 |
APRENENT DE LAS VEGAS |
|
En el número anterior del Butlletí publicàvem un article de Martí Peran en el
que traçava la relació que han mantingut art i arquitectura. Publiquem ara un
text de Martí Anson, que va exposar al CASM fa un any. Un artista que ha utilitzat
elements arquitectònics en moltes de les seves obres i que aquí planteja un
exercici crític sobre art contemporani i arquitectura a través de la relectura del
llibre Aprendiendo de Las Vegas, el simbolismo olvidado de la forma arquitectónica.
|
MARTÍ ANSON
L’arquitectura sempre ha estat material d’estudi
i el lllibre Aprendiendo de las Vegas, el
simbolismo olvidado de la forma arquitectónica
n’és un exemple. No planteja l’estudi concret
de l’arquitectura de Las Vegas, sinó que utilitza
aquesta ciutat per plantejar els seus punts de
vista sobre arquitectura.
Els punts que venen a continuació són reflexions
sobre arquitectura per parlar d’art
contemporani.
Arquitectura sense arquitectes
Els plafons de fusta que podem trobar al mercat
són de diferents mides, però les més habituals
són de 244 x 122 cm i de 366 x 183 cm. Els
gruixos són variables. Si mirem les estructures
dels artistes a l’hora de construir i agafem un
metro, veurem que les mides de les
instal·lacions encaixen d’una manera o altra
en aquestes mides. A més a més, si hi posem
un llistó de fusta de 4 x 4 per reforçar
l’estructura tenim una visió exterior de la peça
molt habitual i molt assumida.
Construir d’aquesta manera permet
economitzar el producte.
|
|
|
|
|
| I am a monument, recomanació per un monument. Imatge del llibre Aprendiendo Las Vegas |
|
|
|
Els constructors
Una estructura de muntanya russa feta de
fusta o d'acer és com la diferència que hi ha
entre beure llet d'una ampolla o d'un recipient
de cartró. L'important és la llet.
Bruce Lee ja ho deia: "Vacía tu mente, libérate
de las formas, como el agua, pon agua en una
botella y será la botella, ponla en una tetera
y será tetera, el agua puede fluir o puede
golpear, sé agua, amigo. Be water, my friend"
Ikea no només s'ha quedat a casa
Tothom té algun moble d'Ikea a casa. Les
instal·lacions i exposicions no són menys, també
tenen mobles d'Ikea.
Els nous edificis. Parlar d'art
Ja estem acostumats als parcs temàtics que
copien arquitectures d'arreu del món com a
espectacle: Disneyworld, Port Aventura, Terra
Mítica, etc., i curiosament el pas del temps
ha fet que la mateixa ciutat hagi passat a ser
un parc temàtic. Es barreja el que és de veritat
i el que no ho és. Potser per arreglar el tema
del turisme a Barcelona seria interessant
construir una Barcelona falsa als afores per
acollir la gent. Aquesta idea no és nova, tenim
un exemple molt proper: la novela de Julian
Barnes, titulada Inglaterra, Inglaterra, on un
tal Sir Jack Pitman construeix una altra
Inglaterra a l'illa de Wright. Un país concentrat
en un sol espai apte només per als turistes.
Un cop allà, amb un dia podrà visitar tots els
llocs típics de l'Anglaterra original, la Torre
de Londres, els penya-segats de Dover, els
boscos de Sherwood, etc. El projecte és tan
ambiciós i monstruós que, al final, el país de
mentida passa a ser tan o més veritable que
l'original.
Més a prop, el centre comercial de La Roca
es caracteritza per ser una reproducció exacta
d'un poble del Mediterrani: carrers, cases,
places i ajuntament inclòs, on cap edifici no fa
la seva funció, sinó que tot són botigues de
roba. No estem parlant d'un parc temàtic on
es copien edificis que contenen espectacles
relacionats amb els països que representen, hi ha un pas molt més interessant, agafa un
altre significat, són botigues. Com si
passegéssim per Las Vegas, la façana és més
important que l'edifici, i un cop a dins, una
arquitectura diàfana sense cap tipus de
decoració conté el producte exposat per vendre.
