Josep M. Jujol i Gibert nasqué a Tarragona el dia 16 de setembre de 1879 a la Plaça Prim, núm. 6. El seu pare, Andreu Jujol, era mestre i havia nascut a la Selva del Camp; la seva mare Teresa Gibert, era de Bonastre. L'any 1883 la família Jujol es traslladà a la vila de Gràcia i uns anys després a Barcelona, on el 1896 obtingué el títol de batxiller. L'any següent, el 1897 començà els estudis universitaris, primer a la preceptiva Facultat de Ciències i més tard a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona a partir del curs 1901-1902. En aquells anys l'Escola estava dirigida per Lluís Doménech i Montaner.

El 1901 treballà amb l'arquitecte Antoni Gallissà; el 1903 amb Font i Gumà; i el 1904 començà la relació amb Gaudí. Obtingué el títol d'arquitecte l'any 1906.

Jujol esdevindrà el més destacat col.laborador de Gaudí amb qui treballà fins a la mort del mestre. Les obres més importants de Jujol són la Botiga Manyac a Barcelona (1911), la Torre de la Creu a Sant Joan Despí (1913), les reformes de la Casa Bofarull als Pallaresos (1914-1930), la casa Negre a Sant Joan Despí (1915-1941), el Taller Manyac a Barcelona (1916-1922); l'ésglésia de Vistabella (1918-1923); la casa Planells a Barcelona (1923-1924); la Font Monumental de la Plaça d'Espanya de Barcelona (1929).