 |
HEM PRES RÀDIO 4 |
|
|
Des de la temporada passada, el CASM acull el projecte de Jorge Luis Marzo
"Hem pres la ràdio", un projecte d'art contemporani que pren les ones. "Hem
pres la ràdio", que ocupa diferents programes radiofònics i una extensa web en
la qual es poden descarregar els diferents arxius d'àudio, prepara noves propostes
per a aquesta temporada. Amb aquest motiu publiquem dos articles sobre el
projecte i que reflexionen sobre les possibilitats que ofereix la ràdio per a la
participació de l'art contemporani: d'una banda, un text de Pilar Sampietro,
directora del programa "Nautilus" a Ràdio 4, que ha cedit i donat ressonància
al projecte en el seu espai, i, per altra banda, un text de Mery Cuesta, crítica
d'art i comissària, implicada en "Hem pres la ràdio" i especialment interessada
en fórmules de difusió i contacte més ampli de l'art en l'esfera pública i cultural.
|
PILAR SAMPIETRO
Hi ha unes rares avis en el món de la ràdio,
entre les quals m'hi compto, preocupades per
trobar noves formes d'expressió sonora. És
clar que som comptades, perquè darrerament
el mitjà radiofònic està per poques
experimentacions. La rapidesa i la immediatesa
de la informació, que no et deixa ni deu minuts
per plantejar com elaborar un reportatge i
quin tractament li donaràs, la precarietat
laboral que dissenya redaccions minses amb
pocs periodistes i tècnics, els justos i encara
menys, no ajuda a la creativitat sonora. Així
és com els pocs hackers radiofònics que
subsistim acollim com "aigua de maig" qualsevol
proposta factible de realitzar que trontolli una
mica les ones hertzianes. "Hem pres la ràdio",
un projecte pensat per Jorge Luis Marzo, és
una experiència d'aquesta mena. Si el món de
l'art en aquest segle XXI es comença a
caracteritzar per la diversitat de tècniques i
mitjans a l'abast per mostrar l'expressió
artística, el fet radiofònic havia de convertirse
també en una eina al servei de l'artista i
Marzo això ho té molt clar. Ràdio 4 som una
emissora pública que, des de fa un temps i en
la mesura de les seves possibilitats, està oberta
de manera activa a aquest tipus de propostes
"poc convencionals" en les programacions de
contenció que omplen els nostres dials catalans.
|
|
|
|
|
| Radio Lamáspopular, de Taniel Morales, Platja de Mataró, estiu 2006 |
|
|
|
Rebeca. La passió per les beques
Des de la primera emissió al Nautilus del
projecte de Guillermo Trujillano en versió
novel·la titulada Rebeca. Pasión de becas es
va demostrar que era possible d'una vegada
per sempre tallar els conceptes ja instaurats
que diuen que en ràdio no es pot parlar d'art
contemporani. La manera de fer-ho arribava
a l'oient de forma senzilla, com a radionovel·la
i en canvi amagava al darrere tot un seguit de
conceptes destinats a analitzar la situació per
la qual passa ara la creació. El protagonista,
l'artista Antoni Abad, amenaça amb suïcidarse
llençant-se des del punt més alt de la Torre
Agbar si no li és concedida una beca per dur
endavant el seu darrer projecte. Hi ha tres
grans encerts en el nucli argumental i la seva
escena. Primer, que és el mateix artista, el de
debò, qui desenvolupa el paper en la ficció, fet
que li dóna credibilitat a la novel·la, però també
parodia situacions límit pròpies de les
clàssiques radionovel·les dels anys 60 o de
telesèries llatinoamericanes. Segon, que
l'escenari principal escollit és el paradigma de
la modernitat arquitectònica: la Torre Agbar,
dissenyada per Jean Nouvel i situada a la zona
del 22@, lloc de contrasts i coincidències perquè
també és el Poble Nou el que ha acollit en els
darrers 20 anys bona part de les naus dels artistes de Barcelona. No en va, allà es va
instal·lar l'Hangar i la seu de l'Associació
d'Artistes Visuals. Però coincideix que és
aquesta zona la que ha viscut l'enderroc dels
tallers i ha posat en evidència la manca que
té la ciutat d'espais lliures per a la creació.
L'últim capítol l'hem viscut amb La Makabra i
Can Ricart.
I tercer, el fet arriba a límits extrems de suïcidi
artístic per una beca. És una denúncia alhora
als vicis institucionals del circuït artístic que
converteixen en privilegiats creadors els pocs
escollits amb una dotació econòmica. La
radionovel·la la vam emetre a capítols, cada
dimecres un de nou, amb resum inicial del
capítol anterior i final de suspens per esperar
amb ganes l'arribada de la propera emissió.
El mateix Guillermo Trujillano i Jorge Luis Marzo
són personatges que parodien la seva feina i
la seva condició d'artista i de curador.
Ràdio Paca.
Emissió de dones
El que més ens fascina a l'equip de cultura de
Ràdio 4 és que siguin els mateixos artistes els
que demostrin que no només és possible parlar
per antena d'art contemporani, sinó que ells
poden crear amb el mitjà radiofònic i arribar
de manera activa a l'oient.
