inici Article Notícies Activitats Beques, premis i ajuts Novetats editorials
Notícies de l'inventari del PEC Notícies de l'Arxiu del PEC Breus
 
 
 Notícies
 
 

de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya

   
Punt
El Museu de la Pesca, amb seu a Palamós, ha endegat una nova edició d''Imatges que fan parlar. Ajuda'ns a documentar el fons fotogràfic del Museu de la Pesca. Amb aquestes trobades el Museu pretén documentar la memòria històrica dels pescadors de la Costa Brava convocant pescadors, persones vinculades a la mar i públic en general a participar durant quatre divendres, de 7 a 8 de la tarda, a una trobada entorn fotografies antigues recollides ens els darrers anys. L'objectiu és que, a partir de la imatge, es susciti un debat, es documenti la imatge i es resolguin dubtes que fins ara no han pogut ser solucionats amb la informació de què es disposava. Més informació en aquest web, telefonant al tel. 972 601 244, o bé escrivint a museudelapesca@palamos.org
   
Punt Amposta 1908 (crònica d'un temps). Memòria de 100 anys de ciutadania

Lloc: Museu del Montsià. C. del Gran Capità, 34, Amposta (Montsià)
Dates: de 14 de febrer al 31 de maig de 2009
Informació: Museu del Montsià. Tel. 977 70 29 54, afarnos@montsia.cat

L'exposició, que se celebra amb motiu del centenari de l'atorgament del títol de ciutat a Amposta, se centra en el període històric de la primera dècada del s. XX, en què Amposta experimenta un creixement econòmic i uns canvis socials molt importants, a partir de les transformacions que s'havien iniciat al tombant del segle XIX amb la revolució agrícola del Delta de l'Ebre i l'increment dels habitants de la població. L'exposició s'organitza en els següents àmbits: "Com era la ciutat: l'urbanisme i les obres públiques", "Com es governava: la política i les institucions", "Com treballàvem: les activitats econòmiques", i "Com convivíem: la família i la societat". La mostra presenta objectes, documents i testimonis orals que, junt amb els textos de l'exposició, aporten una visió global i entenedora d'aquesta època. A més, inclou altres propostes amb mitjans audiovisuals i interactius contemporanis mitjançant els quals els ciutadans d'Amposta participen i aporten la seva visió de la història i l'evolució de la ciutat.
   
Punt

L'obra Índex tipològic de la rondalla catalana, de Carme Oriol i Josep M. Pujol, ha estat publicada en versió en llengua anglesa amb el títol Index of Catalan Folktales per la prestigiosa col·lecció Folklore Fellows Communications de l'Academia Scientiarum Fennica, de Helsinki. L'Índex tipològic de la rondalla catalana, publicada l'any 2003 dins la col·lecció Materials d'Etnologia de Catalunya, de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, inclou tots els reculls rondallístics formats a partir de la recol·lecció de testimonis orals i referits al domini lingüístic català publicats en forma de llibre des de 1853 fins a finals del 2001, així com l'anàlisi de les característiques tipològiques i argumentals de cada un d'ells. Vegeu aquí la col·lecció Materials d'Etnologia de Catalunya.

   
Punt
El Museu de la Pesca recollirà les experiències de personatges emblemàtics vinculats al mar

El Museu de la Pesca de Palamós, conjuntament amb la Càtedra d'Estudis Marítims (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós) i DOCUMARE - Centre de Documentació de la Pesca i el Mar (Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós) ha iniciat aquest gener de 2009 el projecte de recerca Memòries de la Mar mitjançant el qual es vol recollir, a partir d'entrevistes individuals, la memòria de diferents personatges que explicaran els seus orígens, el seu aprenentatge, els seus coneixements, la seva quotidianitat... en definitiva, explicaran la seva vida, sempre amb el mar com a rerefons. Aquest projecte de recollida d'històries de vida es realitzarà als diferent pobles de la Costa Brava i s'hi entrevistaran persones emblemàtiques i representatives, persones que explicaran la seva vida tal i com l'han viscuda i la recorden. No només s'entrevistaran pescadors, sinó que també es recolliran les vides de peixateres, faroners, mestres d'aixa, consignataris, estibadors i altres oficis lligats al mar. Tota aquesta informació serà enregistrada i tractada amb l'objectiu de ser editada en format llibre.

