 |
10 ANYS D’HANGAR |
|
|
Han passat deu anys des de la inauguració d'Hangar, aniversari que coincideix
aquest mes (26 d'octubre de 2007) amb una Nit CASM organitzada pel centre
de producció de Barcelona. Per aquest motiu, hem proposat una petita enquesta
als artistes que actualment estan en residència a Hangar. I a més publiquem un
breu recorregut, en forma de fitxes, pels principals centres de producció i tallers
per a artistes al món.
|
ENTREVISTES ALS ARTISTES RESIDENTS
ANA GARCÍA PINEDA
A Hangar des del mes de setembre de 2007,
ha realitzat el vídeo Tácticas de combate.
|
|
|
|
|
| Ana García Pineda. Sense títol, 2007 |
|
|
|
|
Quin profit treus de la teva estada a Hangar? Em sap greu començar amb l’excusa que m’hi
acabo de mudar, però com a resident novella
tinc poques experiències que em permetin
contestar-te. Però cal dir que si reformulo la
pregunta i me l’agafo com “quines expectatives
tinc?”, respondria que, com sempre, moltes.
Intento partir d’un punt de vista positiu i
espero que Hangar em pugui oferir alguna
cosa més que un espai.
Com utilitzes l’espai?
Em serveix de mampara. Fins ara, la meva
habitació havia fet de lloc per dormir, pensar
i treballar, de sala de reunions i fins i tot,
esporàdicament, de menjador. Un taller em
permet separar camps i m’ajuda a organitzar
horaris.
Què estàs preparant?
Per a la Nit CASM o en general? De totes
maneres, totes dues coses es responen amb
un sí... |
JORDI RIBES
A Hangar des del juny de 2007, ha preparat a
la galeria Senda l’exposició “Momu & No Es en
la tierra de los hombres barba” del juny passat. |
Quin profit treus de la teva estada a Hangar?
D’una banda, un profit econòmic: llogar un
taller a Barcelona resulta caríssim. De l’altra,
et permet conèixer gent del teu propi àmbit i,
sobretot, relacionar-te amb els mateixos
residents. El que trobo a faltar són visites
d’àmbit més professional. Pel que fa als mitjans,
ocasionalment, l’ús de l’escàner i l’ordinador,
per exemple, per fer el pòster que estic
preparant per a la Nit CASM.
Com utilitzes l’espai?
En termes convencionals, és el meu lloc de
treball. Pel tipus de producte que faig, dibuix
i sobretot pintura, l’espai em resulta
imprescindible; de fet, tinc un taller dels grans
i és un plaer treballar-hi. La llàstima és que
només et pots estar 2 anys a Hangar.
Què estàs preparant?
Ara mateix, la Nit CASM. El pòster que he
esmentat abans. |
|
|
|
|
|
| Jordi Ribes. Mundo Perdido, 2007 |
|
|
|
|
TJASA KANCLER
A Hangar des de l’abril de 2007. En aquest
temps ha realitzat dos projectes: una publicació
autoeditada, titulada Huertos_ilegales, i
“Eslabones ausentes”, una videoinstal·lació
en tres monitors que va presentar durant
l’anterior Nit Hangar al CASM.
Quin profit treus de la teva estada a Hangar?
Crec que, sobretot, la motivació contínua en
un context de treball creatiu, en què sempre
estàs pendent d’obtenir subvencions per als
projectes o compaginar, almenys, dues feines
alhora (la primera, per obtenir uns ingressos
mínims, i l’artística).
La proximitat, la convivència, el suport, la
crítica i les converses amb altres artistes
residents fomenten un ambient interessant,
suggeridor i estimulant que, per raó de la
diversitat que hi ha entre nosaltres des de
diversos punts de vista (cultura, experiència,
pensament), ajuda al desenvolupament dels
projectes artístics. D’altra banda, l’avantatge
dels tallers d’Hangar és l’accés a una sèrie
de recursos i assessoraments que ofereix la
Central de Producció. Si ets artista resident,
els tens pràcticament a la mà; alguns (no
gaires) també són gratuïts, cosa que
contribueix a una preparació o una realització
millor dels projectes malgrat la importància
d’iniciatives pròpies cap a la col·laboració. Els
tallers i les activitats, per exemple, els dies de
tallers oberts o visites, són oportunitats de
donar a conèixer la teva feina i reflexionar-hi,
intercanviar coneixements, opinions i maneres
diferents de veure, pensar i reaccionar. Potser
la part més dèbil són les visites dels comissaris;
en vénen pocs i poques vegades.
