|
Situació
Localitzat en un abric situat en el marge esquerre
del Barranc de la Font Vilella, en la seva part
més baixa, quasi enfront de la Cova del
Ramat. Està protegit per una reixa i una
porta d'accés.
Cronologia
Neolític
Protecció legal
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona
Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico
Español.
Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural
Català.
Física: Tancat.
Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.
Núm. Registre Bic: R-I-55-0536
Antecedents
Aquest conjunt va ser descobert per Jaime Poch
Gari, l'any 1921. La descoberta va ser comunicada
a Eduardo Hernández Pacheco, que aquell
mateix any va organitzar una expedició
a Tivissa. Els resultats d'aquesta expedició
varen ser publicats també l'any 1921. Les
pintures de la Cova del Pi, tan sols han estat
estudiades pel citat autor i per l'equip de P.
Bosch Gimpera i Colominas Roca mentre realitzaven
els treballs d'altres jaciments de la Font Vilella.
Els calcs dels dos equips discrepen en les interpretacions
d'algunes figures, però això no
altera substancialment el panell.
Durant l'any 1989 les pintures foren objecte
d'una documentació exhaustiva, dins el
"Projecte Corpus de Pintures Rupestres de
Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia
del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya.
Descripció
El conjunt de la Cova del Pi es localitza
en una balma d'uns 12 m de llarg, entre 5 i 6
m d'alçada i una profunditat aproximada
de 2,5 m. Hi ha una gran dificultat per observar
les pintures ja que la coloració que presenten
és difuminada i poc intensa i hi ha una
capa calcària que les recobreix. Les pintures
estan orientades al SO i, a part de les figures
que s'han pogut identificar, hi ha tot un seguit
de taques informes de coloració, en ocasions
molt difícils de precisar per la capa calcària
que les recobreix.
El panell de pintures consta de 22 pictogrames:
figures humanes, alguna amb les extremitats flexionades
en posició de dansar, agrupacions de taques
i punts, traços, restes de pigment i motius
indeterminats, així com un possible quadrúpede.
Les figures humanes són de tradició
esquemàtica. Totes les figures són
de color vermell, però cal tenir en compte
que quan no són humitejades presenten una
variació de color, especialment les representacions
humanes, i adquireixen una coloració rosada.
Aquestes pintures, doncs, s'inclouen en el grup
de la pintura de tradició esquemàtica.
Encara que de forma general es poden trobar nombrosos
paral.lels amb altres estacions rupestres, no
hi ha a Catalunya ni a les Comunitats properes,
figures exactament similars a aquestes, que presentin
el detall dels braços i les cames flexionades.
P. Acosta va interpretar el grup de figures humanes
com una possible dansa, lectura que encara avui
és acceptable.
Bibliografia
HERNÁNDEZ, 1921 / HERNÁNDEZ,
1922 / BOSCH-COLOMINAS, 1931 / BELTRÁN,
1967-68 / VIÑAS-SARRIA-ALONSO, 1983 / C.A.
Ribera d'Ebre
|
