Hamsterwheel és un projecte que va iniciar Franz West a la passada Biennal de Venècia. Hamsterwheel posa en qüestió alguns aspectes del paper del comissari, evidencia les estratègies per contextualitzar la seva obra per Franz West i reivindica una funció humorística (carnavalesca) de l'art. Publiquem un text sobre l'exposició, el seu procés i les seves implicacions d'Antonio Ortega, comissari del projecte en la seva versió per al CASM, i una breu entrevista a Franz West.
ANTONIO ORTEGA
Franz West (Viena 1947) desenvolupa la seva obra als anys setanta, reaccionant en contra de l'art informal i de l’accionisme vienès, famós pels seus “adaptables” (1970), escultures concebudes per ser mogudes i amb les quals la gent entra en directa relació, les seves obres adquireixen vida quan es troben davant de la seva audiència, afirmant-se així l'experiència pública de l'art. La seva proposta és desertora de qualsevol tipus d’espasme, afectació o necessitat de causar admiració. West es basa en la mateixa entitat física de les obres, severament intel·lectual i d'aparença còmica.
La narració dels fets
El juny de 2006, Franz West va presentar al CAAM, convidat per Alicia Chillida, el tercer lliurament del seu projecte Der Ficker.
Ficker fa referència a la veu alemanya “follador”, alhora que és un homenatge a l'escriptor i editor austríac Ludwig von Ficker (1880-1967), conegut per la seva activa relació amb la creació de la seva època. Activista de la resistència antinazi, era conegut per la seva relació amb Wittgestein, qui li va demanar que distribuís una donació personal que el filòsof volia fer arribar als artistes necessitats. L’any 1910 va fundar Der Brenner, en el qual va comptar amb col·laboracions d’escriptors, artistes i arquitectes com Kart Graus, Adolf Loos, Rainer Maria Rilke, Else Lasker Schüler, Georg Trakl, entre d’altres.
Amb la mostra Der Ficker, Franz West convida a entrar en diàleg amb aquest esperit de participació.
Der Ficker és un projecte de Franz West en el qual es presenta barrejat en una exposició col·lectiva. Es va presentar al CAAM juntament amb la mostra, nascuda a l'espai Consulta del Santa Mònica, Franz West sense Franz West que havia comissariat Veit Loers i la selecció de la qual conformarà el cos del treball en vídeo de Hamsterwheel. Veit Loers, que va dirigir el Museu Abteiberg de Mönchengladbach fins a l'any 2002 i ara viu semiretirat al Vèneto, entén l'art com el lloc on es manifesten les pulsions humanes i és un gran coneixedor de Franz West. Com indicava el seu títol, Franz West sense Franz West, no era una mostra de treballs de l'artista austríac, sinó que aquest era una referència per mostrar obres i artistes que recuperen la ganyota i l'humor displicent i grotesc.
A Franz West li va agradar la barreja i va aplicar la fórmula a un projecte que presentaria a la Biennal de Venècia de 2007, que després va ser presentat a Le Printemps de Septembre a Toulouse i ara a Barcelona (té previstes més itineràncies):
|
 |
|
Vista de l’exposició Hamsterwheel al CASM |
|
|
|
Hamsterwheel. La roda de l’hàmster. El moviment que no duu enlloc, però que tampoc no ho pretén. Moure's per moure's. Moure's per la necessitat de fer-ho. Com en les cintes de córrer dels gimnasos... també incloem unes teles per distreure's.
En la primera presentació de Hamsterwheel a la 52 Biennal de Venècia, l'obra amb la qual finalment participa Franz West és el mobiliari de la instal·lació. Era curiós observar com les mateixes peces que a l’Arsenalle eren presentades seguint tota la litúrgia de l'obra artística, cent metres més enllà eren els seients des dels quals s’observava el caòtic muntatge de Hamsterwheel: «Als anys 60 els italians de Meta-Memphis ja van encarregar dissenys de mobles a alguns artistes com Lawrence Weiner, Joseph Kosuth o Sol Lewitt. Vaig començar a fer “cadires” als anys 80 per un encàrrec de Denys Zacharopoulos per a les aules de l'Acadèmia de Viena, on en aquella època feia classes, i també per a l’Auditori de la Documenta IX. Van venir després les que vaig realitzar per a Venècia, Dia, Los Àngeles, etc. que avui segueixo fent.»
