|
|
|
 |
|
|
| |
|
|
| |
|
|
| |
|
 |
Cuit i amagar.
La botiga dels joguets
Les joguines són un element present
en totes les cultures i el seu valor
es defineix no només com a objecte
sinó perquè ens ensenyen
simbòlicament els valors, pautes
i comportament del col·lectiu
en el que sorgeix. Les que es presenten
en aquesta exposició són
propietat de gent de Cervera i de la
comarca, i van de principis del segle
XX fins a les game boys de començament
dels anys 1980. Es tracta d'una
exposició que recull totes les
joguines que, durant les festes de Nadal,
es van mostrar en més de setanta
establiments de Cervera. Es podrà
veure fins al 18 de maig de 2008 al
Museu Comarcal de Cervera, carrer Major
115, de Cervera. Podeu obtenir més
informació en aquest
indret web, al tel. 973533917, o
bé escrivint a museu@museudecervera.cat
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
Petits
temples, capelletes de carrer. Devoció,
festa i veïnat a Manlleu
Exposició sobre aquestes mostres
de devoció popular, que busquen
la protecció o la representació
de la comunitat que ofereix una advocació.
Manlleu té prop de trenta capelletes,
juntament amb d'altres mostres de
la religiositat popular, escampades
per l'entramat urbà. N'hi ha
que tenen més d'un segle d'antiguitat;
són les que van salvar-se de
la destrucció d'imatges religioses
decretada per les autoritats municipals
al novembre de 1936. Després
de la Guerra Civil, durant les dècades
de 1940 i 1950, van retornar al seu
lloc enmig de solemnes celebracions.
Ens els darrers anys se n'han col·locat
de noves en forma de composicions
de rajola. Exposició produïda
pel Museu
Industrial del Ter a partir
d'una recerca becada pel Centre de
Promoció de la Cultura Popular
i Tradicional Catalana. Es podrà
veure al Museu industrial del Ter
(Passeig del Ter s/n, Manlleu, Osona)
entre el 14 de desembre de 2007 i
el 18 de maig de 2008.
|
|
| |
|
|
El
proper dissabte 24 de maig de 2008, a les
20.00 h, es presentarà al Museu Comarcal
de l'Urgell el documental La terra que
no trepitgem, de l'arquitecta Adriana
Salvat. Aquest documental és el
resultat de la recerca, becada pel CPCPTC,
sobre les construccions tradicionals en tàpia.
La investigació es va centrar en exemples
i en testimonis de la plana d'Urgell, una
de les zones de Catalunya on aquesta tècnica
ha perviscut fins dates més modernes.
El documental se centra en la recreació
d'una tapiada realitzada a Vilanova de Bellpuig
per part de persones que encara coneixen la
tècnica. Més informació
d'aquesta activitat: Museu Comarcal de l'Urgell,
tel. 973 312 960, info@museutarrega.com |
| |
|
|
 |
|
Del
cotó a la tela, Can Riva, la
fàbrica de la Gleva
Exposició sobre aquesta
fàbrica, els orígens de
la qual es remunten a l'any 1874, tot
i que no fou fins 1925 quan, amb la
creació d'Indústries Riva,
començaria a marcar la vida de
moltes dones i homes de la zona. Aquesta
era, junt amb la fàbrica de Conanglell
(avui desapareguda), la Farga Lacambra
i Gallifa, una de les quatre fàbriques
ubicades a les ribes del Ter al seu
pas per les Masies de Voltregà
(Osona). L'exposició projecta
una mirada a un desaparegut passat industrial,
al mateix temps que vol deixar constància
de la importància d'aquesta fàbrica
en la biografia de molts voltreganesos.