Com utilitzes l’espai?
Doncs jo formo part dels molts casos en què
no es necessita un taller en termes
convencionals. Podria treballar també a casa?
Un sempre pot reduir al mínim les seves
necessitats per l’espai. És una qüestió molt
relativa en termes convencionals o no.
Acostumo a acumular coses durant el procés
de treball i crec que el fet de disposar d’un
espai adequat, en el qual es puguin visualitzar
els continguts, establir relacions, fer les proves,
comunicar, etc., facilita molt la investigació
(preproducció), tot i que, naturalment, la meva
eina de treball principal és l’ordinador.
|
|
|
|
| Tjasa Kancler. Paradigma, 2007 |
|
|
|
|
Sobretot, m’agrada tenir un espai de treball
fora de casa, interactuar i sentir un entorn
més ampli i diversificat, els batecs i els rumors
de la ciutat...
Què estàs preparant?
Darrerament estic preparant el projecte
“Paradigma”, que sorgeix en el context d’una
premissa essencial, amb referència a qüestions
tant socials com culturals de nou ordre mundial
en una fase inèdita del conflicte geopolític del
món (Occident/Orient), en què el paper dels
mitjans de comunicació, és a dir, la informació,
les imatges i les idees subministrades pels
mitjans de comunicació poden ser, per a molts
de nosaltres, la font principal (diari) de
consciència d’un temps passat comú (història)
i de la seva posició social actual. La proposta
és una col·lecció de 100 exemplars de
fragments de diaris nacionals (El País, La
Vanguardia, El Periódico) i estrangers
(International Herald Tribune, La Repubblica,
Le Monde, Delo, etc.) amb suplements
fotogràfics i pàgina web en el domini
www.apendix.org, com a espai del procés de
treball i debat sobre les estructures de
significats en l’àmbit controlat per les agències
de la informació o les empreses més
mediàtiques. |
|
COL·LECTIU DFORMA
A Hangar des del març, mes en què es va
constituir el col·lectiu, hi han desenvolupat
tots els seus projectes.
Quin profit traieu de la vostra estada a Hangar?
Haver aconseguit la residència a Hangar ha
estat una oportunitat única per crear-nos un
espai de treball en què ens podem reunir i donar
(d)forma a projectes nous. D’altra banda, estar
envoltats d’artistes que s’interessen per la teva
feina i que, al seu torn, generen treballs
interessants, suposa trobar-te en un context
perfecte per a l’aparició de nous projectes, idees,
ajudes, col·laboracions, etc. Comptar amb el
suport del centre, des de la consideració que es
té als residents a Hangar fins al vessant pràctic
a l’hora de disposar de serveis tècnics, també
és una gran ajuda, sobretot per a nosaltres que
ens dediquem bastant a l’audiovisual.
Com utilitzeu l’espai?
En efecte, nosaltres treballem amb mitjans
nous (audiovisual, multimèdia, interactiu, etc.),
però, com que som un col·lectiu format per sis
persones, necessitàvem un espai en què ens
poguéssim reunir, un centre d’operacions, i
treballar de manera conjunta, sobretot ara
que estem en una fase d’arrencada.
Què esteu preparant?
Moltes, moltes coses. Aquest és el nostre
primer any com a col·lectiu, així que estem
desbordats, preparant projectes, fent
contactes, etc. A més de l’exposició que es
farà al Santa Mònica el proper mes d’octubre,
estem treballant en un projecte, “Paisajes del
terror”, en què mostrarem diverses
interpretacions de la por. El participant s’asseu
en un cotxet de fira i recorre un espai
tridimensional en què anirà descobrint
interpretacions d’aquest tema tan complex.
Tenim molta il·lusió en aquest projecte i també
per saber si ens concediran alguna de les
nombroses beques i ajudes que hem sol·licitat
aquest any. D’altra banda, també tenim un
programa d’exposició d’arts digitals i un DVD
amb videocreacions de diversos artistes que
ha estat a festivals d’Amsterdam i Nova Delhi
i que ara estarà a AlterArte, un festival de
Múrcia, Gijón i Bilbao. El mes de febrer tenim
una exposició a Madrid amb INJUVE, on
obrirem un bloc col·laboratiu.