El que diu Franz
«Les exposicions col·lectives es fan seguint un plànol recognoscible, il·lustrant un objectiu. Els comissaris seleccionen d'acord a un esquema, i si no es distingeix clarament i no s'ha comunicat correctament s'exposen que se'ls acusi d'arbitrarietat. Hamsterwheel reuneix artistes els treballs dels quals estan connectats d'una forma críptica. És una coincidència? Paranys en els quals cauen els artistes entre la demència precoç i la demència senil? Les obres d'aquesta exposició estan escollides per desenvolupar la seva aura en base, precisament, a la falta de vincles temàtics.»
Així, Hamsterwheel funciona d'una manera rizomatosa: artistes que seleccionen artistes, comissaris, amics. ... Els comissaris hi són per la seva entitat crítica, no per la seva autoritat determinant; l'artista assumeix el paper d’activador. Hamsterwheel té dos punts d'interès. La desconfiança en el treball del comissari que ho soluciona fent que la selecció es realitzi per negociació entre artistes.
|
|
Vista de l’exposició Hamsterwheel al CASM |
|
|
|
El que interpreto
L'altre punt em recorda a una actitud que ja va manifestar en el seu moment Gabriel Orozco. Anècdota: Orozco va ser convidat, després del seu èxit a Europa, a presentar una gran exposició a Mèxic. Orozco va posar com a condició que els comissaris implicats havien de ser acabats de llicenciar, ja que opinava que només aquesta generació, molt més jove, era capaç d'entendre la contemporaneïtat del seu treball.
De la mateixa manera, Franz West, també es barreja amb joves; el resultat és que, en una escrupolosa repartició de la feina entre un centre d'art i un museu, Franz West hauria de ser presentat al museu, ja que en un centre d'art es presenten aquelles mostres que tenen un compromís radical amb la contemporaneïtat, mentre que al museu es presentarà l'artista enfocat de manera retrospectiva; el primer selecciona artistes que presenten una obra inèdita, el segon es deu a una mirada historiogràfica. Amb Hamsterwheel, no obstant això, la presència de Franz West a les sales d'un centre d'art és totalment adequada i pertinent.
Franz West converteix una exposició en la qual és convidat individualment en una de col·lectiva. No obstant això, la paradoxa és que només pensant-la com a individual de Franz West es pot entendre el projecte Hamsterwheel, un procés que es conforma per l'elecció directa de Franz dels artistes participants i dels artistes que al seu torn en poden convidar d’altres, però també, per un estrany procés segons el qual l'artista seleccionat tria d'entre totes les seves peces les més adequades a l'entorn proposat. El resultat és que tot el treball guarda un estrany perfum comú malgrat una dispar aparença i qualitat.
Franz West s'ha posicionat com a referent de tota una nova generació d'artistes a partir d'una estratègia que s'amaga en l'articulació d'una cadena de gratitud. Existeixen diverses maneres d'assumir el rol de cap, el més amable és el que es coneix com el de l’“aconseguidor”. No només entre humans, la cabra muntesa alfa no és la que té més mal caràcter o major cornamenta, sinó aquella que sap on trobar roques amb sal i condueix la resta.
Franz s'interpreta, en aquestes circumstàncies, al cap aconseguidor, un bon tipus que construeix la seva posició jeràrquica a partir d'un gest generós.
D'aquesta manera, Franz West ha aconseguit, amb aquesta proposta, reconvertir l'antiga proposta de Franz West sense Franz West en Franz West per Franz West
|
|