L'edifici està construït per fer la seva funció.
L'art contemporani no és una excepció, també
s'ha instal.lat en la utilització del parc temàtic.
Molts artistes utilitzen l'espectacularitat com
a tema de treball introduint el públic en el
concepte d'oci.
Oasi interior
Vivim en la monumentalitat arquitectònica dels
muntatges d'exposició, les parets excessives,
els colors llampants, els textos informatius.
Les coses tendeixen a simplificar-se: fàcil
d'entendre, fàcil d'explicar, simple com unes
farinetes. El públic té la sensació de llegir un
llibre d'edició infantil.
Les altres arquitectures
Molts artistes són generosos amb el que ens
envolta, i intenten entendre el món. Que maco!
Les intervencions en espais que no són nostres és molt habitual i tracten el conflicte des d'un
punt vista infantil i provocador. Busquen la
solució d'un problema que no té solució des de
la construcció. En certa manera, és més divertit
veure els contrastos en la ciutat contemporània.
"La revolució no serà televisada", això cantava
en un rap Gil Scott-Heron, i tenia tota la raó,
perquè ningú no se'n recorda d'ell.
Gulliver
L'artista elabora molts treballs amb la maqueta
prèvia, la qual li proporciona una posició
d'autoritat, i que un cop realitzat el projecte
passa a veure'l amb una distància impossible.
Sempre es repeteix la història de Gulliver.
Tothom ja forma part del negoci de l'espectacle
La Oreja de Van Gogh: "Nosotros no hacemos
música para vender".
Un cop Chicago va quedar destruïda pel foc,
es va plantejar una nova ciutat. Un dels factors
que va canviar va ser el mètode de construcció,
totes les estructures dels edificis es van fer
d'acer. Però també la nova ciutat es va plantejar
com una competició; els propietaris dels edificis
nous competien a veure qui el feia més alt.
El que s'ha d'acceptar és que l'espectacle no
només el trobem al teatre, és el pa de cada
dia. Els cinc minuts de fama segons Warhol ja
no existeixen, ara es tracta de ser famós cada
dia i a totes hores.
|
|
|
|
|
| Exposició On Water de Tomas Saraceno al CASM, 2006 |
|
|
|
|
Allò de cada dia
La feina de l'artista contemporani és tornar a
fer de manera atractiva allò que ja s'ha fet i
comunicar-ho bé. Aquesta és la fita de cada
dia. Ja s'ha acabat l'etapa dels descobriments
i el que queda són les derivacions.
Ser avui un incomprès no augmenta la talla
dels autors, sinó que fa que s'acabi amb ells.
Passejar
M'agrada una cita que vaig llegir en un llibre
fa temps: "Ya sabe lo que dicen: Rockefeller
hizo fortuna comprando siempre demasiado
tarde y vendiendo siempre demasiado pronto."
En el món contemporani no saber el que estàs
fent té els seus avantatges.
Hauríem de retrobar-nos amb el passeig. S'ha
perdut el concepte de perdre el temps en la
lectura de les exposicions. La pressa s'ho
menja tot. Robert Walser ho explica al |
|
“Els cinc minuts de fama segons
Warhol ja no existeixen,
ara es tracta
de ser famós cada dia i a totes hores.”
|
|
començament del seu llibre El paseo: "Declaro
que una hermosa mañana, ya no sé
exactamente a qué hora, como me vino en gana
dar un paseo". Elogi al passeig passiu.
Però també podem reaccionar davant allò que
ens envolta:
"El tío del granjero pasaba sus ratos de ocio
caminando por la orilla del estanque, volándoles
la cabeza a las serpientes con un 22, a veces
disparaba a las tortugas."
El resultat
Les peces d'art caduquen més de pressa que
no pas els cotxes. |
|
|