Aquesta exposició és una
aplicació de la recerca de Pere
Casas Trabal "La transformació
cultural d'una àrea rural penetrada
per la industrialització: |
la Fàbrica de la Gleva (can
Riva) de Masies de Voltregà",
becada pel Centre de Promoció Popular
i Tradicional Catalana l'any 2005. La podeu
visitar al Museu
Industrial del Ter, (Passeig del Ter
s/n, Manlleu, Osona) entre el 27 d'abril i
el 25 de maig de 2008. |
| |
|
|
El
Museu del Montsià convoca, com cada
any, l'edició 2008 dels ajuts
a la recerca etnològica a les Terres
de l'Ebre. Poden ser-ne destinataris totes
les institucions i entitats de les comarques
del Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre
i Terra Alta. Les recerques a realitzar hauran
de ser projectes d'investigació originals
i inèdits per a la realització
d'estudis sobre el patrimoni etnològic
de les Terres de l'Ebre. Les sol·licituds
s'han de presentar a la seu del Consorci
del Museu Comarcal del Montsià, c/
del Gran Capità, 34, 43870 Amposta,
abans del 26 de maig de 2008. Es concediran
dos ajuts per un import màxim de 1.200
€ cadascun. Aquestes beques es lliuren
en virtut de la condició del Museu
Comarcal del Montsià de membre
de la xarxa territoral de l'Observatori
per a la Recerca Etnològica de Catalunya.
Els ajuts convocats el 2007 han estat concedits
a les recerques següents: "Amposta
1908. Memòria de la vida quotidiana",
presentat per l'Ajuntament d'Amposta,
i que ha de ser realitzat per Júlia
Idiarte Panisello i M. Teresa Subirats Argentó;
i "La identificació i comparació
del paisatge com a descriptor etnològic
del terme municipal d'Alfara de Carles: una
aproximació a la vida rural de la segona
meitat del segle XX", presentat per
l'Ajuntament d'Alfara de Carles (Baix Ebre),
i que ha de ser realitzat per Paula Lorenzo
Sol i Josep Sabaté Balsells. |
| |
|
|
Mestres d'aixa
i calafats: l'ofici de fer barques a
la Costa Brava
Exposició que mostra com
han estat aquests dos oficis i com han
evolucionat fins als nostres dies, a
partir de la informació de mestres
d'aixa que treballen o han treballat
a la Costa Brava fent barques i reparant-les
seguint models seculars. Aquesta exposició
és un dels resultas de la recerca
IPEC-Anàlisi "Mestres d'aixa
i calafats a la Costa Brava: anàlisi
d'uns oficis tradicionals" desenvolupada
dels de la Càtedra d'Estudis
Marítims de la UdG i el Museu
de la Pesca. Es podrà veure
entre el 10 de maig i finals d'octubre
de 2008 al Museu
de la Pesca, Moll
|
|
|
Pesquer s/n, de Palamós (Baix Empordà).
Podeu obtenir-ne més informació
al 972 601 244, o bé per correu electrònic
a museudelapesca@palamos.org |
| |
|
|
 |
|
El passat 18 d'abril
de 2008 es va presentar al Museu Etnològic
del Montseny, la Gabella (Arbúcies,
Selva) el número 16 de la col·lecció
" Temes
d'Etnologia de Catalunya"
El mas al Montseny: la memòria
oral . L'obra, de Xavier Roigé
i Ferran Estrada, pren com a base
els relats de 40 persones que viuen
o han viscut en masos d'aquest massís
muntanyós, i fa un recorregut
per la vida quotidiana, les pautes
productives, l'organització
social i les relacions socials dins
dels masos. Els relats combinen indealitzacions
del passat amb detalls de la duresa
de la vida que es duia als masos.
Aquesta monografia és el resultat
de les investigacions realitzades
des de 2001 en el marc de l'IPEC per
un equip format per Jordi Tura, J.
Manuel Rueda, Joaquim Mateu, Gemma
Font i Sandra Pujadas, investigadors
del Museu Etnològic del
Montseny, i els autors, ambdós
doctors en antropologia social i professors
de la UB, i integrants del Grup
d'Estudis sobre la Família
i el Parentiu (UB). |
|
| |
|
|
El
passat 17 d'abril de 2008 es va presentar
a Cervera el llibre L'àliga de
Cervera. Bestiari festiu als Països Catalans,
ss. XIV-XIX, fruit d'una recerca de
Jordi Soldevila becada pel Centre de Promoció
de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
L'obra és un estudi sobre la història
i el significat social i cultural de l'àliga
de Cervera a partir de la documentació
gràfica i escrita consultada, principalment,
a l'Arxiu Comarcal de la Segarra. L'autor
recupera documents que l'ajuden a definir
l'àliga, la seva tipologia constructiva,
les modificacions i reformes posteriors, al
mateix temps que la definiex conceptualment.
