Situació
Localitzada en el terme d'Os de Balaguer, molt a prop de la població, des de la qual és visible.

Cronologia
Bronze

Protecció legal
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Física: Tancat.
Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.
Núm. Registre Bic: R-I-55-0303

Antecedents
Totes les referències donen com a descobridor d'aquest conjunt un veí d'Os de Balaguer, el Sr. Josep M. Borràs i Viu. La investigació del conjunt va ser realitzada per Lluís Díez-Coronel i el Dr. Joan Maluquer de Motes i Nicolau.

Durant l'any 1986 les pintures foren objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descripció
La Cova dels Vilasos és, en realitat, una balma de proporcions mitjanes: 11,60 m d'amplada, una profunditat de 8 m i una altura aproximada d'uns 3,5 m. Està orientada a l'E-SE.

Tant la zona dreta com la interna de la cavitat estan força ennegrides, possiblement per fogueres de pastors i altres visitants, i a sota s'observen restes de pigmentació que demostren l'existència d'un cert nombre de figures. Actualment, i d'una manera clara, s'observen dues zones pintades: la de l'extrem esquerre de la balma, on es concentren la majoria de figures, i la que es troba tot just entrant, a la dreta de la porta d'accés. El primer grup de pintures està orientat al nord i ocupa una superfície de 2,5 m. Es poden comptar un total de 29 motius que corresponen a quadrúpedes, representacions humanes, cercles concèntrics, una cérvola, traços i restes de pigment. Les pintures mostren diferències estilístiques (esquemàtic, estilitzat esquemàtic, esquemàtic amb tendència naturalista, naturalista estilitzat i abstracte), cromàtiques (negre, vermell-castany fosc, vermell-castany, castany-carmí, castany-vermellós, ataronjat-vermellós i vermell) i tècniques (traç simple i tinta plana). Si bé existeixen algunes figures que presenten cert realisme, o dit d'una altra manera, que no presenten un esquematisme rigorós, no sembla oportú de qualificar aquest conjunt de "llevantí" clàssic des del punt de vista estilístic. Escassament sis figures del total podrien excloure's de la qualificació d'esquemàtiques. La resta d'elements, tant els quadrúpedes com les representacions humanes, es poden qualificar d'esquemàtics.