 |
TEMPTATIVA D’ESGOTAR UN LLOC AFRICÀ |
|
Elvira Dyangani Ose prepara un projecte temptativa per a establir una definició d’Àfrica des del punt de vista de l’activitat en arts visuals. El projecte Temptativa d’esgotar un lloc africà es deswenvoluparà en tres fases: en aquest mes de juny, un seminari; a principis de juliol, un taller; i durant la pròxima temporada, un espai de consulta. Publiquem un texte d’Elvira Dyangani Ose que introdueix algunes de les línies de treball que seguirà.
|
ELVIRA DYANGANI OSE
El meu objectiu a les pàgines que segueixen ha estat més aviat descriure la resta: el que generalment no s’anota, la qual cosa no es nota, la qual cosa no té importancia: el que passa quan no passa res, llevat de temps, gent, autos i núvols.
Georges Perec
Temptativa d’esgotar un lloc parisí
Sempre he preferit els sinònims a les accepcions.
Aquestes últimes responen a significats precisos,
mentre que les altres ofereixen la possibilitat d'entroncar
cadenes d'associacions infinites a les que només
un posa límit.
El propòsit d'aquesta Temptativa
d'esgotar un lloc africà és doncs
establir una infinitat de llocs paral·lels que
constitueixin eines per a la definició de l'Àfrica
que cada un vulgui atorgar, prenent consciència
dels supòsits històrics adquirits, explorant
noves estratègies narratives i assumint que
com a observador, un és sempre part constituent
del que observa. L'africana, ens recorda Kwame Anthony
Appiah, és
com a qualsevol altra, una identitat en construcció.
Comparteix falses presumpcions, històries inventades
o afinitats construïdes descrites per convencionalismes
amb què el món mai no aconsegueix sentir-se
satisfet.
A aquesta refutació han contribuït
nombroses temptatives des del camp de la reflexió estètica,
tant a la pràctica artística com en l'àmbit
teòric, que contesten l'autoritat del discurs
històric eurocèntric mitjançant
processos d' arxivament. Són iniciatives que
propugnen nocions de preservació que van més
enllà de la permanència física,
que reinscriuen en ella actors fins ara marginats del
debat cultural, que reformulen fal·làcies
històriques, establint com a interrogants el
que fins llavors eren certeses irrefutables. De la
mateixa manera, rearticulen la memòria individual
i col·lectiva, assumint rols d'interpretació o
suggerint dispositius des dels quals d'altres puguin
exercir-los. Conviden a fer atenció a aquells
aspectes quotidians considerats irrellevants des de
paràmetres culturals rígidament jerarquitzats.
Oferint un nou marc de referència, des del qual
aquesta Temptativa s'estableix
com un espai de traducció, un escenari per a
una experiència socializadora en un lloc africà inesgotable
que és al temps tan real com hipotètic,
tan definit com heterogeni.
|
|
|
 |
|
| Mounir Fatmi. "Getting" Out, 2006 |
|
|
|
|
Aquesta Temptativa d'esgotar un lloc africà es nodreix d'experiències anteriors protagonitzades pels convidats a la consulta. Plataformes d'àmbit nacional com l'AAVAA, African and Asian Visual Artists' Archive (ara Diversity Art Forum) fundat per Eddie Chambers el 1989 a Bristol, Regne Unit, del qual Sonia Boyce va ser codirectora, que aglutina una àmplia documentació visual i escrita sobre exposicions i obres d'artistes africans i asiàtics que van tenir lloc en aquest país després de la Segona Guerra Mundial. O, institucions de projecció internacional com el InIVA, Institute of Internacional Visual Art, dirigit fins fa dos anys per Gilane Tawadros; que van establir noves estratègies de visibilització d'àrees i artistes perifèrics, a més de provocar, en aquest últim cas, la constant interacció entre artistes i públic, a través d'un envejable programa d'exposicions i projectes d'específics. Els objectius d'aquestes institucions s'han forjat en paral·lel a la trajectòria d'artistes com Raimi Gbadamosi, la pròpia Sonia Boyce o Meschac Gaba, l'obra del qual apel·la a l'espectador a qüestionar les seves preconcepcions, però que també explora els vincles que aquests artistes estableixen amb els seus orígens i la seva realitat urbana, en termes de raça, cultura i etnicitat.
De la urgència per visibilitzar el seu entorn més pròxim, la seva realitat política, social i cultural, s'ocupen des de la literatura o la música a plataformes com, Chimuarenga. Aquest magazine trimestral desenvolupat des de fa més de cinc anys a Sud-àfrica, reedita textos essencials d'autors africans com Bessie Head, Stephen Biko o Ngugi Wa Thiongo, al costat d'obres d'escriptors menys coneguts
com Brian Chikwava, Boubacar Boris Diop o Chimamanda Ngozi |
|
Adichie. El seu editor Ntone Ejabe pren com a referència les manifestacions artístiques (incloent el disseny gràfic, la novel·la gràfica, el jazz o el hip hop) que tenen lloc al país austral, per ampliar el seu radi d'actuació a la resta del continent. La difusió de l'art contemporani de l'Àfrica i la seva Diàspora és la base de Nka, la revista que des de Cornell University coediten Salah Hassan i Okwui Enwezor, una iniciativa consolidada que ofereix un aproximació a l'experiència
modernista i postmodernista africana.
Les cultures negres
i les seves identitats a Europa són l'objecte
d'estudi d'Afroeuropa, una plataforma, que dirigeix
Marta Sofia López Rodríguez, que assumeix
des de disciplines acadèmiques diverses l'estudi
d'aquest emergent camp d'investigació i creació.
La divulgació d'aquestes societats, però també la
crítica al prejudici i al desconeixement d'aspectes
de la seva cultura a Espanya, és l'objectiu
de les activitats impulsades per oozebap, l'associació cultural
fundada per Didac Lagarriga. Aquesta percepció de
l''Altre' i la seva representació, la recuperació de
discursos arrelats en el desplaçament o les
maneres de construir una identitat cultural han estat
alguns dels temes que ha reflectit, també, l'obra
Mounir Fatmi.
Totes aquestes experiències, tal
com s'esmenta més amunt, seran el punt de partida
d'aquesta Temptativa,
que ofereix als individus inquiets, com recorda per
Ferran Iniesta: 'nombrosos camins oberts al bosc. A
Occident, alguns van en la seva recerca, a l'Àfrica,
senzillament, es recorren quotidianament'.
|
|
|