MIQUEL GARCÍA
A Hangar des del novembre de l’any passat,
ha preparat els projectes “SUM0” (presentat
a la Galeria dels Àngels el darrer mes d’abril),
“Escolta’m” (amb l’associació ACAPPS),
“Interferències” (becat en l’última convocatòria
per exposar el mes de novembre) i “Joyas
prestadas”.
Quin profit treus de la teva estada a Hangar?
Molt, ser a Hangar em proporciona la
possibilitat de disposar d’un espai de treball
com a taller en el qual puc treballar i
desenvolupar els meus projectes, a més de ser
un lloc en què tinc accés a equips (ordinadors,
impressores, càmeres, plató) i tècnics
professionals. Crec que és important per a
una formació personal. Ser en un espai i
compartir-lo amb altres artistes dóna la
possibilitat d’intercanviar idees, aprendre,
discutir, conèixer gent nova i, en alguns casos,
realitzar projectes conjunts.
Com utilitzes l’espai?
L’espai, l’utilitzo com a taller i lloc de trobada
per a visites professionals.
En el meu cas, la meva obra és molt versàtil,
i per a aquesta necessito un espai en què pugui
treballar. Ser a Hangar m’ha donat la
possibilitat de poder fer peces objectuals
gràcies a l’espai de què disposo.
Què estàs preparant?
Per a Hangar Obert, estic buscant patrocini
per fer una peça, que encara no tinc
confirmada, i crear un espai per a l’ACAPPS
(Associació Catalana per a la Promoció de les
Persones Sordes), amb la qual estic
desenvolupant el projecte “Escolta’m”, sobre
la sensibilitat de la sordesa en una societat
oient.
D’altra banda, estic desenvolupant
“Interferencias (desencuentros en la
comunicación”, un projecte sobre la immigració
que es presentarà el proper mes de novembre
a Mislata (València), i “Joyas prestadas”, una
proposta participativa de joieria que s’exposarà
l’any vinent a la galeria Alea de Barcelona.
NÚRIA CANAL
A Hangar des del juny. En una estada anterior
va produir “Short stories about distance”
(exposat parcialment al Museu de Belles Arts
de Santander i la galeria Estrany-de la Mota).
|
|
|
|
|
| Núria Canal. Short stories about distance, 2007 |
|
|
|
|
Quin profit treus de la teva estada a Hangar?
Un context de treball, disponibilitat de mitjans
o espai, contacte amb altra gent, visites, etc.,
resumeixen molt bé el que em proporciona
Hangar, i això es tradueix en el fet que,
d’una banda, el temps que dedico a fer una
producció es redueix notablement i, de l’altra,
el ritual de dirigir-me cada dia a un espai de
treball redueix, personalment, la meva dispersió
natural i m’ajuda a (con)centrar-me.
Com utilitzes l’espai?
Ara mateix em serveix de lloc de trobada; en
molts dels meus projectes treballo a partir de
la relació amb altres persones. També l’utilitzo
com a escenari de gravació; ara, per exemple,
estic gravant un vídeo en el meu espai. També
l’he utilitzat com a espai per fotografiar. En fi,
no és només una oficina.
Què estàs preparant?
Desenvolupo diversos projectes, quatre alhora
ara mateix: “Dead letter / cartas ciegas” (una
sèrie de vídeos en què les persones que utilitzen
el llenguatge de signes expliquen una història
d’amor), “The stranger in my maze”, “Soñar
despierto” i “Escenarios”. Tots s’engloben sota
el títol general de “Short stories about meetings”. |
|
JORDI MITJÀ
A Hangar des del final de l’any 2005. Entre
altres, ha preparat aquests projectes:
“Architecture and morality”, “Dame tu basura”,
“Ahora por 797eu”, “Conspiracy”, el web
www.jordimitja.com, “Reedició d’un periòdic
local”, “Concèntric. Poble petit, infern gegant”,
etc.
Quin profit treus de la teva estada a Hangar?
