 |
|
 |
|
| Processos_Oberts. Complot. A cura de Manuel Olveira. Terrassa, 2004 |
|
|
|
|
|
|
MICA
20 MAIG – 1 JUL 2006
Museu Miquel Casablancas al Museu Històricsocial de la Maquinista Terrestre i Marítima i Macosa
Artistes: Ana Álvarez-Errecalde, Eli Fontarnau, Enrique Lista, Juan López, Telmo Moreno, Mónica Cabo, Ana García Pineda, Jonathan Millán, Martín Plante, Jorge Satorre, Manu Uranga, Usúe Arrieta, Karmelo Bermejo, María das Dores Berthomé, Luis Bezeta, Alejandro Canovas, Miquel García
Comissaris: David Armengol/Manuel Segade |
|
|
|
En la seva voluntat de revelar estructures invisibles en el procés creatiu, deconstruir sistemes de representació i traslladar la forma "exposició" a un format proper a un arxiu d'informació, nascut al 2004, Processos Oberts, un dels projectes que en els últims anys ha consolidat la importància del procés de producció en les pràctiques artístiques i ho ha fet, a més mèrit, des d'un context local, com és el de Terrassa, des d'on l'estament polític continua arriscant, en la seva quarta edició, a perdre punts de visibilitat immediata per proposar un espai de diàleg obert a la crítica.
Processos Oberts (P_O_) no és un projecte d'exposició. Similar a Cork Caucus, desenvolupat en el 2005 a la ciutat irlandesa de Cork per Charles Esche i Annie Fletcher i seguint, com a idea inicial, el funcionament d'Artangel, el model de P_O_ es planteja com a un encontre desenvolupat a partir de presentacions, tallers, exposicions i reunions informals. El seu interès inicial és produir treballs amb un sentit concret de lloc en els diferents espais públics de la ciutat de Terrassa, i visibilitzar aquesta producció a través d'una sèrie d'activitats i d'una web interactiva. Un projecte des d' on programar noves estructures que s'estableixin de manera alternativa i dirigint-se cap a la pròpia voluntat de la gent. La idea de P_O_ planteja, a més, la possibilitat de formar part d'un grup, de poder elegir participar com un membre actiu en aquest encontre i, sens dubte, de manera oberta i no restringida. Encara que això vagi a compte de la quantitat d'audiència.
Precisament aquest interès per analitzar els diversos models de gestió, els contexts artístics que conviuen en els àmbits de creació així com els processos de treball els va traslladar Martí Manen a L'estat de els estructures aquell hivern del 2004 en un programa de seminaris paral·lels a Hangar Obert.
Un altre assaig de nou format expositiu va ser MICA, el Museu Miquel Casablancas proposat per David Armengol i Manuel Segade com a activitat paral·lela al Premi Miquel Casablancas 2006. Un projecte expositiu que es va allunyar de posicions curatorials específiques i va posar el pes discursiu en la pròpia confecció del museu. El pla museístic del MICA es va definir precisament des de la impossibilitat de continuïtat, un fet que els va permetre treballar sense el pes historicista o de memòria que sol afectar al museu, i va fer ús dels diferents models de presentació i reflexió que permet la institució: exposicions, conferències o esdeveniments específics. El resultat va ser una microprogramació en la qual durant diverses setmanes, es va generar un ampli mapa de propostes artístiques (tant discursives, com expositives o relacionals) on l'element clau era l'esdeveniment al convertir l'espai del Museu Històricsocial de la Maquinista Terrestre i Marítima i Macosa, seu del MICA, en un lloc on vehicular lleure amb coneixement.
Projectes ambdós, que al costat d'altres desenvolupats en els últims anys com Radiofonies (2003), INTERFERÈNCIES (2004), UMPA (2004), SAFU (2005), VERSUS (2006), RUMPITE LLIBRES (2007), així com la majoria de les propostes per a l'espai Consulta del CASM, s'insereixen en la voluntat d'experimentar més enllà del fet expositiu on el format és una actitud per si mateixa que proposa altres possibilitats d'accés a les pràctiques artístiques contemporànies. |
