Situació
Les pintures es troben en el marge esquerre del barranc del Llort, corresponent a la Conca del Francolí, al costat de les runes del Mas d'en Ramon d'en Besso, uns 500 m al NW del Mas d'en Llort.

Protecció legal
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.
Núm. Registre Bic: R-I-55-0343

Antecedents
El Mas d'en Ramon d'en Besso fou descobert l'any 1950 per Antonet Odena Ferrer, fill del guarda forestal del refugi del Mas d'en Llort. El mateix any Salvador Vilaseca hi efectuà el primer treball de camp, publicant la primera notícia, i poc temps després realitzà un estudi més extens. Tot i que les citacions i referències a aquest conjunt rupestre han estat abundants, fins ara l'únic treball monogràfic és el de Vilaseca.

Durant l'any 1987 les pintures foren objecte d'una documentació exhaustiva, dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya" portat a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descripció
Localitzat en una cavitat d'uns 11 m de longitud, 1,75 m de profunditat màxima i 2,20 m d'altura màxima. El sector de paret amb pintures medeix 3,60 m i està orientat al SE.

En total s'han individualitzat 15 figures que corresponen a cinc representacions humanes -algunes d'elles clarament arquers-, un recipient, dos bòvids, formes cruciformes, restes i traços de difícil interpretació que S. Vilaseca associava a aus o insectes i altres restes de pigment. Les figures presenten diferències estilístiques (naturalista, naturalista-estilitzat, seminaturalista, semiesquemàtic i esquemàtic). La tècnica utilitzada en totes elles és de tinta plana i traç simple i els colors representats són el vermellós, el castany-vermellós i el vermell castany.

Aquest conjunt de pintures naturalistes d'estil llevantí és, per la temàtica i la morfologia de les figures, un dels més interessants de Catalunya. Cal remarcar que l'existència d'un bòvid d'estil naturalista integrat en una escena de cacera i un altre de possible, ha originat nombrosos estudis amb diferents interpretacions ja que es tracta d'un animal molt poc freqüent en aquest tipus de representacions. També són poc freqüents en la pintura llevantina altres elements aquí presents, com els recipients i les suposades mosques o aus, els quals encara no han estat interpretats satisfactòriament. Es pot observar una estreta relació d'aquest conjunt amb altres de la província de Tarragona i el País Valencià, especialment el conjunt del Mas d'en Llort, el de la Serra de la Pietat i, fins i tot, el del Polvorín (Castelló).

La comparació entre els primers calcs de les pintures realitzats per S. Vilaseca l'any 1950 i els darrers, fets per A. Alonso el 1987, revela la desaparició d'una figura i la degradació d'altres degut a les alteracions greus del suport.