|
|
|
 |
|
|
| |
|
|
| |
 |
|
|
|
Joan
Amades, la memòria del poble
Llocs i dates: Cal Figarot. C. del General Prim,
11, Vilafranca del Penedès (del 28
de novembre al 12 de desembre de 2009) / Centre
Cultural Costa i Font. Ctra. de Balenyà,
101, Taradell (del 30 de novembre al 13 de
desembre de 2009)
Informació: Associació
Cultural Joan Amades. anyamades@joanamades.cat
L' exposició vol descobrir de prop la persona
i l’obra del folklorista Joan Amades en l’any
que es compleix el 50è aniversari del seu
finat. Diverses notes autobiogràfiques combinades
amb una selecció de fotografies, il·lustracions
i un discurs narratiu serveixen per descriure l’home
que preservà de l’oblit molts dels |
costums i tradicions populars del nostre país.
L'exposició és una producció de l’Associació
Cultural Joan Amades amb motiu de la celebració
de l’any dedicat al folklorista. N'existeixen vàries
còpies, fet que permet veure-la en diversos llocs
al mateix temps. Consulteu
aquí l'exposició. |
| |
|
|
La
Fatarella, l'univers de la pedra en sec |
| |
Lloc:
Punt d'Informació del Molí de l'Oli, Arnes
(Terra Alta)
Dates: fins el 20 de desembre de 2009
Informació: Fundació
El Solà. Tel. 977 413 902; elsola@fundacioelsola.org
L'exposició presenta un resum dels diferents tipus
de construcció en pedra en sec a partir dels seus
usos; les que configuren el paisatge, les d'aixopluc,
les relacionades amb l'aigua, les d'usos no agrícoles
i d'altres construccions de la població de la Fatarella.
|
| |
|
|
El
contraban marítim a la Costa Brava |
| |
Lloc:
Museu de l'Anxova i de la Sal. Avda. de Francesc Macià,
1, l'Escala (Alt Empordà)
Dates: de l'11 de juny al 24 de desembre de 2009 (PRORROGADA)
Informació: Museu de l'Anxova i de la Sal. Tel.
972 776 815, info@anxova-sal.cat
Exposició de producció pròpia del
Museu que forma part del projecte El Fil de la Memòria
sobre la recuperació de la memòria oral.
Aquest projecte està basat en entrevistes a persones
grans i la seva difusió en diferents mitjans. En
aquest cas s’explicarà l’activitat del
contraban, activitat paral·lela a la feina dels
pescadors mitjançant diferents experiències,
des de com era el contraban després de la primera
Guerra Mundial i com va canviar després de la Guerra
Civil espanyola, centrat sobretot a l’Escala però
també a la resta de la Costa Brava. |
| |
|
|
Els
miracles del Miracle |
| |
Lloc:
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça
del Palau, 1, Solsona
Dates: del 15 de maig al 31 de desembre de 2009
Informació: Museu Diocesà i Comarcal
de Solsona. Tel. 973 482 101, museusolsona@bisbatsolsona.com
Selecció d'exvots pintats del Santuari del
Miracle, que es mostra al públic en el marc
dels actes de celebració del seu 550è
aniversari. Els retaulons exposats, coneguts també
com a taulons de miracles, pertanyen a un dilatat
període històric que s'estén
des del segle XVI al XXI, i tenen interès
pel seu caràcter simbòlic i religiós,
però també
pel seu vessant narratiu i artístic. Aquesta |
|
MAGMA |
instal·lació es presenta
com un viatge en el temps, que permet conèixer
aspectes de la vida quotidiana dels avantpassats i part
del seu imaginari, així com alguns dels canvis
socials i econòmics viscuts en els darrers 400
anys. La mostra s'inscriu
en la línia de treball del Museu Diocesà
i Comarcal de Solsona fonamentada en la investigació,
la preservació i la divulgació del patrimoni
cultural de la demarcació del seu àmbit
territorial. És una iniciativa patrocinada pel
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
i compta amb la col·laboració del Santuari
del Miracle, els ajuntaments de Riner i Solsona, el Centre
d'Estudis Lacetans i l'Observatori
de la Vida Quotidiana. |
| |
|
|
|
La Perona, 1980-1989
Lloc: Col·legi de Periodistes. Rbla. de
Catalunya, 10, pral. 1a, Barcelona
Dates: del 24 de novembre al 31 de desembre de
2009
Informació: Col·legi
de Periodistes de Catalunya. Tel. 933 171
920
L’assentament barraquista de La Perona va
ser una mostra d’extrema segregació
social heretada del franquisme que va perviure
a la ciutat de Barcelona fins l’any 1989,
és a dir, fins ben entrada la democràcia,
tot just fa 20 anys. Esteve Lucerón Navarro
(La Pobla de Segur, 1950) va documentar-ne gràficament
el període de 1980 a 1989, des de la proximitat
humana i la militància política
al Moviment
|
|
Fotografia: Esteve Lucerón
Navarro |
Comunista. L’exposició,
coproduïda amb el Col·legi de Periodistes
de Catalunya, és fruït d’una extensa
revisió del fons documental per part de UPIFC Sindicat
de la Imatge, al que pertany l’autor. En la seva
producció s'han utilitzats materials sorgits de
la recerca IPEC "El barraquisme a la ciutat de Barcelona",
realitzada per l'Institut Català d'Antropologia
entre els anys 2005 i 2007. |
| |
|
|
|
|
|
La
pesca tradicional
Lloc: Museu-Arxiu Municipal de Calella. C. de les
Escoles Pies, 36, Calella (Maresme)
Dates: del 3 octubre al 6 de gener de 2009
Informació: Museu-Arxiu Municipal de Calella.
