|
Situació
En la zona més al N del Barranc del Pirro,
també anomenat en aquest punt barranc de
la Baridana, pertanyent a aquesta serra, es troba
una cinglera de calcàries amb un seguit
de balmes, al peu del camí de Rojals a
Cogullons. Una d'elles és l'Abric de la
Baridana II..
Cronologia
Bronze
Protecció legal
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona
Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico
Español.
Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural
Català.
Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.
Núm. Registre Bic: R-I-55-0332
Antecedents
La primera notícia escrita sobre aquesta
cavitat apareix en un manuscrit inèdit
de F. Torres Amat de l'any 1830. Aquest autor
consultà l'epigrafista alemany F. Hübner
sobre una inscripció en cal.ligrafia gòtica
que es troba a la balma. Cap a l'any 1929 J. Iglesias
i S. Vilaseca estudiaren aquesta mateixa inscripció
i en donaren la transcripció. Segons aquests
autors, data del segle XV. L'any 1944, en un treball
de S. Vilaseca, es parla per primera vegada de
les pintures rupestres, tant d'aquest jaciment
com de l'Abric de la Baridana I. Cal assenyalar
que en posteriors treballs sobre art rupestre,
S. Vilaseca no tornà a fer referència
a aquest conjunt. L'any 1983 R. Viñas,
A. Alonso i E. Sarria hi realitzaren una visita
per tal de prendre dades sobre les pintures.
Durant l'any 1987 les pintures foren objecte
d'una documentació exhaustiva, dins el
"Projecte Corpus de Pintures Rupestres de
Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia
del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya.
Descripció
L'Abric de la Baridana II, el més
proper a Rojals, és en realitat un tall
natural a la roca amb poca protecció per
la part superior.
En la zona central de la paret, per sobre els
2,5 m d'altura del sòl, hi ha la inscripció
del s. XV. En la zona inferior de les lletres
gòtiques es troba l'única figura
d'aquest jaciment.
La figura individualitzada correspon a un cercle
d'estil abstracte. Concretament, es tracta d'un
traç més o menys circular amb un
punt al centre i de la seva zona dreta surt un
traç horitzontal que s'inclina, per la
meitat, cap a la part alta. La tècnica
utilitzada és de traç simple i el
color ataronjat groguenc-vermellós molt
esvaït.
El fet que, des del punt de vista tipològic,
l'element pintat no sigui prou definidor, fa difícil
una adscripció cronològica fiable.
S. Vilaseca apuntà una atribució cronològica
prehistòrica, A. Alonso proposa incloure
el conjunt en la pintura esquemàtica del
bronze i P. Acosta anomena petroglifoide a aquest
tipus de figura i l'associa amb carros i altres
elements més recents.
Bibliografia
VILASECA, 1944 / CPRC2, 1994 / C.A. Conca
de Barberà
|
 |
 |
