Generalitat de Catalunya
  Web del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació  mida text
contacte  mapa web
castellano  français  english
 avançada

 
  Inici   Els àmbits de la cultura   Patrimoni arqueològic / Patrimoni arquitectònic  Patrimoni Mundial a Catalunya  
 Patrimoni Mundial a Catalunya
Obra de Gaudí (1984-2005)
 
Monestir de Santa Maria de Poblet (1991)
 
Palau de la Música/Hospital de St. Pau (1997)
Art rupestre(1998)
 
Conjunt Arqueològic de Tarraco (2000)
 
Esglésies de la Vall de Boí (2000)
 Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica (1998)
Abric d'Esquarterades II (Ulldecona, el Montsià)


Situació

El conjunt es localitza en la base del cingle de la Serra de la Pietat, abans d'arribar a la quarta canal i molt a prop de l'Abric d'Esquarterades I.

Protecció legal
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.
Núm. Registre Bic: R-I-55-0542

Antecedents
Del 17 al 19 de maig de 1975, es va procedir a la realització dels treballs topogràfics dels Abrics d'Ermites I, II i IIIa i es va aprofitar per iniciar una prospecció a la zona N de la Serra de la Pietat. Aquesta prospecció, portada a terme per Josep i Joaquim Romeu, Domènec Miquel, Ramon Ten i Ramon Viñas, va donar com a resultat el descobriment de dos abrics amb pintures a la partida de Les Esquarterades. Aquests abrics foren denominats Esquarterades I i II. A finals d'agost del mateix any, l'equip de treball donà a conèixer l'existència del conjunt a través d'una publicació de caràcter informatiu L'Art Prehistòric d'Ulldecona editat pel Centre Excursionista de Catalunya amb la col.laboració de l'Escola Catalana d'Espeleologia i altres entitats. El primer dibuix sobre l'Abric d'Esquarterades II aparegué publicat a l'obra Les Peintures Rupestres du Levant Espagnol de Lya Dams l'any 1984 (denominat com a Abric IX). Dos anys després Ramon Viñas ho inclogué en la seva Memòria de Llicenciatura.

Durant l'any 1989 la pintura fou objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descripció
La cavitat d'Esquarterades II està situada en la mateixa base de la cinglera. Les seves dimensions són 13 m de llargada, 2 m de fondària i 1,50 m d'alçada. L'única pintura coneguda es troba a la part esquerra de la cavitat i en el sostre. Com la resta d'abrics d'aquesta serra, el sostre es troba recobert de concrecions i nombrosos descrostats que afecten la pintura. El sòl no presenta sediments, a part de les restes del suport caigudes per l'erosió.
Únicament s'ha documentat la figura d'un quadrúpede indeterminat, de 12 cm d'alçada, color castany-vermellós fosc i estil realista, que presenta diferències tècniques (siluetat, tinta plana i ratllat). L'animal està orientat cap a l'esquerra i en posició de carrera. La zona conservada (part posterior de l'animal) presenta una cuixa corbada i unes potes curtes en relació amb la part visible del cos, però molt detallades amb els unglots de perfil, els retalons i les sufrages. Al darrera i a la part abdominal apareixen alguns traços entre els quals destaca una possible fletxa clavada a l'abdomen.

Tot i que aquesta és l'única figura coneguda en aquest abric, la quantitat de colades estalagmítiques i concrecions fan pensar en l'existència d'altres figures recobertes per aquests fenòmens.

Bibliografia
VIÑAS I ALTRES, 1975 / GEU-ERE-ECS, 1975 / GEU-ERE-ECS, 1976 / VIÑAS-SARRIA-ALONSO, 1983 / DAMS, 1984 / VIÑAS, 1986 / C.A. Montsià

 
Tornar   Tornar
 
 
avís legal  sobre el web  correu
 © 2003 Generalitat de Catalunya