Situació
Localitzada en el terme municipal d'Albinyana, en el barranc del mateix nom, i a uns 5 Km de la població del Vendrell

Cronologia
Bronze

Protecció legal
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Física: Tancat.
Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.
Núm. Registre Bic: R-I-55-0501

Antecedents
La Cova de Vallmajor va ser estudiada l'any 1959 per E. Sunyer, J. Vicente i E. Boixadera des d'un punt de vista geoespeleològic. Durant aquests treballs, es va descobrir la sala on es troben les pintures. Aquestes, però, van ser descobertes el 2 de novembre de 1961 pel Sr. Josep Ma Solé, aficionat local. Posteriorment, i durant el mateix any 1961, les pintures foren estudiades per S. Vilaseca i es decidí tancar la cova com a mesura de protecció. El dia 22 de desembre de 1986, la Sra. Anna Alonso, amb la col.laboració dels Srs. Alexandre Grimal i Joan Pallarés, va visitar la cavitat per tal d'elaborar un informe.

Està previst que durant l'any 1996, el Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, porti a terme la documentació exhaustiva d'aquestes pintures dins el "Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya".

Descripció
La cova té un pòrtic d'entrada d'uns 3 m d'alçada per 5 d'amplada, que dóna inici a les galeries de la cavitat, que s'endinsen en la muntanya amb una forta inclinació. Des d'una d'aquestes galeries s'accedeix a una sala de 9 x 2,50 m en la qual es localitza el conjunt de pintures, que ocupa la paret W-NW. Les representacions, amb un estil molt esquemàtic, representen animals i signes. S'individualitzen 17 figures corresponents a quadrúpedes (cérvols i possibles cavalls), arcs, una creu inscrita en un cercle, traços i restes de pigment. Les pintures estaven cobertes per dipòsits de l'edat del Bronze. A més de les pintures, en la cova també s'han trobat restes de ceràmica, sílex, os i metalls que van aparèixer en desordre.

Cal esmentar que, degut a que és una cavitat molt coneguda i visitada, les pintures han sofert tota una sèrie d'accions antròpiques negatives com per exemple l'existència de "grafittis" molt a prop d'algunes d'elles

Bibliografia
SOLÉ, 1948 / SOLÉ, 1952 / SUNYER-VICENTE-BOIXADERA, 1959 / RIPOLL, 1960-61 / VILASECA-SOLÉ-MONTSERRAT, 1961 / RIPOLL, 1962 / ABAD-SANMARTÍN, 1970 / VILASECA, 1973 / BORRAS-MIÑARRO-TALAVERA, 1978 / FERRER, 1978 / SERRA, 1987 / C.A. Baix Penedès