el Museu pretén documentar la
memòria històrica dels
pescadors de la Costa Brava convocant
pescadors, persones vinculades a la
mar i públic en general a participar
durant quatre divendres, de 7 a 8 de
la tarda, a una trobada entorn fotografies
antigues recollides ens els darrers
anys. L'objectiu és que, a partir
de la imatge, es susciti un debat, es
documenti la imatge i es resolguin dubtes
que fins ara no han pogut ser solucionats
amb la informació de què
es disposava. Més informació
en
aquest web, telefonant al
tel. 972 601 244, o bé escrivint
a museudelapesca@palamos.org
|
|
|
|
| |
|
|
Amposta
1908 (crònica d'un temps). Memòria
de 100 anys de ciutadania
Lloc: Museu del Montsià. C. del Gran
Capità, 34, Amposta (Montsià)
Dates: de 14 de febrer al 31 de maig de 2009
Informació: Museu
del Montsià. Tel. 977 70 29
54, afarnos@montsia.cat
L'exposició, que se celebra amb motiu
del centenari de l'atorgament del títol
de ciutat a Amposta, se centra en el període
històric de la primera dècada
del s. XX, en què Amposta experimenta
un creixement econòmic i uns canvis
socials molt importants, a partir de les transformacions
que s'havien iniciat al tombant del segle
XIX amb la revolució agrícola
del Delta de l'Ebre i l'increment dels habitants
de la població. L'exposició
s'organitza en els següents àmbits:
"Com era la ciutat: l'urbanisme i les
obres públiques", "Com es
governava: la política i les institucions",
"Com treballàvem: les activitats
econòmiques", i "Com convivíem:
la família i la societat". La
mostra presenta objectes, documents i testimonis
orals que, junt amb els textos de l'exposició,
aporten una visió global i entenedora
d'aquesta època. A més, inclou
altres propostes amb mitjans audiovisuals
i interactius contemporanis mitjançant
els quals els ciutadans d'Amposta participen
i aporten la seva visió de la història
i l'evolució de la ciutat. |
| |
|
|
 |
 |
L'obra Índex
tipològic de la rondalla catalana,
de Carme Oriol i Josep M. Pujol,
ha estat publicada en versió
en llengua anglesa amb el títol
Index of Catalan Folktales per
la prestigiosa col·lecció
Folklore Fellows Communications de
l'Academia Scientiarum Fennica,
de Helsinki. L'Índex
tipològic de la rondalla catalana,
publicada l'any 2003 dins la col·lecció
Materials d'Etnologia de Catalunya,
de l'Inventari del Patrimoni Etnològic
de Catalunya, inclou tots els reculls
rondallístics formats a partir
de la recol·lecció de
testimonis orals i referits al domini
lingüístic català
publicats en forma de llibre des de
1853 fins a finals del 2001, així
com l'anàlisi de les característiques
tipològiques i argumentals
de cada un d'ells. Vegeu
aquí la col·lecció
Materials d'Etnologia de Catalunya.
|
|
| |
|
|
El
Museu de la Pesca recollirà les
experiències de personatges emblemàtics
vinculats al mar
El Museu
de la Pesca de Palamós,
conjuntament amb la Càtedra d'Estudis
Marítims (Universitat de Girona
- Ajuntament de Palamós) i DOCUMARE
- Centre de Documentació de la
Pesca i el Mar (Universitat de Girona
- Ajuntament de Palamós) ha iniciat
aquest gener de 2009 el projecte
de recerca Memòries de la
Mar mitjançant el qual
es vol recollir, a partir d'entrevistes
individuals, la memòria de diferents
personatges que explicaran els seus
orígens, el seu aprenentatge,
els seus coneixements, la seva quotidianitat...
en definitiva, explicaran la seva vida,
sempre amb el mar com a rerefons. Aquest
projecte de recollida d'històries
de vida es realitzarà als diferent
pobles de la Costa Brava i s'hi entrevistaran
persones emblemàtiques i representatives,
persones que explicaran la seva vida
tal i com l'han viscuda i la recorden.
No només s'entrevistaran pescadors,
sinó que també es recolliran
les vides de peixateres, faroners, mestres
d'aixa, consignataris, estibadors i
altres oficis lligats al mar. Tota
aquesta informació serà
enregistrada i tractada amb l'objectiu
de ser editada en format llibre.
Cada vegada prenen més rellevància
els estudis basats en fonts orals o
centrats en la memòria biogràfica.
Actualment les diferents disciplines
que conformen les ciències socials
han donat protagonisme a les persones
anònimes convertint-les en fonts
per a la recerca, valorant la seva subjectivitat
com a un angle de visió que permet
conformar la idiosincràcia d'una
comunitat d'un marc territorial definit,
o d'un col·lectiu social determinat.
