|
Amb l'edició del volum 3 de la sèrie
2 que porta per títol El flabiolaire Josep
Verdaguer i Portet "Roviretes", la col·lecció
discogràfica de la Fonoteca de Música
Tradicional Catalana (FMTC) ha arribat al desè
volum. Arribar a aquest nombre d'edicions té
la seva importància no tant pel nombre d'exemplars
que, segons com, pot semblar petit, sinó pel
que significa de consolidació d'un projecte;
pel tipus de repertori que s'hi ofereix i pel volum
de recerca que comporten (i han comportat) aquestes
edicions.
El projecte de l'edició sonora de materials
provinents de la tradició oral es va veure clar
des de l'inici de la FMTC. Calia un programa de difusió
dels materials de la recerca etnomusicològica
que s'anaven aplegant, conservant i catalogant en el
nostre Fons Documental des de 1987, any d'inici de la
FMTC. Calia tornar a la societat, de manera elaborada
i amb els estudis pertinents, la documentació
que tan generosament havíem rebut de tots els
informants. Els inicis no foren fàcils però
si engrescadors. Era el primer segell discogràfic
que es feia a la Generalitat de Catalunya. En no haver-hi
precedents calgué una gran dosi de fe i de bona
voluntat per a desenvolupar el projecte des del punt
de vista institucional. Finalment, el 10 de desembre
de 1990 el segell discogràfic de la FMTC entrava
a formar part del Registre d'Empreses Fonogràfiques
de la Generalitat de Catalunya amb el número
115.
|
 
|
Però, què haviem d'editar? Per
a qui? I de quina manera? El material aplegat
en el fons sonor de la FMTC és complex
i diversificat. A voltes fragmentari, com si fossin
unes restes arqueològiques, i a voltes
documents complets, perquè a la memòria
dels informants han romàs vius fins el
moment de l'enregistrament. Però a més
de l'estat de conservació o d'integritat
dels materials a causa de l'oralitat, hi ha l'amplitud
de temàtiques que s'ofereixen, les quals
presenten totes el seu interès.
Així doncs, responent a la primera pregunta,
vam decidir organitzar la col·lecció
discogràfica en cinc sèries diferents
de manera que hi poguessin ser representats tots
els interessos dels materials aplegats:
|
| |
| Sèrie
1: Documents testimonials - Recerca directa. |
 |
Música
de tradició oral a Catalunya (vol.1). |
 |
Cançons
i tonades tradicionals de la comarca d'Osona
(vol.2). |
| |
| Sèrie
2: Temes monogràfics. |
 |
Cançons
d'infantesa (vol.1). |
 |
El
ball de bastons (vol.2). |
 |
El
flabiolaire Josep Verdaguer i Portet "Roviretes"
(vol.3). |
| |
| Sèrie
3: Festes tradicionals. |
 |
Valls:
sons i músiques de festa (vol.1). |
 |
Les
festes de Santa Tecla de Tarragona (vol.2). |
| |
| Sèrie
4: Documents recuperats. |
 |
Les
llibertats d'orgue del cicle de Nadal (vol.1). |
 |
Música
per a gralla d'autors vuitcentistes (vol.2) |
| |
| Sèrie
5: Mostres de música tradicional. |
 |
Grallers
de Vilafranca - Colla de Mar (vol.1). |
No es tracta d'explicar aquí el contingut
de cadascuna de les sèries, això
ja es troba en articles especialitzats i opuscles
de propaganda. Sí, en canvi, cal remarcar
la complexitat de les edicions el procés
de les quals va des de la recerca de materials
en el seu lloc d'origen, el seu inventari i classificació
a la FMTC, la masterització, l'estudi que
ha d'acompanyar els fonogrames editats, l'edició
sonora (el CD propiament dit) i gràfica
(el llibret i l'estoig), la presentació
al públic i fins qüestions derivades
de la seva difusió.
El volum de recerca, d'hores d'enregistrament
i d'estudi que aquests 10 CDs han generat és
remarcable.Es tracta d'oferir al públic
interessat, i especialment a l'estudiós
d'aquestes temàtiques, el màxim
d'informació que permet un producte d'aquestes
característiques.També s'ha tingut
cura del disseny material de la col·lecció:
diferents colors i ombres identificatives de cada
sèrie, fons de portades extretes de gravats
tèxtils catalans, fotografies adients,
gràfics... Tot el conjunt ha tingut un
reconeixement públic notable expressat
en el comentari que Peter Crowe feia a The
ESEM Informant (Butlletin of the European Seminar
in Ethonmusicology, 1995): "We have here
another CD from the Barcelona Fonoteca which shows
great seriousness in its presentation. (...)The
archival extent of the documentation (in the booklet)
is a lesson to those companies which fly-in and
fly-out with DAT recorders, not caring enough
on what the documents mean. The physical problem
of presenting an adequate booklet is here solved.
(...)We have here a new form of publication for
ethnomusicological analyses. (...)The Catalans
set a very good example".
La Fonoteca de Música Tradicional Catalana
es pot considerar com una empresa col·lectiva
car no podria desenvolupar les seves activitats
sense la col·laboració dels informants
i les seves informacions orals, els equips de
recerca que aporten el seu treball de camp i els
tècnics que elaboren la documentació.
És per tot això, doncs, que cal
felicitar-se per la fita assolida dels 10 primers
volums discogràfics editats.
|
|