Cada vegada prenen més rellevància els estudis basats en fonts orals o centrats en la memòria biogràfica. Actualment les diferents disciplines que conformen les ciències socials han donat protagonisme a les persones anònimes convertint-les en fonts per a la recerca, valorant la seva subjectivitat com a un angle de visió que permet conformar la idiosincràcia d'una comunitat d'un marc territorial definit, o d'un col·lectiu social determinat. Ara més que mai té sentit recuperar la memòria de la gent de mar, persones amb ganes de transmetre els seus coneixements i vivències en un món canviant i globalitzat, ja que els canvis experimentats en les darreres dècades han comportat la pèrdua de molts llocs de treball i amenacen el manteniment de la memòria d'una cultura mil·lenària i d'una manera d'entendre la relació de l'home amb el mar.
   
Punt El Museu Maritim de Barcelona participa en el programa Europeu "Celebração da Cultura Costeira"

El Museu Marítim de Barcelona va participar durant els dies 19 i 20 de desembre de 2008, en el IV seminari de treball del programa Europeu "Celebração da Cultura Costeira", celebrat a la Illa de Culatra i a la ciutat de Faro en Algarve, Portugal. En aquest seminari es va treballar durant el primer dia sobre la problemàtica de l'Illa de Culatra, amb entrevistes als representants dels tres nuclis de població que té l'illa. La problemàtica general radica en que l'illa forma part del parc natural de Ria Formosa, pel que tota construcció permanent és il·legal; el fet, però, és que fins ara l'estat havia consentit amb aquesta situació, prova és que a l'illa hi ha escola pública. L'administració actual vol posar ordre en aquesta situació irregular, es vol reduir dràsticament la urbanització de l'illa, i això està resultant en una font de conflicte habitants-administració, en decidir què es regularitza i que s'ha d'enderrocar. El segon dia es va treballar sobre les entrevistes realitzades al llarg dels últims mesos en el marc d'aquest programa. El programa Europeu "Celebração da Cultura Costeira" esta integrat per associacions, museus i universitats vinculats amb els patrimonis maritimofluvials de Portugal, Noruega i Espanya, i té per objectius 1) la identificació del patrimoni maritimofluvial, el seu inventari i difusió permanent en línia a la comunitat i institucions, 2) la creació d'una xarxa d'inventariants locals del patrimoni maritimofluvial, com a resultat de un conjunt d'accions de formació a desenvolupar pels socis del project, i 3) la sistematització d'una metodologia de formació al servei dels dos objectius anteriors, i donar-la a conèixer a través d'una exposició itinerant.
   
Punt El passat 14 de desembre de 2008 es va presentar a Tàrrega el llibre de Joaquim Capdevila i Capdevila Tàrrega (1898-1923): societat, política i imaginari. La publicació va comptar amb l'ajut del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana en virtut del conveni de col·laboració signat entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i el Museu Comarcal de l'Urgell per a l'acompliment de les seves funcions de membre de l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya. Vegeu més informació sobre aquesta publicació a l'apartat Novetats editorials.
   
Punt
El dia 12 de desembre de 2008 es va presentar el llibre Cantar a la fàbrica, cantar al coro. Els cors obrers a la conca del Ter mitjà. El llibre ha estat el resultat d'un llarg procès de recerca del Museu Industrial del Ter coordinat i redactat per Jaume Ayats, en el qual van participar els següents investigadors: Pere Casas, Emili Bayón, Montserrat Cañellas, Carles García i Joaquim Guinart en diferents parts d'aquest procés.

La creació de les societats corals a la conca del Ter mitjà no es va fer des del no-res. Abans dels coros -i a l'entorn dels coros- ja hi havia una societat que cantava, i que cantava "a veus": les dones a les fàbriques; els homes a les tavernes, a les caramelles i
a les confraries religioses. Les societats corals, els orfeons i els cors religiosos van constituir el teixit associatiu -de les ideologies i de l'oci- des del principi de la industrialització, cap al 1860, fins a les crisis tèxtils de les dècades de 1960 i 1970. Cantar a la fàbrica, cantar al coro ens acosta a les preocupacions, a les lluites i als desitjos que, gràcies al fet de cantar junts, els obrers compartien i confrontaven. Tavernes i republicanisme, cors satírics i creences religioses, catalanistes i anarquistes, el "progrés" i la "tradició", les dones i els homes, es barregen en les pàgines del llibre i dibuixen una societat molt activa, potent i amb gran capacitat de transformació. Cantar va ser decisiu en l'entrada a la modernitat i en l'orgull de formar part de la "societat dels treballadors". El llibre conté un DVD amb entrevistes i cants de persones que han servit per documentar la recerca de l'autor.
 