Tel. 937 695 102
Exposició de la sèrie Catalunya
marítima. Crònica en blanc i negre,
1880-1980 que l·lustra l'activitat pesquera
al litoral català des de final del segle
XIX fins a la dècada de 1960. Inclou imatges
de les instal·lacions portuàries,
amb vistes de molls i ports amb les barques de pesca;
edificis singulars emprats per al desenvolupament
de tasques relacionades; vistes de la pròpia
pràctica de la pesca, i imatges de la vida
dels pescadors que mostren les formes de vida tant
en el món del treball, és a dir, a
bord de les embarcacions, com en l'esfera privada,
en els habitatges que els pescadors ocupaven a la
costa. |
|
| |
|
|
Trabajos
de campo. Cristóbal Hara / Rafael Sanz Lobato |
| |
Lloc:
C. Julián Romea, 6, Barcelona
Dates: del 18 de setembre de 2009 al 16 de gener de 2010
Informació: Fundació
Colectania. Tel. 932 171 626, colectania@colectania.es
A Treballs de camp els dos fotògrafs volen
establir un paral.lelisme entre el mètode de recerca
de les ciències socials i el seu procedir. Partint
de plantejaments estètics molt dispars, Rafael
Sanz Lobato i Cristóbal Hara utilitzen el mateix
entorn rural per explicar la seva pròpia visió
del món. Les còpies originals de Rafael
Sanz Lobato mantenen un diàleg amb els treballs
en color de Cristóbal Hara, establint un joc de
ressonàncies i diferències que il·lustra
la diversitat i riquesa del llenguatge fotogràfic.
S'han volgut destacar els elements més característics
dels seus estils, contraposant els matisos de serietat
o humor, respecte o transgressió que caracteritzen
les obres, sense que aquestes restin importància
a les sèries més significatives. D'aquesta
manera, està àmpliament representat el treball
de Bercianos de Aliste de Lobato (1970-1971) i la sèrie
sobre els toreros de Hara (Lances de Aldea, 1985-1989).
Ambdues constitueixen un bon exemple d'una manera apassionada
de implicar-se en un projecte i una demostració
que les imatges cobren el seu ple sentit al conformar
un discurs. |
| |
|
|
1909:
fotografia, ciutat i conflicte |
| |
Lloc:
Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pl. Pons i Clerch,
2, Barcelona
Dates: del 17 de juny de 2009 al 16 de gener de 2010
Informació: Arxiu
Fotogràfic de Barcelona. Tel. 932 563 420,
arxiufotografic@bcn.cat
L'exposició ofereix una visió espectral
de la producció fotogràfica barcelonina
del primer quart del segle XX referent al territori, les
classes socials i els seus espais de convivència.
Partint dels edificis religiosos destruïts durant
la Setmana Tràgica, l'exposició s'organitza
com un recorregut circular que comença amb la reforma
de la Via Laietana i acaba amb els carrers desapareguts
per aquell esbudellament urbanístic. L'abast cronològic
dels materials exposats comprèn el període
en què neix la Lliga Regionalista (1901) i el període
en què aquesta presideix la Diputació de
Barcelona (1907-1924) i la Mancomunitat de Catalunya (1913-1924).
La mostra, amb més de dues-centes fotografies,
d'autors com Frederic Ballell, Adolf Mas o Enric Castellà,
explica la relació entre aquelles representacions
fotogràfiques i el projecte polític i cultural
del noucentisme, tant pel que fa al seu discurs sobre
la Barcelona ideal com sobre la visió de l'altre,
el proletari. Es tracta d'una lectura crítica dels
documents fotogràfics produïts durant aquella
etapa amb la voluntat d'integrar-los en la narració
històrica de la Barcelona contemporània. |
|
 |
|
|
|
|
|