Aquest volum suposa el primer títol
de les Monografies del Museu, una nova línia
editorial que engega el Museu Comarcal de
Cervera, i que vol tenir una periodització
anual. |
| |
|
|
| El
passat dijous 3 d'abril de 2008 fou
presentat a Puigcerdà el número
14 de la col·lecció
"Temes
d'Etnologia de Catalunya"
Cada casa és un món:
família, economia i arquitectura
a Cerdanya. Aquesta monografia,
escrita per Juanjo Pujadas, Montserrat
Soronellas i Gemma Casal, és
el resultat d'una recerca feta entre
els anys 2002 i 2003 en el marc de l'Inventari
del Patrimoni Etnològic de Catalunya
per part d'un equip d'investigació
vinculat al Museu Cerdà, de
Puigcerdà. L'obra analitza
el profund procés de transformació
econòmica, social i paisatgística
esdevingut a la comarca de la Cerdanya
al llarg de les darreres dècades.
En aquest procés, la casa, que
havia estat el pal de paller del sistema
econòmic, social i moral de la
societat cerdana, ha experimentat notables
canvis estructurals, funcionals, així
com estètics i arquitectònics. |
|
|
|
| |
|
|
 |
 |
El
passat 9 de gener de 2008 el Departament
de Cultura i Mitjans de Comunicació
va signar un conveni de col·laboració
amb les deu entitats que formen la xarxa
territorial de l'Observatori per a la
Recerca Etnològica de Catalunya.
Aquest fet suposa un pas molt important
en la consolidació d'aquesta
xarxa que té els seus orígens
en l'any 2000, quan es va crear aquest
observatori en el si de l'Inventari
del Patrimoni Etnològic de Catalunya
(IPEC). En l'actualitat la conformen
l'Ecomuseu
de les Valls d'Àneu,
el Museu
Etnològic del Montseny,
el Museu
de la Pesca (Palamós),
el Museu
Industrial del Ter, el Museu
Comarcal de l'Urgell, el Museu
Comarcal de Cervera, el Centre
de Recerca i Difusió del Patrimoni
Etnològic i la Memòria
Històrica (Baix Camp
- Priorat), el Museu
del Montsià, el Museu
Marítim de Barcelona
i l'Institut
Català d'Antropologia.
A part de les activitats ordinàries
que ja venien duent a terme aquestes
entitats, per a aquest any 2008 s'està
treballant en la confecció, per
primera vegada, d'un programa conjunt
d'activitats. Aquestes consistiran,
d'una |
|
|
|
banda, en un cicle de xerrades a l'entorn
de la memòria oral que tindran
lloc en diferents seus de la xarxa, amb un
marcat caràcter local, i per l'altra,
una jornada formativa sobre la fotografia
i la recerca etnogràfica. També
aquest any, a la tardor, està prevista
la celebració d'una jornada d'intercanvi
d'experiències de les recerques realitzades
fins a l'actualitat en el marc de l'IPEC.
Finalment, amb la vista posada ja en el 2009,
s'està treballant en la realització
d'una exposició itinerant sobre
un tema transversal de diferents recerques
de l'IPEC. |
| |
|
|
El
passat 8 de gener va començar
una nova edició del taller
de fotografia històrica "Desvetllem
la memòria", organitzat
pel Museu
Industrial del Ter (MIT), i
que per tercer any consecutiu té
per objectiu recuperar les fotografies
que resten dins les cases dels manlleuencs.
Al llarg de les dues últimes
edicions han estat documentades prop
de 400 fotografies pels més de
170 participants que van assistir
a alguna de les 24 sessions realitzades.
