|
|
|
 |
|
|
| |
|
|
| |
 |
El
xocolate, records d'una història entranyable |
| |
|
|
|
Lloc:
Museu Comarcal de l'Horta Sud. C. de la Mare de
Déu de l'Olivar, 30, Torrent (Horta Sud)
Dates: del 14 de novembre de 2008 al 30 de maig
de 2009 (prorrogada)
Informació: Museu
Comarcal de l'Horta Sud. Tel. 961 588 221, museu@museuhortasud.com
La xocolata, producte elaborat procedent del cacau,
va arribar a Europa a ran del descobriment d’Amèrica
per Cristòfor Colom. El seu consum va ser
escàs, ja que tant sols estava a l’abast
de les classes privilegiades. A partir de la segona
meitat del segle XIX començà a popularitzar-se
gràcies a l’abaratiment del cacau, degut
a la millora dels transports marítims i a
la mecanització d’algunes fases del
procés de producció. A |
finals del segle XIX hi havia fàbriques
de xocolata repartides per moltes localitats de l’Horta
Sud: Alaquàs, Albal, Benetússer i Torrent,
entre altres. Però des de les primeries del segle
XX pràcticament tota la producció es va
concentrar a Torrent, anant a poc a poc desapareixent
de moltes de les poblacions. A finals de la dècada
dels seixanta va finalitzar l’època daurada
del sector. Moltes fàbriques van anar tancant progressivament
per no poder fer front a la competència de les
grans firmes multinacionals que dominen la producció
i el comerç mundial. La fabricació de xocolata
era una activitat familiar que es realitzava a les mateixes
vivendes en les dependències situades al voltant
del corral que s’havien adaptat com a obradors. |
| |
|
|
El
treball. Sant Celoni anys 1950-1970. Fotografies de Josep
M. Cortina |
| |
Lloc:
La Rectoria Vella. Parc de la Rectoria Vella s/n, Sant
Celoni (Vallès Oriental)
Dates: del 27 de març al 31 de maig de 2009
Informació: Rectoria Vella. Tel 93 867 56 42, cultura@santceloni.cat
Exposició del fons fotogràfic de Josep Maria
Cortina que gira a l'entorn del tema del treball des de
finals dels anys cinquanta fins mitjans del setanta del
segle XX. Les imatges serveixen per constatar els canvis
en els oficis, la importància de la feina manual
i la introducció de maquinària moderna i
treball en sèrie. L'exposició s'estructura
a partir de grans temes: treballs tradicionals, oficis
derivats de la riquesa forestal, transport, construcció,
indústries i comerços. |
| |
|
|
Amposta
1908 (crònica d'un temps). Memòria de 100
anys de ciutadania |
| |
Vegeu-ne
més informació a l'apartat Notícies
de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. |
| |
|
|
Terra d'aigua, vent i
cereals. Els molins fariners de l'Alt Empordà
Lloc: Ecomuseu Farinera de Castelló d'Empúries
C. de Sant Francesc, 5-7, Castelló d'Empúries
(Alt Empordà)
Dates: del 8 de juny de 2008 al 31 de maig de 2009
Informació: Ecomuseu
Farinera Castelló d'Empúries.
Tel. 972 250 512, activitats@ecomuseu-farinera.org
Va ser en època medieval que tingueren un
gran desenvolupament els molins fariners, que funcionaven
principalment amb energia hidràulica, però
també eòlica. Allà on hi havia
un petit corrent s’hi construïa un molí
que permetia al seu entorn obtenir la farina bàsica
per a la seva alimentació. El territori es
va anar omplint d’aquestes petites preindústries
i l’Alt Empordà no en va ser una excepció.
L’exposició gira al voltant d’aquests
ginys de tradició medieval que han arribat
fins als nostres dies. Al llarg de l'exposició
hi ha diversos aplicatius, entre els quals un d'informàtic
que permet fer un vol virtual sobre el territori
seguint quatre rutes marcades: Ruta del vent, Ruta
de la Muga (I), Ruta de la Muga II (El Manol i la
Riera d’Àlguema) i la Ruta del Fluvià,
on hi ha georeferenciats uns 67 molins fariners
altempordanesos, dels quals hi ha una fitxa explicativa,
les imatges de què es disposa i la bibliografia
consultable. Aquestes |
|
www.ecomuseu-farinera.org
|
rutes també s'han editat en
format paper per tal d'impulsar un recorregut pel territori
de manera que es vagin descobrint aquests centres productius
contextualitzats en la seva època i el seu indret.
