Situació
Localitzat en un petit cingle encarat al S-SE del marge dret del Barranc de Vilaplana, al SE de la Serralada Prelitoral Catalana, uns 250 m aigües amunt de l'encreuament d'aquest barranc amb el Barranc de Tais.

Protecció legal
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.
Núm. Registre Bic: R-I-55-0334

Antecedents
Aquestes pintures foren descobertes per Lluís Brull durant la campanya realitzada el novembre de 1921 pel Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, campanya en la qual Brull participava com a col.laborador. Els objectius d'aquesta campanya, dirigida per P. Bosch i Gimpera i J. Colomines, eren estudiar les pintures de la Font Vilella i realitzar diferents prospeccions. Els resultats foren publicats en l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Durant l'any 1987 les pintures foren objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descripció
La Cova de l'Escoda està orientada al SE i té una llargada de 12 m, una profunditat de 3 m en algun punt i una altura que oscil.la entre 4 i 5 m. Les pintures rupestres es localitzen en una petita cavitat situada en l'extrem dret de la balma, l'únic lloc on es conserven plaques calcàries de l'antic suport i a una alçada considerable.

S'han documentat 4 pictogrames d'estil esquemàtic i naturalista estilitzat que corresponen a representacions de dues figures humanes (una amb els braços en nansa i l'altra un possible arquer), una cérvola i restes de pigment de difícil interpretació. La figura més representativa del conjunt, la cérvola, està situada en el nivell més inferior i dista uns 2,12 m del terra. Presenta un cap petit amb dues orelles grans i apuntades. El coll és força estilitzat i dóna pas a un cos àgil que està incomplert en la seva part posterior. Les extremitats davanteres, que es conserven gairebé íntegres, són primes i mostren les ungles. La tècnica utilitzada és el traç simple, la tinta plana i el traç irregular, i els colors són el vermell, vermell castany i vermell castany fosc.

La Cova de l'Escoda ha estat inclosa tradicionalment en el grup de jaciments d'art rupestre naturalista "llevantí".

Bibliografia
BOSCH-COLOMINES, 1931 / ALONSO-GRIMAL, 1989 / CPRC2, 1994 / C.A. Baix Camp