Situació
Localitzat en una petita cavitat orientada al sud i oberta en un front calcari d'estructura piramidal ubicat en el vessant SE de la Serra del Mar.

Cronologia
Neolític

Protecció legal
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.
Núm. Registre Bic: R-I-55-0537

Antecedents
És molt possible que les manifestacions pictogràfiques de la Cova del Taller ja fossin conegudes antigament pel masover del Mas de Ponç, ja que la cova s'utilitzava per a secar figues. Però no va ser fins el juny de 1982 que Joan Miquel Brull, nét del masover, va descobrir casualment les pintures mentre recollia té de roca. Passats uns anys i conscient de la troballa, va comunicar el descobriment als Serveis Territorials d'Arqueologia d'Amposta, els quals n'informaren al Servei de Documentació de la Generalitat. El dia 14 de gener de 1992, deu anys després de la troballa, Ramon Viñas, Joan Miquel Brull i Josep Castells del Servei d'Arqueologia visitaren el jaciment per tal d'iniciar la seva documentació.

Durant l'any 1992 les pintures foren objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descripció
La Cova del Taller es tracta d'una petita cavitat orientada al sud i oberta en un front calcari d'estructura piramidal. Les seves dimensions aproximades són: 5 m d'amplada, 1,50 m d'alçada mitja i 1,50 m de fondària. La cavitat ofereix una petita plataforma sense sediments i la paret és pràcticament inexistent degut a la seva morfologia còncava. Les pintures es localitzen en la part dreta del sostre, entre 1 i 1,30 m de la base, i mostren diverses alteracions produïdes per concrecions i colades de carbonat càlcic que afecten gran part de les figures, així com fenòmens erosius que han disgregat una bona part del suport rocós, destruint una gran part del mural.

Per les restes existents es pot calcular que el sostre contenia un mínim de 12 imatges, de les quals tan sols 3 són identificables: un gran cérvol -el més gran documentat fins avui a Catalunya-, les restes d'una cérvola i fragments d'una possible figura humana, possiblement un arquer. Les altres figures corresponen a restes de pigment i són de difícil interpretació.

La figura del gran cérvol, orientat a la dreta i amb un cert moviment indicat per les potes del davant, és d'estil naturalista. La diferència cromàtica entre el cos (carbassa-vermellós) i el cap, la cornamenta i el dors (vermell-castany), així com les diverses tècniques utilitzades (com la tinta plana i el contorn amb traços longitudinals), indiquen que aquest exemplar fou pintat inicialment amb el color més clar (tinta plana) i posteriorment amb un color més dens.

La figura corresponent a la cérvola, en posició estàtica i orientada cap a l'esquerra, és d'estil naturalista-estilitzat i color vermell-castany, tot i que la part anterior de l'animal ha perdut color degut a les concrecions. La tècnica és de tinta plana.

La possible figura humana (arquer) sembla correspondre als tipus naturalista-estilitzat. Aparentment està a la carrera, dirigint-se cap a l'esquerra. El color és vermell-castany i castany-vermellós i la tècnica de tinta plana.

En la resta de figures la tècnica utilitzada és la tinta plana i els colors van del vermell-castany fosc al vermellós.
L'estil de les tres figures identificables sembla pertànyer als estils clàssics i ja finals de l'àrea del Maestrazgo i del Baix Ebre.

Bibliografia
C.A. Ribera d'Ebre