Hangar, d’una banda, t’obliga a competir amb
els artistes que t’envolten, aquest és un dels
seus atractius. Posar en comú la teva feina el
fa especialment interessant pel que fa a
l’experiència. De l’altra, cadascú aprofita
aquesta complexitat d’espais i serveis
adaptant-los a la seva producció. En el meu
cas, hi he dut a terme tota mena de
negociacions “gairebé d’oficina” i, en l’altre
extrem, per exemple, hi he pogut editar una
pel·lícula d’una complexitat d’edició molt més
gran que qualsevol altre projecte que hagi fet
anteriorment en la meva carrera. Entre
aquests dos pols s’han materialitzat alguns
dels meus projectes expositius, múltiples, textos
i processos que s’han gestat aquests darrers
anys. Per cert, en treuríem més profit si
s’assignés un assistent a cada artista.
Com utilitzes l’espai?
El meu taller a Hangar és, abans de tot, un
espai de treball (no en el sentit romàntic de
la paraula). Un espai que et permet usos que
van més enllà de les pràctiques legislades.
Evidentment, l’utilitzo indiscriminadament per
rebre visites de curadors, fer presentacions,
plantejar rutines de procés, escriure projectes
i no fer res. Això sense obviar que tot l’espai
disponible a Hangar el sento com una extensió
d’aquest petit nucli mal anomenat taller.
Què estàs preparant?
La meva sortida.
RUBÉN SANTIAGO
A Hangar des del novembre. Ha preparat
aquests projectes: “EXCITATION CARRIER”;
“ACTA PÚBLICA” (produït pel CGAC, ID project,
un lloc específic fet per al Passage Souterrain
de París); “TURNING A PUBLIC TOILET INTO
A SPA”, o el projecte “PLEASE REMOVE”, i
diverses presentacions dels seus treballs en
vídeo a Berlín, París, Madrid, Lisboa i Caracas.
Quin profit treus de la teva estada a Hangar?
Més que plantejar-me la meva estada a Hangar
en termes de treure’n profit, procuro afrontar
les possibilitats que m’ofereix amb la voluntat
de fer-ne un ús honest.
Per a mi, això comporta veure-la més aviat
com un marc des del qual puc generar les
meves produccions, i no com una mera
plataforma de visibilitat i promoció.
Evidentment, Hangar proporciona un context
de treball generador de diferents interrelacions
i afinitats amb la resta de residents, membres
de l’equip tècnic, comissaris visitants o públic
en general, però al meu parer, l’element més
efectiu és que aporta a l’artista una base des
de la qual pot generar projectes i culminar-los.
Com utilitzes l’espai?
El tipus de projectes que desenvolupo sí que
requereix un espai físic. I com més, millor.
Sens dubte, aquesta necessitat de superfície
no és imprescindible en tots els meus projectes,
però prefereixo evitar el que és imprescindible
per buscar el que és òptim. I per a mi, és òptim
disposar d’un camp de proves en què pugui
experimentar modes, solucions i variants.
A part d’aquesta condició prioritària del taller
com a espai de treball, una de les realitats que
hem d’afrontar els artistes que produïm
regularment obres en què es conjuminen
elements objectuals és la necessitat d’un espai
d’emmagatzemament.
Aquest aspecte d’ordenació i emmagatzematge
d’obra ja produïda és també un dels usos que
alguns dels meus companys a Hangar donen
a l’espai.
En el meu cas particular, el taller no fa aquesta
funció secundària de magatzem, perquè ja
disposo d’un altre espai destinat a aquest
efecte. |
|
|
|
|
|
| Rubén Santiago. Proyecto PAX, 2007 |
|
|
|
Estàs preparant alguna cosa en concret?
El meu treball és una activitat diària i constant,
per això, sempre estic preparant alguna cosa
concreta. Actualment, em trobo en una fase
de gran activitat, i més si tenim en compte que
no treballo exclusivament per encàrrec ni
assumeixo només la realització de projectes
amb el format expositiu habitual com a
plataforma o objectiu.
Quant a coses immediates, responent a la teva
pregunta en aquest aspecte més convencional,
estic preparant, entre altres coses, una
exposició individual sota el títol “Mars is
coming” per a març de 2008, l’edició del llibre
d’artista Puedo empezar i la meva presència
en el projecte “Shelter-Morro” a Lisboa, així
com el projecte “Guiris”, la primera
materialització del qual es podrà veure al
CASM.
|
|
|
|
| Momu & NoEs. Reina y pulpo, 2006 |
|
|
|
|
MOMU & NO ES
A Hangar des de juny 2006.
