Situació
Localitzat en el marge dret del Barranc de Vilaplana, immediatament passada la Cova de l'Escoda, en una raconada anomenada Racó d'en Perdigó.

Cronologia
Neolític

Protecció legal
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.
Núm. Registre Bic: R-I-55-0333

Antecedents
Aquesta estació amb pintures fou descoberta durant les campanyes de prospecció arqueològica patrocinades pel Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1921. Els treballs varen ser dirigits per P. Bosch Gimpera i J. Colomines, essent aquest últim el descobridor del conjunt. Els resultats dels treballs portats a terme foren publicats a l'Anuari de l'Institut. Posteriorment, d'altres autors han fet referències al conjunt però sempre a partir de les dades subministrades per la primera publicació, ja que el jaciment es donava per destruït. No fou fins l'any 1988 que, arran dels treballs de documentació de les pintures rupestres d'aquesta zona, encomanats pel Servei d'Arqueologia, va ser localitzat novament.

Durant l'any 1988 les pintures foren objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descripció
Localitzat en una balma orientada a l'est que es troba en el marge dret del Barranc de Vilaplana, just al costat de l'estació rupestre de la Cova de l'Escoda. La balma forma una doble concavitat. Les seves dimensions són: 9 m de llargada, 3 m d'altura i uns 2 m de fondària. Les pintures es troben a la part mitgera que separa les dues concavitats i a la de la dreta. Estan orientades a l'est.

En total s'han contabilitzat 7 pictogrames d'estil naturalista-estilitzat que corresponen a representacions de 5 figures humanes i de restes de traços de difícil interpretació. Quant a les figures humanes, 4 d'elles representen clarament arquers. La primera d'aquestes figures, la situada més a l'esquerra del conjunt, ens mostra un arquer dirigint-se cap a l'esquerra. Els braços mantenen un arc del qual únicament resten algunes línies. Les cames han estat dissenyades de forma realista, tal i com ho demostra el seu volum i el peu de la cama endarrerida. Sota aquesta figura se situa una altra representació humana que, malgrat el seu deficient estat de conservació, sembla representar un altre arquer. A 2,5 m d'aquestes figures hi trobem un tercer arquer que manté un arc al braç esquerre i una sageta al dret. A la dreta, en un nivell inferior, trobem un quart arquer, en un estat de conservació molt dolent. El cinquè i últim arquer d'aquest conjunt, a més de portar l'arc, manté un feix de sagetes. D'aquestes, en dos casos se'n conserva l'extrem, que podrien ser plomes. Les figures presenten diferències tècniques (tinta plana, traç simple i traç) i cromàtiques (vermell, vermellós i vermell-castany fosc).

Aquest conjunt és, sens dubte, significatiu d'entre els jaciments de pintura rupestre d'estil naturalista, també anomenada "llevantina". Per l'estil de les figures representades, aquest conjunt hauria de posar-se en relació amb els conjunts del sud de Tarragona i, fins i tot, amb les pintures de la Valltorta a Castelló.

Bibliografia
BOSCH-COLOMINES, 1931 / BELTRÁN, 1967-68 / VIÑAS-SARRIA-ALONSO, 1983 / ALONSO-GRIMAL, 1989 / CPRC2, 1994 / C.A. Baix Camp