Ara més que mai té sentit
recuperar la memòria de la gent
de mar, persones amb ganes de transmetre
els seus coneixements i vivències
en un món canviant i globalitzat,
ja que els canvis experimentats en les
darreres dècades han comportat
la pèrdua de molts llocs de treball
i amenacen el manteniment de la memòria
d'una cultura mil·lenària
i d'una manera d'entendre la relació
de l'home amb el mar. |
|
| |
|
|
El
Museu Maritim de Barcelona participa en el
programa Europeu "Celebração
da Cultura Costeira"
El Museu
Marítim de Barcelona va
participar durant els dies 19 i 20 de desembre
de 2008, en el IV seminari de treball del
programa Europeu "Celebração
da Cultura Costeira", celebrat a
la Illa de Culatra i a la ciutat de Faro en
Algarve, Portugal. En aquest seminari
es va treballar durant el primer dia sobre
la problemàtica de l'Illa de Culatra,
amb entrevistes als representants dels tres
nuclis de població que té l'illa.
La problemàtica general radica en que
l'illa forma part del parc natural de Ria
Formosa, pel que tota construcció permanent
és il·legal; el fet, però,
és que fins ara l'estat havia consentit
amb aquesta situació, prova és
que a l'illa hi ha escola pública.
L'administració actual vol posar ordre
en aquesta situació irregular, es vol
reduir dràsticament la urbanització
de l'illa, i això està resultant
en una font de conflicte habitants-administració,
en decidir què es regularitza i que
s'ha d'enderrocar. El segon dia es va treballar
sobre les entrevistes realitzades al llarg
dels últims mesos en el marc d'aquest
programa. El programa Europeu "Celebração
da Cultura Costeira" esta integrat
per associacions, museus i universitats vinculats
amb els patrimonis maritimofluvials de Portugal,
Noruega i Espanya, i té per objectius
1) la identificació del patrimoni maritimofluvial,
el seu inventari i difusió permanent
en línia a la comunitat i institucions,
2) la creació d'una xarxa d'inventariants
locals del patrimoni maritimofluvial, com
a resultat de un conjunt d'accions de formació
a desenvolupar pels socis del project, i 3)
la sistematització d'una metodologia
de formació al servei dels dos objectius
anteriors, i donar-la a conèixer a
través d'una exposició itinerant. |
| |
|
|
El
passat 14 de desembre de 2008 es va presentar
a Tàrrega el llibre de Joaquim Capdevila
i Capdevila Tàrrega (1898-1923):
societat, política i imaginari.
La publicació va comptar amb l'ajut
del Centre de Promoció de la Cultura
Popular i Tradicional Catalana en virtut del
conveni de col·laboració signat
entre el Departament de Cultura i Mitjans
de Comunicació i el Museu Comarcal
de l'Urgell per a l'acompliment de les seves
funcions de membre de l'Observatori per a
la Recerca Etnològica de Catalunya.
Vegeu més informació sobre
aquesta publicació a l'apartat Novetats
editorials. |
| |
|
|
 |
|
El
dia 12 de desembre de 2008 es va presentar
el llibre Cantar a la fàbrica,
cantar al coro. Els cors obrers
a la conca del Ter mitjà.
El llibre ha estat el resultat d'un
llarg procès de recerca del Museu
Industrial del Ter coordinat i redactat
per Jaume Ayats, en el qual van participar
els següents investigadors: Pere
Casas, Emili Bayón, Montserrat
Cañellas, Carles García
i Joaquim Guinart en diferents parts
d'aquest procés.
La creació de les societats corals
a la conca del Ter mitjà no es
va fer des del no-res. Abans dels coros
-i a l'entorn dels coros- ja
hi havia una societat que cantava, i
que cantava "a veus": les
dones a les fàbriques; els homes
a les tavernes, a les caramelles i |
a les confraries religioses. Les societats
corals, els orfeons i els cors religiosos
van constituir el teixit associatiu -de les
ideologies i de l'oci- des del principi de
la industrialització, cap al 1860,
fins a les crisis tèxtils de les dècades
de 1960 i 1970. Cantar a la fàbrica,
cantar al coro ens acosta a
les preocupacions, a les lluites i als desitjos
que, gràcies al fet de cantar junts,
els obrers compartien i confrontaven. Tavernes
i republicanisme, cors satírics i creences
religioses, catalanistes i anarquistes, el
"progrés" i la "tradició",
les dones i els homes, es barregen en
les pàgines del llibre i dibuixen una
societat molt activa, potent i amb gran capacitat
de transformació. Cantar va ser decisiu
en l'entrada a la modernitat i en l'orgull
de formar part de la "societat dels treballadors".
