Situació
: Localitzat en el marge esquerre del barranc del Pirro, que forma part d'aquesta serra, al sud del poble de Rojals, en una cornisa del cingle, davant les runes de l'antic mas que li dóna el nom.

Cronologia
Bronze

Protecció legal
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.
Núm. Registre Bic: R-I-55-0340

Antecedents
L'abril de 1988 un equip dirigit per Anna Alonso realitzà una prospecció sistemàtica en el barranc del Pirro, conegut ja per l'existència d'uns quants jaciments de pintura rupestre i amb bones condicions geomorfològiques per a aquest tipus de jaciments. En el curs d'aquesta prospecció foren descobertes les pintures del Mas del Gran. La primera notícia sobre el conjunt fou publicada el gener de 1990 per Anna Alonso i Alexandre Grimal.

Durant l'any 1988 les pintures foren objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descripció
La balma on es troben les pintures és en realitat una cornisa d'uns 20 m de llargada, que en el punt on es localitzen forma una petita cavitat d'uns 5 m de llarg, 1,10 m d'altura i 2,40 m de profunditat màxima al SE.
A la paret frontal de l'abric, quasi en el punt on comença el sostre, s'han documentat 17 pictografies que ocupen aproximadament 1,77 m de paret rocosa.

Es tracta de representacions de diversos quadrúpedes -entre els quals destaquen un caprí de gran tamany i un cérvol-, dues figures humanes i traços, punts i restes de difícil interpretació, la majoria d'estil esquemàtic-naturalista.

La figura corresponent al caprí, d'estil esquemàtic i color vermell-castany, és la de majors proporcions de tot el conjunt. Es tracta d'un animal de cos desigualment conservat que s'apunta en un extrem i dóna pas a una cua recta i llarga. El coll s'inclina acusadament cap a la zona inferior i el cap està format per un morro incomplet en l'extrem i dues grans banyes.

Totes les figures del conjunt són de color vermell-castany i les tècniques utilitzades a quasi totes elles són la tinta plana i el traç simple.

La característica més notable d'aquest conjunt és la seva singularitat, en contrast amb la resta de jaciment del barranc i de tota la Serra de Prades. La tipologia de les pintures no permet classificar-les ni entre l'art naturalista llevantí ni en l'estrictament esquemàtic. Segons R. Viñas l'estil de les figures s'emmarcaria dins les formes esquemàtiques de tendència naturalista o seminaturalista.

Bibliografia
ALONSO-GRIMAL, 1990 / CPRC2, 1994 / C.A. Conca de Barberà