Situació
La Cova dels Segarulls s'obre en els relleus meridionals del massís de Garraf, en el torrent anomenat "Fondo de la Seguera", afluent de la Riera de Canyelles, a 3 km al sud de Vilafranca del Penedès i 1 km al nord de les ruïnes d'Olèrdola.

Cronologia
Bronze

Protecció legal
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional-Zona Arqueològica (BCIN).
Ley 6/85, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Altres: Patrimoni Mundial. UNESCO, desembre 1998.
Núm. Registre Bic: R-I-55-0328

Antecedents
Les prospeccions i excavacions arqueològiques realitzades per Pere Giró en el terme d'Olèrdola van donar a conèixer un bon nombre de jaciments, com també les primeres manifestacions pictogràfiques a la Cova dels Segarulls, descobertes l'any 1958. Les pintures foren publicades a la revista "Ampurias" (1961-62). L'any 1971 E. Ripoll publicà una guia itinerària d'Olèrdola, on les comentava novament. Dins la mateixa dècada R. Viñas, durant una visita a la cova, trobà a l'interior de la galeria noves pintures, que restàren inèdites fins la publicació del II volum del Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, realitzat per Inventari del Patrimoni Arqueològic del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Dins el projecte homònim, durant els anys 1987-88, es tornaren a documentar exhaustivament les 22 figures d'aquest conjunt.

Descripció
La cova està constituïda per un corredor de boca ampla (2 m aprox.), de sostre baix (1 m d'altura mitjana) i d'una llargada d'uns 7 m de longitud. Aquesta galeria s'estreny a la meitat originant un pas angost que desemboca en una petita sala. Les pintures cobreixen les concavitats exteriors i la primera meitat de la galeria.

Documentat exhaustivament dins del projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya a l'any 1987-1988, s'han individualitzat 22 figures que corresponen a dues representacions humanes d'estructura simple de traços rectes que representen arquers -ambdós en posició estàtica i amb les cames entreobertes, disparen un arc amb fletxa de grans dimensions- i diversos grups de punts, punts i digitacions, grups de taques i digitacions i d'altres restes, d'estil esquemàtic. El color de les pictografies va del vermell al castany-vermellós.

P. Giró trobà, a l'interior d'aquesta cova, diverses peces de sílex i una destral polida de basalt. També hi havia fragments de ceràmica feta a mà i a torn i restes humanes carbonitzades, cosa que en opinió de P. Giró i E. Ripoll, testimoniaria la seva utilització com a cova sepulcral potser en una època propera a la realització de les pintures. Els mateixos autors atribueixen les pictografies a l'Edat del Bronze.

El conjunt es troba en una zona rica en troballes, tant d'època ibèrica com medieval, per la qual cosa hi hauria la possibilitat que, si bé les figures dels arquers podrien correspondre a un horitzó cultural dins l'Edat del bronze, altres punts i taques fossin posteriors, d'època ibèrica o medieval. La troballa de materials ceràmics fets a torn reforça la teoria de la urilització de la cova en èpoques posteriors.

Bibliografia
RIPOLL-GIRÓ, 1960-1961 / RIPOLL, 1977 / VIÑAS-SARRIA-ALONSO, 1983 / VIÑAS, 1990 / C.A. Alt Penedès / CPRC2, 1994