Finalment, l’exposició presenta diversos objectes;
entre ells, els estris que s'empraven al molí de
la Cademont per fer farina, les moles de l'antiga farinera
San Salvador de Figueres, un molí de cilindres
marca Averly de Saragossa i una maqueta accionable d'un
molí fariner realitzada per Andreu Valls. |
| |
|
|
Cinquentenari
de la mort de Joan Amades |
| |
Lloc: Biblioteca Caterina Figueras. C/ d'Antoni
Figueras, 62, Tona (Osona)
Dates: de l'1 al 31 de maig de 2009
Informació: Biblioteca Caterina Figueras.
Tel. 938 871 395, cuxartam@diba.cat
L'any 2009 s'escau el cinquentanari de la mort de
Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista
més prolífic, tant per materials recercats,
continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre
país. Aprofitant l'efemèride la Biblioteca
de Tona vol donar a conèixer l'obra de l'estudiós
i una de les figures cabdals en la cultura catalana.
L’exposició de llibres es complementa
amb una guia
de lectura.
|
|
 |
|
| |
|
|
Joan
Amades, la memòria del poble
|
|
|
Lloc:
La Masoveria del Museu Can Tinturé. C. de
l'Església, 36, Esplugues de Llobregat (Baix
Llobregat)
Dates: del 20 de maig al 2 de juny de 2009
Informació: Associació
Cultural Joan Amades. anyamades@joanamades.cat
L' exposició vol descobrir de prop la persona
i l’obra del folklorista Joan Amades en l’any
que es compleix el 50è aniversari del seu
finat. Diverses notes autobiogràfiques combinades
amb una selecció de fotografies, il·lustracions
i un discurs narratiu serveixen per descriure l’home
que preservà de l’oblit moltes de les
costums i tradicions populars del nostre país.
L'exposició és una producció
de l’Associació Cultural Joan Amades
amb motiu de la celebració de l’any
dedicat al folklorista. Consulteu
aquí l'exposició. |
|
| |
|
|
Instruments
musicals africans |
| |
Lloc: Museo Etnográfico de Castilla y León.
C. del Sacramento, s/n, Zamora
Dates: fins al 7 de juny de 2009
Informació: Museo
Etnográfico de Castilla y León. Tel.
980 531 708, info@etnografico.org
Parlar de música a l'Àfrica és fer-ho
a través d'un recorregut per una gran diversitat
de manifestacions culturals, que aporten una enorme diversitat
d'instruments i formes musicals i ritmes. Aquesta exposició
està formada per aproximadament 150 instruments,
idiòfons, membranòfons, cordòfons
i aeròfons, emprats en tota mena de diferents celebracions
i ritus festius. |
| |
|
|
Objectiu: Gavarres
Lloc: Sala d’exposicions del Centre Cultural
La Fàbrica. Ctra. de Juià s/n, Celrà
(Gironès)
Dates: del 22 de maig al 18 de juny de 2009
Informació: Consorci de les Gavarres. Tel.
972 643 695, mpiferrer@gavarres.cat
Mostra que forma part de l'encàrrec que un
any enrere el Consorci de les Gavarres va fer al
fotògraf Oriol Alamany (Barcelona, 1958).
Especialitzat en fotografia de natura, Oriol Alamany
ha basat el seu treball en els aspectes naturals
i patrimonials més important de les Gavarres
per elaborar material per a l'exposició i
per a un fons documental d'imatges. Podeu veure
algunes de les imatges de la mostra en el bloc
de l'artista i altres obres seves al
seu web.
