|
|
|
 |
|
|
| |
|
|
| |
| Altres notícies d'interès etnològic |
|
 |
|
|
 |
El
proper dijous 15 de maig es presentarà
oficialment a Barcelona la nova Secció
d'Història Rural, integrant de la Institució
Catalana d'Estudis Agraris de l'IEC. Aquesta nova
secció té per objectius principals,
entre altres, l'estudi dels habitants de Catalunya,
indiferentment de la seva classe social, i l'estudi
i la promoció del patrimoni construït
rural. L'acte tindrà lloc a les 19.00
h a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, al
carrer del Carme, 47. Podeu consultar el programa
complet en aquest
document. Per a més informació:
tel. 933 248 581, o bé icea@iec.cat |
| |
|
|
|
|
Amb motiu del Dia Internacional
dels Museus, el Museu Comarcal de l'Horta
Sud ha organitzat per al dissabte 17 de
maig un itinerari a peu per la marjal de
l'Albufera de València. Mitjançant
un recorregut de 3,5 km pel terme de Silla
els participants podran endinsar-se des
dels inicis de la marjal fins a la vora
del llac, al motor del Palaco. Podeu obtenir
més informació d'aquesta activitat
al web
del Museu Comarcal de l'Horta Sud "Josep
Ferrís March", telefonant
al 961 588 221, o bé escrivint a
museu@museuhortasud.com
Foto: Museu Comarcal
de l'Horta Sud
|
|
| |
|
|
El
proper 29 de maig, a les 16.00 h., es durà
a terme la segona trobada del grup de treball sobre
etnologia marítima que s'ha creat des del
al Museu Marítim de Barcelona . Com en
l'ocasió anterior, es proposa una reunió
d'intercanvi d'experiències i iniciatives
a l'entorn de la investigació en etnologia
marítima. En aquesta trobada, en David Moré
presentarà un treball de recerca sobre
la vida als fars. Si voleu més informació
o si esteu interessats en participar-hi, contacteu
amb Eliseu Carbonell a l'adreça: eliseucarbonell@gmail.com |
| |
|
|
El
Museu Valencià d’Etnologia
es va integrar el passat abril en la
Xarxa
d'Arxius d'Escriptura Popular. Aquest
grup de centres i investigadors té
com a objecte l'estudi de les pràctiques
d'escriptura en el camp de la literatura grisa
durant el període de la guerra civil
espanyola. El Museu Valencià d’Etnologia
aporta a la Xarxa d'Arxius d'Escriptura Popular
la consulta dels fons (més de tres
mil referències) que integren la Col·lecció
Monreal-Cabrelles, dipositada en esta
institució i que, en l'actualitat,
és la base de l'exposició Guerra
en la ciutat, 1936-1939. Col·lecció
Monreal-Cabrelles, que pot veure's en
la sala 10 del Museu Valencià d'Etnologia
fins al proper 1 de juny. La
|
|
Foto: MVE |
Xarxa d'Arxius d'Escriptura Popular va ser creada
el 2004 i en el seu si es troben diferents arxius
i museus espanyols com el Muséu del Pueblu
d’Asturies (Gijón), l'Archivo de Escrituras
Cotidianas de la Universidad de Alcalá (Madrid),
l'Arquivo da Emigración Galega (Santiago
de Compostel·la), l'Arxiu de la Memòria
Popular (la Roca del Vallès), l'Archivo de
la Escritura Popular de la Asociación Etnográfica
Bajo Duero (Zamora) o els dos museus de Terque (Almeria),
Museo Histórico-Etnográfico i Museo
Provincial de la Uva del Barco. La Xarxa també
manté una exposició virtual en què
mostra els fons que custodien els seus integrants. |
| |
|
|
www.pedrasecabegues.com
|
|
El Centre
d'Estudis Beguetans ha executat
ja la I fase del seu projecte Formació
del catàleg de construccions en pedra
del terme municipal de Begues, consistent
en la catalogació de barraques
de vinya d'aquest municipi del Baix Llobregat.