Gràcies a aquestes imatges s'han
produït dues exposicions on s'ha
pogut veure una selecció final
de més de 200 imatges. La
dinàmica del taller és
la mateixa que la de les darreres edicions:
els participants, amb l'ajut de monitors
del museu, documenten les imatges que
han portat al taller. Després
se'n fa una còpia digital per
a l'arxiu del MIT, i així els
assistents poden emportar-se de nou
les imatges a casa. Les sessions tindran
lloc cada dimarts fins al 25 de març
d'enguany, de 4 a 6 de la tarda. Podeu
obtenir més informació
al 938 515 176, o bé a mit@mitmanlleu.org.
|
|
Màquina
trilladora de Manlleu. Any 1945. Autor:
Xavier Valls. Arxiu família
Domènech - Subiranas
|
|
| |
|
|
|
La
Càtedra d'Estudis Marítims
(Universitat de Girona - Ajuntament
de Palamós) i el Museu de
la Pesca han posat a la lliure disposició
dels interessats els enregistraments
de les ponències de la II Jornada
d'Etnologia a la Costa Brava, que
va tenir lloc el passat 15 de desembre
a Palamós (Baix Empordà).
Aquests continguts es poden descarregar
en format d'àudio o de vídeo
al web de la Càtedra
d'Estudis Marítims, o
bé en
aquesta altra de la Universitat
de Girona. A banda de la conferència
marc, "Etnología marítima
y patrimonio en uso", hi podeu
trobar la resta de ponències:
"Projectes de recerca del Museu
Marítim de Barcelona en el camp
de l’etnologia marítima",
"La recerca en el camp de l'etnologia
marítima a la Catalunya Nord",
"El Projecte IPEC Memòria
de la Comunitat Pesquera de Palamós",
"Un projecte de recuperació
de la memòria oral a l'Escala",
"Restauración, recuperación,
rehabilitación y réplicas
de embarcaciones tradicionales: cuatro
|
|
|
ejemplos en Catalunya", "La patrimonialització
del quillat Teresa", "Les barraques
de pescadors al litoral de la Costa Brava.
Arquitectura i música popular",
"La recuperació del Pacurri,
un quillat del 1932", i "El patrimoni
immaterial dels pescaires de la Catalunya
Nord", així com la taula rodona
que va cloure l'acte. |
| |
|
|
 |
|
El passat 3 de febrer es va presentar
al Museu Etnològic de Barcelona
el número 15 de la col·lecció
"Temes
d'Etnologia de Catalunya"
Entre el poder i la màscara:
una etnohistòria del Carnestoltes
a Barcelona. L'obra, dels
antropòlegs Andrés
Antebi i Adrià Pujol,
fa una reflexió a l'entorn
de la utilització de la festa
-i del carnestoltes en particular-
com un instrument al servei del
poder municipal amb l'objectiu de
crear una determinada identitat
ciutadana. Paral·lelament,
els autors fixen la mirada en els
models carnavalescos de barri que
han subsistit al marge del model
institucional, on es troben ben
vives les vessants satíriques,
crítiques i burlesques que
la festa oficial gairebé
ha abandonat. Antebi i Pujol, membres
de Festiva,
van encapçalar la recerca
en el marc de l'Inventari del Patrimoni
Etnològic de Catalunya que
ha donat peu a aquesta monografia.
|
|
|
Com cada any,
el Museu de la Pesca organitza
enguany el cicle de xerrades informals
Converses de taverna,
les quals tenen per objectiu aprofundir
en el passat i el present marítims
amb les persones que l'han viscut i
l'han escrit en la memòria col·lectiva.
Les properes sessions tractaran les
següents temàtiques:
 |
09/05/08.
La "mili" dels pescadors. |
|
13/06/08.
Receptes de mar. |
Totes les converses es faran a la taverna
Ca la Pepa Caneja (pl. de Sant Pere,
14, de Palamós). Podeu obtenir
més informació a l'indret
web del Museu de la Pesca. |
|
|
|
| |
|
|
 |
|
Tretze
dies abans de Nadal: la festa de Santa
Llúcia
Exposició
en línia sobre la tradició
de la festivitat de Santa Llúcia,
que reflecteix la diversitat de components
del patrimoni festiu popular associat
a la santa: els goigs, les captes
infantils, les fires de Nadal, les
celebracions relacionades amb els
oficis del tèxtil..., amb especial
referència a la festa a la
ciutat de Reus. L'indret web s'estructura
en diversos apartats: " Santa
Llúcia", " Goigs"
(on es reprodueixen dotze goigs dedicats
a la santa d'arreu de Catalunya),
" Dites",
" Llegenda"
(sobre la figura i el mite de la santa),
" Fires
i festes majors" i " La
festa a Reus".
|
|
| |
|
|
|
|
 |
|
 |
|
|
|
