JOAN MOREY
POSTMORTEM.  †Panel 7, «Pour en finir avec le jugement de Dieu». Joan Morey (2007)

Prenent com a punt de partida el pensament cínic i alguns patrons de comportament propis dels filòsofs cínics de manera distorsionada i les paraules parlades d’Antonin Artaud es representen diverses accions de manera correlativa o simultània dins d’un immens taüt que serveix a l’artista com a plató/set. El seu interior, tancat i il·luminat, dóna lloc a una situació inhòspita per a l’espectador, que només prèvia cita, estricte dresscode i confirmació de l’artista pot assistir al Panell. Progressivament i de manera individual aquest anirà ocupant l’espai i serà distribuït en dues files, la primera assegut i la posterior dempeus, per ordre d’entrada. Sobre cada seient la peça gràfica “L’esclavemaître” impresa en paper de tacte humit curious touch-wet antàrtida 120 grams d’ArjoWiggins). En primer plànol una model|esclava sota el rol de cambrera submisa serveix a l’espectador champagne francès 'R' de Ruinart a una temperatura de 7º en copes de cristall de Bohèmia; l’esclava|serventa adopta una actitud impassible des d’una estètica fetitxista imposada per l’artista (stiletto heels de càstig, faldilla de cautxú negra de cintura alta i cremallera al darrere que li dificulta el pas, pol negre de Fred Perry, guants curts de làtex lubrificats, maquillatge facial superior natural i inferior en tall net per la comissura del llavi realitzat en negre mat i pentinat amb tall casc tenyit de negre atzabeja). Al seu torn, dos models|esclaus situats de quatre grapes davant d’un altre model|serf agenollat davant seu. El model|serf subjectarà els micròfons i guions, i els models|esclaus llegiran (traduïdes al català) les últimes paraules que va escriure just abans de peregrinar pels successius manicomis Antonin Artaud a Les nouvelles révélations de l'étre. Els models|esclaus realitzen una lectura dramatitzada d’aquestes paraules articulada en 4 blocs i des de 4 figures coreogràfiques prèviament marcades per l’artista; la forma tan profètica del text que gairebé sembla una sentència, indica com si el mateix Artaud es condemnés a una "separació", acceptant el rebuig absolut de la societat burgesa i tancant-se en la bogeria. Després podrà ser el Ressuscitat. A l’uníson s’escolta un fragment de la peça sonora “Per acabar amb el judici de Déu” (que dóna nom a aquest Panell), escrita per Artaud para ser transmesa per la ràdio francesa. La peça va ser gravada l’any 1947, però se’n va prohibir l’emissió. L’àudio prové d’uns altaveus bose fixats a un arnés de cuir i astracan a l’esquena d’una ballarina|esclava. Aquest personatge situat al fons de la imatge passejarà per l’espai estructurant una sèrie de moviments coreogràfics de terra marcats per l’artista i subjectes al ritme de les lletanies de veu emeses des de la seva esquena. L’estètica de la ballarina|esclava presa com a referència l’estètica zentai (fetitxe sexual associat a l’ús, ocupació de vestits de làtex, licra o altres materials que revesteixin tot el cos de cap a peus) i la seva ideologia, en la qual tota pèrdua de trets humans porta a desdibuixar la identitat emfatitzant una conducta subordinada plena (per això vesteix una granota completa de blonda negre acompanyada d’una màscara opaca i perruca de cabell natural sobreposada). Aquesta esclava|gossa romandrà en un perímetre delimitat per la longitud dels cables que connecten els altaveus i mai no abandonarà la seva actitud canina. L’artista, en últim pla, apareix registrant les accions en vídeo i adopta el rol d’autor|productor. En conseqüència, interfereix constantment en el desenvolupament de l’acció trencant la situació atmosfèrica evolvent i evidenciant que l’espectador ha estat metafòricament "esclavitzat" com a acompanyament escenogràfic del projecte.

(Imatge de documentació presa per Noemi Jariod)