El principals objectius d'aquest projecte
són: la catalogació, conservació
i difusió del patrimoni arquitectònic
de pedra seca del terme; aconseguir que
l’Ajuntament de Begues aprovi la inclusió
del Catàleg de la Pedra Seca de Begues
dins el catàleg arquitectònic
municipal; empènyer el govern de
la Generalitat de Catalunya a elaborar una
llei que permeti protegir i mantenir les
|
construccions de pedra en sec; esdevenir un punt
de promoció i defensa de les construccions
en pedra seca per aconseguir que perdurin en el
temps i que tinguin el reconeixement institucional
i popular que els pertoca; i aconseguir que la Unesco
declari l’arquitectura de pedra en sec patrimoni
de la humanitat. En aquest
indret web trobareu informacions diverses
del conjunt del projecte, entre les quals hi figura
el catàleg
de barraques de vinya. |
| |
|
|
El
Consell Comarcal de la Selva va entregar el premi
de la segona edició de la beca de Recerca
la Selva el passat dimarts 1 d’abril. Enguany,
el guardó ha estat per l’historiador
Joaquim Alvarado i Costa pel seu treball “El
negoci del suro a la comarca de la Selva, segles
XVIII-XX”. L’estudi en qüestió,
com a proposta per obtenir la beca, és un
treball per analitzar l’evolució del
negoci del suro als municipis de la Selva entre
els segles XVIII-XX. En aquest sentit, cal constatar
que la referència més antiga que hi
ha a Catalunya respecte a la indústria surera
correspon a la fàbrica dirigida per Guerau
Esteva Llach a Tossa de Mar l’any 1739. L’objectiu
del treball, que es desenvolupa a partir d’aquí,
es analitzar la implantació i evolució
d’aquesta activitat que es va estendre a bona
part dels municipis de la Selva.
|
| |
|
|
| El
Centre de Promoció de la Cultura Popular
i Tradicional Catalana ha publicat dins la
col·lecció "Eines de cultura
popular"el volum 50 partitures
per acordió diatònic classificades,
amb el número dels botons i comentades
per a l'estudi esglaonat de l'acordió
diatònic (volum 1).
L'obra, de Francesc Marimon, vol reivindicar
i estimular la interpretació de cançons
o cantabiles pròpies que amb
el temps han estat a punt de caure en l'oblit
degut al trencament de la cadena de transmissió
oral que les mantenia vives. Inclou dos
CD, amb les cançons ordenades de
menor a major dificultat, enregistrades per
Carles Belda. Relacionat amb aquesta
publicació, us informem també
que està en curs una reedició
revisada del Mètode d'Acordió
Diatònic, del mateix autor. |
|
|
|
| |
|
|
Foto: Museu
Valencià d'Etnologia
|
|
El passat 17 de gener es
va presentar al Museu Valencià d'Etnologia
l'associació Riu-Rau Viu.
Aquesta associació, que compta ja
amb un any de vida, centra la seva activitat
en la defensa dels riuraus a la Marina Alta.
Els riuraus són construccions senzilles
d'una planta que adossades o no a l'habitatge,
servien per a dur a terme l'escaldà
i empilada dels canyissos per a resguardar
les panses de la rosada o de la pluja durant
el mes d'agost i setembre. Entre mitjan
del segle XIX fins a la Guerra Civil, l'elaboració
de la pansa de moscatell va viure la seva
època daurada a la comarca, arribant
a industrialitzar-se i exportar-se a països
d'Europa com el Regne Unit. La presidenta
del col·lectiu, Josepa Cucó,
va explicar que durant aquest any de treball
s'han descobert estructures
|
arquitectòniques d'aquest tipus en comarques
com la Vall d'Albaida o el Camp del Túria,
i va confirmar que va arribar fins a Argentina de
la mà d'uns veïns de Xaló (Marina
Alta). |
| |
|
|
|
|
Dintre de la subweb dels
Plecs
d'Història Local
que edita l'Institut Ramon Muntaner
ja es poden descarregar el text complet
dels dos últims números d'aquest
suplement d'història local de la
revista L'Avenç. El tema monogràfic
del número 127 és el del paper
de les biografies dintre de la història
local. El primer article d'aquest número
és d'Antoni Gavaldà i tracta
sobre la col·lecció de biografies
de cooperativistes catalans de la Fundació
Roca i Galès. El segon, signat pel
professor d'antropologia de la Universitat
Rovira i |
Virgili Joan J. Pujadas, aborda les històries
de vida com a a tècnica privilegiada de l'etnografia
moderna. El tercer és un text dels historiadors
Maria Dolors Bernal i Joan Corbalán sobre
la publicació Eines per a treballs de
memòria oral de la Coordinadora de Centres
d'Estudis de Parla Catalana. El monogràfic
ve introduït per l'article "Biografia
revisada", de l'historiador Joaquim M. Puigvert,
professor d’història contemporània
a la Universitat de Girona. El número
129 està dedicat monogràficament a
la memòria oral i històrica. Conté