Quin profit traieu a la vostra estada a Hangar?
El tenir un taller en Hangar ens suposa un
espai ampli i amb llum a baix preu on
desenvolupar la nostra activitat. Amb
comoditats com són la font, la nevera, bany i
dutxa inclosos, el doble sofà piscina chiquipark.
També està bé l’entrada i sortida de residents,
amenitza l’estada, veus treballs, entens
contexts, i estableixes noves relacions. Les
visites depèn, quan són de tipus turístic són
pesades i els comissaris que mai no apareixen
també perquè ens preocupem per la seva
integritat física, hauran caigut al clot de
l’entrada?
Com utilitzeu l’espai?
Una taula, dos tamborets alguna cosa d’espai
per disposar i un altre per emmagatzemar.
Usem l’espai com a sala polivalent, ara una
reunió, ara una discussió, ara berenar, ara
producció, ara joc, ara dossier, ara prova de
resolució formal, ara veure pel·lícula, una
infinitat...
Esteu preparant alguna cosa en concret?
Xixixixi |
JOAN MOREY
Propera la finalització de la seva residència a
HANGAR, n’ha utilitzat els serveis per a la
realització de projectes des de 1992.
Quin profit en treus, de la teva estada a Hangar?
Personalment vaig descobrir Hangar gairebé
als seus inicis, a través de l’equip de
dissenyadors gràfics VASAVA, que en van
realitzar la primera imatge gràfica. Al principi
desconeixia totalment les funcions d’un centre
de producció —que no tenen res a veure amb
les actuals, ja que aquestes varien segons les
noves dinàmiques de projectació artística—,
però progressivament i al mateix temps que
la meva obra adoptava diversos suports i
llenguatges vaig prendre consciència de la
seva finalitat. El centre s’anava modelant a
les necessitats o demandes dels mateixos
artistes i, alhora, les obres d’aquests artistes
s’enriquien sobre la base de les eines que el
centre oferia. Per tant, Hangar (abans que hi
sol·licités una residència) va ser plató per a
molts dels meus treballs, infraestructura per
establir una xarxa de col·laboradors i un servei
pràctic mitjançant el qual es podien realitzar
projectes més ambiciosos. Cal tenir en compte
que Hangar no només lloga espais per a
artistes, sinó que facilita una xarxa de serveis
—interns o externs— per desenvolupar un
projecte, tant en la seva fase de preproducció
i realització com, fins i tot, en possibles estudis
de viabilitat o coproducció (si la implicació en
l’obra o el projecte resulta interessant per a
ambdues parts). Per tant, podríem parlar
d’Hangar com una plataforma d’I+D+I
(investigació, desenvolupament i innovació)
enfocada a la praxi dels artistes (residents o
no) i que en la seva evolució permet oferir a
la comunitat artística nous recursos per al
desenvolupament i la producció d’obra. D’altra
banda, no crec que Hangar centralitzi la seva
política en crear un context de l’art, i encara
menys defenso que aquesta responsabilitat
recaigui sobre els artistes residents. Un centre
de producció, i en concret aquest, que sorgeix
com a iniciativa de la AAVC, pot condensar
múltiples competències, però si no té una
intenció clara, articulada a priori i, a més,
defensada, recolzada i, sobretot, compresa
pel sector polític poc —o gens— pot plantar
cara a la situació o creació d’un context d’art
actual a Catalunya.
Com utilitzes l’espai?