La iniciativa de Ràdio Paca, que va seguir a la
novel·la de Trujillano i ha ocupat tot l'estiu, no
ha fet més que confirmar les possibilitats del
mitjà en mans dels col·lectius que conviuen a
la ciutat, en aquest cas una ràdio feta per
dones que domina el so a favor de la seva
expressió. Ràdio Paca va iniciar les seves sessions a les instal·lacions del centre de
dones Francesca Bonnemaison. El seu
contingut no només afavoreix l'expressió de
les dones, sinó que explica, en primera persona,
la situació que viuen aquelles que, per una raó
o una altra, s'han vist obligades a deixar la
seva terra i participar en la vida col·lectiva de
Barcelona. Ràdio Paca provoca efecte balsàmic
en aquelles que necessiten compartir
experiències i conèixer d'altres situacions que
els ajudin a superar les pròpies.
I ara arriba l'expressió artística en forma de
breus càpsules d'uns cinc minuts que
resumeixen la programació setmanal de Ràdio
Paca. Uns segons per a cada col·lectiu lligats
de manera innovadora per Lilia i Marcela,
incitadores del projecte. Hem de dir que Ràdio
Paca ha passat també per moments difícils,
sobretot aquest passat estiu quan va mantenir
uns tensos estira i arronsa amb el centre de
dones. El taller que tot seguit van realitzar al
Centre d'Art Santa Mònica i del que també
vàrem informar al Nautilus, ha servit a la ràdio
per fer temps i crear un nou espai d'emissió
a través de la xarxa www.radiopaca.net
Sala dos
Ara ens hem instal·lat a les sales d'exposició
sonores del col·lectiu de Gràcia, Experimentem
amb l'art o, millor dit, ells han ocupat part del
nostre, però ens agrada que sigui així i que,
a més, cada dimecres apareguin en zones
diferents del programa. La seva proposta,
Ràdio SIS, creada per Juan Antonio Delgado
i David Armengol, és un passeig per una galeria |
virtual en la qual el so és el protagonista i es
divideix en les seccions clàssiques d'un
programa radiofònic. El resultat és sorprenent
sobretot per la riquesa sonora que aporta
cada una de les seves entregues. Té també la
particularitat d'expressar sensacions i
experiències viscudes pels veïns de Gràcia,
per persones anònimes que han agafat el
micròfon per un dia i s'han posat a enregistrar
sons. N'hi ha que ens ha proposat el so d'una
cafeteria, o el de la pluja o el del mateix carrer
Torrijos, seu d'Experimentem amb l'art, a una
hora determinada del dia. I ens consta que en
un futur proper l'experiència sonora del barri
de Gràcia serà un nou element de treball pel
projecte.
Capítol apart mereix el treball que Ràdio SIS
ha fet a l'emissora Ràdio Gràcia, la Sala U,
amb propostes tant inusuals en el mitjà sonor
com les de "un minut de silenci", quelcom que
en ràdio convencional és com una mena de
pecat. I què aconseguim amb això? Ni més ni
menys que proposar una nova manera de
consum del fet artístic, amb les seves sales
expositives ordenades a manera d'espai
radiofònic, disposat senzillament a ser escoltat. |
|
|
|
 |
|
| Radio Lamáspopular, de Taniel Morales, Gràcia, estiu 2006 |
|
|
|
|
|
“El que més ens fascina a l’equip de cultura
de Ràdio 4 és que siguin els mateixos
artistes els que demostrin que no només és possible parlar per antena d’art
contemporani, sinó que ells poden crear
amb el mitjà radiofònic.”
|
|
Mapas del Nuevo Mundo
Ens queda Taniel Morales. Amb ell i la seva
sonoritat mexicana passarem els mesos
d'hivern. Tret de les locutores de Ràdio Paca,
Taniel Morales és l'únic artista del projecte
que coneix a fons el mitjà ràdio per la seva
experiència professional al seu país. El fet que
ell s'autodenomini "radiofonista" diu molt d'un
creador que abraça de la mateixa manera una
performance musical i una escultura sonora.
Els seus Mapas del Nuevo Mundo són fruït del
treball realitzat a Can Xalant, a Mataró, en el
transcurs d'un taller residència del qual va
treure suc durant els mesos de maig i juny
passats. Els sons que proposa dibuixen els
nous territoris de la microhistòria gràcies a
una mena de xarxa que va estenent el seu radi
per mostrar els vincles socials i multiculturals
de Barcelona. El procés de treball és tan senzill
com: tu participes en el projecte de Radio Arte
i recomanes a dos amics i cadascun d'ells
proposa, alhora, dos amics més i així fins a
l'infinit. A cada un d'aquests personatges,
Taniel li ha demanat el dibuix d'un mapa de la
ciutat i cinc llocs emblemàtics, a més de records,
música i objectes. Ara ja haurem comprovat
com l'acció no queda només en aquests regals
sonors que Taniel Morales ens està oferint i
per això el projecte general "Hem pres la ràdio"
s'ha ampliat a tallers, presentacions dels
projectes, concerts i debats públics, a més
d'activitats educatives. També es poden seguir
les experiències per diferents freqüències,
inclosa Ràdio 4, és clar. I per Internet a
www.hempreslaradio.net.
Cassasses diu: "Que dormim? Nosaltres estem
molt desperts i conscients com som que els
artistes han pres la ràdio, encara ens motiva
més que això funcioni com un clatellot a la nuca
de l'oient que de cop es desperta i diu: Ah!
També és ràdio això. És clar que ho és! I
necessària!" |
|
|
