Situació
Balma situada a la partida de Tarròs, a uns 3 Km a l'oest de l'Albi, a uns 200 m de l'autopista A-2 i a poca distància de les pintures rupestres de la Vall de la Coma.

Cronologia
Neolític/Bronze

Protecció legal
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.
Núm. Registre Bic: R-I-55-0530

Antecedents
Les pintures foren descobertes el juliol de 1995 per uns caçadors, que comunicaren la troballa a l'Ajuntament de l'Albi i posteriorment als Serveis Territorials del Servei d'Arqueologia. Mes tard, el 26 de setembre del mateix any, el conjunt va ser visitat per J. Castells, M. Loperena i R. Viñas, per tal d'iniciar la seva documentació.

Durant l'any 1995 les pintures foren objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descripció
Les pintures es localitzen en un abric d'uns 10 m de longitud i 3 m d'alçada. La morfologia arrodonida del sostre i les parets, així com la base estrangulada pels fenòmens erosius, li donen una forma peculiar de bolet. La zona de les pintures està orientada a l'W.

El conjunt pictòric ocupa una superfície de 3,40 m x 50 cm i conté un total d'11 representacions corresponents a un cérvol de cos compacte, potes curtes i gran cornamenta, un caprí, traços, restes i punts. Cobrint part del cérvol i prolongant-se fins a l'extrem dret del fris -ocupant una superfície de 115 cm d'ample i 31 cm d'alçada- es localitza un conjunt de punts, distribuïts en 9 línies en sentit horitzontal. Les pintures mostren diferències tècniques (tinta plana, traç simple, traç simple vertical, digital i puntiforme) i cromàtiques (vermell-castany, castany vermellós, castany, castany fosc, castany carmí, vermell clar i castany violaci). Aquest conjunt combina dos estils, naturalista i esquemàtic. El primer està representat pel cérvol i el segon pel gran conjunt de punts, un dels més importants de Catalunya (es contabilitzen més de 400 punts). La forma tan ben organitzada dels punts i l'estreta relació amb el cérvol fan pensar en alguna forma de còmput, associada al quadrúpede.

Bibliografia
C.A. Garrigues