El llibre conté un DVD amb entrevistes
i cants de persones que han servit per documentar
la recerca de l'autor. |
| |
|
|
Des del passat 4 d'octubre de 2008,
quan va tenir lloc la primera sessió
a la Sénia (Montsià),
s'estan celebrant en diferents indrets
de Catalunya i la Franja els Tallers
i Jornades de Memòria Oral 2008-2009.
L'activitat consisteix en la presentació
de diverses experiències a l'entorn
de la memòria oral, realitzades
per les entitats que formen part de
l'Observatori per a la Recerca Etnològica
de Catalunya i per quatre grups de recerca
adherits a l'Institut Ramon Muntaner.
S'hi tracten els temes següents:
els pescadors a la Costa Brava, la immigració,
la guerra civil, la infància,
la vida al Pirineu, el món del
treball, dona i industrialització
i les transformacions urbanes a l'Ebre.
Les sessions que manquen tindran lloc
a Palamós, Amposta,
Arbúcies, Esterri d'Àneu,
Martorell, Calaceit, Cervera
i Manlleu. Aquestes jornades
i tallers són la primera activitat
conjunta que organitza l'Observatori
per a la Recerca Etnològica de
Catalunya des de la seva creació
l'any 2000. Programa
en pdf.
|
|
|
|
| |
|
|
 |
|
Com
cada any, el Museu de la Pesca
organitza el cicle de xerrades informals
Converses de taverna, les quals
tenen per objectiu aprofundir en el
passat i el present marítims
amb les persones que l'han viscut i
l'han escrit en la memòria col·lectiva.
La darrera sessió serà:
 |
12/06/09.
Plats típics mariners. |
Enguany el cicle s'emmarca dins dels
Tallers i Jornades de Memòria
Oral (vegeu-ne la informació
en aquesta mateixa pàgina), una
activitat organitzada de manera conjunta
per les diferents entitats que conformen
l'Observatori
per a la
Recerca Etnològica de Catalunya
i l'Institut Ramon Muntaner. Totes les
sessions tindran lloc a la taverna Ca
la Pepa Caneja, pl. de Sant Pere, 14,
Palamós (Baix Empordà).
Podeu obtenir més informació
al web del museu, al 972 601 244, o
bé escrivint a museudelapesca@palamos.org
|
|
| |
|
|
A
partir dels estudis de religiositat popular
a Manlleu (Osona) de Joan Arimany becats pel
CPCPTC, l'un sobre les capelletes
de carrer o fornícules (2005),
i l'altre sobre les capelletes
de visita domiciliària (2006),
l'investigador ha realitzat sengles blocs
en els quals es poden veure els principals
aspectes d'aquestes recerques. Les capelletes
de carrer més antigues conservades
a Manlleu es remunten al segle XVII; a banda
d'aspectes generals, en el bloc s'expliciten
les particularitats de 24 capelletes d'aquesta
localitat, i també s'hi pot veure imatges
i continguts de l'exposició "Petits
temples, capelletes de carrer. Devoció,
festa i veïnat a Manlleu" que es
va fer al Museu Industrial del Ter. Pel que
fa a les capelletes de visita domiciliària,
l'autor fa un repàs a la història
d'aquesta singular pràctica de devoció
popular, per passar després a exposar
les particularitats que revesteix a Manlleu. |
| |
|
|
El
Museu de la Pesca i el Museu Marítim
de Barcelona participen en el XIV Fòrum
de Patrimoni Marítim Mediterrani a
Seixall, Portugal
Del 23 a 25 d'octubre de 2008 es va
realitzar a Seixall, a Portugal, el XIV Fòrum
de Patrimoni Marítim Mediterrani. Sota
el títol "L'inventari i la
difusió del patrimoni marítim
i fluvial. El paper dels museus i les institucions"
i sota la iniciativa i l'organització
de l'Ecomuseu de Seixall, població
veïna de Lisboa, es van reunir diferents
museus de temàtica marítima
com el Marítim de Barcelona,
el Galata Museu de Gènova, l'Arsenal
de Palerm, la Casa de la Batana de Croàcia,
el Sergej Massera d'Eslovènia o el
Museu de la Pesca de Palamós
entre d'altres, així com associacions,
mon acadèmic i particulars vinculats
al patrimoni marítim que treballen
en el inventari i la valorització del
patrimoni. Els ponents van explicar durant
aquests tres dies la tasca que desenvolupa
cadascuna d'aquestes institucions a favor
del coneixement del patrimoni, les seves iniciatives
i l'estat de la qüestió en els
seus respectius territoris. El debat es va
centrar entorn les embarcacions tradicionals,
la investigació, les fitxes d'inventari,
les associacions que treballen amb patrimoni...
en conclusió, del treball de cadascun
dels assistents representats per tal de posar
en valor la identitat marítima dels
seus territoris i la manera de treballar conjuntament
per tal de desenvolupar aquesta tasca. El
Museu de la Pesca a Palamós, representat
per Raül Mata, va donar a conèixer
les diferents embarcacions vinculades al museu,
tant des d'un punt de vista legal i administratiu
com del paper d'aquestes dins el discurs museístic
i l'activitat diària del propi museu. |
| |
|
|
El
passat 11 d'octubre de 2008 es va
presentar a Tàrrega un llibre
sobre l'antiga Fàbrica de Maquinària
Agrícola J. Trepat d'aquesta
ciutat, i un DVD que porta per títol
Cal Trepat: un viatge cap al passat
industrial de Tàrrega.