|
|
|
|
|
Les
veus de les colònies: Cal Rosal 1858-2008 |
| |
Lloc:
Museu Industrial del Ter. Passeig del Ter, s/n, Manlleu
(Osona)
Dates: del 16 de maig al 26 de juliol de 2009
Informació: Museu
Industrial del Ter. Tel. 93 851 51 76, mit@mitmanlleu.org
La mostra, dividida en tres àmbits, és una
exposició gràfica de gran format, amb textos
i imatges que repassen els trets característics
del procés de canvi que han viscut les colònies
catalanes des de la seva fundació fins avui. S'acompanya
amb un DVD amb imatges i amb espais temàtics on
es poden escoltar diàlegs que retraten aspectes
singulars en diferents moments històrics de la
colònia. El Museu Industrial del Ter acull aquesta
exposició per donar a conèixer, a partir
de l'exemple de Cal Rosal, la pluralitat de vivències
i veus, i també d'oportunitats, a l'entorn d'un
fenomen que ha caracteritzat la història industrial
de Catalunya molt particularment a les conques dels rius
Ter i Llobregat. |
| |
|
|
Dones,
tipus i estereotips. Fotografies de José Ortiz
Echagüe |
| |
|
|
|
Lloc:
Museu Valencià d'Etnologia. C. de la Corona,
36, València
Dates: del 29 d'abril al 30 d'agost de 2009
Informació: Museu
Valencià d'Etnologia. Tel. 963 883 614,
muvaet@dival.es
José Ortiz Echagüe (Guadalajara, 1886
– Madrid, 1980) és un dels fotògrafs
espanyols més coneguts i reconeguts de la
primera meitat del segle XX. Fotògraf aficionat,
vivia d’altres activitats tan serioses, llavors
tan modernes i tan poc relacionades amb la producció
artística com dirigir empreses aeronàutiques
i automobilístiques. Representant més
destacat del denominat pictorialisme fotogràfic
espanyol, la seva formació fou militar i
la seva professió, enginyer. Les activitats
professionals que desenvolupà representen
el progrés i la modernització, aquella
modernització tan temuda perquè amenaçava
la desaparició, entre altres coses, del vestit.
Amb la seva visió artística va ajudar
a forjar els tipus i estereotips de l'espanyolitat
que ens han acompanyat durant tot el segle XX. |
|
| |
|
|
Moriscos
del Sud Valencià, memòria d’un poble
oblidat |
| |
Lloc: Museu Arqueològic i d'Història
d'Elx. Diagonal del Palau, 7, Elx
Dates: del 7 d'abril al 30 d'agost de 2009
Informació: Institut d'Estudis Comarcals
del Baix Vinalopó. agarciamas@eresmas.com
Fa 400 anys, el 3 d’octubre del 1609, prop
de 500 famílies il·licitanes (vora
2.000 persones, un terç de la població),
marxaren cap al port de Santa Pola per a iniciar
un llarg exili sense retorn. La xifra pot doblar-se
si considerem la població "morisca"
de la comarca. Al conjunt del regne arribaren als
130.000 deportats (també un terç del
total), i a 300.000, si comptem tots els regnes
de la monarquia. Davant d’un
|
|
 |
drama humà de dimensions tan
considerables, els poders de l’època buscaren
justificar-se apel·lant a diferents causes polítiques
i religioses. Però, quieren els moriscos? Les comunitats
morisques de la comarca no eren cap minoria marginal.
Eren, bàsicament, els descendents de la població
nativa d'aquelles terres. Islamitzats a partir del segle
VIII, amb la formació del regne cristià
de València (1238-1304) perderen el control del
poder polític. Cal fer notar que l’etapa islàmica
és la més llarga que ha viscut aquella comunitat
humana com a conjunt, però la menys coneguda. L’Institut
d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó i l’Institut
Municipal de Cultura d’Elx volen aprofitar la commemoració
per revisar aquest fet, un dels més importants
de la història valenciana, i veure què s’amaga
darrere dels tòpics des dels quals, avui dia, observem
els "moriscos" valencians, i, en concret, els
de les comarques del sud. |
| |
|
|
El
Carnaval de Barranquilla |
| |
Lloc: espais d'exposició simultanis: Sala
d'exposicions de la Residència d'Investigadors
del CSIC. C. Egipcíaques cantonada c. Hospital,
Barcelona / Museu Etnològic. Pg. de Santa
Madrona, 16 (Parc de Montjuïc), Barcelona
Dates: del 5 de maig al 29 de setembre de 2009
Informació: Museu Etnològic de Barcelona.
Tel. 934 246 807, museuetnologic@bcn.cat
Exposició de fotografies i objectes del Carnaval
de Barranquilla, declarat per la UNESCO Obra Maestra
del Patrimonio Oral e Inmaterial de la Humanidad
l'any 2003. En col·laboració amb el
Instituto Distrital de Cultura y Turismo de la Alcaldía
de Barranquilla (Colombia) i la Institució
Milà i Fontanals del Consell Superior d'Investigacions
Científiques.
|
|
 |
|
|
 |
|
|
|
|
|
