 |
Bios, Techne, Logos: una carrera artística oportuna |
|
Si tradicionalment les arts s’han encarregat de representar la realitat, els que practiquen l’anomenat BioArt creen realitat: en lloc de representar una rosa, creen una rosa, i travessen un dels mites de
l’art contemporani, la frontera entre art i vida. Mónica Bello i Ulla Taipale (Cápsula) dirigiran un seminari i un taller al febrer al CASM, en col·laboració amb la UB, sobre BioArt. Amb aquest motiu i a
manera d’introducció al tema, publiquem un text de Jens Hauser, comissari i crític d’art, que el 2003 presentà a Nantes una gran exposició titulada “L’Art Biotech”.
|
JENS HAUSER
Bio Art no és simplement un híbrid, sinó
que és també un terme mutant que prolifera.
L’ascens de la biologia a l’estatus de ciència
física “més actual” ha anat
acompanyat, per una banda, de l’ús inflacionari
de les metàfores biològiques en les disciplines
acadèmiques que estudien la cultura i, per altra
banda, d’una àmplia sèrie de procediments
biotècnics que proporcionen simultàniament
als artistes els temes per a la seva feina i els mitjans
expressius amb què realitzar-los. Pel que s’ha
vist, l’evolució del terme “Bio Art”
ha tingut certa semblança amb l’hiperbòlic
camí del desplegament genètic llançat
per grups tecnoindustrials d’interès especial
a la dècada de 1990 que, en vigília del
seu zènit en conjunció amb la histèria
mediàtica que envolta el Projecte del Genoma Humà,
ha anat remetent lentament en els darrers anys: Bio Art
no s’ha desplegat ni desenvolupat d’acord
amb els codis mestre prescrits d’un manifest post-avantguarda
determinant; en comptes d’això, ha estat
sotmès a un procés de deriva social i a
influències diverses des del seu entorn estètic.
Durant molt de temps, l’element dominant de Bio
Art era l’“Art Genètic” que suposadament
n’era un sinònim; tot i això, amb
l’abnegació inequívoca de la primacia
del paradigma genètic com a Escala de Jacob definitiva,
els protagonistes artístics van ampliar els seus
horitzons per incloure altres camps i mètodes:
cèl.lules i cultius de teixits, neurofisiología,
biorobòtica i bioinformática, transgènesi,
síntesi de seqüències d’ADN produïdes
artificialment, creuament mendelià d’animals
i plantes, xenotransplants i homoinjerts, autoexperimentació
biotecnològica i mèdica, i subversió
de les tecnologies de visualització de biologia
molecular de maneres no previstes en els manuals dels
usuaris.
|
|
|
 |
|
| Extra
ear, The Tissue Culture and Art,
2003 |
|
|
|
|
|
|
El
dilema tipològic
fa recordar la dificultat de definir l’art
media com a forma artística. ¿Què
és exactament el que és essencial
i definitiu: que produeix art amb l’ajut
de
media o que la trobada dels artistes amb
determinats temes tematitzen i canvien la manera
de fer servir els media?
En contrast amb les tecnologies emprades a l’art
media digital, les biotecnologies com a implements
artístics encara no han estat democratitzades ,
tot i queés possible que tinguem molt a
prop els estudis casolans de biotècnica
com a noves manifestacions de la cultura pop .
D’aquesta manera, la idea de Bio Art, un
concepte ja prenyat de significat, està contaminada
addicionalment per l’art que considera
la biotecnologia des del refugi segur de la
distància
suposadament crítica i el conceptualitza
purament com a un tema més. No és
difícil dir que avui dia a ningú se
li acudiria categoritzar els olis conceptuals
de
Miltos Manetas amb els seus joysticks, ratolins
d’ordinador i garbuigs de cables i fils
com Computer Art i Media Art. Però llavors
ens veiem enfrontats per un estat de la qüestió
absolutament grotesc en el qual persisteix la idea
—i fins i tot en publicacions especialitzades
que haurien d’estar més ben informades—que
una obra pot adscriure’s a Bio Art a partir
del contingut que representa. |
|
Manifestacions
biofictícies com escultures-quimeres, retrats-ADN,
pintures de cromosomes o fotos digitals trucades pintant
mutants serveixen tant d’exemple de Bio Art com
els quadres impressionistes de Claude Monet podrien classificar-se
com a “Art de Nenúfars” o “Art
de Catedral”. Aquestes formes artístiques
convencionals on funcionen exclusivament sistemes metafòrics
i iconogràfics serveixen per damunt de tot per
satisfer les demandes de contingut dels museus d’art
tradicionals en els quals els curadors es veuen empesos
per les pressions exercides pels reptes de les perspectives
biotecnològiques: per una banda, han d’adoptar
una posició en un tema d’importància
urgent a la societat; per l’altra, els curadors
–posats a prova per les demandes conceptuals dels
temes, ignorants, intel.lectualment adormits , o insegurs davant la dificultat de qualificar aquestes
obres d’objectes artístics en el sentit convencional
de la paraula— eviten el terreny perillós
del Bio Art formalment innovador que enfronta la biotècnica
amb l’aplicació paradoxal a la pràctica
real. De les incomptables exposicions presentades els
darrers anys que han tractat el tema de la biotecnologia,
aquelles en què les biotecnologies han estat utilitzades
com a eina poden comptar-se amb els dit d’una mà.
|
Les coses encara
es compliquen més en el cas de les instal.lacions
de Media Art que es basen en els anomenats algoritmes
genètics. ¿Les simulacions computeritzades
de processos biològics són Bio Art?