un article de l'Enric Saguer, de la Universitat
de Girona, sobre l'ús dels mètodes
orals dins de la discciplina de la història
rural, i una entrevista a Alessandro Portelli, professor
de la Universitat La Sapienza de Roma |
| |
|
|
El
passat 15 de desembre de 2007 va tenir lloc a Deltebre
(Baix Ebre) el lliurament dels premis literaris
Terra de Fang, durant el transcurs d'un sopar
que va tenir lloc al Delta Hotel. Entre altres premis,
es va fer públic el premi d'assaig,
dotat amb 600 €, i que va recaure en l'obra
"Refranys de Deltebre", de Mercè
Albuixech Casanova, natural d'aquesta població. |
| |
|
|
El passat 24 de novembre, en motiu de la III
Cuita de Rajols, es va dur a terme a la Rajoleria
del Mas Frigola, Forallac (Baix Empordà),
la construcció i cocció de cabanyes
de fang. Al mateix temps, el forn industrial
de la rajoleria començava el procés
de refredament. Un procés que finalitzà
l'1 de desembre amb la desenhornada de les peces
cuites. Josep Matés, profesor de l'Escola
de Ceràmica i veí de Fonteta, és
el promotor de l'activitat des del 2003, quan
es va proposar recuperar un dels forns que hi
havia a les Gavarres i que, tradicionalment, s'usaven
com a tallers de ceràmica, fàbriques
familiars de maons per a la cocció de peces
utilitàries per als propis masos. Gràcies
a la cuita es va rehabilitar un forn que havia
estat construït a mitjans del segle XVII,
i que havia funcionat fins a finals del XIX. Segons
sembla, produïa gran quantitat de maons i
teules que s'exportaven des de Palamós
fins a Cuba. Un rajol esgrafiat per un anònim
el 1803 que es va poder recuperar prop del forn,
il·lustra aquesta exportació reproduint
una barca catalana que coincideix amb les que
feien el seu Server per la Mediterrània
al segle XIX. Segurament, la fi d'aquest negoci
coincidí amb l'aparició de noves
fonts d'energia i la pèrdua d'aquestes
colònies.
|
| |
|
|
El Cercle Internacional d'Amics dels Gegants
ha estrenat aquest 2008 la pàgina web corresponent
a la seva delegació a Galícia, www.xigantes.org
, que ha de servir per difondre la realitat gegantera
gallega i vincular-la amb l'entorn geganter d'arreu.
L'indret web manté l'estructura dels webs
d'altres delegacions d'aquesta entitat i es presenta
en castellà, tot i que aviat disposarà
d'una versió en gallec. La delegació
del Cercle a Galícia té al capdavant
el reconegut historiador Julio González Montañés. |
| |
|
|
El
passat 11 d'octubre de 2007, el Consejo Nacional
de Patrimonio Histórico (ens dependent del
Ministeri de Cultura) va decidir presentar el
silbo
gomero, el Tribunal
de les Aigües i Consell d'Homes Bons, i
la Dieta Mediterrània com a candidats a la
Llista Representativa de Patrimoni Mundial Immaterial.
La candidatura de la dieta mediterrània s'ha
raonat amb l'afirmació que es tracta del
"resultat d'un intercanvi cultural incessant
al llarg de milenis i d'un mestissatge constant
de persones, tradicions, cultius... Aquesta candidatura
es presenta conjuntament amb altres països
com ara Itàlia, Grècia o Tunis. La
Llista Representativa de Patrimoni Mundial Immaterial
substituïrà l'antic Programa d'Obres
Mestres de Patrimoni Oral i Immaterial, pel
que es va aconseguir declarar el Misteri d'Elx i
la Patum de Berga com a obres mestres d'aquesta
categoria. Aquestes obres i la resta que formaven
part del Programa d'Obres Mestres..., passen automàticament
a engrandir la Llista Representativa de Patrimoni
Mundial Immaterial. |
| |
|
|
Una
antiga casa de pescadors situada en ple casc
antic de l'Escala ha esdevingut, des del passat
29 de setembre, un nou equipament patrimonial d'aquest
municipi altempordanès. Després d'anys
de reformes, la casa de Can Cinto Xuà
ha obert les seves portes totalment restaurada
i amb un procés de museïtzació
interna que ha permès recuperar la cuina,
el menjador, les habitacions, el mobiliari i els
utensilis d'aquesta llar de pescadors. Des del Museu
de l'Anxova i de la Sal i gràcies a les informacions
facilitades per Joan Brugués i Callol -que
va néixer en aquesta casa- i a les donacions
de diverses famílies de l'Escala, s'ha realitzat
el projecte museogràfic que dóna
a conèixer la vida quotidiana de l'Escala
des del segle XVIII fins a principis del XX. |
| |
|
|
La
redacció d' Itinerarios, la revista
científica de l'Institut de Estudis Ibèrics
i Iberoamericans de la Universitat de Varsòvia,
convida a publicar treballs de recerca de
la temàtica que els ocupa relacionats amb
l'etnologia. Al seu indret web hi trobareu una nova
circular. Trobareu més informació
a www.iberystyka.uw.edu.pl/itinerarios.
