Artificial. Figuracions contemporànies. A cura de José Lebrero Stals. MACBA, 1998

ANYS 90. DISTÀNCIA CERO 22 JUN – 31 AGO/ 1994 Centre d’Art Santa Mònica Artistes: Ignasi Aballí, Pep Agut, Ana Laura Álaez, Chema Alvargonzález, Bernedicta Bergado, Núria Canal, Daniel Canogar, Jordi Colomer, Octavi Comerón, Compañía Magnética, Luis Contreras, Salomé Cuesta, Ricardo Echevarría, Galeria Virtual, José Gallego, Dora García, Chema Gil, Susy Gómez, Carles Guerra, Itziar Jarabo, Laboratorio de Luz, Pau Lagunas, Kepa Landa, José Maldonado, Begoña Montalbán, Javier Montero, Pedro Mora, Begoña Muñoz, Ana Navarrete, Mar Núñez, Itziar Okariz, Lucía Onzain, Mabel Palacín-Marc Viaplana, Jesús Palomino, Asier Pérez González, Txuspo poyo, Susana Rabanal, Jorge Ribalta, Juan Carlos Robles, Xavier Rovira-Ramon Parramon, Aureli Ruiz, La Societé Anonyme, Montserrat Soto, Juan Urrios, Eulàlia Valldosera. Comissari: José Luis Brea INTER/ZONA. ARTS VISUALS I CREACIÓ CONTEMPORÀNIA A BARCELONA 14 ABRIL – 18 JUNY/ 2000 PALAU DE LA VIRREINA Artistes: Oscar Abril Ascaso, Juan Pablo Ballester, Neus Buira, Nuria Canal, Raimond Chaves, Carles Congost, Richardo Echevarría, Innothna, Gustavo Marrone, Connie Mendoza, Metàpolis, Julia Montilla, Joan Morey, Ester Partegàs, Javier Peñafiel, Marco Roso, Daniel Steegmann Comissari: Manel Clot VOSTÉSTÀQUÍ 21 JUNY – 2 SET/ 2001 PALAU DE LA VIRREINA BARCELONA ART REPORT Artistes: Antoni Abad, Iñaki Álvarez, Margarita Andreu, Maria Angerman, Akané, Juan Pablo Ballester, Eugenia Balcells, Ugo Beconcini, Joana Cera, Olivier Cálix, Jordi Colomer, Josep Maria Cabané, Pep Duran, Oriol Font I Javier Peñafiel, Alicia Framis, Sergio García, Carles Guerra, Juande Jarillo I Julia Montilla, Jorge Llorella, Andrey Marlhens, Josep Maria Martín, Jo Milne, Begoña Movellán, Joan Morey, Perejaume, Jaune Pitarch, Enrique Radigales, Francesc Ruiz, Tanja Smitz, Montserrat Soto, Claudia Tersttapen, Rubén Verdú, Borja Zabala I Alberto Peral. Comissàries: Rosa Ferré / Chus Martínez

Se la va comparar amb una fira per la sensació de caos i se la va qualificar de revival per la sensació de "ja vist": Anys 90. Distància Zero, comissariada per José Luis Brea en el Centre d'Art Santa Mònica el 1994, va aplegar quaranta-cinc artistes en una exposició col·lectiva que va tractar, per damunt de tot, la situació de context i fer-ho en context local. Cinc anys després, amb El punt cec. Art espanyol dels 90, Brea va assajar una altra manera de tractar-lo amb el projecte Zeitschnitt de mà de l'austríaca Kunstraum Innsbruck. Comissaris de cinc països europeus van ser convidats a concebre exposicions de posicions artístiques dels seus respectius entorns culturals. Brea va traslladar el treball d'onze dels artistes amb els quals havia treballat a Anys 90. Distància Zero, en un intent de reafirmar la posició d'artistes del nostre país a la xarxa internacional d'oferta d'art actual. Per efecte o defecte, ambdues són, en qualsevol cas, referents per a les exposicions posteriors que han treballat amb el context propi.

Properes a aquesta línia, inter/zona ocupa, un any més tard, en el 2000, les sales del Palau de la Virreina de la mà de Manel Clot, per mostrar el panorama plural de les arts visuals contemporànies que tenen per escenari Barcelona. Més que com a exposició, la mostra és definida com a projecte i el context, més com a idea que com a ciutat. Vet aquí un dels exemples per excel·lència d'exposició "de to". Això és, aquest tipus de mostra que té l'èmfasi i l' interès en mostrar més que un tema, un to, una aptitud o una cosa semblant a una "energia" col·lectiva. A la incorporació dels arquitectes Metàpolis, la imatge gràfica elaborada per l'estudi Vasava Artworks, les intervencions sonores de Vacca, l'extensió del projecte a altres àmbits no estrictament expositius, com a les revistes de difusió gratuïta (com a intra/zona, un bloc de projectes específics dels disset artistes a la revista B-guided) i BTV, a més d'intervencions en el festival Sónar i en la QUAM (hiper/zona), tot el projecte va ser concebut com a un fòrum de reflexió i debat sobre els pressuposts teòrics i assoliments formals del projecte de l'exposició.

Per contra, l'exposició que un any més tard i dins el programa de la Trienal Art Report, va programar en el mateix Palau de la Virreina, va ser, malgrat la seva mateixa intenció d'apropar-se a la creació artística de Barcelona, un cas totalment diferent. Vostéstàquí, comissariat per Chus Martínez i Rosa Ferré advocava també per l'absència de tema i proposava una exposició col·lectiva extensiva a una pàgina web documental, un fòrum de debat crític, un espai de net art i el catàleg com a part activa del projecte. El resultat va ser reflex del qual per si mateix va ser la Trienal: una exposició variable en les seves propostes, fràgil en la creació de context local i prima en les seves expectatives.

L'últim dels assaigs d'aquest tipus d'exposicions a la nostra ciutat ve de la mà del Centre Cívic Santa Andreu, que en els últims anys s'ha convertit en un dels centres més actius en el tempteig de l'actualitat artística de la ciutat. El seu títol, a més, és una declaració d'intencions. És Temperatura ambient, comissariada aquest mateix any, pels galeristes Álex Nogueras i Rebeca Blanchard.