Dificilment! Al cap i a la fi, ¿no es tracta
a priori d’un esforç per instrumentalitzar
aquests programes subministrat unes il·lustracions
que dotin de significat, pseudocientífic
i estetitzant
i, a través de la informàtica, permetre
que sorgeixi i floreixi novament el mite de l’obra
d’art com a organisme viu? Malgrat la importància
sempre creixent de la invest igació en el
camp de la biocibernètica i, per altra banda,
la biologia sintètica que mira de designar
noves funcions als organismes vius, encara passa
que l’art l’esfera de funcionament del
qual és la interfase d’allò
orgànic i mecànic i que reflecteix
la fascinació de la bioinformàtica
i de la biocomputaciço per damunt de tot
normalment continua aturada en un ideal cibernètic.
Avui dia, però, això es torna a veure
enfrontat amb el material concret basat en el carbó.
|
|
|
|
 |
|
| Untitled,
The Tissue Culture & Art, 2000-01 |
|
|
|
|
|
CÁPSULA
Cápsula és una plataforma
d’observació i d’exploració de
la nova consciència establerta
per la ciència i per la natura, i
de les formes que s’assumeixen
en la integració d’ambdues en
múltiples plans creatius.
Iniciada per Mónica Bello i Ulla
Taipale, Cápsula pretén
generar projectes interdisciplinaris,
mitjançant la fusió d’idees que provenen d’àmbits
com la ciència i la cultura, i
projectes col·laboratius, alhora
que facilita la trobada, la
comunicació i la discussió entre agents diversos.
En l’actualitat Càpsula
investiga la relació de l’art amb
les ciències de la vida, o el que
s’ha anomenat bioart. |
|
Per dir-ho amb el llenguatge més de moda de la
genètica: aquests híbrids estètics
no poden ser explicats per mitjà de l’analogia
visual dels fenotips d’aquestes obres, sinó
per mitjà dels seus genotips conceptuals. La“mutació”
que ha sofert el Bio Art es pot descriure actualment amb
quatre hipòtesis:
- El Bio Art s’està rematerialitzant cada vegada més.
L’antiga fascinació pel “codi de
vida” està disminuint i deixant pas a
una confrontació fenomenológica amb
el wetwork. Els artistes utilitzen material
orgànic específic i, simultàniament,
clares crítiques de fetitxisme genètic.
- En comptes d’objectes de representació,
representacions o simulacions gràfiques, ara
el centre d’atenció són els processos
transformadors amb característiques d’actuació.
Estableixen
interrelacions entre biotecnologies i les seves condicions estructurals filosòfiques, polítiques i econòmiques.
- El Bio Art atrau cada vegada més l’interès
dels artistes de performance o dels que s’especialitzen
en Body Art; hi ha una relació estructural
que relaciona els dos camps. La relació
dialectal entre la presència real i la presentació metafòrica comparable a l’art de performance, on l’artista posa en joc el seu propi cos i la seva biografia real. De la mateixa manera, l’espectador que experimenta el Bio Art ha de passar una i altra vegada del reialme simbòlic de l’art a la “vida real” dels processos que s’exhibeixen i que se suggereixen mitjançant la presència orgànica.
- El Bio Art és principalment un art de transformació in
vivo que manipula“material biològic
a nivells discrets (per exemple, cèl·lules
individuals, proteïnes, gens, nucleòtids)
i crea exhibicions que permeten als individus participar-hi
emocionalment i cognitivament. Però no permet
ser encasellat amb una definició dura i ràpida
dels procediments o materials que ha de fer servir.
Tot i que podem considerar el seu medi la"manipulació
del mecanisme de vida", també accepta una gran
varietat de formes tant pel que fa al discurs com
a la tècnica.
|
| |
Vegeu Hans Ulrich Reck: Mythos Medienkunst, Colònia,
2002.
L’interès a adquirir coneixements
de feina de laboratori per abordar la veritable “wet
biology” va creixent exponencialment: per exemple,
92 artistes de tot el món
van demanar entrar a les sessions obertes a participants
del taller més recent sobre "Art and Biotechnology" organitzat
a Londres el març passat per SymbioticA and Artscatalyst.
Vegeu Eugene Thacker i Natalie Jeremijenko:
Creative Biotechnology. A User's Manual, Newcastle,
2005.
Els que defensen l’art media són
Joline Blais i Jon Ippolito: “Looking for art in
all the wrong places”. A: Ars Electronica 2001.
Takeover, Vienna, 2001,
pàgs. 28-33.
Vegeu Richard Hoppe-Sailer: “Bioplay. Medien
– Simulationen – Natur?” A: Hans Werner
Ingensiep i Anne Eusterschulte (Eds.): Philosophie
der natürlichen Mitwelt, Würzburg, 2002,
pàgs. 257-272.
|
Per a una elaboració del model explicatiu
dels punts de vista cibernètics com a
paradigma general i com a ersatz dels ideals
humanistes classics, vegeu: Céline
Lafontaine: L'Empire Cyber-nétique. Des
machines à penser à la pensée machine, Paris,
2004.
L’exemple més prominent d’aquesta
confrontació de codi immaterial i bacteris
real transgenètics és sens dubte Genesis,
d’Eduardo Kac. Vegeu Ars Electronica 1999.
Life Sciences, Viena, pàgs. 310-311.
Eduardo Kac. Introducció al llibre
Biotechnology, Art and Culture, M.I.T. Press
(es publicarà el 2006).
|
|