També podeu escriure a itinerarios@uw.edu.pl |
| |
|
|
El
Centre d'Estudis Seniencs va presentar l'any
2007 DVD Dona i treball a la Sénia del
segle XX. Aquest DVD s'ha realitzat amb
el suport del projecte Igualdader (AD 102), projecte
plurirregional de la Iniciativa Comunitària
EQUAL i cofinançat pel Fons Social Europeu,
del qual la Universitat Rovira i Virgili n'és
l'entitat promotora a Catalunya. El projecte Igualdader
pretén potenciar el desenvolupament local
igualitari en el territori (la Comarca del Montsià)
per reduir desigualtats entre dones i homes en l'àmbit
domèstic, privat i públic. Aquest
DVD recull dos estudis el primer titulat "Fusta
i pèl: viure de fer pinzells. La fàbrica
de pinzells de José Vives", d'Eva Garcia,
i el segon, "La dona obrera a la Sénia",
de Núria Ferré. L'any 2006 en
el marc del mateix projecte, el Centre d'Estudis
Seniecs va presentar el DVD "La tecnologia
en el patrimoni de la memòria". Aquest
centre fa anys que estudia aquest àmbit de
l'economia local, i entre les recerques que ha dut
a terme hi figura la recerca IPEC-Documentació
"El procés d'industrialització
a la Sénia", realitzada entre els anys
2003 i 2004. Podeu obtenir-ne més informació
escrivint a centredestudis@lasenia.net |
| |
|
|
| El
Govern d'Aragó, pel decret 109/2007
de 19 de juny, ha declarat Bé d'Interès
Cultural, en la categoria de Conjunt d'Interès
Cultural, lloc d'interès etnogràfic,
les Salines de Peralta de la Sal, situades
al terme municipal de Peralta, a la Franja
d'Aragó. Les salines es troben
a la comarca de la Llitera i són l'exemple
de l'activitat econòmica d'extracció
i explotació tradicional de la sal.
Es localitzen a un quilòmetre de Peralta
de la Sal en direcció a Gabasa, en
el fons d'una vall orientada al sud, per la
qual corre el manantial de salmorra abans
d'unir-se al riu Sosa. A la salina de Peralta
de la Sal s'obté la sal per evaporació
i decantació, mitjançant un
complex entramat d'eres o basses artificials.
L'explotació es ve fent ininterrompudament
des de fa uns 2000 anys, i permetia obtenir
la sal necessària per a la conservació
d'aliments, el bestiar, els usos terapèutics
i |
|
Foto: www.educa.aragob.es |
altres rituals. El conjunt de la salina està
formada per un eix principal que canalitza el manantial
separant les eres en parts, dues basses grans o
"saladeres", les "eres" o basses
petites i els canals realitzats en meitats de troncs
d'arbre buidats i a més de la casa del vigilant
de la salina. |
| |
|
|
L'Associació
Cultural del Matarranya (ASCUMA) ha incorporat a
la pàgina web de la Iniciativa Cultural de
la Franja, federació de la que forma
part junt amb l'Institut d'Estudis del Baix Cinca,
Centre d'Estudis Ribagorçans i Consells Locals
de la Franja, una selecció de recursos
sonors del recull "Lo Molinar". Aquesta
compil·lació, realitzada per l'Associació
Cultural del Matarranya, fou publicada en tres volums
sota el títol Lo Molinar. Literatura popular
catalana del Matarranya i Mequinensa i editada
per l'Associació Cultural del Matarranya,
Carrutxa i l' Instituto de Estudios Turolenses.
Els volums estigueren coordinats per Artur Quintana
(Vol.I. Narrativa i Teatre, 1995) Lluis Borau
i Carles Sancho (Vol. II: Cançoner,
1996) i Hèctor Moret (Vol. III: Gèneres
menors de la literatura popular, 1996). Ara,
una part dels arxius sonors que foren la
base d'aquestes publicacions es poden consultar
a l'adreça següent: http://www.icfranja.org/molinar_cerca_simple.html |
| |
|
|
Els dies
23 i 24 d'octubre de 2004 va tenir lloc a Torroella
de Montgrí la IIa Trobada de Preservació
del Patrimoni de la Pedra Seca als Països Catalans.
D'aquesta trobada va sortir la Declaració
de Torroella de Montgrí per a la defensa
del patrimoni cultural de la pedra en sec, on
es destaca entre altres aspectes les "qualitats
immaterials" de la pedra en sec, en tant que
testimoni d'una "densitat enorme de tècniques,
coneixements, habilitats, maneres d'utilització
i interpretació de cada comunitat, lligades
al medi tant com a les tradicions i expressions
intangibles de les seves expressions". La declaració
recull, així mateix, l'acord pel què
es crea una coordinadora d'entitats de defensa de
la pedra en sec als Països Catalans. Podeu
llegir la declaració íntegra en aquest
web (text en català, castellà,
francès i anglès). |
|
|
|
|
|
|
|
|
