 |
SEGUINT L'ESCOLA DE L'ART I EL SEU DOBLE |
|
|
|
 |
|
Artificial. Figuracions contemporànies.
A cura de José Lebrero Stals.
MACBA, 1998 |
|
|
|
|
|
|
L’ART I EL SEU DOBLE.
PANORAMA DE L’ART A NOVA YORK
27 NOV/ 1986 – 11 GEN/ 1987
Centre Cultural de la Fundació Caixa de Pensions, Barcelona
Artistes: Ashley Bickerton, Sarah Charlesworth, Robert Gober, Peter Halley, Jenny Holzer, Jeff Koons, Barbara Kruger, Louise Lawler, Sherrie Levine, Matt Mullican, Tim Rollins & KOS, Peter Schuyff, Cindy Sherman, Haim Steinbach, Philip Taaffe
Comissari: Dan Cameron |
|
|
|
|
ARTIFICIAL.
FIGURACIONS CONTEMPORÀNIES
21 GENER – 13 MARÇ / 1998
MACBA
Artistes: Richard Artschwagel, John Baldessari, Marie José Burki, Maurizio Cattelan, Jordi Colomer, Thomas Demand, Katharina Fritsch, Féliz González Torres, Stefan Hablützel, Duane Hanson, Damien Hirts, Bertrand Lavier, Mark Lewis, Allan McCollum, Malcom Morley, Pino Pascali, Charles Ray, Gerard Richter, Thomas Ruff, Andreas Slomiski
Comissari: José Lebrero Stals |
|
|
|
L'art i el seu doble. Panorama de l'art a Nova York va ser una exposició clau per a la història artística del nostre país. Comissariada per Dan Cameron el 1986, presentada primer a Barcelona i després a Madrid, mostrava diversos treballs d'artistes que treballaven a la ciutat nord-americana a mitjans dels anys vuitanta que, més enllà d'endinsar-se a les diverses parcel·les de l'art postmodern a partir de la crítica de la representació i de l'apropiació subjectiva de la realitat i, així mateix, obrir un punt d'inflexió en la creació artística espanyola, parlaven d'actituds. Vet aquí, i al seu exercici de crítica, unes de les seves principals virtuts.
Vuit anys més tard, el mateix Dan Cameron va portar a les sales del Centre d'Art Museu Reina Sofia Cocido y crudo, seguint la línia iniciada anteriorment per Magiciens de la terre ( J-H. Martin), Documenta IX (Jean Hoet) o la mateixa La Bienal de Venècia i apostant per l'exposició de comissari. En ella va plantejar un encontre entre artistes de diferents procedències geogràfiques, culturals i sociològiques donant com a resultat una exposició de tesi que partia del text de C. Lévi-Strauss, Le cru et li cuit. La mostra, la integraven diferents tipologies alimentàries que es corresponien amb el concepte cuit a l’olla pel què fora civilitzat i el de cru pel primitiu. Se li va criticar el seu pressupost, la qualitat de les obres presentades i la intenció del comissari, encara que a dia d'avui, és una de les millors exposicions que hem tingut al nostre país en els darrers anys.
Seguint la seva escola, Artificial. Figuracions contemporànies, comissariada el 1998 per José Lebrero, tornava a portar a la ciutat posicions artístiques del context internacional sota un intent d'enllaçar, en el MACBA, dos moments històrics clarament diferents, per fer visible l'espectador algunes idees subterrànies o plantejaments coincidents que permeten la unió teòrica d'un amb l'altre. Amb una visió plural de la història, l'exposició tenia a més, l'ambició de promoure l'anàlisi de la institució museística. Per sí mateix, un exemple d'exposició d'obres concretes més que de noms.
Harald Szeemann, autoproclamat com "productor d'exposicions", va tenir una visió més individualista de l'estat del comissari en la seva proposta La bellesa del fracàs / El fracàs de la bellesa presentada a la Fundació Joan Miró al 2004. Va ser un dels que va fer emblemàtica aquesta nova categoria professional: el comissari independent i desvinculat de la institució. Ho veiem ja en un dels seus projectes per excel·lència, When attittudes become forms, el 1969. Un model d'exposició, com la que el comissari ens va portar a la ciutat en el marc del Fòrum Universal de les Cultures, que ja no consisteix en la selecció d'obres, sinó d'artistes. Per si mateix, una manera de construir l'exposició, que té com a efecte fer entrar al comissari en l'esfera de la creació. Una posició aquesta, la del comissari com a autor, o fins i tot com a artista, que s'instaura especialment per Szeemann i que és seguida, des de llavors, per molts comissaris i artistes.
|
|
