 |
UN PARELL DE QÜESTIONS SOBRE L'EXPOSICIÓ COL•LECTIVA A QUATRE ARTISTES |
|
Més enllà dels comissaris, dels que defineixen llistes i continguts, hem plantejat a quatre dels artistes participants a Pensa/Piensa/Think un parell de qüestions perquè mostrin la seva opinió sobre les mostres col·lectives.
|
LLUÍS BISBE
QUÈ ÉS EL QUE JUSTIFICA UNA EXPOSICIÓ COL·LECTIVA?
El mateix que una exposició individual que serveixi per dir una cosa que no estigui dita per endavant. Si a més la relació de les peces seleccionades entre si o la relació de totes elles amb un assumpte és rellevant està portada a través d'un bon fil conductor, millor encara.
QUIN CREUS QUE ÉS EL PAPER DE L'ARTISTA EN ELLES?
Aportar el millor de si, sense prejudici dels altres treballs, no sé perquè però tan sols se m'ocorren rotlles morals del tipus: "viu i deixa viure" i coses per l'estil.
|
|
|
|
 |
|
| Luis Bisbe. Mooooooore, 2007 |
|
|
|
Bromes a part, els artistes podem col·laborar a greixar la maquinària a fer que les peces encaixin millor unes amb les altres i a vetllar per la qualitat del resultat col·lectiu la qual cosa sempre repercuteix en benefici particular.
ALICIA FRAMIS
QUÈ ÉS EL QUE JUSTIFICA UNA EXPOSICIÓ COL·LECTIVA?
L'exposició col·lectiva crea conflictes, desavinences, convivència entre els conceptes de les obres. Les col·lectives ajuden a emmarcar l'artista en col·lectiu d'idees, pensaments, i maneres de fer. Sobretot les col·lectives ajuden als artistes joves a sentir-se part d'un grup, a conèixer-se a relacionar-se amb altres professionals que l'ajuden a madurar.
La força de les col·lectives són les que transgredeixen al mateix coneixement de l'obra individual. Són les que revelen una cosa nova en la societat del pensament. Difícil però necessari.
QUIN CREUS QUE ÉS EL PAPER DE L'ARTISTA EN ELLES?
L'artista no és mes que l'amo de l'obra, o el director de l'obra, les obres en les col·lectives parlen per si soles. L'artista normalment vol estar en col·lectives per sentir-se des de la seva pròpia solitud, part d'un grup de pensament, part d'un moment determinat de l'art, l'artista necessita les col·lectives per entaular un diàleg i una competència amb els altres. Els artistes no es fan sols. Els artistes necessitem molta gent per arribar que la nostra obra s'entengui: a mi personalment m'agraden les col·lectives perquè m'ajuden a seguir en contacte amb gent que admiro, dels quals aprenc, i als quals estimo, d'aquesta mateixa situació moltes vegades sorgeix un impuls per crear noves plataformes per a l'art. Però quan hi ha anys com ara, quan hem vist aquesta Documenta, Münster, Biennal de Venècia, d’ on no han sorgit realment nova formes de pensament, vull dir que el món de l'art és més individual, és més a mans de comissaris i galeristes, i ben poc a la creativitat col·lectiva. More group shows please!
TERE RECARENS
QUÈ ÉS EL QUE JUSTIFICA UNA EXPOSICIÓ COL·LECTIVA?
Primer és estar d'acord amb el tema de l'exposició. Segon, creure en la política o creences del comissari. Tercer, presentar el teu treball de la forma més propera als teus ideals. Després, gaudir dels treballs dels altres.
Però no sempre és així quan hi ha poder: econòmic, reconeixement, etc. Estàs convidat, et paguen honoraris i hi ha alguna cosa de producció. El tema no acabes d'entendre-ho, però per a això es discuteix. O, també prefereixes lluitar que escapolir-te, i parlar directament. És l'oportunitat per aclarir coses.
QUIN CREUS QUE ÉS EL PAPER DE L'ARTISTA EN ELLES?
La comunicació a través de l'art és el més important. Si el treball està en procés el comissari serà com un filtre. De vegades, pot o |
|
|
|
 |
|
| Tere Recarens. Cosas que merecen ser escritas, 1998 |
|
|
|
no beneficiar el teu treball. El millor és quan es creï una col·laboració natural. Si has de lluitar per fer el què tu vols, aquesta energia resta a l'energia total del teu projecte.
El problema és quan el comissari espera una obra monumental. I allà hi ha l'equivocació, les coses no es mesuren ni per grans ni per petites, sinó per la intenció. |
|