Punt
Des del passat 4 d'octubre de 2008, quan va tenir lloc la primera sessió a la Sénia (Montsià), s'estan celebrant en diferents indrets de Catalunya i la Franja els Tallers i Jornades de Memòria Oral 2008-2009. L'activitat consisteix en la presentació de diverses experiències a l'entorn de la memòria oral, realitzades per les entitats que formen part de l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya i per quatre grups de recerca adherits a l'Institut Ramon Muntaner. S'hi tracten els temes següents: els pescadors a la Costa Brava, la immigració, la guerra civil, la infància, la vida al Pirineu, el món del treball, dona i industrialització i les transformacions urbanes a l'Ebre. Les sessions que manquen tindran lloc a Palamós, Amposta, Arbúcies, Esterri d'Àneu, Martorell, Calaceit, Cervera i Manlleu. Aquestes jornades i tallers són la primera activitat conjunta que organitza l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya des de la seva creació l'any 2000. Programa en pdf.
   
Punt
Com cada any, el Museu de la Pesca organitza el cicle de xerrades informals Converses de taverna, les quals tenen per objectiu aprofundir en el passat i el present marítims amb les persones que l'han viscut i l'han escrit en la memòria col·lectiva. La darrera sessió serà:

12/06/09. Plats típics mariners.

Enguany el cicle s'emmarca dins dels Tallers i Jornades de Memòria Oral (vegeu-ne la informació en aquesta mateixa pàgina), una activitat organitzada de manera conjunta per les diferents entitats que conformen l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya i l'Institut Ramon Muntaner. Totes les sessions tindran lloc a la taverna Ca la Pepa Caneja, pl. de Sant Pere, 14, Palamós (Baix Empordà). Podeu obtenir més informació al web del museu, al 972 601 244, o bé escrivint a museudelapesca@palamos.org
   
Punt A partir dels estudis de religiositat popular a Manlleu (Osona) de Joan Arimany becats pel CPCPTC, l'un sobre les capelletes de carrer o fornícules (2005), i l'altre sobre les capelletes de visita domiciliària (2006), l'investigador ha realitzat sengles blocs en els quals es poden veure els principals aspectes d'aquestes recerques. Les capelletes de carrer més antigues conservades a Manlleu es remunten al segle XVII; a banda d'aspectes generals, en el bloc s'expliciten les particularitats de 24 capelletes d'aquesta localitat, i també s'hi pot veure imatges i continguts de l'exposició "Petits temples, capelletes de carrer. Devoció, festa i veïnat a Manlleu" que es va fer al Museu Industrial del Ter. Pel que fa a les capelletes de visita domiciliària, l'autor fa un repàs a la història d'aquesta singular pràctica de devoció popular, per passar després a exposar les particularitats que revesteix a Manlleu.
   
Punt El Museu de la Pesca i el Museu Marítim de Barcelona participen en el XIV Fòrum de Patrimoni Marítim Mediterrani a Seixall, Portugal

Del 23 a 25 d'octubre de 2008 es va realitzar a Seixall, a Portugal, el XIV Fòrum de Patrimoni Marítim Mediterrani. Sota el títol "L'inventari i la difusió del patrimoni marítim i fluvial. El paper dels museus i les institucions" i sota la iniciativa i l'organització de l'Ecomuseu de Seixall, població veïna de Lisboa, es van reunir diferents museus de temàtica marítima com el Marítim de Barcelona, el Galata Museu de Gènova, l'Arsenal de Palerm, la Casa de la Batana de Croàcia, el Sergej Massera d'Eslovènia o el Museu de la Pesca de Palamós entre d'altres, així com associacions, mon acadèmic i particulars vinculats al patrimoni marítim que treballen en el inventari i la valorització del patrimoni. Els ponents van explicar durant aquests tres dies la tasca que desenvolupa cadascuna d'aquestes institucions a favor del coneixement del patrimoni, les seves iniciatives i l'estat de la qüestió en els seus respectius territoris. El debat es va centrar entorn les embarcacions tradicionals, la investigació, les fitxes d'inventari, les associacions que treballen amb patrimoni... en conclusió, del treball de cadascun dels assistents representats per tal de posar en valor la identitat marítima dels seus territoris i la manera de treballar conjuntament per tal de desenvolupar aquesta tasca. El Museu de la Pesca a Palamós, representat per Raül Mata, va donar a conèixer les diferents embarcacions vinculades al museu, tant des d'un punt de vista legal i administratiu com del paper d'aquestes dins el discurs museístic i l'activitat diària del propi museu.
   