La residència de què gaudeixo a Hangar és
una residència de llarga durada (fins a dos
anys) i part d’un espai físic de 30 metres
quadrats. Dic “part” perquè el meu estudi va
mutant en funció de les etapes de cada projecte
(per exemple, durant la fase de projectació és
despatx/oficina, a l’hora de començar la feina
es converteix en lloc de trobada/espai de
càsting i prova de vestuari, i fins i tot en
showroom de presentació de la meva obra a
futurs col·laboradors i/o a d’altres agents
culturals. A més de ser un taller convencional
en el moment d’execució dels projectes (on es
porta a terme des de l’attrezzo fins al vestuari
per a les meves performances) és espai
d’emmagatzematge d’obra ja produïda (cosa
que en facilita la futura mobilitat en exhibicions
col·lectives, préstecs d’obra..., ja que Hangar
ofereix una imatge de professionalitat afegida
a la figura de l’artista: el centre està subjecte
a un horari estable que permet, per exemple,
rebre des d’un fax a una sol·licitud de recollida
o la devolució d’obra a través del seu equip
tècnic sense la necessitat presencial de
l’artista), però el que realment utilitzo d’Hangar
no respon exclusivament a l’espai físic, sinó a
tots els serveis oferts, des del plató a la sala
polivalent, el medialab o els equips de vídeo
de què, prèvia sol·licitud, disposem els artistes
residents pel simple fet d’haver estat acceptats
com a tals per la comissió de programes d’Hangar (un equip d’experts extern
—comissaris, artistes, crítics d’art, teòrics...—
que pren les decisions en la concessió de
tallers, beques i producció de projectes). També
destacar especialment el factor humà d’Hangar,
que des del seu equip tècnic assegura la
correcta execució d’obra gràcies a la seva
experiència i implicació. Així, un projecte amb
problemes per ser executat es pot convertir
en una obra viable i de fàcil elaboració (per a
aquells artistes que vivim immersos en la
precarietat econòmica o de mitjans alhora que
convivim amb la poca confiança que
generalment es diposita en projectes d’art
contemporani). |
|
|
|
|
|
Joan Morey. Fotografia fixa a la gravació del projecte
NUEVA OLA o Desencert a la Sala Polivalent d’Hangar, 2004 |
|
|
|
D’altra banda, Hangar o, millor dit, el moviment
que aquest genera (tant en els estudis
d’artistes com des dels múltiples tallers per a
creadors, o com a lloc d’execució de projectes),
em serveix per analitzar quins són els handicaps
de l’escena artística que van des de la
incomunicació i la manca d’entesa entre artistes
i les seves dinàmiques de producció a la
persistència de la figura d’“artista”
convencional i la seva bombolla auràtica, el
poc respecte o desinterès per la feina de
l’“altre”, les pors, els complexos i les enveges
del creador nacional davant d’aquell artista
resident que només complementa la seva
carrera amb una residència al centre,
l’aburgesament dels creadors avalats per la
subvenció institucional o les espesses
confusions del mercat... En definitiva, el
tremend “absurd” que embolica moltes obres
i artistes que continuen ancorats feliçment en
la “graella de les emergències”. Tot això en
contraposició amb l’eficàcia de la labor d’altres
artistes amb els quals també vaig compartir
o comparteixo residència i que inevitablement
queden astorats de l’esnobisme que aquí es
respira, tant des dels mateixos artistes,
comissaris, agents i intrusos varis com des
d’altres titelles que construeixen el sector de
la creació local. Tot aquest panorama m’obliga
a formular preguntes, buidar incògnites,
analitzar mecanismes i plasmar-ho tot en l’acte
de formulació de la meva obra, encallat en la
decepció més profunda.
|
|
Estàs preparant alguna cosa en concret?
Actualment estic preparant una trilogia de
performance força complexa que necessita molt
de temps en el procés de negociació, preprojectació, gestió i planificació. Per això,
en aquests moments el meu estudi és una
oficina, un laboratori de proves i
d’emmagatzemament d’objectes diversos, i té
un aspecte molt desorganitzat, confús i canviant
(tot el contrari del que s’espera de l’estudi d’un
artista). A la vegada, intento reorganitzar la
documentació de l’obra anterior i reestructurar
la meva trajectòria per començar a buscar una
galeria que em representi, ja que entre els
meus plans de futur m’agradaria poder
abandonar les tasques “satèl·lit” al món de
l’art (com encàrrecs diversos que rebo tant
del mateix sector artístic i que no responen
estrictament al meu treball personal —per
exemple, vaig ser el responsable
d’Arxiu_Dossiers al CASM o, recentment, de
l’execució del vestíbul d’entrada del mateix
centre—, com les col·laboracions que provenen
de la indústria de la moda i dels mitjans editorials
o la meva faceta docent...) que donen estabilitat
a la meva economia per dedicar-me íntegrament
i exclusivament a la meva feina com a creador.
Un procés ardu que intento portar a terme
gairebé des que vaig deixar de treballar amb
la galeria Luis Adelantado de València i que
encara no he aconseguit encarrilar. |
|
|
|
|
|
| Miquel García. Present 2 by SUMO, bicicletes customitzades, 2007 |
|
|
|
|
|
