Situació
Localitzat al marge dret del barranc de Sant Jaume, prop de l'ermita de Sant Jaume, en una zona erma, avui molt alterada per la construcció de pistes.

Cronologia
Neolític

Protecció legal
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.
Núm. Registre Bic: R-I-55-0311

Antecedents
Aquest conjunt va ser descobert pel Sr. Josep-Enric Gómez, entre els anys 1982 i 1983. Els treballs d'investigació van ser realitzats pel Sr. Joan Ramon González Pérez i foren presentats al I Congreso Internacional de Arte Rupestre, celebrat a Casp l'any 1985.

Durant l'any 1985 les pintures foren objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descripció
Les pintures es localitzen en una zona plana de la paret, formada per estrats de roca calcària molt alterada i esquerdada. A una alçada aproximada d'1,60 m de la base de l'abric i orientades al S, les figures es disposen en sentit horitzontal, l'una al costat de l'altra, i en principi sembla existir una certa agrupació de cada dos motius. El fris està dividit per una profunda esquerda de la roca.

Les 8 figures individualitzades corresponen a 5 bitriangulars, un bitriangular incís, un gravat radial i un motiu indeterminat, d'estil esquemàtic. La tècnica utilitzada és de traç simple, excepte en el cas del bitriangular incís i el gravat radial, on la tècnica és d'incisió. Els colors són vermell, vermell castany i castany-vermellós.

L'existència de bitriangulars verticals és relativament nombrosa en l'art rupestre esquemàtic; no succeeix el mateix amb els bitriangulars horitzontals, que són pràcticament inexistents. Resulta, doncs, un motiu innovador, fet aquest que obliga a la prudència en quant a la cronologia. La seva semblança amb certes lletres de l'alfabet ibèric també suposa una observació a tenir en compte. Pel que fa al motiu indeterminat -en forma de trident invertit- és realment un motiu poc definitori i es troba en nombrosos abrics sense que sigui possible assignar-li una cronologia concreta.

Bibliografia
GONZÁLEZ, 1986-87 / CPRC1, 1990 / C.A. Segrià