Hamsterwheel és un projecte que va iniciar Franz West a la passada Biennal de Venècia. Hamsterwheel posa en qüestió alguns aspectes del paper del comissari, evidencia les estratègies per contextualitzar la seva obra per Franz West i reivindica una funció humorística (carnavalesca) de l'art. Publiquem un text sobre l'exposició, el seu procés i les seves implicacions d'Antonio Ortega, comissari del projecte en la seva versió per al CASM, i una breu entrevista a Franz West.
DAVID G. TORRES
- Vostè no era present en una exposició sobre vostè mateix (Franz West without Franz West). Està “Franz West without Franz West” relacionat d’alguna manera amb l’espectacle “The Hamsterwheel”?
- En certa manera, sí, i en certa manera, no.
- Aquesta és la tercera edició de “Hamsterwheel”. És un projecte obert i que va creixent. Està previst que continuï?
- Això no ho sé. En part, m’agrada molt, canvia, però, al mateix temps, em roba tanta energia... Ara que seré pare, ja no podré treballar tan activament en la seva evolució. I continuarà si algú la vol mostrar.
- Conec almenys dos projectes seus (“The Hamsterwheel” i “Der Ficker”) en els quals s’explica a vostè mateix en una exposició col·lectiva. Què en ens pot dir, sobre això?
Ahir vaig llegir sobre Schlegel i Tieck i sobre d’altres filòsofs alemanys del segle XVIII. Ells també feien projectes junts, així que pot ser que el nostre projecte en el fons tingui arrels romàntiques. Per a un artista, és molt interessant veure les seves obres al costat d'altres. Permet el contacte i fins i tot potser toca l’essència. Això és necessari al món de l’art, on el marc habitual vol dir "ser comissariat”. Això no és una declaració en contra dels espectacles comissariats, però en comptes d’ajuntar-se després de ser comissariats, els artistes s’asseuen junts abans de l’espectacle. Això surt de la nostra rutina, cosa que per a mi, com a artista, és molt refrescant. També en un espai d’un museu: què volem i amb qui...
- Vostè va dir alguna cosa així com “Els crítics com a curadors han de tenir un esquema; els artistes com a comissaris no cal que en tinguin cap; un artista podria treballar simplement amb amics, companys, etc...”. Que potser està qüestionant el paper del comissari d’avui?
- No. Tal com he dit abans, ja està bé la feina que fan els comissaris, però no s’haurien de tancar horitzons.
- A l’espectacle “The Hamsterwheel” detecto algunes de les idees que Veit Loers fa servir per explicar “Franz West without Franz West”: la carnavalització, l’humor grotesc... Tinc raó?
- Sí. Això em va interessar durant molt de temps, des que vaig llegir sobre la carnavalització de Bakhtin a Dostojevskij. Aquesta ha estat una lectura molt important durant els últims anys que m’ha ensenyat a veure què és l’art.. |
|