Punt
El passat 11 d'octubre de 2008 es va presentar a Tàrrega un llibre sobre l'antiga Fàbrica de Maquinària Agrícola J. Trepat d'aquesta ciutat, i un DVD que porta per títol Cal Trepat: un viatge cap al passat industrial de Tàrrega. El llibre fa un repàs global a aquest equipament, actualment propietat de l'Ajuntament de Tàrrega, i a la importància que va tenir en la mecanització del camp a tot l'estat espanyol. El DVD conté un documental en què s'explica l'origen d'aquesta indústria, i descriu amb tot detall -mitjançant el testimoni de diversos treballadors i experts en procediments de fabricació-, els principals processos de fabricació que hi tenien lloc. Tant el llibre com el DVD són resultat de la recerca de l'Inventari del Patrimoni Etnològic "Els
treballadors de la fàbrica J. Trepat: vida laboral i social en la Tàrrega del segle XX (1914-1985)". L'Ajuntament de Tàrrega està projectant convertir aquesta fàbrica en un equipament patrimonial que combini la explicació de la història de la mecanització del camp amb la interpretació dels principals aspectes identitaris de la capital de l'Urgell i del conjunt de les planes de Lleida.
   
Punt
El passat 25 de maig de 2008, en el marc de la IX festa de les trementinaires, s'inaugurà a Tuixent (Alt Urgell) la nova museografia del Museu de les Trementinaires. Com a novetat més important l'equipament té en compte les olors, molt importants per percebre en la seva totalitat les característiques de les herbes que s'utilitzaven com a guariments diversos. Aquesta renovació museogràfica ha estat possible gràcies a la recerca de l'Inventari del Patrimoni Etnològic "La cultura de les herbes a la vall de la Vansa i Tuixent: passat i present en terra de trementinaires", coordinada per Joan Frigolé.
   
Punt

El Museu Industrial del Ter ha engegat un seguit d'iniciatives que posen l'accent en la història industrial d'aquesta regió, unes acccions que van en la seva línia d'aconseguir que el museu esdevingui una entitat oberta al territori i disposada a endinsar-se en el seu entorn social. Aquest és el cas de la recerca IPEC-Anàlisi "El treball de la dona al tèxtil a la conca del Ter (1850-2000)". Amb l'estudi gairebé finalitzat ha trobat oportú vincular la recerca als centres educatius de Manlleu i l'entorn intentant que a més de la difusió dels resultats, la recerca suposi una eina de transformació social i cultural. Amb aquest objectiu, durant quatre mesos la institució treballat amb els centres educatius de secundària de Manlleu (IES Antoni Pous, Casals Gràcia i la Salle), i també amb l'IES del Voltreganès de les Masies de Voltregà. La vinculació s'ha centrat en establir una col·laboració continuada amb aquests centres educatius, als que el museu ha facilitat les eines però mirant que fossin els mateixos alumnes el que investiguessin i aprenguessin quin era el món laboral de les seves mares, àvies i persones del seu entorn més proper. A banda d'oferir els coneixements teòrics més destacats sorgits de la recerca, s'ha pretès que els alumnes se sentissin protagonistes, a la vegada que veiessin la recerca no com una qüestió allunyada, sinó com quelcom rellevant i proper.

 
Punt
El passat 9 de gener de 2008 el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació va signar un conveni de col·laboració amb les deu entitats que formen la xarxa territorial de l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya. Aquest fet suposa un pas molt important en la consolidació d'aquesta xarxa que té els seus orígens en l'any 2000, quan es va crear aquest servei en el si de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). En l'actualitat la conformen l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, el Museu Etnològic del Montseny, el Museu de la Pesca (Palamós), el Museu Industrial del Ter, el Museu Comarcal de l'Urgell, el Museu Comarcal de Cervera, el Centre de Recerca i Difusió del Patrimoni Etnològic i la Memòria Històrica (Baix Camp - Priorat), el Museu del Montsià, el Museu Marítim de Barcelona i l'Institut Català d'Antropologia. L'Institut Ramon Muntaner participa també de en la xarxa de l'Observatori estimulant la recerca etnològica entre els centres d'estudi que hi estan adherits i participant en l'organització d'activitats conjuntes amb la resta d'entitats que la conformen.
 
Punt
Tretze dies abans de Nadal: la festa de Santa Llúcia

Exposició en línia sobre la tradició de la festivitat de Santa Llúcia, que reflecteix la diversitat de components del patrimoni festiu popular associat a la santa: els goigs, les captes infantils, les fires de Nadal, les celebracions relacionades amb els oficis del tèxtil..., amb especial referència a la festa a la ciutat de Reus. L'indret web s'estructura en diversos apartats: "Santa Llúcia", "Goigs" (on es reprodueixen dotze goigs dedicats a la santa d'arreu de Catalunya), "Dites", "Llegenda" (sobre la figura i el mite de la santa), "Fires i festes majors" i "La festa a Reus".
Pujar