Situació
Localitzat a uns 2 Km al sud del municipi de la Roca, a la vessant occidental del massís de Séllecs, dins d'una torrentera que drena el torrent de Séllecs, afluent del riu Mogent

Cronologia
Neolitic/Bronze

Protecció legal
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.
Núm. Registre Bic: R-I-55-0326

Antecedents
A finals de l'any 1945, el senyor Josep Estrada i Garriga descobrí en la vessant occidental del massís de Séllecs les pintures rupestres de "La Pedra de les Orenetes". La primera notícia fou publicada per ell mateix a la revista "Museu" de Mataró l'any 1949, on s'inclogué un primer dibuix de les principals figures: punts, digitacions, una creu, un serpentiforme, un semicercle i dues dones.

Deu anys després, el mateix autor publicà una Síntesis Arqueológica de Granollers y sus alrededores presentant de nou aquestes representacions. Les pintures van ser novament calcades per Marià Ribas i exposades i divulgades en petites publicacions de caràcter pedagògic, com l'editada pel Museu Municipal de Mataró l'any 1980.

Durant els anys 1987-1988 les pintures foren objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" dut a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descripció
"La Pedra de les Orenetes" està formada per un gran bloc de granit d'uns 8 m de llargada, 3 m d'amplada i 3 m d'altura, fortament erosionat. La part basal mostra diverses cavitats, una de les quals constitueix un abric de dimensions mitjanes, que és la zona principal de les pintures. Des d'aquesta concavitat, per la qual es pot travessar el bloc per sota, segueixen cap a la dreta altres concavitats i punts erosionats amb representacions pictogràfiques.

S'individualitzen 32 figures que corresponen a traços curvats, serpentiformes, punts, figures femenines, cruciformes, barres, digitacions, formes antropomorfes, quadrúpeds, ramiformes i representacions humanes, així com a restes de pigment de difícil interpretació.

Les pintures d'aquest fris mostren diferències estilístiques ( de l' esquemàtic-semiesquemàtic a l' estilitzat i naturalista), cromàtiques (vermellós, castany-vermellós, ataronjat-vermellós i ataronjat-groguenc) i tècniques (digitació, traç simple i tinta plana) així com un grau d'erosió divers que sembla indicar un procés amb superposicions i diverses fases, algunes de les quals semblen tenir relació amb les de l'abric de Cogul.

Bibliografia
ESTRADA,1947 / ESTRADA,1949 / ESTRADA, 1955 / PÀMIES, 1983 / VIÑAS-SARRIA-ALONSO, 1983 / BOSCH i altres, 1988 / CPRC2,1994/ C.A. Vallès Oriental