Joan
Coromines ha estat
un dels més
destacatas lingüistes
del segle XX. Fill
del novel·lista
i polític Pere
Coromines, va estudiar
a la facultat de Filosofia
i Lletres i va ser
alumne dels grans
lingüistes del
moment: Joaquim Balcells,
Massó i Torrents,
Nicolau d’Olwer
i Carles Riba a Catalunya,
Maurice Grammont a
Montpeller, Menéndez
Pidal i Américo
Castro a Madrid, Louis
Gauchat o Arnald Steiger
a Zürich, etc.
Pompeu Fabra l’introduí
a les oficines lexicogràfiques
de l’Institut
d’Estudis Catalans
i fou professor de
filologia romànica
a la Universitat de
Barcelona fins que,
amb la guerra, s’exilià.
Després de
passar per París
i Argentina acabà
establint-se a la
Universitat de Chicago
on va romandre fins
a la seva jubilació,
moment en què
s’instal·là
definitivament a Pineda
de Mar. La seva obra
és ingent però
cal destacar-ne dues
tasques enciclopèdiques
i úniques:
el Diccionari
etimològic
i complementari de
la llengua catalana
i l’Onomasticon
Cataloniae. El
1980 rebé la
Medalla d’Or
de la Generalitat
de Catalunya i el
1981 el Premi d’Honor
de les Lletres Catalanes.
La Institució
de les Lletres Catalanes
forma part de la comissió
organitzadora del
Centenari Joan Coromines,
a la vegada que publicarà
un volum dins de la
sèrie "Quaderns
de Centenari"
dedicat a Coromines.
Organitza:
Institució de
les Lletres Catalanes |
 |
|
|