El llibre fa un repàs global
a aquest equipament, actualment propietat
de l'Ajuntament de Tàrrega, i
a la importància que va tenir
en la mecanització del camp a
tot l'estat espanyol. El DVD conté
un documental en què s'explica
l'origen d'aquesta indústria,
i descriu amb tot detall -mitjançant
el testimoni de diversos treballadors
i experts en procediments de fabricació-,
els principals processos de fabricació
que hi tenien lloc. Tant el llibre com
el DVD són resultat de la recerca
de l'Inventari del Patrimoni Etnològic
"Els
|
|
|
treballadors de la fàbrica J. Trepat:
vida laboral i social en la Tàrrega
del segle XX (1914-1985)". L'Ajuntament
de Tàrrega està projectant convertir
aquesta fàbrica en un equipament patrimonial
que combini la explicació de la història
de la mecanització del camp amb la
interpretació dels principals aspectes
identitaris de la capital de l'Urgell i del
conjunt de les planes de Lleida. |
| |
|
|
 |
|
El
passat 25 de maig de 2008, en el marc
de la IX
festa de les trementinaires, s'inaugurà
a Tuixent (Alt Urgell) la nova museografia
del Museu de les Trementinaires.
Com a novetat més important l'equipament
té en compte les olors, molt
importants per percebre en la seva totalitat
les característiques de les herbes
que s'utilitzaven com a guariments diversos.
Aquesta renovació museogràfica
ha estat possible gràcies a la
recerca de l'Inventari del Patrimoni
Etnològic "La cultura
de les herbes a la vall de la Vansa
i Tuixent: passat i present en terra
de trementinaires", coordinada
per Joan Frigolé. |
|
| |
|
|
El Museu
Industrial del Ter ha engegat un
seguit d'iniciatives que posen l'accent
en la història industrial d'aquesta
regió, unes acccions que van en la
seva línia d'aconseguir que el museu
esdevingui una entitat oberta al territori
i disposada a endinsar-se en el seu entorn
social. Aquest és el cas de la
recerca IPEC-Anàlisi "El treball
de la dona al tèxtil a la conca del
Ter (1850-2000)". Amb l'estudi
gairebé finalitzat ha trobat oportú
vincular la recerca als centres educatius
de Manlleu i l'entorn intentant que a més
de la difusió dels resultats, la
recerca suposi una eina de transformació
social i cultural. Amb aquest objectiu,
durant quatre mesos la institució
treballat amb els centres educatius de secundària
de Manlleu (IES Antoni Pous, Casals Gràcia
i la Salle), i també amb l'IES del
Voltreganès de les Masies de Voltregà.
La vinculació s'ha centrat en establir
una col·laboració continuada
amb aquests centres educatius, als que el
museu ha facilitat les eines però
mirant que fossin els mateixos alumnes el
que investiguessin i aprenguessin quin era
el món laboral de les seves mares,
àvies i persones del seu entorn més
proper. A banda d'oferir els coneixements
teòrics més destacats sorgits
de la recerca, s'ha pretès que els
alumnes se sentissin protagonistes, a la
vegada que veiessin la recerca no com una
qüestió allunyada, sinó
com quelcom rellevant i proper.
|
| |
|
|
|
| |
|
|
 |
|
Tretze
dies abans de Nadal: la festa de Santa
Llúcia
Exposició
en línia sobre la tradició
de la festivitat de Santa Llúcia,
que reflecteix la diversitat de components
del patrimoni festiu popular associat
a la santa: els goigs, les captes
infantils, les fires de Nadal, les
celebracions relacionades amb els
oficis del tèxtil..., amb especial
referència a la festa a la
ciutat de Reus. L'indret web s'estructura
en diversos apartats: " Santa
Llúcia", " Goigs"
(on es reprodueixen dotze goigs dedicats
a la santa d'arreu de Catalunya),
" Dites",
" Llegenda"
(sobre la figura i el mite de la santa),
" Fires
i festes majors" i " La
festa a Reus".
|
|
|
|
|
 |
|
 |
|
|
|
